Una nova víctima de la batalla de l'Ebre

La Generalitat impide al CSIC llevarse los restos del soldado republicano

El trabajo sobre el terreno, impulsado por la activa Associació Lo Riu, finaliza esta semana

Hace unos días apareció, casi intacto, el cadáver de unsoldado republicano: Charlie. Así lo bautizó el equipo de científicos del Consejo Superior de Investigaciones (CSIC) y de la Universitat de Barcelona (UB) que están excavando una de las trincheras de La Fatarella, desde donde la mítica XV Brigada protegió la retirada del ejército republicano. El trabajo sobre el terreno, impulsado por la activa Associació Lo Riu, finaliza esta semana y los análisis del cadáver y del resto de objetos hallados en la trinchera debían continuar en los laboratorios del CSIC. Sin embargo, los técnicos del Memorial Democràtic y el Consorci dels Espais de la Batalla de l'Ebre (Comebe) (ambas instituciones de la Generalitat) exigieron ayer, la entrega de todo el material hallado. Del cadáver y del resto de objetos. No van a permitir que se los lleven.

"El técnico del Comebe nos ha amenazado diciendo que nos denunciaría (a los científicos que han estado trabajando) y que hoy (miércoles) vendrían a incautar los restos arqueológicos", denunció ayer públicamente Francesc Xavier Hernández Cardona, director del Didpatri (Didàctica del Patrimoni SGR 245) de la UB (el grupo que está trabajando codo a codo con los técnicos del CSIC), además de catedrático, Hernández fue coordinador del proyecto del Museu d'Història de Catalunya y ex Director General de Recerca con el Govern de Margarall. Mostrando su total indignación, este científico firmó ayer un comunicado en el que asegura que "tendremos que abandonar la investigación a cambio de nada. En ningún caso la Generalitat y sus presupuestos garantizarán más calidad que la UB y el CSIC... es un desastre... si lo llegamos a saber, el soldado no sale de su agujero". 

La investigación la impulsó la Associació Lo Riu, una entidad de La Fatarella entregada al estudio del patrimonio arqueológico e histórico de las Terres de l'Ebre y que, ya hace tiempo, firmó un convenio de colaboración con el Didpatri, que a su vez, trabaja regularmente con el CSIC. "Pedimos todos los permisos antes de comenzar a trabajar", explica el presidente de Lo Riu, Alex Sambró. Tenían permiso del Sergei d'Arqueologia de la Generalitat y también del propietario de los terrenos donde iban a excavar. Los trabajos empezaron, financiados con recursos propios del CSIC y la UB. 

La semana pasada, apreció el cadáver de Charlie y otros objetos que dan una idea de la espeluznante muerte de aquel soldado –que medía aproximadamente 1,80 metros y calzaba un 44- y del que se ignora su nacionalidad. Según Hernández, es probable que fuera catalán porque en aquel momento de retirada, "los americanos de la XV Brigada ya habían sido repatriados y la brigada se mantuvo incorporando reclutas catalanes muy jóvenes o veteranos". El soldado permaneció disparando frenéticamente (el cadáver apareció rodeado de numerosas vainas de balas) contra quienes atacaban su posición. De este modo protegía al resto de combatientes republicanos que se estaban retirando. Charlie resistió hasta que explotó una granada junto a él. Cayó desplomado y gravemente herido sobre su zurrón. 

Varias familias de combatientes republicanos se han puesto ya en contacto con la Associació Lo Riu, "quieren saber si lo hemos identificado", explica Sambró. Esta entidad está revisando en los archivos qué soldados estaban en La Fatarella en aquel momento y qué bajas se registraron. "Precisamente, los análisis de ADN del cadáver serían básicos para identificar el soldado", añade Sambró. 

"Desde el Memorial y el Comebe no van a permitir que los restos se estudien en Santiago o en Madrid, aunque el CSIC cuenta con muchos recursos de calidad incuestionable, y ya veremos si nos dejan estudiarlos en Barcelona... es de una auténtica vergüenza y de un provincianismo absurdo", mantiene Hernández. 

Según el director del Didpatri, el pasado jueves a media mañana, cuando apareció el cuerpo, el equipo que estaba en la Fatarella (de unos 14 científicos, entre antropólogos, paleopatólogos y forenses) llamó al Servei d'Arqueologia, tal y como marca la ley sobre la localización e identificación de las personas desaparecidas durante la Guerra Civil. El Servei d'Arqueologia avisó al Memorial Democràtico, "que no dio señales de vida", asegura Herández quien insiste en que "como venía el fin de semana y los restos quedaban en situación de riesgo si cambiaba el tiempo, decidimos seguir adelante por una cuestión profesional y deontológica". Cuando, un día más tarde el Comebe se puso en contacto "nos informó que aquello era competencia de la Generalitat y que lunes iría un técnico, pero obviamente, no podíamos esperar". Tras otra advertencia el lunes, desde el Memorial se advirtió que hoy incautarían los restos. "Mantienen que los huesos del soldado tienen que estar en el memorial de las Camposines, un memorial siniestro y vergonzoso", apunta Hernández.

La notícia és llarga però val la pena llegir-la perquè es diuen veritats grans com punys; és una vergonya que un munt d'interessos passin per sobre dels sentits més elementals de justícia o de sentiments personals. Però bé, som en un país de fenicis, i ens governa una partit de fenicis. Jo crec que si obrissin els cervells de la majoria observarien una mutació cel·lular, que no se si és pas un càncer o què.. Ho dic perquè molts ho tenen tant endins això de que una colla de fenicis defensen els seus interessos, que no hi ha manera que mudin de parer.

Tot plegat aquesta notícia em toca molt prop, i ja fa temps que tinc les idees elaborades sobre la qüestió, per dir-vos que un cop més les víctimes republicanes de l'Ebre tornen a ser utilitzades en un sentit destructiu. Quan a l'any 1938 es va desencadenar l'ofensiva governamental republicana, hi havia molts dubtes sobre l'utilitat del que va convertir-se en una de les matances més grans de la guerra, sobretot de ciutadans catalans. I els fets van donar la raó als qui qüestionaven l'ofensiva, doncs l'únic que es va aconseguir, a banda de l'esmentada mortandat, va ser que Catalunya caigués més ràpidament que la resta dels territoris del govern legal republicà.

Ara a part de l'oblit sobre tot allò, malgrat la batalla de l'Ebre per la seva envergadura i carnisseria és molt estudiada, existeix la manipulació política i funcionarial. Què vol dir això?

El famós COMEBE, que pretén recordar la batalla, va nèixer més que res en un sentit de convertir l'Ebre en un parc temàtic, per interessos purament turístics de revitalitzar unes comarques molt endarrerides econòmicament. Jo personalment vaig tenir algunes desavinences amb ells, doncs la realitat és que la sensibilitat de les víctimes i els seus familiars els importava, i els importa un carall. El treball d'investigació que han fet en favor dels familiars ha estat nul, això si, han programat jornades, trobades i altres cerimonials subvencionats, com no. Però és allò de: tot per al poble però sense el poble; en aquest cas, parlen de les víctimes, però els  en fot qui son, com es deien, i de qui eren família.  Tot plegat son una altra colla de fenicis, dels que plaguen aquest país tan estimat per alguns.  I no oblidem una cosa, les terres de l'Ebre son majoritàriament governades per Convergència i altres grups conservadors. Si aneu per allà, els pobles son plens de símbols feixistes que exalten el triomf de Franco i ploren les víctimes conservadores. Allà els morts republicans son uns apestats.

Ara parlaré del Memorial Democràtic, una iniciativa que va tirar endavant el tripartit, al capdavant de la qual hi havia l'actual flamant senador Joan Saura.

D'una banda va haver-hi un esforç important per treballar el tema, creant senyalitzacions, obrint trinxeres, i fins i tot fent homenatges, o investigant. Però dissortadament mai van anar al fons de les coses, no sé si perquè no els van deixar, penseu que a Fenícia (Catalunya) hi ha molts interessos encara que obstaculitzen la investigació. No interessa massa rememorar una Catalunya massa radical, revolucionaris, sindical i autogestionadora,  fins i tot, separatista. Millor seguir sota el pal de la tradició i el mercantilisme. 

Permeteu-me que aquí tiri una escopinada al terra mentre escric del fàstic que em fan tots plegats....

El Memòrial acabà convertint-se en un aparell de propaganda del Conseller, ara senador, Saura. I un sistema de pervivència de molts funcionaris del seu entorn ideològic. I bé, ja sabeu, quan entren els funcionaris i els seus interessos pels mig, tot es converteix en un joc de picades d'ullet per justificar que es fa alguna cosa, o una carrera d'ambicions per millorar dins l'estament. Alguns que van de progressistes  haurien de llegir Kafka, el malson del seu llibre anomenat: El Castell; es tan angoixant llegir aquest llibre com caure sota les urpes dels funcionaris que corren arreu del país, des dels pobles, fins a la justícia de l'estat.

Aquests l'OTAN no els bombardeja..

Condemnen a deu fuetades una dona saudita per conduir

El rei del país va anunciar que les dones podran votar en les properes eleccions municipals, però la població femenina té prohibit conduir, viatjar sense permís i escollir la seva pròpia roba

BBC/ARA 

Barcelona | Actualitzada el 27/09/2011 21:25

Les dones a l'Aràbia Saudita no poden conduir. AFP

Un tribunal de l'Aràbia Saudita ha condemnat una dona a 10 fuetades per desafiar la norma que prohibeix les dones a conduir, informa aquest dimarts la BBC. La dona, anomenada Shema, ha estat declarada culpable de conduir un Jeddah el juliol.

L'associació Women2drive, que fa campanya a favor que les dones saudites puguin conduir a l'Aràbia Saudita, ha informat que Shema ja ha presentat un recurs a la sentència. En els últims mesos, moltes dones saudites s'han aventurat a conduir a diferents ciutats saudites en un esforç per pressionar la monarquia que canvii la llei.

Las sentència arriba dos dies després que el rei saudita, Abdul Aziz, anunciés que les dones tindran dret a presentar-se i a votar en les eleccions municipals de l'any vinent. En un discurs televisat, el monarca del país ultraconservador va remarcar que la població femenina ha de desenvolupar-se en la modernitat i va rebutjar que les dones siguin marginades.

Malgrat aquest gest, la població femenina de l'Aràbia Saudita encara no pot conduir, viatjar sense permís ni escollir com vestir-se, perquè la llei dicta que han d'anar tapades (excepte mans i ulls) en públic.

No sols les potències occidentals no intervindran a l'Aràbia Saudita per "imposar" la democràcia, sinó que els capitals financers internacionals estan associats als grans capitals saudites per especular i obtenir grans rendibilitats allà on sigui possible. La intervenció a Líbia ha format part d'aquesta associació on es posen sobre la taula armes, petroli, reconstrucció del destruït, i s'amaguen sota la taula: víctimes del bombardejos, crisi humanitària d'emigrants africans, i promoció de l'islamisme més retrògrad.

Falta afegir una cosa..

Estrasburgo confirma que España deberá indemnizar a Otegi


El tribunal considera que la condena de un año de cárcel por injurias al rey fue "desproporcionada" y rechaza el recurso del Gobierno


El Tribunal Europeo de Derechos Humanos informó hoy que ha rechazado el recurso presentado por el Gobierno español para que la Gran Sala de la Corte reexamine la sentencia del pasado 15 de marzo, por la que condenó a España a indemnizar con 23.000 euros a Arnaldo Otegi.


La Sala que dictó la sentencia señaló que los tribunales españoles habían impuesto a Otegi una condena "desproporcionada", consistente en un año de cárcel por un delito de injurias graves al Rey en 2003.

El 26 de febrero de 2003 Otegi dijo en rueda de prensa que el rey "es el jefe supremo del Ejército español, es decir, el responsable de los torturadores y quien protege la tortura e impone su régimen monárquico a nuestro pueblo gracias a la tortura y a la violencia".

La sentencia de la Corte de Estrasburgo consideró que "una pena de prisión impuesta por una infracción cometida en el terreno del discurso político no es compatible con la libertad de expresión garantizada por el artículo 10 del Convenio Europeo de Derechos Humanos".

Según confirmaron fuentes del Tribunal de Estrasburgo, ya se ha informado a las partes -los abogados de Otegi, Didier Rouget y Jone Goiricelaia, y la Abogacía del Estado- de que el Colegio de cinco jueces del Tribunal ha decidido no aceptar el recurso del Gobierno.

De este modo, la Gran Sala compuesta por 17 jueces -frente a los 7 de la Sala- no revisará la sentencia, que se convierte en firme, ni celebrará una vista sobre la misma.

Si, falta afegir que els tribunals de justícia espanyols dicten sentències polítiques d'acord amb els poders polítics i fàctics espanyols, especialment l'Audiència Nacional que no és més que la continuació d'uns tribunals d'excepció polítics de la dictadura anomenats TOP (Tribunal de Orden  Público). Amb l'excusa de la lluita contra el terrorisme actuen segons els convingui, i contra qui els convingui, només cal que sigui dissident.   Per això tenen el país atemorit, només cal que et col·loquin l'etiqueta de terrorista, encara que no sàpigues per on s'agafa una pistola, o de que esta feta una bomba. Tot entra al mateix sac, opinions, declaracions, associacions, manifestacions, com si fossin delictes de sang. Estem arreglats amb aquest país i tots els qui controlen qualsevol ressort de poder.

El que no fa la llei..

Explota un artefacte a la casa natal de Manuel Fraga, a Vilalba

Un artefacte de fabricació casolana ha explotat aquest dilluns a les portes de la residència natal de l'expresident de la Xunta de Galícia, Manuel Fraga, a Vilalba, a Lugo. L'explosió només ha provocat danys materials a la casa, ha trencat la porta d'entrada i alguns vidres.

La Guàrdia Civil, la policia judicial i els Tedax s'han desplaçat fins al lloc i han acordonat la zona. Segons les primeres hipòtesis, es tracta d'un artefacte casolà fet amb una bombona de càmping gas i pólvora. Mentre la policia judicial avalua els desperfectes, la Guàrdia Civil està estudiant les proves per esbrinar qui pot estar darrere d'aquest acció.

La casa en què va néixer Manuel Fraga, president fundador del PP, s'ha rehabilitat recentment amb la intenció d'obrir-la al públic com a fundació la setmana que ve. Veïns de la zona han dit que a l'estiu ja havien aparegut pintades ofensives contra el polític.

Això és només un acte simbòlic contra algú que va formar part de la dictadura de Franco,  de diversos estaments fins arribar a ministre o ambaixador a Londres. Molta gent pot condemnar actes violents d'aquesta mena, però hi ha molts d'altres que callen amb satisfacció. Qui pot demanar a molts dels que callen que condemnin actes com aquest, quan la justícia espanyola no ha dictat una sola condemna contra qualsevol membre de la dictadura de Franco. Hi ha molta gent que té  morts a les seves families, no sols víctimes de la dictadura, sinó de la pilotada transició; només  cal fer memòria dels morts de Vitoria, treballadors que es manifestaven pels drets laborals, i que van ser massacrats per la policia dirigida per un ministre de la governació anomenat Manuel Fraga. A Espanya hi ha una justícia tramposa, no és cega, sinó que porta una vena transparent, o que només li tapa un ull, l'estament judicial és la continuïtat de l'estament de la dictadura. Qui en te algun dubte?

Fundació Qatar, el fum del tabac i la grada jove, principals temes de l'assemblea del Barça

Els socis compromissaris estan citats aquest dissabte, a les 15 hores en primera convocatòria i a les 15.30 en segona, al Palau de Congressos de Catalunya

Una imatge d'arxiu de l'assemblea del 2010. FCBARCELONA.CAT

El socis compromissaris del Barça estan citats aquest dissabte al Palau de Congressos de Catalunya per celebrar l'Assemblea General Ordinària del club blaugrana (15 hores en primera convocatòria i 15.30 en segona).

Els tres punts claus del dia seran l'aprovació del patrocini de la Fundació Qatar, la votació de la campanya "Camp Nou sense fum" i decidir què es fa amb el projecte de la grada d'animació.

Abans de les votacions, el president blaugrana, Sandro Rosell, llegirà el seu informe i es presentarà el pressupost de l'exercici econòmic de la temporada 2011/2012. I després que els socis compromissaris hagin dit la seva sobre les tres propostes que porta a l'assemblea la Junta Directiva, els socis podran proposar els temes que creguin oportuns.

Fa temps vaig assenyalar el que significava l'arribada de Sandro Rossell a la presidència del Fútbol Club Barcelona. Fill d'un dels fundadors de Convergència Democràtica, Rossell representa la Catalunya dels negocis, de la pela és la pela per davant de qualsevol principi, ideologia, simbologia, i quantes més coses volgueu afegir. Amb això tampoc vull pas dir que sigui una persona sense escrúpols, com podria dir-se del que per diners és capaç de matar son pare.. No és el cas, però si que forma part d'aquesta "majoria" que creu que sense diners no hi ha res. O que son poc importants els esforços si no venen incentivats per la pela.

Bé, de fet aquests son els que governen ara Catalunya, i assimilen aquesta idea amb el caràcter del país, segons ells un caràcter negociant, i burgés. En el fons es compensen molt bé amb la idea tòpica que alguns venen de Catalunya arreu de l'estat.

Però anem al que és important relacionat amb aquesta notícia, el Barça. D'entrada a mi el fútbol més igual, ja m'agradaria que les passions i sentiments que s'esmercen en aquest esport, i també els diners, perquè no, es dediquessin a altres coses, com la cultura, la ciència, la política, el coneixement , el pensament, etc.. Però això és predicar en el desert, aquest és un dels motius pels quals no crec massa en les societats modernes, tot i que haig de viure en elles, em semblen bastant somortes i controlades, i sobretot alienades.. Però me'n vaig del tema.

Catalunya, sempre es diu, al no tenir un estat propi, ni tampoc una selecció pròpia, descarrega moltes de les seves energies i passions en el Futbol Club Barcelona, és ben cert allò de que el Barça és més que un club. Això és positiu i negatiu, els elements negatius els acabo de citar més amunt, de vegades tot es converteix en un desert cultural o social si no passa pel Barça. 

La part positiva és que aquest club aconsegueix unir, sumar gent a l'esperit de la catalanitat, encara que a l'hora de la veritat hauriem de veure fins on arriba el compromís real de tots aquests que branden senyeres i criden en favor de Catalunya. 

Si el Fútbol Club Barcelona és més que un club, si és una mena de representant de la puresa del país, catalitzador de voluntats, no es compren massa que la seva samarreta promocioni grups, o fundacions que més aviat tenen una obscura finalitat crematística o política. I en això crec que s'equivoquen els que tracten de justificar-ho de mil maneres, i l'exemple és senzill. Digueu-me una sola samarreta d'una selecció nacional de qualsevol país que porti publicitat de marques, fundacions, grups financers, o del que sigui.

No en trobareu cap, doncs tots els països consideren que la samarreta de la seva selecció nacional és com la bandera del país. Imagineu-vos per un moment la bandera de França promocionant, per exemple, l'empresa Airbus, o la d'Estats Units promocionant Microsoft.. Son coses impensables. I he posat dos exemples de  països on tot s'esponsoritza. Però malgrat tot, encara que fem notar les importants implicacions del Barça amb el sentiment pur de país, estic segur que la mentalitat tant pessetera que s'ha estès aquests darrers anys pel país, no ho comprendrà. El partit dels fenicis que ja des de fa anys assimila Catalunya amb  la seva ideologia, ha esborrat o esta acabant d'esborrar tots els principis que no tinguin que veure amb el progrés econòmic, productivitat, consum, fer-la brillar.. etc.. Jo fa temps que ho veig com una gran tragèdia per Catalunya, però crec, els resultats electorals ho demostren, que formo part d'una minoria.

Imagineu-vos que d'aquí un temps és descobreix que Qatar Fundation té a veure amb l'explotació infantil, o de la dona, o amb estralls financers. Molts barcelonistes miraran cap una altra banda, i callaran, com han callat davant l'escàndol d'en Millet i el Palau. Quan passen coses així, que els símbols d'un país son empastifats per escàndols de corrupció, és que les coses no van gaire bé. Això demostra només una cosa, que la corrupció és dins les ments, i la gent per diners s'ha vengut l'ànima. Si és així, de vegades em fa por el país que volen construir, perquè sens dubte jo no hi tinc cap lloc en ell.

És probable..

Josep Cuello: "El origen del cristianismo se ha relacionado con las setas alucinógenas"

El biólogo Josep Cuello descubre el pasado sorprendente de las setas en el libro 'Passió boletaire'

Las setas son mucho más que un manjar suculento. Y es que detrás de estos hongos se esconde una tradición capaz de levantar pasiones, tal como demuestra el biólogo Josep Cuello en Passió boletaire. Mites, usos i costums (en castellano, Pasión setera. Mitos, usos y costumbres). El autor, nacido en Manresa en 1948,  asegura que el libro “no pretende ser” una guía de setas, sino “un paseo por la historia” de esta afición ancestral. Además, el lector encontrará diversas recetas, como los níscalos a la vinagreta, una exquisitez que Josep Cuello y su hermana Pilar acostumbran a comer por Navidad y que servidora recomienda probar a todos los que lean esta entrevista. Pero no sólo se puede disfrutar de las setas como plato, sino también como “presa”. Quien no haya salido a cazarlas aún, sepa que la temporada setera acaba de empezar con buenas previsiones. 

Ben mirat, no m'estranyaria gens, drogues i misticisme sovint es toquen, i també cal dir que molts creients fa temps que s'han begut l'enteniment. Tot plegat, drogues i religió son factors fonamentals de l'alienació humana, ajuden a no pensar per hom mateix. Això de pensar i determinar, cercar els camins de la llibertat en les actuacions és massa feixuc, millor absentar la ment i sotmetre's a un dictat. També cal dir que de vegades, els líders de moltes religions en les seves declaracions públiques semblen anar passats de rosca. Per no parlar de les orgies impúdiques que la militància de base, i no tant de base, organitzava allà on pogués disposar de carn fresca i tendre. Bé, millor deixar-ho estar no sigui que ferim sensibilitats o assenyalem culpables.

Això és el deliri..

Detingut a Mallorca un pressumpte membre d'Al-Qaida de nacionalitat cubana

Segons Interior, el detingut s'havia radicalitzat en els últims anys i havia arribat a 
penjar a internet fins a 1.120 vídeos radicals, la majoria produïts per ell mateix
La Guàrdia Civil ha detingut avui a la localitat mallorquina de CalaRatjada-Capdepera al ciutadà cubà J.E.F.M, acusat de pertànyer a Al-Qaida idels delictes d'enaltiment del terrorisme i d'amenaces. Segons informa el Ministeri de l'Interior, el detingut havia experimentat un procés de radicalització en els últims anys i havia arribat a penjar a internet fins 1120vídeos radicals, la majoria produïts per ell mateix.

Defensor a ultrança de les tesis i els fins de la gihad global propugnats per Al-Qaida, el ciutadà cubà desenvolupava a través d'internet una tascad'adoctrinament radical sobre altres individus, assenyala Interior. En el registre del seu domicili s'han intervingut diversos ordinadors portàtils, discsdurs externs, memòries USB i targetes SD. La investigació s'ha desenvolupatsota la direcció del Jutjat Central d'Instrucció número 4 de l'AudiènciaNacional, el titular és el jutge Fernando Andreu.

