Més enllà de les paraules..

Las últimas voluntades de Gadafi antes de morir

El ex dictador libio rechazó las ofertas que le llegaron para dejar de luchar contra los rebeldes

Londres (Europa Press).- El coronel libio Muamar Gadafi pidió en su testamento que se le enterrara "con las ropas de su muerte" en su ciudad natal, Sirte, y aseguró en su última voluntad que rechazó "por honor y por deber" las "numerosas ofertas" para cesar su lucha de "resistencia" contra "los agresores extranjeros", según el documento aparecido este domingo en la web del fallecido autócrata y recogido por el diario británico 'The Guardian'.


"Esta es mi voluntad", comienza Muamar bin Mohammad bin Abdussalam bin Humayd bin Abu Manyar bin Humayd bin Nayil al Fuhsi Gadafi, quien jura "morir como musulmán" y, como tal, ser despedido conforme a la tradición. "En las ropas que llevaba en el momento de mi muerte, y mi cuerpo sin lavar, en el cementerio de Sirte, junto a mi familia".

Gadafi, fallecido el pasado jueves cuando intentaba huir de Sirte, solicita que su familia, "en especial las mujeres y los niños", sean tratados con corrección, y pide al pueblo libio que proteja "su identidad, su historia, sus logros y la imagen honorable de sus ancestros y sus héroes".

'Honor y deber'

El coronel pidió además a su pueblo que "no renuncie a los sacrificios realizados por quienes son libres y mejores", y solicitó a sus simpatizantes que "continuaran con la resistencia y luchar contra cualquier agresor extranjero contra Libia hoy, ahora y siempre".

"Que sepan los pueblos libres del mundo que podríamos haber vendido nuestra causa a cambio de seguridad personal y una vida estable. Recibimos muchas ofertas a tal efecto, pero elegimos colocarnos en la vanguardia del enfrentamiento como una muestra de honor y deber", escribió Gadafi.

"Incluso si no ganamos inmediatamente, enseñaremos a las futuras generaciones que proteger a la nación es un honor y venderla supone la traición más grande que jamás recordará la historia, a pesar de los intentos de otros para decir lo contrario", concluyó

Es pot criticar les persones per moltes actituds, i per molts fets que han marcat el pas de la seva vida. Potser la majoria dels lideratges substitueixen voluntats individuals o col·lectives, per no citar els autoritarismes que son la màxima expressió d'això. Però si hi ha una cosa que és admirable per sobre de totes les altres: ser conseqüent amb el pensament i les paraules, demostrar-ho amb fets; sostenir uns principis fins el final contra tot tipus de temptacions i contrarietats. Sostenir-ho fins i tot quan hi va la vida, el prestigi o la comoditat, en aquests casos encara té més valor.

En un societat occidental pervertida, no sols mantenir unes posicions contra corrent és combatut, sinó que provoca l'aïllament, el menyspreu.

Aquesta vida actual és una mena de presó, on no es pot escapar per enlloc, la mort no és cap escapatòria, és el res.

El personatge de Gaddafi és admirable perquè va mantenir la seva manera de pensar fins el final, alguns l'acusaran de moltes coses, però penseu que en un govern hi ha molta gent que s'aprofita de la situació. De vegades els més despòtics, son els qui primer traeixen o els qui s'amaguen darrera d'un líder. Ho hem vist moltes vegades a la història, no cal anar molt enrera. Els judes son arreu: en la literatura, i en la realitat. Capaços de fer qualsevol cosa per ambició o riquesa.

L'escola del món occidental és ara precisament l'adoració dels judes, i la societat no sembla adonar-se perquè quan hom és dins d'un capsa, no pot veure com és la capsa, respira l'ambient de dins, i es conforma amb la naturalesa putrefacta que vicia l'ambient. 

En el cas de Gaddafi, és innegable que no va renunciar mai als seus origens apresos a la vida en el desert, de beduí. Si va ser musulmà, no va ser com els indignes d'Arabia Saudí, Qatar, Emirats, Marroc, Iemen, Pakistan, Afganistan, etc.. Aquells que fan una lectura repressiva de l'Alcorà, despectiva cap a les dones, basada en la barbàrie i la força, on es fomenta l'adoració d'una minoria rica i poderosa. Aquests son els "nostres socis", fet que demostra la falta de principis, la doble moral, i la naturalesa traïdora d'aquest occident que només té un deu: els diners. Aquesta mena de materialisme és la plaga que assola tots els sectors socials. 

Aquest home que sempre anava amb els seus vestit tradicionals, que plantava una Haima arreu on anava. Que mai va voler considerar-se més enllà de coronel, doncs pensava que de general només ni'hi havia un al qui devia fidelitat, el fa anys desaparegut líder panarabista egipci Nasser.

I és clar, comparem un caràcter com aquest amb tota la gama de mediocres executius i pervertits que ens governa, amb els seus vestits d'impecables demòcrates, i no hi ha color.

L'època dels lideratges sembla que s'ha acabat, això podria alegrar-nos, fer-nos pensar que ara som tots iguals, que hem assolit la veritable majoria d'edat, i la democràcia. Però resulta que és el contrari, perquè en política l'únic que trobem son caga-calçons, covards, mediocres, inútils, i totes les escombraries que no vol ningú a casa seva. Des dels pobles fins als estats o els organismes internacionals, els cagacalces segueixen el dictat d'interessos que es podrien qualificar obertament de demoníacs. No per què adorin al diable, sinó que per l'objectiu del benefici son capaços de tot: reprimir, enganyar, deixar al gent a la fam, exterminar, massacrar, i quantes coses infernals pugueu imaginar. 

Aleshores només podem arribar a una conclusió, un món que posa el benefici, i el poder per sobre de les persones, mai pot ser un bon lloc. Més s'assembla a un infern, o va camí de ser-ho.