Una nova víctima de la batalla de l'Ebre

La Generalitat impide al CSIC llevarse los restos del soldado republicano

El trabajo sobre el terreno, impulsado por la activa Associació Lo Riu, finaliza esta semana

Hace unos días apareció, casi intacto, el cadáver de unsoldado republicano: Charlie. Así lo bautizó el equipo de científicos del Consejo Superior de Investigaciones (CSIC) y de la Universitat de Barcelona (UB) que están excavando una de las trincheras de La Fatarella, desde donde la mítica XV Brigada protegió la retirada del ejército republicano. El trabajo sobre el terreno, impulsado por la activa Associació Lo Riu, finaliza esta semana y los análisis del cadáver y del resto de objetos hallados en la trinchera debían continuar en los laboratorios del CSIC. Sin embargo, los técnicos del Memorial Democràtic y el Consorci dels Espais de la Batalla de l'Ebre (Comebe) (ambas instituciones de la Generalitat) exigieron ayer, la entrega de todo el material hallado. Del cadáver y del resto de objetos. No van a permitir que se los lleven.

"El técnico del Comebe nos ha amenazado diciendo que nos denunciaría (a los científicos que han estado trabajando) y que hoy (miércoles) vendrían a incautar los restos arqueológicos", denunció ayer públicamente Francesc Xavier Hernández Cardona, director del Didpatri (Didàctica del Patrimoni SGR 245) de la UB (el grupo que está trabajando codo a codo con los técnicos del CSIC), además de catedrático, Hernández fue coordinador del proyecto del Museu d'Història de Catalunya y ex Director General de Recerca con el Govern de Margarall. Mostrando su total indignación, este científico firmó ayer un comunicado en el que asegura que "tendremos que abandonar la investigación a cambio de nada. En ningún caso la Generalitat y sus presupuestos garantizarán más calidad que la UB y el CSIC... es un desastre... si lo llegamos a saber, el soldado no sale de su agujero". 

La investigación la impulsó la Associació Lo Riu, una entidad de La Fatarella entregada al estudio del patrimonio arqueológico e histórico de las Terres de l'Ebre y que, ya hace tiempo, firmó un convenio de colaboración con el Didpatri, que a su vez, trabaja regularmente con el CSIC. "Pedimos todos los permisos antes de comenzar a trabajar", explica el presidente de Lo Riu, Alex Sambró. Tenían permiso del Sergei d'Arqueologia de la Generalitat y también del propietario de los terrenos donde iban a excavar. Los trabajos empezaron, financiados con recursos propios del CSIC y la UB. 

La semana pasada, apreció el cadáver de Charlie y otros objetos que dan una idea de la espeluznante muerte de aquel soldado –que medía aproximadamente 1,80 metros y calzaba un 44- y del que se ignora su nacionalidad. Según Hernández, es probable que fuera catalán porque en aquel momento de retirada, "los americanos de la XV Brigada ya habían sido repatriados y la brigada se mantuvo incorporando reclutas catalanes muy jóvenes o veteranos". El soldado permaneció disparando frenéticamente (el cadáver apareció rodeado de numerosas vainas de balas) contra quienes atacaban su posición. De este modo protegía al resto de combatientes republicanos que se estaban retirando. Charlie resistió hasta que explotó una granada junto a él. Cayó desplomado y gravemente herido sobre su zurrón. 

Varias familias de combatientes republicanos se han puesto ya en contacto con la Associació Lo Riu, "quieren saber si lo hemos identificado", explica Sambró. Esta entidad está revisando en los archivos qué soldados estaban en La Fatarella en aquel momento y qué bajas se registraron. "Precisamente, los análisis de ADN del cadáver serían básicos para identificar el soldado", añade Sambró. 

"Desde el Memorial y el Comebe no van a permitir que los restos se estudien en Santiago o en Madrid, aunque el CSIC cuenta con muchos recursos de calidad incuestionable, y ya veremos si nos dejan estudiarlos en Barcelona... es de una auténtica vergüenza y de un provincianismo absurdo", mantiene Hernández. 