Tot plegat serà fruit de la imaginació d'un novel·lista mediocre? O hauran contractat els serveis d'informació espanyols un guionista de Hollywood de series B de televisió? Aquells antics censors del franquisme, van crear una escola, la seva imaginació va sortir dels caus foscos del ministeri madrileny, i ara s'expandeix fins al mateix Pentagon. Els pudents putrefactes creen l'opinió, algú va llegir 1984 de Orwell i va pensar que era la millor manera de mantenir els poder en les mateixes mans de sempre. Estic divagant, però alguns son ridiculs i el pitjor es que hi ha imbècils que s'ho creuen tot.

Això és un insult a la població..

La deuda militar, "patata caliente" del próximo Gobierno

MADRID (Reuters) - En plena tormenta económica en España, con los mercados preocupados por el elevado déficit del país y la sociedad alarmada por el paro y los recortes sociales, pocos esperarían que una de las cuestiones más espinosas de las cuentas públicas con las que tendrá que lidiar el gobierno que salga de las urnas el 20-N esté relacionada con la Defensa.Y sin embargo, las deudas que acumula esta cartera - que oscilan entre los 26.000-27.000 millones de euros y cuyo pago se extiende hasta 2025 -, serán previsiblemente uno de los asuntos más urgentes sobre la mesa del próximo presidente del Gobierno. 

"Esta es la patata caliente (para el próximo gobierno), o lo resuelve en seis meses o le va a estallar en las manos", dijo Enrique Navarro, presidente de la consultora IC2 Partners. 

La implicación de España en grandes programas con los que modernizar las Fuerzas Armadas, así como su presencia en misiones internacionales, creció notablemente en el anterior gobierno del PP y se mantuvo durante la primera legislatura socialista de José Luis Rodríguez Zapatero. Aprovechando los últimos coletazos del periodo de expansión económica, el presupuesto de Defensa creció un 57 por ciento entre 1998 y 2008 hasta los casi 8.500 millones de euros. España se unió a ambiciosos proyectos europeos, como el caza Eurofighter 2000 y el avión de transporte A-400M, además de otros contratos importantes a nivel nacional, como el del carro de combate Leopardo, las fragatas F-100 y los submarinos S-80, que ahora algunos ponen en duda que sean adecuados para las necesidades reales de las Fuerzas Armadas. "Estamos pagando cosas que probablemente no vamos a necesitar", afirmó Antonio Fonfría, profesor de Economía Aplicada de la Universidad Complutense de Madrid. Estos contratos de modernización contaron con el apoyo imprescindible de los créditos blandos concedidos por el Ministerio de Industria bajo el concepto de ayudas a la innovación tecnológica en el sector de la defensa y en forma de anticipos reintegrables a las empresas, para que pudieran ir fabricando el material hasta que Defensa les pagara. Pero esta política expansiva se dio de bruces con el estallido de la crisis en 2008 y, al igual que el resto del presupuesto público, Defensa tuvo que ajustarse el cinturón. En estos tres años, su presupuesto - del que hasta un 65 por ciento corresponde a gastos de personal, una cifra que ha ido en aumento - ha bajado un 15 por ciento, y el capítulo de inversiones reales, de donde paga estos programas, ha caído a la mitad en ese mismo periodo hasta los 1.000 millones de 2011. Sin embargo, tiene que afrontar una deuda de unos 26.000 millones de euros hasta 2025 - tras haber pagado ya unos 5.000 millones -, explica Navarro. Según el analista, 14.000 millones de euros pendientes de pago corresponden a los créditos anticipados por Industria y que habría que devolver a partir de 2014; 4.000 millones de euros figuran entre los retrasos que Defensa ya tenía que haber pagado a las empresas y 8.000 millones deberían ser pagados en los próximos cinco años a la entrega del material. Ante la dificultad de conseguir cifras oficiales sobre la deuda pendiente y los calendarios de pago, se espera como agua de mayo la comparecencia el miércoles en el Congreso del secretario de Estado de Defensa, Constantino Méndez. El funcionario, que ha llegado a hablar de un "festín de gasto público" en defensa en la época del PP, cifró hace un año la deuda en 27.000 millones de euros. 

OPCIONES 

Los rígidos compromisos de consolidación fiscal con Bruselas dificultan aún más el panorama lo que, según diversos analistas, podría llevar a Defensa a paralizar sus inversiones durante hasta 10 años.
"El ministerio tiene para gastar este año en inversiones 200 millones y tiene que pagar unos 1.000 millones", dijo Fonfría.
Los analistas explican que se han barajado varias opciones: desde condonar los créditos de Industria a alargar el calendario de pago, pasando por crear un organismo que asuma las deudas o permitir que las empresas exporten parte de los encargos y así reducir el déficit. Además, Defensa podría optar por vender sus participaciones en empresas como Hispasat o Isdefe, según analistas.
En un momento en el que se teme que la economía de los países desarrollados pueda caer en una nueva recesión y en el que hasta Estados Unidos -el país con mayor gasto militar del mundo- ha aprobado recortes en el presupuesto del Pentágono, también está en juego la supervivencia de la industria española de Defensa, que ha sufrido ajustes de hasta el 25 por ciento de su fuerza laboral en estos tres años.
"Si en los próximos años hay que dedicarse a pagar lo que se ha construido y las empresas mientras están de brazos cruzados, cierran en dos años el 80 por ciento", afirmó Enrique Navarro, de IC2 Partners, que destacó que "muchas de las decisiones industriales que se tomaron fueron por política industrial".
Dominada por cuatro compañías - EADS-Casa, General Dynamics, Indra y Navantia -, la industria de defensa cuenta en España con unos 50.000 empleos directos e indirectos y factura entre 2.500 y 3.500 millones de euros al año.
"¿Es necesario mantener una industria española de Defensa? Yo parto de la base de que sí, por cuestiones estratégicas y de soberanía nacional, pero otra cosa es si su capacidad competitiva es la adecuada", señaló Fonfría, que ha formado parte de un grupo de trabajo encargado por el ministerio para estudiar esta situación. "Además, está sobredimensionada".


LAS EMPRESAS Y LA POLÍTICA DEL PP

Ante esta situación y en vísperas de una cita electoral que podría suponer un cambio de gobierno en favor del Partido Popular, según las encuestas, las empresas no quieren hablar de problemas en los pagos mientras tratan de abrirse a mercados exteriores. Fonfría se mostró partidario de contratos más pequeños "pero más necesarios, sobre todo con el tipo de conflictos que tenemos actualmente", y menciona por ejemplo los UAV, aviones no tripulados, de los que el Ejército español está utilizando algunos en la misión en Afganistán de procedencia extranjera. En sentido similar, Navarro explica que parte del problema radica en la pretensión de jugar un rol en las misiones internacionales quizás excesivo para el peso del país. "Esto es consecuencia de tener un Ejército que gasta menos de la mitad que el resto de los países y sin embargo estamos en las mismas misiones que el resto de los países, las cuentas no cuadran", dijo. El Partido Popular, que ha apostado por mantener la presencia española en misiones como la de Libia o Afganistán, aún no ha presentado públicamente sus propuestas de defensa y declinó hacer declaraciones sobre esta situación. Un borrador de su programa mencionado por medios habla de reducir el número de mandos militares y de instalaciones. También considera prioritario sacar la deuda del balance del ministerio, aunque no especifica cómo, mientras sus "ideas en defensa" recogidas en su web (www.pp.es) hablan de impulsar el proceso de modernización de las Fuerzas Armadas y cumplir los planes de capacidades militares. Cuando el partido de centroderecha ya ha anunciado que llevará a cabo recortes en la Administración y varias de las comunidades autónomas en las que gobierna han reducido recursos en áreas como sanidad y educación, parece difícil que se vaya a mejorar la dotación para la defensa en un país con un profundo sentimiento antimilitarista, a pesar de que las Fuerzas Armadas son de las instituciones mejor valoradas en las encuestas.

No cal dir que mentre els polítics tanquen ambulatoris i sales d'hospitals, retallen o baixen els sous dels funcionaris i jubilats, deixen sense fons les polítiques d'ajut als més pobres i als aturats, ataquen l'educació pública, i tantes i tantes coses que tots sabeu perquè veieu als mitjans, patiu directament, o us expliquen persones del voltant afectades per tot això. Mentre cada dia ens en surten amb alguna de nova, perquè no dir una nova punyalada dels polítics i els seus manaies del capital. Aquí tenim la màxima aberració, despesa militar sense contencions. Vist el desvergonyiment, la cara dura, la falta de tacte i ètica envers la majoria de la població, només podem arribar a una conclusió, aquests fill de p. seran capaços de qualsevol cosa per mantenir els seus privilegis i guanyar més diners, qualsevol cosa no en tingueu cap dubte. A sobre els mitjans encara volen dissimular-ho dient que la població te les forces armades com el més valorat, quin cinisme!. Es com dir que qui t'està a punt d'afusellar-te gaudeix de tota la teva simpatia. Només trobo una paraula per tot plegat: IMMENS FÀSTIC.

Que bons que son els del FMI.

El FMI exige a Grecia cierres, despidos y reducir sueldos públicos

Las autoridades griegas asumen que el país heleno seguirá en recesión en 2012 por cuarto año consecutivo

Atenas (EFE/AFP).- El representante permanente para Grecia del Fondo Monetario Internacional (FMI), Bob Traa, ha insistido en que el país debe aplicar más reformas radicales a su economía y seguir con las medidas de ahorro, especialmente la reducción de empresas, personal y sueldos en el sector público.
En una conferencia en el balneario de Kavuri, Traa ha reconocido que "Grecia ha hecho importantes progresos", pero ha destacado que el país precisa cambios estructurales fiscales y económicos para lograr los objetivos de reducir el déficit y la deuda y evitar la quiebra. 

"Ahora el balón está en el tejado griego", ha asegurado Traa, tras referirse a la cumbre del pasado 21 de julio en la que la Unión Europea acordó un nuevo paquete de rescate a Grecia, a cambio de que el país "cumpla con sus deberes" de gastar menos e ingresar más.
"El reto actual continúa siendo el fiscal y se concentra en la parte de los ingresos", ha declarado.
El experto del FMI ha puesto el acento en un sector público que ha descrito como "muy grande" y ha explicado que es preciso "cerrar empresas, reducir la fuerza laboral y reducir sueldos, que en algunos casos son muy altos".

Retrasos en privatiaciones

El propio ministro de Finanzas griego, Evangelos Venizelos, se mostró de acuerdo con ese diagnóstico sobre el sector público y sobre la necesidad de que Grecia cumpla con sus compromisos para recaudar 78.000 millones de euros hasta 2015.
"Grecia no puede seguir avanzando sin los grandes cambios estructurales, y ya vamos tarde. Debemos avanzar con las privatizaciones y a fin de año alcanzar las metas lo máximo posible", declaró el ministro en esa conferencia, organizada por el periódico "The Economist".
Según el FMI, el programa de liberalización "se ha retrasado porque los políticos no se ponen de acuerdo en el modo de proceder", incluso si se demora más de la cuenta "el país podría desembocar en la suspensión de pagos".
Grecia se encuentra esta semana bajo la estrecha supervisión de la troika que forman el FMI, el Banco Central Europea (BCE) y la Eurozona, que han de decidir si liberan los 8.000 millones de euros del sexto tramo del préstamo internacional aprobado en mayo de 2010.
Venizelos mantendrá esta tarde una teleconferencia con inspectores de la troika para analizar si el país cumple los requisitos de austeridad exigidos para concederle nuevas ayudas.


En recesión, por cuarto año consecutivo

Con este panorama, difícilmente Grecia podrá salir en 2012 de la recesión, como ya aventuró el pasado viernes Venizelos. Los datos que maneja el Fondo Monetario Internacional prevén una contracción del Producto Interior Bruto (PIB) del 5,5% este año y del 2,5% el próximo. "La recuperación vendrá en 2013", ha dicho Traa.
De este modo, el país continuará por cuarto año consecutivo en recesión, aunque a un ritmo más lento.

Segurament hi ha motius per posar-los front un escamot d'execució, amb la Cristina Lagarde al davant, però no tindrem tanta sort, doncs son ells els botxins. Hi ha gent que es pensa que els qui estan tancats als despatxos fent olor de perfums cars, son totalment innocents de les morts que provoquen en el món, car les morts no les executen directament ells, sinó d'altres, o els accidents de les circumstàncies.. I no és així, les decisions que prenen ocasionen misèria, pobresa, malaltia, depressió, morts. El FMI, és un braç executor de la pitjor cara del capitalisme, el més salvatge, especulatiu, mesquí, i quantes coses més menyspreables us passin pel cap.

Mai acudeixen en ajut de cap país, amb els seus préstecs, moltes vegades forçats, obligats, o fruït de la conxorxa amb polítics còmplices de les seves actuacions, acaben convertint els països víctimes, en esclaus dels seus desitjos. Per cert m'agradaria que alguns deixessin d'enganyar-se amb el discurs de que la culpa de tot és dels Nord-Americans, si bé aquests encara segueixen essent determinants en molts assumptes i en moltes regions del món, seguint els interessos de les seves multinacionals..Avui dia qui controla el FMI és Europa; estem assistint impassibles a un nou escenari on les polítiques econòmiques més reaccionaris s'estan donant a la Unió Europea, i les noves aventures militars imperialistes tenen com a protagonista Europa. Els nous emperadors d'Occident es diuen Sarkozi, Cameron i Merkel. Estats Units es troba avui dia en una situació de creixent decadència, el motiu son els forats econòmics de la seva administració i la seva societat amb tants anys de malbaratament en luxes, guerres, i trens de vida luxuriosos.

Europa s'ha convertit ja, com en els segles que van des del XV al XIX, en l'enemic dels països no industrialitzats. No vull utilitzar la paraula països pobres, perquè em sembla que hi ha molts més pobres psicològicament a Europa que en altres països. Quan les persones només tenen el valor de produir, posseir, consumir, i utilitzar, com passa avui dia a Europa, on només importen els diners, aleshores cal preguntar-se si no son aquestes persones les pobres, davant de gent que prima altres valors que tenen a veure en altres formes de viure.

Almenys aquest titular té sentit de l'humor..

Roban a Manolo Escobar en su casa mientras dormía

El ladrón salió huyendo llevándose consigo varios objetos de los que se desconoce su valor

Alicante. (EP).- Agentes del Cuerpo Nacional de Policía investigan el robo ocurrido en la noche del sábado al domingo en la casa que el cantante Manolo Escobar tiene en la localidad alicantina de Benidorm, según ha indicado la subdelegada del Gobierno en la provincia, Encarna Llinares. Con motivo de la visita a la Comandancia de la Guardia Civil para saludar a los mandos del Cuerpo y conocer la nueva uniformidad, y preguntada por los medios de comunicación, Encarna Llinares ha confirmado que la Policía Nacional está "trabajando e investigando" y ha esperado que fruto de esas investigaciones "se pueda detener a los autores ese hecho delictivo". Los hechos ocurrieron mientras la familia Escobar dormía en su chalé situado en el término municipal de Benidorm. No obstante, alguien se despertó y el ladrón salió huyendo, llevándose consigo varios objetos, aunque todavía se desconoce su valor, según han indicado fuentes cercanas a la investigación.  El carro, que se sepa, no lo tocaron.

Ja sabeu era ell que ens martiritzava amb la seva cançó Mi Carro, era allò de: Mi Carro me lo robaron, donde estará mi carro. Mi carro me lo robaron anoche mientras dormía..El periodista acaba amb conya, el carro que se sepa, no lo tocaron.. Bona aquesta.

Hi ha més por ara que en l'última etapa del franquisme..

SENTENCIA POR EL "CASO BATERAGUNE"

La Audiencia Nacional condena a diez años a Otegi y Díez, y a ocho a Rodríguez, Jacinto y Zabaleta

La Audiencia Nacional ha impuesto diez años de prisión a Arnaldo Otegi y Rafa Díez por "integración" en ETA "en grado de dirigentes", mientras que a Sonia Jacinto, Miren Zabaleta y Arkaitz Rodríguez les ha condenado a ocho años por el mismo delito "en concepto de autores". Txelui Moreno, Mañel Serra y Amaia Esnal han sido absueltos. El tribunal especial afirma que ETA les ordenó formar un organismo para "diseñar una estrategia de acumulación de fuerzas soberanistas en aras a culminar el proceso independentista".


http://www.gara.net/

He viatjat bastant, sobretot per Llatinoamèrica, he estat a països que sortien de repressions sagnants, brutals, molt violentes. A països on les màfies tenen total impunitat en l'actualitat, he vist por, molta por en certs sectors. Però mai he vist por a opinar, a la lliure expressió, almenys amb el grau que es viu al que s'anomena Espanya. I quan la por s'apropia d'una societat, la democràcia, si és que n'hi ha, ha deixat d'existir. No és estrany que jo m'ofegi aquí, que em falti l'aire per respirar, els que no coneixen altra cosa, potser la majoria no comprendran res. Millor per ells, em sap greu, però crec que viuen a la ignorància.. Sentit de superioritat, diran alguns. Que diguin el que vulguin, un se sent com se sent, i per sort encara pot recorre als seus paradisos particulars..

