Aferrar-se a la poltrona...

Terribas, sobre la retallada de TV3: "Aquest model de servei públic no és el meu"

La directora de la televisió pública creu que la retallada proposada pel Govern amenaça "el fràgil lideratge" de la cadena

Mònica Terribas s'ha distanciat frontalment de la proposta del Govern de retallar 40 milions del pressupost de la CCMA i suprimir dos canals de TV3. "Aquest model de servei públic no és el meu", ha declarat durant la seva intervenció a la comissió de control parlamentària. Terribas ha recordat que "el lideratge de TV3 és molt fràgil per la situació de la competència" i ha instat el Govern a no considerar els mitjans públics com "un departament de l'administració més", d'acord amb la seva importància respecte a la cultura catalana.

Terribas ha recordat que, a banda de l'audiència que aconsegueix TV3, la televisió pública dóna cobertura a moltes activitats que no troben finestres en altres ofertes nacionals o estatals. A més, ha assenyalat la importància de TV3 com a dinamitzadora de la indústria audiovisual al país.

El president de la Corporació, Enric Marín, ha abonat aquesta tesi: "Que el model actual de servei públic està qüestionat amb aquesta retallada no és una sospita, és una evidència". Per Marín, els dos propers anys seran de profunda crisi, la qual cosa farà "que alguns pugin i altres baixin. Serà un temps també per a oportunitats". Però el president de la CCMA s'ha mostrat pessimista perquè a banda dels 80 milions que han perdut TV3 i Catalunya Ràdio d'aportació del Govern en els darrers dos anys, cal sumar-hi un descens de la publicitat important: el 2007 es recaptaven 140 milions, mentre que enguany s'espera tancar amb 85 milions, és a dir, 55 milions menys.

Si fos conseqüent, aquesta companya de facultat que no recordo d'aleshores però que hi era, ja hauria dimitit. Però sembla que la pela és la pela, i sobretot, el poder fon les altres idees que hom pot tenir; si les té. El que més greu em sap, son tots aquest progrés independentistes, que son capaços de fer discursos radicals o crítics amb el poder, però un cop el tasten,  s'engantxen com ventoses, aferrats a la cadira, i sobretot, al bon viure i al manar. Al final sempre resta una reflexió que fa anys que em ronda pel cap: sota discursos polítics tous o radicals sempre s'amaga el desig de surt tu que m'hi poso jo.  Aquest ha estat potser el gran drama de la història humana, el que passa que quan ha vingut encapçalat per destralers, molta gent s'hi ha deixat la pell per que al final només hi hagi un canvi de caretes, perquè el poder continuï essent el poder, canviant-ne els protagonistes.. Ja veieu el que dona començar per la Terribas i acabar per una filosofada, ben certa crec.