Según el director del Didpatri, el pasado jueves a media mañana, cuando apareció el cuerpo, el equipo que estaba en la Fatarella (de unos 14 científicos, entre antropólogos, paleopatólogos y forenses) llamó al Servei d'Arqueologia, tal y como marca la ley sobre la localización e identificación de las personas desaparecidas durante la Guerra Civil. El Servei d'Arqueologia avisó al Memorial Democràtico, "que no dio señales de vida", asegura Herández quien insiste en que "como venía el fin de semana y los restos quedaban en situación de riesgo si cambiaba el tiempo, decidimos seguir adelante por una cuestión profesional y deontológica". Cuando, un día más tarde el Comebe se puso en contacto "nos informó que aquello era competencia de la Generalitat y que lunes iría un técnico, pero obviamente, no podíamos esperar". Tras otra advertencia el lunes, desde el Memorial se advirtió que hoy incautarían los restos. "Mantienen que los huesos del soldado tienen que estar en el memorial de las Camposines, un memorial siniestro y vergonzoso", apunta Hernández.

La notícia és llarga però val la pena llegir-la perquè es diuen veritats grans com punys; és una vergonya que un munt d'interessos passin per sobre dels sentits més elementals de justícia o de sentiments personals. Però bé, som en un país de fenicis, i ens governa una partit de fenicis. Jo crec que si obrissin els cervells de la majoria observarien una mutació cel·lular, que no se si és pas un càncer o què.. Ho dic perquè molts ho tenen tant endins això de que una colla de fenicis defensen els seus interessos, que no hi ha manera que mudin de parer.

Tot plegat aquesta notícia em toca molt prop, i ja fa temps que tinc les idees elaborades sobre la qüestió, per dir-vos que un cop més les víctimes republicanes de l'Ebre tornen a ser utilitzades en un sentit destructiu. Quan a l'any 1938 es va desencadenar l'ofensiva governamental republicana, hi havia molts dubtes sobre l'utilitat del que va convertir-se en una de les matances més grans de la guerra, sobretot de ciutadans catalans. I els fets van donar la raó als qui qüestionaven l'ofensiva, doncs l'únic que es va aconseguir, a banda de l'esmentada mortandat, va ser que Catalunya caigués més ràpidament que la resta dels territoris del govern legal republicà.

Ara a part de l'oblit sobre tot allò, malgrat la batalla de l'Ebre per la seva envergadura i carnisseria és molt estudiada, existeix la manipulació política i funcionarial. Què vol dir això?

El famós COMEBE, que pretén recordar la batalla, va nèixer més que res en un sentit de convertir l'Ebre en un parc temàtic, per interessos purament turístics de revitalitzar unes comarques molt endarrerides econòmicament. Jo personalment vaig tenir algunes desavinences amb ells, doncs la realitat és que la sensibilitat de les víctimes i els seus familiars els importava, i els importa un carall. El treball d'investigació que han fet en favor dels familiars ha estat nul, això si, han programat jornades, trobades i altres cerimonials subvencionats, com no. Però és allò de: tot per al poble però sense el poble; en aquest cas, parlen de les víctimes, però els  en fot qui son, com es deien, i de qui eren família.  Tot plegat son una altra colla de fenicis, dels que plaguen aquest país tan estimat per alguns.  I no oblidem una cosa, les terres de l'Ebre son majoritàriament governades per Convergència i altres grups conservadors. Si aneu per allà, els pobles son plens de símbols feixistes que exalten el triomf de Franco i ploren les víctimes conservadores. Allà els morts republicans son uns apestats.

Ara parlaré del Memorial Democràtic, una iniciativa que va tirar endavant el tripartit, al capdavant de la qual hi havia l'actual flamant senador Joan Saura.

D'una banda va haver-hi un esforç important per treballar el tema, creant senyalitzacions, obrint trinxeres, i fins i tot fent homenatges, o investigant. Però dissortadament mai van anar al fons de les coses, no sé si perquè no els van deixar, penseu que a Fenícia (Catalunya) hi ha molts interessos encara que obstaculitzen la investigació. No interessa massa rememorar una Catalunya massa radical, revolucionaris, sindical i autogestionadora,  fins i tot, separatista. Millor seguir sota el pal de la tradició i el mercantilisme. 

Permeteu-me que aquí tiri una escopinada al terra mentre escric del fàstic que em fan tots plegats....

El Memòrial acabà convertint-se en un aparell de propaganda del Conseller, ara senador, Saura. I un sistema de pervivència de molts funcionaris del seu entorn ideològic. I bé, ja sabeu, quan entren els funcionaris i els seus interessos pels mig, tot es converteix en un joc de picades d'ullet per justificar que es fa alguna cosa, o una carrera d'ambicions per millorar dins l'estament. Alguns que van de progressistes  haurien de llegir Kafka, el malson del seu llibre anomenat: El Castell; es tan angoixant llegir aquest llibre com caure sota les urpes dels funcionaris que corren arreu del país, des dels pobles, fins a la justícia de l'estat.