Cameron no descarta sacar al Ejército y limitar la libertad de expresión
La Policía y la Inteligencia trabajan para localizar sospechosos en
Twitter y Facebook y estudian los datos proporcionados por BlackBerry
El primer ministro británico, David Cameron, ha vuelto a pronunciar un durísimo discurso esta mañana en su comparecencia extraordinaria en la Cámara de los Comunes sobre los disturbios vividos en Inglaterra desde el pasado sábado.
El político conservador ha vuelto a acusar a los padres de los jóvenes que han saqueado tiendas y negocios de no ser responsables y ha anunciado una serie de medidas para reforzar las acciones de la Policía que van desde cambios en la ley sobre cuándo y cómo se aplican los toques de queda, hasta la posibilidad de obligar a la gente a llevar el rostro completamente visible por la calle.
Cameron ni siquiera ha descartado el uso del Ejército, aunque ha dejado la última decisión en manos de Scotland Yard.
"El contraataque ha comenzado y no vamos a parar hasta que se restaure el orden" dijo Cameron, para quien lo ocurrido estos días en varias ciudades de Inglaterra, "no es unacuestión de pobreza, sino de cultura y de responsabilidad. Los padres de estos chicos tienen que trabajar más duro. Debemos aumentar la disciplina en los colegios y reforzaremos el sistema de Justicia para que quede bien claro lo que está bien y mal y podamos curar nuestra sociedad rota".
La Policía Metropolitana de Londres comenzó esta mañana a aplicar un centenar de órdenes de arresto contra los supuestos participantes en los actos vandálicos y saqueos y ha registrado varias casas en la capital británica. Desde el pasado sábado han sido detenidas 1.590 personas, la mayor parte de ellas, 888, en Londres.
La memòria s'esborra ràpid, i neix en la consciència col·lectiva un sentit d'excés de confiança que fa creure que mai tornaran a repetir-se les grans tragèdies socials, polítiques i econòmiques que van arrasar el continent tot just fa setanta anys. Pitjor és aquesta seguretat si som davant de generacions poc informades, nihilistes amb baix contingut de debat filosòfic o polític, o amb falta rigor en el coneixement. I encara pitjor és trobar-se amb generacions que han tingut tot el que han volgut i mai han passat gana, guerres, conflictes, escassetats, violències, morts. Això fa que fins i tot els plantejaments de canvis o reformes socials pequin d'una ingenuïtat basada en comptes de fades, o castells que se sostindrien en l'aire. En aquest moment no hi ha plantejaments que vagin més enllà de la reforma d'un sistema, però alguns sembla que no s'han adonat que ara el sistema per sobreviure ha d'expulsar un munt de població del suposat paradís.
El sistema no es basa en les germanetes de la caritat, i això ho saben bé als països que son fora del paradís occidental, l'anomenat primer món. Ho saben als barris marginats dins el filat que envolta aquest anomenat paradís. El sistema es basa en el guany i la depredació continua, per sobreviure ha de créixer constantment, aquesta és la gran contradicció, tota existència física porta adherit el seu final, el creixement infinit no existeix en cap forma de l'univers. Per tant, ara ens enfrontem a una contracció que pot ser llarga, que pot portar al final, però com sempre, alguns intentaran sobreviure de manera vampiresca; que no és altra que la manera amb la que aquest sistema s'ha perpetuat fins ara, l'explotació d'uns per uns altres, digueu-li països, digueu-li persones.
Fins ara per sobreviure han sorgit diferents accions: guerres, el crèdit, baixada de salaris, o baixada de preus de producció (digueu-li fabricació a països de mà d'obra barata). El crèdit, una cosa que els antics economistes com Marx no van conèixer, ens ha mantingut en un miratge, i ha generalitzat el consum. Però el crèdit és esclavatge, emmanilla el futur de les persones que en son víctimes, i al mateix temps canvia el seu comportament social i polític. Qui té un crèdit a pagar es converteix en un mesell, un conservador, en general; una persona plena de pors cap un futur obert, per tant es converteix en un negador de la llibertat.
Ara el crèdit esclata i molta gent pensa que la solució és donar-se a la fuita, no nego que és una bona solució, però el que no comprenc és que molts esperin retornar al paradís del consum com si res hagués passat. A partir d'ara seran uns exclosos, estaria bé que comencessin a comportar-se com a tals, a pensar de manera diferent, una manera més col·lectiva i menys oficial. S'haurien d'acabar amb els grans paranys del sistema, un d'ells el pa i circ, digueu-li televisió, digueu-li futbol, digueu-li politiqueria, digueu-li ignorància, digueu-li consum, digueu-li com volgueu.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada