Tornen..

Vientos de intolerancia en Europa del Este

La violencia política, el racismo y el rechazo a las minorías se extienden en muchos países

El extremismo político, la intolerancia social y el racismo están creciendo en la antigua Europa del socialisno real.

Hungría, que cuenta con una extrema derecha parlamentaria potente (Jobbik) y grupos paramilitares muy violentos, encabeza la lista de los desmanes ultras. La derecha gobernante, el Fidesz del primer ministro, Viktor Orban, ha impulsado una campaña de estigmatización de los opositores, según denuncian medios críticos, como el periódico liberal de izquierda Népszabadság. Según este rotativo, Orban utiliza "la autoridad para estigmatizar legalmente a sus contrincantes políticos y meterlos entre rejas".

Dos de cada diez jóvenes húngaros simpatizan con el partido ultra Jobbik

Las noticias sobre el avance de los extremistas se suceden casi a diario en el país magiar. Una de las polémicas más agrias la ha protagonizado el alcalde conservador de Budapest, István Tarlós, al nombrar director del teatro Új Színház uno de los más emblemáticos de la capital a un actor de ideología antisemita y xenófoba, György Dörner. El nuevo director designó como administrador y número dos del teatro al dramaturgo István Csurka, que también es conocido por sus ideas antisemitas y es el presidente del partido de extrema derecha MIEP.

"Circulen y cállense"

Los directores de teatro de Budapest y los partidos opositores MSZP (socialista) y LMP (ecologistas de izquierda) protestaron por estos nombramientos. Pero István Tarlós, que tiene pleno apoyo del primer ministro Orban, zanjó la polémica con unas declaraciones autoritarias, en las que dijo: "El debate está cerrado, circulen y cállense ciudadanos, porque aquí no hay nada que ver. Aquí decido yo".

Los neonazis usan las redes sociales para exhortar a la violencia y el odio

Un estudio del Instituto de Investigación Tárki de Budapest reveló que en Hungría dos jóvenes de cada diez menores de 35 años (el 19% de la población juvenil) simpatizan con el partido ultra Jobbik.

Mientras Hungría se hunde en las pantanosas aguas del ultraderechismo, en la República de Chequia, una ola de racismo antigitano recorre Bohemia del norte y Moravia-Silesia. La Policía calcula que unos 600 ultras han participado en manifestaciones racistas contra los gitanos. El Partido Obrero de Justicia Social, sucesor del neonazi Partido Obrero, desempeña un papel de protagonista en los disturbios. Ante esta grave situación, un grupo de activistas gitanos ha anunciado su voluntad de crear un partido político, Adaj (Aquí estamos), para defender sus intereses.

La Policía checa asegura que la extrema derecha cobra fuerza. Según Robert Slachta, jefe del Departamento para la lucha contra el crimen organizado, "la ultraderecha vuelve a consolidarse después de cierta colisión de intereses entre los diferentes grupos. Registramos una creciente actividad, ya sea en los conciertos de rock y punk, así como en las redes sociales, donde los extremistas exhortan a la violencia y al odio frente a otras razas. Todo esto testimonia que los neonazis vuelven a cobrar fuerza".

El líder xenófobo Slota defiende un Estado aparte para los gitanos

El racismo antigitano también ha llegado a Bulgaria de la mano de grupos de ciudadanos exaltados y militantes del partido ultraderechista Ataka. Las manifestaciones antigitanas estallaron después de que un joven de 19 años muriera atropellado en el pueblo de Katunitsa, a 160 kilómetros al este de Sofía, por un microbús conducido por un gitano. Miles de personas se manifestaron contra esta etnia en Sofía y ciudades como Plovdiv.

En las marchas xenófobas también se descalificó a la importante minoría turca del país. Los racistas acusan a los gitanos de "delincuentes y parásitos sociales" y piden su expulsión de Bulgaria. El Alto Comisionado de Naciones Unidas para los Derechos Humanos (HCDH, en sus siglas en inglés), Rupert Colville, condenó las marchas antigitanas, y consideró que "no es razonable castigar a toda una comunidad por un crimen cometido por uno de sus miembros".

Entretanto, en Eslovaquia, donde también existe una importante comunidad gitana marginada, el líder ultra Jan Slota ha planteado la creación de un Estado propio para los gitanos tras su expulsión de los países donde viven.

Acoso a los homosexuales

En la Europa balcánica, colectivos como los gitanos y los homosexuales suelen ser objetivo prioritario de la violencia de los grupos extremistas. Según los expertos, en Serbia existen unos treinta grupos extremistas que reúnen en total a unos 5.000 miembros.

El responsable del Parlamento europeo para Serbia, Jelko Kacin, condenó recientemente la prohibición de una manifestación de gays y lesbianas en Belgrado por parte de las autoridades serbias. El ministro de Interior serbio, Ivica Dacic, justificó la medida por razones de seguridad, porque diversos grupos de extrema derecha habían anunciado su intención de reventar la marcha.

Para el eurodiputado Kacin, "lo que estaba en juego era saber si las instituciones están en condiciones de hacer valer el Estado de derecho en el país" y "neutralizar eficazmente a las organizaciones extremistas".

Los desfiles y manifestaciones de la comunidad homosexual y de otras minorías sexuales suelen estar prohibidos en Serbia y los pocos ciudadanos que reivindican sus derechos en público en Belgrado son agredidos por los ultras, como ocurre habitualmente en Rumanía.

Algú podia pensar que amb la crisi, les desigualtats, la cultura d'adoració del guany i la fama,o amb l'escombrada dels conceptes de solidaritat i igualtat no passaria això ? Europa porta intrínsecament al seu organisme uns principis reaccionaris que tenen a veure amb la filosofia que va donar pas a la constitució dels estats contrarevolucionaris com a reacció a la revolució francesa. Allò de que la historia no es torna a repetir em sembla que oculta la veritat, que és que la historia sempre es repeteix.

L'efecte dominó..

Els cinc grans bancs espanyols concreten xifres després de la cimera de la UE

La UE dóna a les entitats financeres nou mesos per recapitalitzar-se amb un total de 26.161 milions d'euros

Unes noves exigències de solvència que obliguen als 70 principals bancs d'Europa a garantir el 9% del seu capital estructural

Els cinc grans bancs espanyols, CaixaBank, BBVA, Santander, Bankia i Popular han presentat aquest dijous les primeres xifres per fer front a les noves exigències de la UE.

Unes noves exigències de solvència que obliguen als 70 principals bancs d'Europa a garantir el 9% del seu capital estructural.

L'Autoritat Bancària Europea (EBA) ha estimat que el conjunt de la banca espanyola necessitarà una injecció econòmica addicional de 26.121 milions d'euros per complir amb els nous requisits de solvència acordats en la darrera cimera europea. La xifra significa gairebé una quarta part de tot el capital que s'ha d'injectar a tot el sector bancari europeu, que arribaria als 106.000 milions d'euros. D'acord amb l'EBA, aquests diners són els que requereixen els cinc grans bancs espanyols.

Caixa Bank, l'entitat financera del grup La Caixa, ha assegurat avui que necessitarà captar 602 milions d'euros addicionals per assolir les noves exigències acordades pels caps d'estat i de govern de la Unió Europea.

L'entitat ha informat a la Comissió Nacional del Mercat de Valors que preveu complir amb els nous requisits de capital “dins del termini establert”, que finalitza el 30 de juny del 2012, “mitjançant la seva capacitat de generació orgànica de capital”. L'entitat ja disposava d'una ràtio de solvència del 8,9%, només una dècima per sota de la nova demanda de l'EBA.

Per la seva banda, el president del BBVA, Francisco González, ha assegurat aquest dijous que l'entitat financera “complirà amb comoditat” els nous requeriments de la Unió Europea, ja que el seu capital principal arribarà el 10% al juliol de 2012, en comptes del 9% exigit.

El banc requereix 7.087 milions d'euros.

En un vídeo remès als mitjans de comunicació, Francisco González ha recordat que en les proves de solvència publicades el juliol passat per l'Autoritat Bancària Europea (ABE), BBVA “va ser líder en solvència” gràcies a “la seva recurrència en resultats, a la seva diversificació geogràfica, a la seva política de riscos i a la seva clara visió en tecnologia i innovació”.

Bankia, necessita 1.140 milions d'euros, la qual cosa suposa amb prou feines un 4,35 % de les necessitats dels cinc grans bancs espanyols, segons una estimació “preliminar i indicativa” del supervisor.

Segons un informe enviat avui per l'entitat a la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV), el banc que presideix Rodrigo Rato entén que podrà cobrir aquest dèficit sense necessitat d'incorporar fons públics al seu accionariat.

Al seu torn, el Banc Santander necessita 14.970 milions d'euros per complir amb els nous requeriments, la qual cosa suposa més del 57 per cent de les necessitats dels cinc grans bancs espanyols.

El Banco Popular necessitaria un total de 2.362 milions d'euros.

Suposo que us adoneu que en aquests acords de la Unió Europa hi ha una cosa estranya, l'heu vist?

En tot cas us ho explico.

Resulta que tan Grècia com Espanya s'emporten el gruix de les exigències de recapitalizació dels seus bancs: Grècia és més de 38.000 milions d'euros, i Espanya 26.121 milions d'euros. 

El total que exigeix Europa per recapitalizar-se és 106.447 milions d'euros. Per tant Grècia i Espanya han de suportar el gruix de les exigències, més 64.000 milions d'euros. 

Què vol dir això? 

Vol dir que hi ha un forat en el crèdit d'aquest països de més de 64.000 milions. Alguns diran que és cert, son països que han abusat d'un fals èxit que no s'ajustava a la realitat.

Bé, però hi ha trampa. Quina és?

Doncs que els bans alemanys, francesos, etc.. Son els qui estan darrera d'aquest forat, això es una cadena, uns deuen als altres... Aleshores millor agafar els països dèbils com ase dels cops. Algú s'ha de fer càrrec del deute que també tenen els bancs dels països més importants de la UE. Però millor passar el virus als altres, millor que es morin els altres..I tant que ens morirem, això és l'efecte dominó. Els bancs Alemanys, Francesos, Holandesos, etc.. van prestar a Espanya i Grècia; la moguda de la construcció, la modernització, les obres públiques, etc.. I els bancs espanyols i grecs eren els qui feien de pont d'aquests prèstecs.. Ara Europa diu que millor posar en risc el bancs espanyols i grecs, o estrènyer el cituró d'aquests països, per que els seus bancs es mostrin sòlids, i sense forats ni deutes.

Què significarà per tots nosaltres la recapitalització de la banca espanyola? I que no em vinguin amb l'infantilisme, com el d'un diari català que avui titulava: "elis elis, la nostra Caixa ( ex.pensions ) només deu 600 milions davant dels 15.000 del Banc Santander". 

Crec que tots els idiotes d'aquest país en un moment donat deurien passar per la Facultat de Periodisme, sinó no m'explico tanta imbecil·litat.

