Fins ara Tunísia era el país més laic del nord d'Àfrica...

Las protestas por la emisión de 'Persepolis' en Túnez se recrudecen

Un centenar de islamistas ataca la casa del dueño de la cadena de televisión que programó la película franco-iraní en la que aparece Alá hablando con una niña

Túnez (Reuters/EP).- Un grupo de unos cien islamistasha atacado este viernes en la capital tunecina la vivienda del dueño de una televisión acusado de blasfemia por permitir la emisión de la película 'Persépolis', que incluye una escena en la que Alá aparece representado, algo prohibido para los musulmanes. La casa de Nabil Karoui, situada en la zona norte de la ciudad y donde también se encontraba su familia, fue atacada por "casi cien personas". Así lo ha explicado el propio Karoui, quien ha relatado a Reuters como los manifestantes "salafistas" lanzaron gases lacrimógenos e "intentaron prender fuego a la casa". Decenas de policías se han acercado hasta la vivienda para protegerla y los atacantes ya se han ido de la zona. "Estamos en estado de horror", ha lamentado el director de la cadena Nessma. Este incidente se suma a los enfrentamientos ocurridos también este viernes en la capital de Túnez y que han enfrentado a las fuerzas de seguridad con varios miles de islamistas. 

Los manifestantes, a los que la Policía lanzó gases lacrimógenos, intentaron avanzar hacia la oficina del primer ministro. Túnez celebrará el próximo 23 de octubre elecciones para la Asamblea Constituyente que redactará la nueva Carta Magna tras la revolución que derrocó al presidente Zine el Abidine Ben Alí el pasado 14 de enero. Pero estos comicios han ayudado a aumentar la tensión entre los islamistas, que son libres por primera vez de expresar su fe, y los laicos, que creen que sus valores laicos y liberales están amenazados. La tensión ha alcanzado nuevas cotas con la emisión esta semana de 'Persépolis', ganadora de un Oscar.

Sembla que les coses estan canviant, l'estratègia que van portar els Estats Units a Afganistan, i a Pakistan els anys 80, ha seguit el seu curs, afavorint sempre les forces més integristes de l'Islam, per impedir que forces laiques i progressistes, s'obrissin camí a uns països molt tradicionals, endarrerits, i empobrits.. El que és clar doncs, és que una situació semi-feudal convé molt més a occident, doncs genera estats sense control dels seus recursos naturals, i fantasmes controlables per atemorir les poblacions occidentals, qui sap si per organitzar una guerra interconfessional a llarg plaç, per vèncer les crisis polítiques, i econòmiques. Al cap i a la fi, el capitalisme no va sortir de la seva crisi dels anys 20 fins que no generà una guerra destructiva als anys 40; amb la recuperació que va venir després, 30 anys de bonança econòmica gràcies a l'empenta de la tecnologia militar, i la reconstrucció de les societats destruïdes.. El gran guanyador de la segona guerra mundial van ser Estats Units, van aconseguir l'hegemonia definitiva a Europa, cosa que potser volen tenir de nou, no sols a Europa, sinó als països musulmans.

Les guerres que organitzen els països desenvolupats no tenen mai a veure amb qüestions polítiques, i nacionals. En concret, Estats Units sempre mou els seus exèrcits segons els interessos d'apropiació econòmica que tenen els sectors dominants del país. Les democràcies occidentals quan escullen candidats a dirigir els països, aquests sempre, primer han tingut el vist-i-plau dels sectors econòmics hegemònics. Un Obama, un Cameron una Merkel, un Sarkozi, abans de ser candidats, han estat catapultats per grups de poder que els diuen com han d'actuar quan arriben dalt. 

Em de tenir en compte dues coses: Primer, amb una guerra destructiva, Europa hauria de corre de nou a demanar crèdits nord-americans, i comprar tot a Estats Units per la reconstrucció. Segon, als països petroliers s'acumulen una immensa quantitat de divises fruït de dècades d'exportació del petroli, i d'inversió financera als negocis d'arreu. Un bon pessic per les finances nord-americanes que no saben que fer per trobar nous espais per l'explotació, i el negoci. 

Per tant, una guerra a la Mediterrània, entre una riba sud fortament radicalitzada per un islamisme radical virulent, i amb un discurs anti-occidental. Més tot un seguit de població immigrada a Europa, que passaria a ser víctima d'aquest discurs radical, repartint les oportunes matances terroristes per encendre les poblacions europees contra els musulmans. 

Una riba nord de la Mediterrània, Europa, sumida en una greu crisi econòmica, amb una inestabilitat política i social, encesa per un discurs xenòfob, retornant als vells dogmatismes de superioritat i efectivitat europea, víctima de provocacions ben planificades o espontànies. I ja tenim el brou de cultiu per una matança que faria fregar les mans als grans especuladors i industrials. Des d'armaments, fins aliments, passant per qualsevol objecte fabricable; automòbils, construcció, étc . Tota una maquinària de fer diners a cabassos, beneficiada per un preus disparats, com sempre es disparen en temps de guerres. 

Tot plegat pot semblar una fantasia, però és una fantasia desgraciadament molt possible, repetida al llarg de la història. I el pitjor és que quan s'engega una maquinaria així, tothom queda atrapat com en una teranyina. Més val que resti en aquest cas, per sempre en el camp de la fantasia.