Quin preu te un sentiment.?

Cementerios de Barcelona y la productora de 'Biutiful' condenadas por estropear una tumba

Las entidades han decidido no recurrir la sentencia y hacer efectivo el pago de 20.000 euros

Barcelona. (EP).- La empresa pública Cementerios de Barcelona y la productora de la película Biufiful, Mod Producciones, han sido condenadas a pagar 20.000 euros por haber estropeado una tumba del cementerio de Sants durante el rodaje de la película. Cementerios de Barcelona, que está participada en un 51% por el Ayuntamiento, y Mod Producciones firmaron un acuerdo el 4 de septiembre de 2008 para filmar algunas escenas de la historia que protagoniza Javier Bardem en el cementerio de Sants.
En ese contrato se establecían los límites y el marco de actuación a la que se sometería la productora para hacer uso del espacio, y se especificaba que se debía respetar la sensibilidad e intimidad de los usuarios. Tras la grabación, las dos hijas de uno de los difuntos presentaron una demanda en la que alegaban daños morales por encontrar el sepulcro de su padre en mal estado, ya que había sido pintado de oscuro para simular un cementerio abandonado.

En un principi és evident que les demandants tenen raó, però estic segur que un cop resolt el judici es deixarien pintar la tomba del pare les vegades que fos a canvi d'un bon pessic. Aquí arribem a una disjuntiva moral o filosòfica que fa anys que m'acompanya: Es pot comprar tot? Els sentiments també son en venda? No és una brutalitat moral rebre diners per suplir persones o sentiments? Fins on l'afectat no desitjaria convertir en moneda un dolor o un sentiment? Fa temps que ja vaig arribar a una conclusió, normalment qui sent alguna cosa per algú no va amb els comptes per davant. No s'ha de confondre, una cosa és enganyar una companyia d'assegurances, un jutjat, o enganyar-se hom mateix. Però els sentiments no tenen ni han de tenir mai preu, en el moment en que es monetaritzen son un objecte com qualsevol altres dins la societat de consum, i qui ven els seus sentiments no deixa de perdre l'essència de si mateix/a, es converteix en un ser prostituït/da. Que ningú no es confongui amb les dones que treballen al carrer o a un cafè a canvi de favors sexuals, segurament elles venen el cos, però no pas el seu ser interior. Els qui venen els sentiments si que mereixen la pitjor qualificació.