Petarà tot i serem dins el cacau..

Mas diu que el 2013 començarà la recuperació econòmica, si abans no "peta" tot

El president diu que el 2011 i 2012 seguiran els "durs" ajustos

El president de la Generalitat, Artur Mas, ha apuntat avui que la recuperació econòmica a Catalunya podria començar l'any 2013, a no ser que abans "peti" tot, ha dit en al·lusió a la crisi del deute sobirà.
Mas, que ha participat en un col·loqui organitzat per la patronal d'enginyers Asinca, ha explicat que durant el que resta d'any i el 2012 seguiran els "durs" ajustos. Un any més tard començaria la recuperació, tot i que el president ha matisat que "les variables que hi ha actualment no ens permeten fer afirmacions categòriques".
Mas ha dit ser conscient que les retallades en la despesa comporten efectes "negatius", però "no hi ha una altra alternativa" si el que es vol és sanejar les finances de la Generalitat i transmetre confiança als creditors.
"Com més aviat posem en ordre la casa, millor, encara que sigui dur i tingui conseqüències. Si miréssim cap a un altre costat, que és el que hi havia tendència a fer en altres moments, les coses anirien empitjorant", ha alertat.
Mas ha garantit que la Generalitat estarà en condicions de pagar tots els seus deutes, inclosos els bons emesos l'any passat, amb els interessos corresponents, ja que amb aquest tema "no es pot fer el tonto".
Per exemplificar la delicada situació financera de la Generalitat, Mas ha explicat que el Govern va pagar 950 milions d'euros l'any passat en concepte d'interessos financers. Aquest any la xifra s'elevarà a 1.450 milions i el 2011 serà de 2.000 milions d'euros.

L'anàlisi econòmic del senyor Mas és d'una buidor aclaparadora, és com dir: si no descarrila el tren arribarem a l'estació. El que passa és que aquí el tren ja ha descarrilat fa temps, i ara alguns es volen quedar asseguts als seus seients de primera, mentre la majoria va a peu ferida i descalça a demanar ajut per remolcar el tren.

El que és clar és que els qui tenen el poder econòmic i polític no canviaran el seu xip, vull dir que demanaran més sacrificis a la majoria, per poder mantenir el seus estatus de guanys i impunitats fiscals intactes. Aquí és la majoria de la població la que hauria de canviar de xip, vull dir que si es continua pensant que el benestar depen només de la capacitat de consum i d'apropiació, per apropiació vull dir fer-se propietaris de productes i bens immobles, aquí no cal lluitar perquè  l'única aspiració que és te és la que ha publicitat la societat de consum. Ara si realment hi ha una voluntat de socialització dels productes, les propietats i el treball, aleshores si que es pot aspirar a canviar alguna cosa. Jo sóc pessimista, a mi la crisi econòmica no és el que em preocupa, de fet tot el contrari, m'esperona. El que fa anys em preocupa és una altra crisi silenciosa que vivim. No m'agrada que els individus en general hagin perdut tot tipus de valors que no siguin els d'apropiació i estalvi. Dit d'una altra manera, els valors que tenen i transmeten les classes populars als seus fills, no son els de cultura, o comportament social solidari i comunitari, si no els de tenir, tenir i tenir. 

A Catalunya per exemple gran part de la població s'ha prostituït de tal manera que per uns bitllets a sobre la taula han estat capaços de vendre, el país , la seva ànima particular, i la seva història familiar amb tal naturalitat que no se'n adonen del fangar de merda en el que viuen. Així no és estrany que aquest país ja no tingui molts dels racons que el feien original, ric i únic, i en canvi hom trobi concentracions d'asfalt i ciment arreu. Molts a la porta de casa seva haurien de posar: Tot per la pasta.