L'economia millora i deixa de caure el segon trimestre
La variació del PIB és nul·la respecte el primer trimestre, quan va caure un 0,1%. El sector industrial es recupera i la demanda interna ha contingut la caiguda
L'economia catalana va comptabilitzar un creixement zero durant el segon trimestre. És a dir, ni va caure ni va créixer. Un comunicat del departament d'Economia de la Generalitat destaca que aquesta dada de finals de juny "constata que continua la tendència de millora" del PIB.
La ralentització de la recessió sembla clara, perquè l'economia va registrar una davallada del 0,7% el quart trimestre del 2012, mentre que els primers tres mesos d'enguany va ser del 0,1%. Amb tot, la variació interanual del segon trimestre, respecte el juny de l'any passat, mostra encara una caiguda de l'1,3%.
Aquest canvi de tendència s'ha mostrar especialment a la indústria, sector en que l'evolució de les exportacions de béns i la contenció de la reducció de la demanda interna han incentivat l'activitat. En termes interanuals, el segment industrial ha augmentat un 0,5% el valor afegit brut.
En el sector de la construcció continua la pèrdua d'activitat iniciada el 2008, però enguany la caiguda s'ha moderat, de manera que la taxa interanual del segon trimestre se situa en -5,1%.
Tant els d'aquí, com els d'allà (Catalunya o Espanya), amb el seu desig de veure alguna cosa positiva, han arribat fins l'estupidesa, fent jocs malabars i equilibris per fer empassar com a bona una carn podrida, i amb cucs.. Tinc ganes de veure com justificaran la rebaixa generalitzada de salaris que es prepara.. Sempre en nom de la creació de llocs de treball, parlen de flexibilitat laboral, o sigui: facilitat d'usar o tirar la mà d'obra segons convingui, sense aturar-se a indemnitzar o pagar sous complets. La famosa reforma laboral que havia de solucionar tots els nostres problemes, només era per solucionar els problemes dels qui tenen menys problemes; més avantatges per les grans empreses. Ara amb el rotllo de la competitivitat, alguns veuran els salaris que es paguen en certs sectors des de fa molts anys: salaris de misèria. Costa decidir-se a convertir-se en un esclau un munt d'hores diàries per veure que al cap del mes t'han donat un sou per sobreviure, i malament..
Molts això no ho saben, o no se'n recorden, ara potser tornaran a patir-ho. Però treball no se'n crearà, és crearà esclavatge, i un exèrcit de persones disposades a fer el que sigui per tal de guanyar alguna moneda.. És clar que d'alguna manera han de justificar la baixada de sous.
Aquí em ve la memòria el que m'explicaven una vegada a Xile; després del cop d'estat, el primer que va fer el General Pinochet va ser abaixar el sous per decret. O sigui, que si l'onze de setembre cobraves 100, el dia dotze vas passar a cobrar 50 o 60.. El nebot d'un amic d'allà ho va tenir clar, el primer que va fer: agafar un avió per anar-se'n a Austràlia.. Crec que no va tornar més a Xile, o potser de visita...
A Espanya o Catalunya, no cal cop d'estat, ni decret llei manu militari. Aquests són països de submissió, i de desmemòria. I darrerament de taurons que es mosseguen els uns als altres.. Ja ho dic jo: revolucionaris aquí? Aquí no en queden, Franco, i el PSOE els van exterminar a tots.. Perquè no em diran que és revolucionari el que té moltes coses a conservar.. Que jo sàpiga: Durruti, Ho Chi minh, Lumumba o el Che Guevara, van morir amb una mà davant, i una altra darrera, no van deixar testament de recompte de propietats..
Bé, que i farem, les coses canvien, ja ho vaig pensar quan vaig veure en Tirofijo amb una tovallola penjada de l'espatlla, com si en comptes de: a la selva, estigués en un camping..
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada