L'orgia dels banals idiotes...

Facebook, la mayor arma de espionaje de todos los tiempos

Además de seguir cada paso de sus usuarios, Facebook almacena información hasta de personas no registradas en esta red social. Dentro de las posibles aplicaciones de este seguimiento no se puede excluir el espionaje, tanto político como comercial.

Las autoridades de Irlanda revelaron que la empresa crea perfiles con datos incluso de aquellos que nunca utilizaron sus servicios.

Esos datos se recogen a través de una variedad de fuentes disponibles en internet como la sincronización de los números de teléfono, correos electrónicos, contactos de mensajes instantáneos, chats y otros recursos.

Estos ’perfiles en la sombra’ son muy detallados e incluyen puntos como credo político, religión, orientación sexual y mucho más.

La información fue revelada tras una inspección realizada en una oficina de la red social por el servicio de protección de datos privados. La compañía Facebook podría enfrentarse a una multa de 100.000 euros por violación de privacidad, si la investigación prospera.

Mientras los expertos temen que los gobiernos de varios países puedan aprovechar la información publicada sin la conformidad de un usuario para espiar, los mayores sistemas de pagos están considerando esta cuestión como un nuevo negocio. Así, Visa Inc. y MasterCard Inc. planean vender el historial de las compras de sus clientes realizadas con tarjetas, lo que aumentaría la efectividad de la publicidad ad hoc.

Esta innovación se podría convertir en una verdadera revolución en el mundo de la publicidad, ya que permitirá integrar las actividades virtuales de las personas con sus preferencias en la vida real.

Los creadores de este sistema aseguran que prestarán una especial atención a la privacidad. MasterCard promete que el historial de adquisiciones no incluirá los nombres y direcciones de los clientes. Pero entonces se plantea la cuestión de cómo conseguirán los anunciantes entender a quién pertenece tal o cual compra.

http://www.voltairenet.org/Facebook-la-mayor-arma-de

Sempre m'ha sorprès com els jueus anaven sense protestar cap els trens que els portaven als camps d'extermini. Vull dir que en comptes de llançar-se contra els guàrdies i els soldats armats, seguien les indicacions, es deixaven separar homes de dones, mares de fills, ètc.. ètc..

És cert que una revolta tenia molt poques possibilitats, però al cap i la fi, el final que els esperava era pitjor, i certament molts no ho sabien, però era fàcil d'intuir.. Aleshores, sóc dels que penso que més val morir resistint o plantant cara, que no convertir-se en un xai que va a l'escorxador.

Perquè en el fons, quan la gent era conduïda als camps d'extermini, en molts casos la situació s'assemblava al comportament d'un ramat quan es conduit pels gossos d'atura i els pastors.

Tot plegat posa de manifest el sentit gregari de  la societat, o sigui de ramat, el que fa un fan els altres. Ara em ve la memòria aquells dibuixos animats que veia de petit a la televisió; algú canviava un senyal de trànsit, i tots els cotxes un darrera l'altre s'estimbaven per una timba; seguint el que feien els altres d'abans, en filera.

I  si fos membre d'una agencia d'espionatge, avui dia estaria molt content, perquè gracies al facebook, els mateixos espiats em fan la feina. Vull dir que la gent ho posa tot: les fotos, els gustos, les opinions, la filiació política, l'hora que va tornar ahir de  festa, amb qui va estar. Fins i tot, de vegades es pot arribar a descobrir si la gent enganya les seves parelles, o si l'han operat de morenes (almorranas). És la banalització de la vida privada, com estendre els draps nets o bruts a assecar davant del veïnat.

El malalt mental que va inventar aquesta pàgina, patia una malaltia que va causar furor entre el personal, perquè és molt fàcil conrear-la i estendre-la com un plaga o un virus.. Se'n diu senzillament vanitat, allò de: què guapo i intel·ligent què sóc, quan feliç què sóc, quan llest què sóc, quan compromès què sóc, étc. étc.. Això si, sempre de cara als altres.. Vull dir que tot el que és hom no val res si no ho esbomba als quatre vents.

No se si dir que mig món vigila l'altre mig, potser és massa exagerat, però que em entrat en una societat de control és ben cert. Quan George Orwell a 1984 ens parlava que cada habitant era controlat per una càmera a casa seva, alguns se'ns feia impossible poder creure que un control tant generalitzat fos possible tècnicament. Avui amb les anomenades xarxes socials, sabem que és una realitat, i la  major part de la feina la fan els mateixos usuaris controlats. Quan al poder l'interessi ja us tindrà feta la mida de la caixa on us enterraran.