Mireu, recapitalitzar significará menys crèdits encara, i per tant: ni crèdits personals, ni crèdits a empreses, ni crèdits a les institucions públiques. I aqui no vull parlar de la rebaixa del 2 per cent que s'ha aprovat sobre les emissions de deute, deixem-ho, que l'altre tema ja és prou greu.

Per tant nois i noies, ens espera una crisi brutal. Sense crèdits, amb uns bancs buscant diners per recapitalizar-se, un estat que no invertirà gens, que retallarà tot i més, i acomiadarà més empleats públics o d'empreses de serveis. Total, ens mantindrem en un economia travada, estancada, morta... Perdoneu, però el panorama no és negre, és negríssim.

pd. l'elis, elis del titular mencionat és meu, però el titular complet és d'ells..

Què molesta ? Que s'hagi vist o que hagi passat ?

La televisión libia muestra las últimas imágenes de Gadafi

Rusia y la ONU expresan su repulsa por la difusión de las grabaciones de la muerte del ex dictador

Barcelona (Redacción).- El ex dictador libio, Muamar el Gadafi, y su hijo Motasim, fueron enterrados este martes al alba en un lugar secreto de Libio. Hasta el momento no habían trascendido imágenes tras el cierre de la cámara frigorífica en la que permanecieron expuestos los cuerpos durante cinco días. Ahora, la televisión libia ha enseñado al ex mandatario y a su vástago dentro de sus respectivo féretros y envueltos en tela blanca. Son las últimas imágenes de Gadafi antes de ser sepultado. 

Las reacciones a la exhibición pública y al linchamiento retransmitido mundialmente del coronel libio han continuado este miércoles. El primer ministro ruso, Vladímir Putin, ha asegurado que las imágenes de la muerte del dictador libio causan "repugnancia" y ha criticado a los medios de comunicación por falta de moralidad. "Mataron a casi toda la familia de Gadafi y su cuerpo lo mostraron por todos los canales de televisión mundiales, cuando son imágenes que no se pueden ver sin que causen repugnancia", ha señalado Putin, citado por las agencias rusas

Putin considera que "no hay nada parecido en la moral de ninguna de las religiones mundiales, ni en la religión cristiana, ni en la judía ni en la musulmana, como mostrar tales cosas en los medios de comunicación de masas". "Un hombre ensangrentado, herido y aún vivo, y lo rematan. Y todo eso aparece en las pantallas. No hay nada bueno en ello", ha dicho Putin, que se ha abstenido de comentar el aspecto político de los acontecimientos en Libia.

Por su parte, el representante especial de la ONU para Libia, Ian Martin, ha expresado también su preocupación por la situación de derechos humanos en el país africano y ha señalado que Gadafi y su hijo Motasim, "fueron maltratados y asesinados en circunstancias que tienen que ser investigadas", al igual que otros crímenes de guerra que gadafistas y rebeldes habrían cometido durante la batalla final de Sirte.

Les atrocitats que ha viscut Líbia aquests últims mesos, només les podem imaginar veient com han quedat les ciutats. És que us penseu que l'OTAN tirava caramels ? S'han fet un mínim de 8000 atacs sobre territori libi, feu un càlcul de la quantitat de míssils i bombes que poden haver caigut.

Però és igual, la culpa sempre serà d'en Gaddafi, d'això s'encarrega la premsa. Com la papanates de Televisió Espanyola que enviava una crònica des de Sirte ahir. Feia quadrar el cercle, textualment, des d'un edifici en runes deia: Bengashi i Misrata  sufrieron la destrucción a manos del ejército de Gaddafi, Sirte sufrió la destruccion porque Gaddafi decidió esconderse en ella. D'això en dic jo manipular les coses a la carta, alguns o algunes no tenen vergonya. D'això se'n diu prostituir la paraula.


I no oblideu, que la intervenció a Libia es va justificar en base a retalls de premsa, d'una suposada repressió de la societat civil que ningú no va mostrar mai.

L'orgia dels banals idiotes...

Facebook, la mayor arma de espionaje de todos los tiempos

Además de seguir cada paso de sus usuarios, Facebook almacena información hasta de personas no registradas en esta red social. Dentro de las posibles aplicaciones de este seguimiento no se puede excluir el espionaje, tanto político como comercial.

Las autoridades de Irlanda revelaron que la empresa crea perfiles con datos incluso de aquellos que nunca utilizaron sus servicios.

Esos datos se recogen a través de una variedad de fuentes disponibles en internet como la sincronización de los números de teléfono, correos electrónicos, contactos de mensajes instantáneos, chats y otros recursos.

Estos ’perfiles en la sombra’ son muy detallados e incluyen puntos como credo político, religión, orientación sexual y mucho más.

La información fue revelada tras una inspección realizada en una oficina de la red social por el servicio de protección de datos privados. La compañía Facebook podría enfrentarse a una multa de 100.000 euros por violación de privacidad, si la investigación prospera.

Mientras los expertos temen que los gobiernos de varios países puedan aprovechar la información publicada sin la conformidad de un usuario para espiar, los mayores sistemas de pagos están considerando esta cuestión como un nuevo negocio. Así, Visa Inc. y MasterCard Inc. planean vender el historial de las compras de sus clientes realizadas con tarjetas, lo que aumentaría la efectividad de la publicidad ad hoc.

Esta innovación se podría convertir en una verdadera revolución en el mundo de la publicidad, ya que permitirá integrar las actividades virtuales de las personas con sus preferencias en la vida real.

Los creadores de este sistema aseguran que prestarán una especial atención a la privacidad. MasterCard promete que el historial de adquisiciones no incluirá los nombres y direcciones de los clientes. Pero entonces se plantea la cuestión de cómo conseguirán los anunciantes entender a quién pertenece tal o cual compra.

http://www.voltairenet.org/Facebook-la-mayor-arma-de

Sempre m'ha sorprès com els jueus anaven sense protestar cap els trens que els portaven als camps d'extermini. Vull dir que en comptes de llançar-se contra els guàrdies i els soldats armats, seguien les indicacions, es deixaven separar homes de dones, mares de fills, ètc.. ètc..

És cert que una revolta tenia molt poques possibilitats, però al cap i la fi, el final que els esperava era pitjor, i certament molts no ho sabien, però era fàcil d'intuir.. Aleshores, sóc dels que penso que més val morir resistint o plantant cara, que no convertir-se en un xai que va a l'escorxador.

Perquè en el fons, quan la gent era conduïda als camps d'extermini, en molts casos la situació s'assemblava al comportament d'un ramat quan es conduit pels gossos d'atura i els pastors.

Tot plegat posa de manifest el sentit gregari de  la societat, o sigui de ramat, el que fa un fan els altres. Ara em ve la memòria aquells dibuixos animats que veia de petit a la televisió; algú canviava un senyal de trànsit, i tots els cotxes un darrera l'altre s'estimbaven per una timba; seguint el que feien els altres d'abans, en filera.

I  si fos membre d'una agencia d'espionatge, avui dia estaria molt content, perquè gracies al facebook, els mateixos espiats em fan la feina. Vull dir que la gent ho posa tot: les fotos, els gustos, les opinions, la filiació política, l'hora que va tornar ahir de  festa, amb qui va estar. Fins i tot, de vegades es pot arribar a descobrir si la gent enganya les seves parelles, o si l'han operat de morenes (almorranas). És la banalització de la vida privada, com estendre els draps nets o bruts a assecar davant del veïnat.

El malalt mental que va inventar aquesta pàgina, patia una malaltia que va causar furor entre el personal, perquè és molt fàcil conrear-la i estendre-la com un plaga o un virus.. Se'n diu senzillament vanitat, allò de: què guapo i intel·ligent què sóc, quan feliç què sóc, quan llest què sóc, quan compromès què sóc, étc. étc.. Això si, sempre de cara als altres.. Vull dir que tot el que és hom no val res si no ho esbomba als quatre vents.

No se si dir que mig món vigila l'altre mig, potser és massa exagerat, però que em entrat en una societat de control és ben cert. Quan George Orwell a 1984 ens parlava que cada habitant era controlat per una càmera a casa seva, alguns se'ns feia impossible poder creure que un control tant generalitzat fos possible tècnicament. Avui amb les anomenades xarxes socials, sabem que és una realitat, i la  major part de la feina la fan els mateixos usuaris controlats. Quan al poder l'interessi ja us tindrà feta la mida de la caixa on us enterraran.

Més enllà de les paraules..

Las últimas voluntades de Gadafi antes de morir

El ex dictador libio rechazó las ofertas que le llegaron para dejar de luchar contra los rebeldes

Londres (Europa Press).- El coronel libio Muamar Gadafi pidió en su testamento que se le enterrara "con las ropas de su muerte" en su ciudad natal, Sirte, y aseguró en su última voluntad que rechazó "por honor y por deber" las "numerosas ofertas" para cesar su lucha de "resistencia" contra "los agresores extranjeros", según el documento aparecido este domingo en la web del fallecido autócrata y recogido por el diario británico 'The Guardian'.


"Esta es mi voluntad", comienza Muamar bin Mohammad bin Abdussalam bin Humayd bin Abu Manyar bin Humayd bin Nayil al Fuhsi Gadafi, quien jura "morir como musulmán" y, como tal, ser despedido conforme a la tradición. "En las ropas que llevaba en el momento de mi muerte, y mi cuerpo sin lavar, en el cementerio de Sirte, junto a mi familia".

Gadafi, fallecido el pasado jueves cuando intentaba huir de Sirte, solicita que su familia, "en especial las mujeres y los niños", sean tratados con corrección, y pide al pueblo libio que proteja "su identidad, su historia, sus logros y la imagen honorable de sus ancestros y sus héroes".

'Honor y deber'

El coronel pidió además a su pueblo que "no renuncie a los sacrificios realizados por quienes son libres y mejores", y solicitó a sus simpatizantes que "continuaran con la resistencia y luchar contra cualquier agresor extranjero contra Libia hoy, ahora y siempre".

"Que sepan los pueblos libres del mundo que podríamos haber vendido nuestra causa a cambio de seguridad personal y una vida estable. Recibimos muchas ofertas a tal efecto, pero elegimos colocarnos en la vanguardia del enfrentamiento como una muestra de honor y deber", escribió Gadafi.

"Incluso si no ganamos inmediatamente, enseñaremos a las futuras generaciones que proteger a la nación es un honor y venderla supone la traición más grande que jamás recordará la historia, a pesar de los intentos de otros para decir lo contrario", concluyó

Es pot criticar les persones per moltes actituds, i per molts fets que han marcat el pas de la seva vida. Potser la majoria dels lideratges substitueixen voluntats individuals o col·lectives, per no citar els autoritarismes que son la màxima expressió d'això. Però si hi ha una cosa que és admirable per sobre de totes les altres: ser conseqüent amb el pensament i les paraules, demostrar-ho amb fets; sostenir uns principis fins el final contra tot tipus de temptacions i contrarietats. Sostenir-ho fins i tot quan hi va la vida, el prestigi o la comoditat, en aquests casos encara té més valor.

