Asesinado en Brasil un biólogo español defensor del medio ambiente
Según informa la Policía, su muerte pudo deberse a sus denuncias sobre caza y deforestación ilegal
El biólogo Gonzalo Alonso Hernández, en una imagen cedida por su viuda.
El biólogo español Gonzalo Alonso Hernández, quien vivía en el estado de Río de Janeiro, fueasesinado a tiros, crimen que, según la Policía, pudo deberse a sus denuncias sobre caza y deforestación ilegal, informaron hoy fuentes oficiales.
Alonso Hernández, de 49 años, fue hallado sin vida en una cascada del Parque Cunhambebe, en el distrito de Lídice, a 170 kilómetros de la ciudad de Río de Janeiro, donde vivía con su esposa, Maria de Lurdes Pena Campos.
Su cuerpo fue encontrado este lunes por un vecino de la zona y, según ha confirmado la Policía, tenía impactos de bala en la cabeza. El biólogo trabajaba en el Instituto Terra y prestaba servicios de consultoría en asuntos ecológicos en el Consejo Municipal de Medio Ambiente de Lídice.
Había tenido serias discusiones con cazadores furtivos, extractores de palmitos y ganaderosSegún ha informado la policía, su esposa declaró que Alonso Hernández había tenido serias discusiones con cazadores furtivos, extractores de palmitos y ganaderos que operan en forma ilegal en el Parque Cunhambebe.
El comisario Marco Antonio Alves, a cargo del caso, declaró a periodistas que la primera hipótesis es que haya sido asesinado debido a su defensa del medio ambiente en la zona. "Alonso Hernández defendía especies en extinción, combatía la caza predadora en el parque y hay testigos que han dicho que eso estaba molestando a muchas personas", declaró Alves.
El jefe policial dijo que la esposa no supo más del biólogo desde el pasado domingo, cuando la llevó hasta la terminal de autobuses de Lídice, desde donde ella viajó hacia Río de Janeiro.
En general els europeus són com els nord-americans, viuen en un món amb molta abundància i comoditat; seguretat i prestacions socials. Es miren el món des d'aquests cotons.. Alguns van una curta temporada de viatge, i des de darrera els vidres d'un vehicle turístic, o darrera la tàpia d'un hotel; prenent el sol en una platja vigilada, o mirant un ciutat des de l'habitació del Hilton, etc..Treuen conclusions. Hi ha una tendència a desconèixer la realitat, esterotipar-la. Una por a barrejar-se amb la gent del carrer; de vegades es miren el país on són mitjançat el canal de televisió per cable. Més ridícul és quan s'informen del lloc que visiten mitjançant el canal de televisió del país d'on venen. Sempre tancats a forrellat a l'habitació.. D'altres que no viatgen mai es dediquen informar-se per programes que tergiversen la realitat, perquè cal tenir en compte que un programa d'entreteniment no pot presentar un món tan cru, i real com és. Tot s'ha d'endolcir..
La realitat és una altra; una realitat plena de pobresa de vegades oculta o dissimulada, una realitat violenta on es fàcil que et treguin del mig per robar-te o perquè molestes algú. Els rics a molts països del món viuen protegits per gran quantitat d'escolta, i armament; en cases envoltades de filferrades, en barris exclusius on per entrar has de passar controls que tanquen els carrers.
Durant viatges m'he trobat europeus que viatgen en grups, quan t'acostes s'espanten, es pensen que els vols fer mal..Hi ha un cert racisme o menyspreu a la pobresa, en aquesta actitud.. Tu surts d'en mig d'un grup de gent del país amb qui estàs, i amb bona fe va a dir-lis o preguntar-lis: Con us va? D'on sou? Els preguntats ràpidament donen unes passes enrere per allunyar-se. S'assimila la gent del país que visiten amb delinqüents, transmissors de malalties, etc.. Fins a cert punt són reaccions lògiques de gent que ve d'un altre món, i quan arriben als països no tant desenvolupats, es veuen sobrepassats per la realitat. Una realitat que pot ser esgotadora, perquè hom a d'estar sempre alerta per mils de perills que no sols poden sorgir de colp. D'altres senzillament s'han de preveure, perquè sinó, l'ecosistema no et deixa sobreviure un minut. La discreció, i la capacitat de transformar-se a cada instant, segons les situacions, és la base de la supervivència. No és el mateix viure en un jardí, que enmig d'una selva verge, les possibilitats de ser menjat són tant infinitament superiors que és millor no posar-se a pensar-hi.
Si es perd la gràcia tot comença complicar-se, vas pendent avall fins que t'esclasfes contra el terra. Per això no és estrany tornar-se una mica supersticiós, i amb una tendència a caure en el determinisme. Quan la immensitat, i el desconegut, l'imprevist i l'imponent t'envolten, poques raons es poden trobar per seguir pensant que hom té el control de la seva vida, el futur és una cantonada fosca on no saps que hi ha esperant-te en tombar-la.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada