Jugant amb foc..

Esclata el forn de la central nuclear de Marcoule, al sud de França

L'accident, que ja ha causat la mort d'una persona i diversos ferits, podria provocar 
una fuita radioactiva

Un dels forns de la central nuclear de Marcoule, al sud de França, a uns 250 quilòmetres al nord de la Jonquera, ha esclatat aquest dilluns, segons France Presse.

L'accident, que per ara ha causat un mort i diversos ferits, podria provocar una fuita radioactiva.

Els bombers i la resta d'equips d'emergència s'han desplaçat ja al lloc dels fets.

Més que jugant amb foc, hauríem de dir jugant amb la radioactivitat. El primer que he fet en saber aquesta notícia és mirar la distància a la que em trobo de lloc de l'accident, i en línia recta; la radioactivitat no coneix ni carreteres ni fronteres, em trobo a uns 360 o 370 quilòmetres de l'indret. Però ja se sap, l'ésser humà europeu tant cartesià que és, resulta que al final  depèn de fenomens que no controla, com la direcció i força del vent. Això em fa pensar amb un espanyol que vaig conèixer a Llatinoamèrica que se'n fotia dels peruans i bolivians, perquè deia que si l'autobús s'espatllava no hi havia res previst. El to de superioritat amb el que ho deia era encara més menyspreuable que la frase que ja ho era en si.

Total no hi cames ajudeu-me que ens salvin d'una catàstrofe nuclear, i si aquestes sovintegen cada cop més, no cal moure's perquè al final la vida a la Terra serà impossible. Heu de saber que l'evolució del nostre planeta va fer que els elements radioactius que hi havia antany a la Terra anessin  desapareixent, i avui dia la radioactivitat natural, diguem-li, es pràcticament insignificant, això fa possible el desenvolupament de la vida. Però ara sembla que l'ésser humà esta encaparrat en omplir de nou la Terra d'elements radioactius, entre residus, centrals, accidents, etc.. etc..

Ja ens hauriem plantejar d'una vegada, entre una vida llarga i amb continuïtat pels nostres descendents i per la vida dels animals i de les plantes. O seguir tirant a tot drap del consum, el luxe i el no em falta de res. Si és així, gaudiu els últims dies de la vida a la Terra, perquè després de nosaltres no hi haurà res.