En un societat occidental pervertida, no sols mantenir unes posicions contra corrent és combatut, sinó que provoca l'aïllament, el menyspreu.

Aquesta vida actual és una mena de presó, on no es pot escapar per enlloc, la mort no és cap escapatòria, és el res.

El personatge de Gaddafi és admirable perquè va mantenir la seva manera de pensar fins el final, alguns l'acusaran de moltes coses, però penseu que en un govern hi ha molta gent que s'aprofita de la situació. De vegades els més despòtics, son els qui primer traeixen o els qui s'amaguen darrera d'un líder. Ho hem vist moltes vegades a la història, no cal anar molt enrera. Els judes son arreu: en la literatura, i en la realitat. Capaços de fer qualsevol cosa per ambició o riquesa.

L'escola del món occidental és ara precisament l'adoració dels judes, i la societat no sembla adonar-se perquè quan hom és dins d'un capsa, no pot veure com és la capsa, respira l'ambient de dins, i es conforma amb la naturalesa putrefacta que vicia l'ambient. 

En el cas de Gaddafi, és innegable que no va renunciar mai als seus origens apresos a la vida en el desert, de beduí. Si va ser musulmà, no va ser com els indignes d'Arabia Saudí, Qatar, Emirats, Marroc, Iemen, Pakistan, Afganistan, etc.. Aquells que fan una lectura repressiva de l'Alcorà, despectiva cap a les dones, basada en la barbàrie i la força, on es fomenta l'adoració d'una minoria rica i poderosa. Aquests son els "nostres socis", fet que demostra la falta de principis, la doble moral, i la naturalesa traïdora d'aquest occident que només té un deu: els diners. Aquesta mena de materialisme és la plaga que assola tots els sectors socials. 

Aquest home que sempre anava amb els seus vestit tradicionals, que plantava una Haima arreu on anava. Que mai va voler considerar-se més enllà de coronel, doncs pensava que de general només ni'hi havia un al qui devia fidelitat, el fa anys desaparegut líder panarabista egipci Nasser.

I és clar, comparem un caràcter com aquest amb tota la gama de mediocres executius i pervertits que ens governa, amb els seus vestits d'impecables demòcrates, i no hi ha color.

L'època dels lideratges sembla que s'ha acabat, això podria alegrar-nos, fer-nos pensar que ara som tots iguals, que hem assolit la veritable majoria d'edat, i la democràcia. Però resulta que és el contrari, perquè en política l'únic que trobem son caga-calçons, covards, mediocres, inútils, i totes les escombraries que no vol ningú a casa seva. Des dels pobles fins als estats o els organismes internacionals, els cagacalces segueixen el dictat d'interessos que es podrien qualificar obertament de demoníacs. No per què adorin al diable, sinó que per l'objectiu del benefici son capaços de tot: reprimir, enganyar, deixar al gent a la fam, exterminar, massacrar, i quantes coses infernals pugueu imaginar. 

Aleshores només podem arribar a una conclusió, un món que posa el benefici, i el poder per sobre de les persones, mai pot ser un bon lloc. Més s'assembla a un infern, o va camí de ser-ho.

Haliburton i l'OTAN maten a Gaddafi...

GUERRA A LÍBIA

Els rebels libis diuen que Gaddafi és mort

El coronel hauria mort per ferides de bala després de ser capturat, segons ha dit a Reuters un portaveu del CNT. L'agència britànica també informa segons altres fonts rebels que el dictador ha mort en un comboi bombardejat per l'OTAN quan intentava fugir

El dictador libi, Muammar al-Gaddafi, en una imatge d'arxiu del 2009, a Roma / REUTERS MAX ROSSI / REUTERS

El Consell Nacional de Transició ha informat que el líder libi Muammar al-Gaddafi ha mort aquest dijous després de ser capturat a Sirte, ciutat natal del dictador, segons ha dit a Reuters un portaveu dels rebels. Sirte ha caigut aquest dijous després de dos mesos de setge. Les noves autoritats líbies asseguren que el coronel ha estat ferit a les dues cames i que ha mort després de ser detingut. Reuters ha parlat amb testimonis presencials de la captura del dictador que ho han confirmat.
Una de les versions de la mort de Gaddafi, informa Reuters, és que el conductor de l'ambulància que traslladava Gaddafi a un hospital ha dit a un rebel que el dictador ha mort en el trajecte. Segons altres fonts del CNT citades per Reuters, Gaddafi hauria resultat ferit quan intentava fugir en un comboi que hauria estat bombardejat per avions de l'OTAN. L'aliança atlàntica no confima l'informació i diu que necessita temps per fer comprovacions de la situació.
La cadena Al-Arabia informa també de la detenció de dos fills del dictador, Moutassim i Abdullah. Ni el departament d'Estat dels EUA ni l'OTAN confirmen al notícia. La BBC informa que els ciutadans de Sirte celebren la notícia.
Segons ha declarat un rebel a Reuters, Gaddafi estava amagat en un forat i ha cridat "No dispareu, no dispareu!" en el moment de la seva detenció.

Reaccions
El president de Rússia, Dimitri Medvedev, ha dit que és el poble libi qui ha de decidir el destí de Gaddafi, tot i que sobre el dictador pesa una ordre de recerca per crims contra la humanitat al Tribunal Penal Internacional de l'Haya. Mark Rutte, primer ministre holandès, ha dit que espera que el dictador sigui lliurat aviat a l'Haya.

