Fundació Qatar, el fum del tabac i la grada jove, principals temes de l'assemblea del Barça

Els socis compromissaris estan citats aquest dissabte, a les 15 hores en primera convocatòria i a les 15.30 en segona, al Palau de Congressos de Catalunya

Una imatge d'arxiu de l'assemblea del 2010. FCBARCELONA.CAT

El socis compromissaris del Barça estan citats aquest dissabte al Palau de Congressos de Catalunya per celebrar l'Assemblea General Ordinària del club blaugrana (15 hores en primera convocatòria i 15.30 en segona).

Els tres punts claus del dia seran l'aprovació del patrocini de la Fundació Qatar, la votació de la campanya "Camp Nou sense fum" i decidir què es fa amb el projecte de la grada d'animació.

Abans de les votacions, el president blaugrana, Sandro Rosell, llegirà el seu informe i es presentarà el pressupost de l'exercici econòmic de la temporada 2011/2012. I després que els socis compromissaris hagin dit la seva sobre les tres propostes que porta a l'assemblea la Junta Directiva, els socis podran proposar els temes que creguin oportuns.

Fa temps vaig assenyalar el que significava l'arribada de Sandro Rossell a la presidència del Fútbol Club Barcelona. Fill d'un dels fundadors de Convergència Democràtica, Rossell representa la Catalunya dels negocis, de la pela és la pela per davant de qualsevol principi, ideologia, simbologia, i quantes més coses volgueu afegir. Amb això tampoc vull pas dir que sigui una persona sense escrúpols, com podria dir-se del que per diners és capaç de matar son pare.. No és el cas, però si que forma part d'aquesta "majoria" que creu que sense diners no hi ha res. O que son poc importants els esforços si no venen incentivats per la pela.

Bé, de fet aquests son els que governen ara Catalunya, i assimilen aquesta idea amb el caràcter del país, segons ells un caràcter negociant, i burgés. En el fons es compensen molt bé amb la idea tòpica que alguns venen de Catalunya arreu de l'estat.

Però anem al que és important relacionat amb aquesta notícia, el Barça. D'entrada a mi el fútbol més igual, ja m'agradaria que les passions i sentiments que s'esmercen en aquest esport, i també els diners, perquè no, es dediquessin a altres coses, com la cultura, la ciència, la política, el coneixement , el pensament, etc.. Però això és predicar en el desert, aquest és un dels motius pels quals no crec massa en les societats modernes, tot i que haig de viure en elles, em semblen bastant somortes i controlades, i sobretot alienades.. Però me'n vaig del tema.

Catalunya, sempre es diu, al no tenir un estat propi, ni tampoc una selecció pròpia, descarrega moltes de les seves energies i passions en el Futbol Club Barcelona, és ben cert allò de que el Barça és més que un club. Això és positiu i negatiu, els elements negatius els acabo de citar més amunt, de vegades tot es converteix en un desert cultural o social si no passa pel Barça. 

La part positiva és que aquest club aconsegueix unir, sumar gent a l'esperit de la catalanitat, encara que a l'hora de la veritat hauriem de veure fins on arriba el compromís real de tots aquests que branden senyeres i criden en favor de Catalunya. 

Si el Fútbol Club Barcelona és més que un club, si és una mena de representant de la puresa del país, catalitzador de voluntats, no es compren massa que la seva samarreta promocioni grups, o fundacions que més aviat tenen una obscura finalitat crematística o política. I en això crec que s'equivoquen els que tracten de justificar-ho de mil maneres, i l'exemple és senzill. Digueu-me una sola samarreta d'una selecció nacional de qualsevol país que porti publicitat de marques, fundacions, grups financers, o del que sigui.

No en trobareu cap, doncs tots els països consideren que la samarreta de la seva selecció nacional és com la bandera del país. Imagineu-vos per un moment la bandera de França promocionant, per exemple, l'empresa Airbus, o la d'Estats Units promocionant Microsoft.. Son coses impensables. I he posat dos exemples de  països on tot s'esponsoritza. Però malgrat tot, encara que fem notar les importants implicacions del Barça amb el sentiment pur de país, estic segur que la mentalitat tant pessetera que s'ha estès aquests darrers anys pel país, no ho comprendrà. El partit dels fenicis que ja des de fa anys assimila Catalunya amb  la seva ideologia, ha esborrat o esta acabant d'esborrar tots els principis que no tinguin que veure amb el progrés econòmic, productivitat, consum, fer-la brillar.. etc.. Jo fa temps que ho veig com una gran tragèdia per Catalunya, però crec, els resultats electorals ho demostren, que formo part d'una minoria.

Imagineu-vos que d'aquí un temps és descobreix que Qatar Fundation té a veure amb l'explotació infantil, o de la dona, o amb estralls financers. Molts barcelonistes miraran cap una altra banda, i callaran, com han callat davant l'escàndol d'en Millet i el Palau. Quan passen coses així, que els símbols d'un país son empastifats per escàndols de corrupció, és que les coses no van gaire bé. Això demostra només una cosa, que la corrupció és dins les ments, i la gent per diners s'ha vengut l'ànima. Si és així, de vegades em fa por el país que volen construir, perquè sens dubte jo no hi tinc cap lloc en ell.