La justícia espanyola era la braç executor del feixisme ( franquisme volen alleugerir alguns ), aplicava les lleis de la dictadura. Avui la justícia espanyola continua aplicant lleis polítiques, car és un cau inreformat i inreformable. A la justícia espanyola no entra qualsevol, ara no s'han de jurar el principis generals del Movimiento, però si obediència a un rei que és la continuïtat d'allò. La monarquia espanyola s'ha esforçat en aristocratitzar la societat. Que vol dir això? Doncs que per formar part del poder has de ser d'uns sectors lligats a una endogàmia social i econòmica, una tendència que ve de la dictadura i de sempre. La justícia espanyola esta dominada per individus amb noms rimbombants, de pedigrí inconfusible, del que en diuen alta alcurnia.

I que fan aquests senyors? Doncs la mateixa política que durant en Franco, afavorir els poders polítics corruptes que van de bracet dels poders econòmics.

Això que s'ha fet amb l'esquerra abertzale ha estat un segrest, i concretament amb l'Otegui s'han trencat tots els principis de jurisprudència internacional. Aquí es pot condemnar la gent no per accions criminals, sinó per opinions i pensaments. Amb la conjuntura piratesca internacional, molts països tenen les mans lliures per passar-se per l'engonal els principis de la declaració dels drets humans. L'auto-bombardeig de l'onze de setembre, va assentar les bases de la impunitat dels estats, a més amb l'aplaudiment de la gran majoria de la població mundial. O al menys de la dels països de l'anomenat primer món. En molts aspectes, al tercer món no son tants els que es creuen aquestes manipulacions, per alguna cosa son els primers en patir-les.

Jo de vegades em pregunto si realment a Catalunya o a l'Estat Espanyol, a Europa queda algú que sigui d'esquerres, amb el que representa això. Sempre recordo aquella frase del poeta, pare de la independència cubana, que un cubà nord-americà em va citar a Manaus, en plena Amazònia: Com deia Martí, visc al cor de la bèstia. 

Volia dir que vivia als Estats Units. Ara Europa també és el cor de la bèstia, i al cor de la bèstia és difícil o impossible ser d'esquerres.

Tot plegat em fa pensar quan era de les joventuts socialistes, als anys setanta. Als congressos venien alguns joves del Regne Unit o de França en representació dels joves socialistes d'allà. Venien amb uns cotxassos que jo no podia entendre com és que aquests joves amb possessió de tant luxe i ostentació, podien definir-se d'esquerres.. Avui els espanyols també ho fan, van al tercer món a "conscienciar" però no s'estan de ferla brillar. És per això que molts habitants dels països pobres deuen flipar, i no deuen entendre que vinguin a clavar-lis discursos revolucionaris o d'igualtat. Al final resulta que el que fan es destruir les societats locals i crear en la població el desig d'emigrar per emular aquests visitants del primer món.

En fi que crec que a Catalunya o a Europa, idees poques, i quan hi ha idees es condemnen a la presó o el silenci.

Entre tant seguirem veien com la impunitat esta en mans de la judicatura i els tribunals espanyols i com se sol dir ningú jutjarà al jutge, doncs el poder econòmic i polític és qui realment ordena l'actuació de la llei, de la justícia no em parlem que es una altra cosa desconeguda per aquest topants..

Un model a seguir..

EEUU registra el mayor número de pobres de su historia

46, 2 millones viven por debajo del umbral de pobreza, el mayor número desde

 que se tienen datos. La tasa de pobreza es la mayor desde hace 27 años, un 15,1%

46,2 millones, un 15,1%. Los datos sobre la pobreza en Estados Unidos conocidos este martes no pueden ser más inquietantes y alarmantes.

El número de estadounidenses que viven por debajo del umbral de pobreza está en su nivel más alto desde que se comenzaron apublicar datos sobre la pobreza en EEUU hace 52 años.

En concreto, son 46,2 millones los estadounidenses que viven en la pobreza, mientras que la tasa de pobreza subió un 0,8 entre 2009 y 2010 -de un 14,3% a un 15,1%- la mayor tasa desde 1993.

El informe publicado por la oficina del Censo de Estados Unidos revela también que el número de personas sin seguro médico aumentó hasta rondar los 50 millones, el mayor número en 20 años.

De ahí la lucha de Obama por lograr que un mayor número de personas tuviera seguro, algo que convitió en su mayor reto de la legislatura.   

Peores previsiones

El documento del Censo también asegura que el ingreso medio por hogar cayó un 2,3% hasta 49.445 dólares. Asimismo, la pobreza aumentó en todos los grupos raciales, a excepción de los asiáticos. También se elevó la pobreza infantil -de un 20,7% a un 22%-.

También se elevó la pobreza infantil: de un 20,7% a un 22%

En un país que todavía lucha por recuperarse de la crisis y cuyo desempleo se mantiene por encima del 9% por segundo año consecutivo, las previsiones no son muy halagüeñas.

En este sentido, citado por el diario The Wall Street Journal, Bruce Meyer, profesor de políticas públicas de la Universidad de Chicago, ha afirmado que lo peor en niveles de pobreza aún puede estar por venir.

Meyer hace esta previsión basándose en la creciente demanda este año de cupones de alimentos, entre otros datos económicos y sociales.

Como informa Reuters, Estados Unidos siempre ha tenido uno de los mayores índices de pobreza en el mundo desarrollado. Entre los 34 países estudiados, sólo Chile, Israel y México tienen tasas más altas de la pobreza.

Les catàstrofes socials de l'altra banda de l'Atlàntic semblaven una cosa molt llunyana i aliena a Europa, però a partir d'ara les haurem de tenir com a nostres. La intenció dels poders polítics i econòmics d'Europa és enfocar la qüestió com fa temps que s'enfoca a Estats Units, és a dir: Considerar que tots aquests milions de persones han creuat una cortina d'invisibilitat que els condueix a l'auto-marginació. Per tant que son un accident dins la societat de mercat, i que l'estat no n'és responsable sinó ells mateixos per no adaptar-se a la competitivitat. Una mostra d'aquesta mentalitat la tenim en la coalició que ara governa Catalunya, que equipara catalanitat amb productivitat, el que més greu em sap és que aquests principis traspassin els àmbits polítics d'aquesta coalició i s'hagin convertit en taranná d'una majoria de la gent d'aquest país.