El titular correcte hauria de ser el que he posat dalt.. Mireu, Líbia és un pastís que feia venir molta salivera no sols a Occident, sinó també a les monarquies teocràtiques d'Aràbia.. Primer pel petroli, però tant important com el petroli és el subsòl de Líbia, ple de llacs d'aigua dolça.. No pot ser que un país com Líbia no estigués dins la cadena normal de la globalització. No podia ser que fos un país sense deutes, amb superàvit, que donava feina a molt ciutadans de l'Àfrica subsahariana, així no tenien que morir creuant la Mediterrània per ser miserables ciutadans de segona d'Europa. Libia distribuia grans quantitats de diners entre els ciutadans, crec que l'any passat cada libi va rebre un xec de l'estat per 5000 dòlars, per la cara.

Molts no saben res ni de Líbia, ni del que esta passant a Àfrica en general.. Un dels països més rics del món, quant a divises, és Aràbia Saudita.. Aquest país és el qui gasta més en armes de tot el món.. El 10 per cent del PIB d'Aràbia Saudí es gasta en armament.. El país que el segueix en percentatge és Estats Units que gasta el 5 per cent.. Us penseu que les armes que compra Aràbia Saudita  es queden al país..? Aneu errats si ho penseu.. Aràbia Saudita és qui arma tots el grups insurgents, els financia, i contracta mercenaris, com el cas de Líbia.. Però hauriem d'anar a d'altres països per veure la mà d'Aràbia, com Somalia, Sudan, Kènia, Afganistan, Síria, Pakistan, etc.. Tot això te a veure amb la futura estratègia per controlar la producció d'aliments. Aràbia, esta comprant terres per cultivar, o llogant terres, a Etiòpia, Sudan, Somalia, Brasil, Argentina..étc..etc.. S'han adonat que es pot especular amb els aliments tant com amb el petroli.. Evidentment quan arriben als països on compren terres, el primer que fan es fer fora als camperols, alguns pobles que portaven mils d'anys practicant l'agricultura de subsistència o ramadeira, de cop i volta es queden sense terra i aigua.. Només tenen dos camins, convertir-se en assalariats per uns sous miserables i horaris infernals, o marxar a les gran ciutats o als camps de refugiats, o potser amb moltíssima sort al primer món.

Líbia té un potencial futur, no sols amb el petroli, sinó que les noves técniques que s'han provat a Aràbia per cultivar els deserts, son més fàcils amb la gran quatitat d'aigua que amaga els subsòl..Cultivar els deserts s'ha estat fent a Aràbia, però s'ha hagut de deixar de fer perquè els subsòl és molt pobre en agiua, i els acuifres s'estaven exhaurint..

I bé, al final han mort a Gaddafi, diuen. Com Bin Laden, o con qualsevol que molesti per certes veritats que s'han d'acallar, el millor és matar-lo directament, doncs viu encara pot portar problemes. Els morts viuen en el silenci de l'eternitat, i parlen per boca d'altres. Aquests altres de vegades son simples manipuladors..

El perill d'una mentalitat..

Gerard Quintana contesta a quienes le critican por hablar castellano que no tiene que justificar su vida privada

El músico recibió criticas vía Twitter por hablar castellano con su familia durante el programa 'El convidat'

Barcelona. (Redacción).- El músico Gerard Quintanaha salido al paso de las críticas recibidas a través de la red social Twitter por hablar castellano en su casa de Ibiza a raíz de su participación en el programa El convidat asegurando que “no tiene que justificar su vida privada”.  

El músico recibió al periodista Albert Om, conductor del citado espacio televisivo, para repasar su vuelta a los escenarios y la trayectoria musical y vital que arrastra. Inesperadamente, la noticia trascendió en la opinión de la blogosfera no por el contenido de la entrevista, sino por el uso del castellano en la intimidad del hogar del músico.


Quintana ha asegurado que no tiene que justificarse por usar una lengua u otra. "No tengo ganas de justificar mi vida privada. En casa se ¿habla de todo: podrían salir hablando castellano, catalán e inglés. He vivido en casas bilingües. Mi lengua de expresión y sentimiento es el catalán. No soy ningún talibán. No pienso imponer que hablen una lengua. No soy partidario de responder opiniones adversas, con gente que no tiene voluntad de diálogo”, ha argumentado en una entrevista concedida al programa El món a RAC1 . En un lance al sentido común Gerard Quintana explica que existe una mezcla de idiomas en su casa y que esto es algo que quiere preservar para sus hijos. “Es un país más complejo de lo que queremos aparentar. Es una realidad de la isla de Ibiza: si por casa hablan cincuenta personas, quizás una habla catalán. Es muy diverso. Lo vivo con naturalidad. Espero que mis hijos hablen 4 idiomas ", ha añadido.


Y es que tras la emisión del programa, el pasado lunes, un revuelo de tuits burlándose de que el líder de Sopa de Cabra usase el castellano al hablar con su mujer y sus hijos inundó la red social. Algunos mensajes reprochaban al músico su incoherencia. Por ejemplo @Ccasals, que aseguraba que “Una persona como Gerard Quintana que se ha ganado el pan con el catalanismo, como mínimo, ha de ser consecuente” o @Arnau_Mir, que directamente le pedía “coherencia”. Otros mostraban sorpresa con el pasado del músico. Es el caso de @pardalet que inquiría a los tuiteros “¿Me han dicho que el padre de Gerard Quintana era policía nacional de la época franquista? ¿Y hablan en castellano en familia?”. Algunos como @whatdafac aseguraban ser más catalanes que “Yerar", una etiqueta que acabó funcionando por sí sola en la red social. @jordiborras daba en el clavo al asegurar que#yerardquintana era el hashtag de la noche. También hubo quien aprovechó el tema para pasar a la insolencia, por ejemplo, @roccasagran pedía a “esta señora que vive con el Quintana y que habla castellano” apartarse “los pelos de la cara”. Por suerte hubo quien, en medio de la vorágine, apostó por la sensatez como @emartinborregon que aseguraba que “quieres critican ya le tenían muchas ganas, a veces a los catalanes nos coge un odio insano contra nosotros” o @dialalluna que pedía cambiar el tema porque el hceho de que hablasen en castellano "no tiene importancia".

El líder de Sopa de cabra asegura que lamenta ver las reacciones que ha provocado su entrevista en televisión porque hacen un flaco favor a que la realidad compleja que viven los catalanes se entienda fuera. “Si no estamos todos juntos, haremos que la gente se quede excluida de una realidad más compleja de lo que dicen muchos medios. Aquí hay gente intolerante, como en otros lugares. No tengo que justificar nada. Vivimos una realidad diversa y quiero vivir con respeto para que me respeten”, ha defendido.

Quintana asegura que los que critican a quienes usan libremente ambas lenguas se equivocan y que la lengua no ha de ser un arma. “buscan una especie de pureza que encontraríamos en pocos lugares. A mi compañera, como a mi padre, les cuesta hablar catalán. Las lenguas no deben ser ningún arma. A veces utilizamos las cosas de una manera que nos perjudica a todos".

A mi personalment el Gerard Quintana no m'ha agradat mai, no per qüestions personals, sinó artístiques i intel·lectuals. En un moment donat es va promocionar des de la Generalitat Pujolista aquest tipus de grups com Sopa de Cabra, i no eren precisament els més interessants, doncs no aportaven res. Conec bé aquest tema perquè aleshores jo treballava en programes de Benestar Social on s'incentivava l'anomenat "Rock Català". En aquella època el "Rock Català" funcionava a base de talonari públic. Què vol dir això?. Doncs que sense subvencions no anaven enlloc, ni tenien públic. En el cas de Sopa de Cabra, els vaig veure a Ripollet, i vaig parlar amb ells, durant el concert que es van fer a la plaça Pere IV (davant el mercat municipal), no va arribar a 15 persones el públic present.

L'etiqueta de "Rock Català", inventada als despatxos de la Generalitat, va cometre el greu error, o la mala intenció  de voler enterrar tota la feina anterior, tots aquells grups dels anys 60 o 70, que per la mentalitat conservadora convergent eren massa radicals i iconoclastes, massa relacionats amb certs vicis que no poden estar massa ben vists pel català mig.

Però deixant de banda això, ara resulta que en Gerard Quintana els ha sortit covarot ( ja sabeu l'ou que no esta fecundat ). Perquè parla en castellà als fills i a tots els perles que l'envolten a la seva casa subvencionada d'Eivissa. Suposo que molts no deuen saber que alguns dirigents de Convergència i Unió també parlen castellà amb els seus fills, a Ripollet en tenim bastants, i alguns ni tant sols s'han canviat encara el nom, vull dir que en comptes dir-se Pere o Josep, és diuen Pedro o José.

A mi em sembla una mentalitat repugnant fer aquesta caça de bruixes sobre la vida privada d'una persona, que evidentment es posa en evidencia. Però tot plegat demostra que som en un país de Torquemadas que volen controlar el més petit espai de la vida privada, que a l'hora de la veritat no tenen pebrots per donar la cara, batallar, comprometre's i reclamar coses en la seva vida particular, o respecte als drets del país (Catalunya).

Als últims anys em vist com una mentalitat funcionarial es dedicava a substituir les facetes conciencials i voluntaristes de Catalunya. Abans molts estàvem molt implicats en la transformació lingüística, i nacional de Catalunya. Implicats a nivells personals, fins i tot per fer canviar d'idioma la parella amb qui sorties; si això no és implicació, no sé que ho és. I quan dic abans; ens esforçaven per millorar la parla d'una llengua que sortia de la dictadura. Un esforç que els que han sortit de les escoles normalitzades no poden imaginar, ni veure com s'intentava influir a les cases per desterrar unes parles que eren plenes de barbarismes. No ´és diu bocadillu és diu entre pa, no és llavors, és aleshores, no és bueno és bé, no és diu Pacu, sinó Cesc, Corregir és un esforç molt gran, costa molt més canviar els hàbits que aprendre de cero. I influir en la gent gran que tota la vida ha parlar d'una manera massa no correcta, encara costa més. Però era un esforç que ningú ha agraït, que va millorar un idioma que  només havia tingut una supervivència a la intimitat i en secret.  Molt influït per un exterior que volia degenerar-lo fins a convertir-lo en un Patois ( com a França), primer pas per fer-lo desaparèixer.

Tot plegat perquè després vinguessin la colla de pamplines que sortien de les escoles, o els funcionaris a sou de la Generalitat, i ens intentessin fer esclaus d'unes regles, i uns comportaments que han volgut i volen convertir la força de la llibertat i la implicació, en una imposició. És per això que alguns fa temps que ens varem relaxar, per salvar la llibertat, abans de caure en el paper ferri d'uns Torquemades de les llengües, que ens volen a tots sota el poder de la inquisició, i la foguera normativa.

L'últim que apagui el llum..

Prop de 600.000 persones emigren de Catalunya en tres anys

La crisi provoca que, de gener a setembre, hagin marxat 151.411 persones, un 31% més que en tot el 2011.

585.492 persones han marxat de Catalunya des de 2009, segons les estimacions publicades per l'institut d'Estadística espanyol. "Són els efectes demogràfics de la crisi i afecten tant els catalans com els estrangers. És important veure com persones molt diferents tenen pautes de comportament similars", destaca Ricard Zapata, professor i membre del Grup de Recerca Interdisciplinari sobre Immigració de la Universitat Pompeu Fabra.

Així, de gener a setembre han emigrat 151.411 persones, un 31% més que en tot el 2010. D'aquests 9.850 són catalans i la resta estrangers.

Son fenomens que es van repetint al llarg de la història, fa 50 anys la gent de la península emigrava a Alemanya, Suíssa, Argentina, Veneçuela, Mèxic. Molts es van quedar per sempre allà, però d'altres van retornar. El que passa és que el nostre cas s'assembla més a Argentina o Veneçuela, que no pas a Alemanya o Suíssa. Perquè la nostra és una economia inestable, de booms temporals, no és tracta d'un creixement sostingut com succeeix a països industrialitzats com els citats Alemanya i Suíssa. Per això, ara veiem que no sols es un retorn als països d'origen de molts immigrants, sinó que gent d'aquí marxa, com fa 50 anys, a d'altres països.

Sempre he pensat que aquest creixement que tant va enlluernar a molts, era més aviat un miratge, el problema és que massa gent se'l va creure..

Qui jutge al jutge..?

S&P pasa la tijera al 'rating' de la Comunidad de Madrid y a la ciudad de Barcelona

Tras la rebaja de España, la agencia de calificación ha decidido degradar un escalón las deudas de estos gobiernos autonómicos y locales

Madrid (Europa Press).- Standard & Poor's ha rebajado el rating a la Comunidad de Madridy a la ciudad de Barcelona como impacto por el recorte adoptado la pasada semana por la agencia de calificación en la nota crediticia del Reino de España. En concreto, S&P ha recortado el rating de la Comunidad de Madrid y Barcelona en un escalón, situándolo en en 'AA-' desde 'AA', en ambos casos en perspectiva 'negativa'.

La agencia de calificación crediticia ya advirtió de que la rebaja del rating de España desde 'AA' a 'AA-', con perspectiva 'negativa', podría tener un "impacto negativo" en la calidad crediticia de gobiernos regionales y locales y entidades dependientes del Ejecutivo español que califi('AA' con perspectiva 'negativa').ca. En concreto, afirmó que la rebaja de la nota de la deuda española a largo plazo podría afectar a las calificaciones de los gobiernos regionales de Madrid ('AA' con perspectiva 'negativa') y Aragón ('AA' con perspectiva 'negativa'), así como al rating de la ciudad de Barcelona

Asimismo, también podría tener consecuencias negativas en la calificación del Instituto de Crédito Oficial (ICO) ('AA' con perspectiva 'negativa'), la Sociedad Estatal de Participaciones Industriales (SEPI) ('AA' con perspectiva 'negativa'), la Corporación de Reservas Estratégicas de Productos Petrolíferos ('AA' con perspectiva 'negativa'), el Fondo de Reestructuración Ordenada Bancaria (FROB) ('AA') y el Fondo de Amortización del Déficit Eléctrico ('AA').

La agencia rebajó el rating de España justificando su decisión en el elevado desempleo, su débil crecimiento económico, las duras condiciones financieras y el alto nivel de endeudamiento del sector privado. "A pesar de las señales de resistencia en el desempeño económico durante 2011, vemos destacados riesgos para las perspectivas de crecimiento de España debido al alto desempleo, las duras condiciones financieras, el aún alto nivel de deuda del sector privado, y la probable desaceleración económica en los mayores socios comerciales de España", explicó. Asimismo, la agencia señaló que los "activos problemáticos" podrían continuar debilitando el sistema bancario español y que la "incompleta" reforma laboral podría contribuir a agravar el problema del desempleo, factores que pesarían en la recuperación.

La situació frega el ridícul, aviat les agències de qualificació vindran casa per casa a fer-nos el seu diagnòstic. Tot plegat darrera d'aquests jutges hi interessos que marquen el pas, cada cop de manera més fèrria, a l'economia. Quin sentit té tot plegat ? Qui hi ha al darrera? On volen arribar?

Aquestes agències son anglo-nordamericanes, i assenyalen una única direcció, traspassar els problemes financers a les institucions públiques. Pensen: els impostos dels ciutadans que son una entrada constant i segura de capital per les administracions, no han de retornar a la societat en forma de serveis públics i socials, han d'anar a mans privades perquè aquestes continuïn enriquint-se..

El famós Warren Buffet que tants diners ha guanyat, i a fet guanyar al capital privat, és un dels principals inversors de Moody's, una altra de les bèsties negres del capital especulatiu. És curiós que fa uns mesos sortís a la palestra informativa dient que els rics hauriem de fer un esforç i pagar més impostos. Aquestes declaracions amplament expandides pels mitjans de comunicació, van tenir la seva continuïtat a Europa, on importants capitosts del capital i la indústria van repetir el mateix. 

O sigui, els qui estan posant en dificultats l'estructura dels estats i la seva funció social, feien el doble discurs de dir que ells estaven disposats a fer sacrificis. Una mentida, en realitat el que volien és convèncer a tota la població de que ha de continuar fent sacrificis, tal com ha passat, passa i passarà.  Mentre ells brinden amb xampany, menjant caviar, a les festes exclusives on compten quant han guanyat aquell més i quant guanyaran el següent. Com per anar amb el ciri a la mà, i creure el que els mitjans ens diuen. Dissortadament molta gent s'ho creu, com els qui pensen que el sistema s'avindrà a una reforma per via democràtica i sense pressió. El món és ple d'ingenus..