Aquesta és la tolerància dels espanyols..

Policías y bomberos españoles abuchean a sus compañeros catalanes por exhibir una 'estelada'

Gritos e insultos contra la bandera independentista durante los Juegos Mundiales de Policías y Bomberos

Barcelona. (Redacción).- Un grupo de policías y bomberos de la delegación española abucheó e insultó a sus compañeros de la delegación catalana por culminar un castell con unabandera independentista durante la celebración de los Juegos Mundiales de Policías y Bomberos, que se celebra este agosto en Nueva York. 

Los miembros de la delegación española reaccionaron al ver la estelada al grito de "fuera, fuera, fuera" y continuaron con el cántico "yo soy español, español, español", muy popular en celebraciones deportivas, así como algunos insultos. Los bomberos portaban banderas españolas oficiales o con la famosa silueta del toro.

Los juegos son una competición polideportiva que se celebra cada dos años y está abierta a cualquier cuerpo policial y de bomberos del mundo. Los organiza la World Police and Fire Games Federation, una organitzación dependiente de la California Police Athletic Federation. La actual edición se celebra desde el pasado 26 de agosto al 5 de septiembre.

http://videos.lavanguardia.com/20110829/54208177522/abucheos-de-policias-y-bomberos-espanoles-contra-la-estelada-en-nueva-york.html

Teòricament Espanya és un país on hi ha llibertat d'expressió i de pensament, però només teòricament, la realitat és una altra, un país intolerant cap el qui no combrega amb l'opinió oficial, un país on es persegueix la dissidència.

Esta bé que ho digui algú de dins..

POLÍTICA

El parlamentari de SI considera que el Parlament està pitjor que el Congrés dels Diputats

López Tena diu que el Parlament és un "règim semiautoritari" i una "paròdia"

Alfons López Tena també ha reconegut que Solidaritat està millor des que Joan Laporta va abandonar la formació política

El parlamentari de Solidaritat, Alfons López Tena, ha titllat el Parlament de "règim semiautoritari" i de "paròdia", "molt propi d'una comunitat autònoma espanyola". En una entrevista a l'ACN, López Tena no culpa d'aquest fet ni la presidenta del Parlament, Núria de Gispert, ni el grup de CiU, sinó que creu que és la manera de funcionar de la institució. El polític independentista l'ha comparat amb el Parlament d'Egipte o el de Bielorússia. "S'ha de tenir un Parlament perquè queda mono, perquè si no t'acusaran de no ser una democràcia", però és un Parlament "encarcarat, bloquejat, sense capacitat d'iniciativa i tot en mans de qui té la majoria", ha remarcat.

Des que va arrencar la legislatura, López Tena ha protagonitzat diverses picabaralles amb Núria de Gispert al Parlament. El diputat de SI ha recordat que al principi de legislatura va mantenir un contacte amb la presidenta del Parlament i amb alguns membres de la mesa i ha explicat que els va advertir que "si feien servir la mesa com a arma de combat contra Solidaritat, respondrien de la mateixa forma". 

López Tena ha afirmat que Solidaritat pensava que aniria al Parlament a defensar la independència, però s'ha trobat que, a més, ha de defensar la democràcia. "No ens deixarem trepitjar ni callar perquè suposaria trepitjar i fer callar al poble. Si Gispert assumeix una funció institucional com a tal serà respectada, però si assumeix una funció de combat i sectària com a tal serà combatuda", ha advertit.

Lòpez Tena coneix bé totes les institucions de l'estat espanyol,  només cal repassar el seu curriculum, així que quan els qui no participem en aquest tinglado anomenat democràcia parlamentària dins la societat de mercat diem: que tot plegat és una dictadura encoberta, on els mitjans de comunicació es converteixen en constructors o maquilladors d'una aparença democràtica. Almenys ningú no podrà dir-nos que som víctimes d'una paranoia radical irreal que desconeix la situació.

Què farien alguns amb tanta llibertat.?...

"Si Dios no existe, todo es posible"

Dentro de la fe cristiana es "problemático" cualquier sufrimiento que no pueda ser redimido ni explicado en términos de castigo

La coexistencia entre el mal y la divinidad es un problema que ha afectado a la filosofía desde los griegos. Los epicúreos, por ejemplo, afirmaban que dada la maldad que hay en el mundo, Dios es malo o es impotente o ambas cosas a la vez. Por consiguiente, un Dios infinitamente bueno es lógicamente imposible. Dostoievski escribía en los Los hermanos Karamazov: "No puedo resolver esta cuestión. Si todos deben sufrir para ayudar con su sufrimiento a la armonía eterna, ¿qué papel desempeñan los niños? No se comprende por qué deben sufrir ellos también en nombre de la armonía".
El problema de la Teodicea es uno de los principales escollos que ha de responder, entre muchas religiones, el cristianismo. En 1995 el filósofo de la religión, Leszek Ko¿akowski, plasmó estas inquietudes en el libro Si Dios no existe: Sobre Dios, el diablo, el pecado y otras preocupaciones de la llamada filosofía de la religión, utilizando una de las frases celebres de Los hermanos Karamazov que decía algo así como que "Si Dios no existe, todo es posible".
Para Kolakowski es significativo que sólo en el marco de lo sagrado la experiencia religiosa tiene sentido, es decir, no se puede intentar comprender ni a Dios ni a la religión mediante el razonamiento lógico-científico. Así, del caos de la vida a un cosmos ordenado en el que todo, al final, tiene sentido, hay un salto que no se puede apoyar en la experiencia empírica. El acto de fe y de confianza en Dios tiene que preceder a la capacidad de ver su mano en el curso de los acontecimientos. Para el filósofo polaco, la fe religiosa no puede "provocarse" por medio de la reflexión racional. El que cree en Dios no lo hace por los argumentos a favor de su existencia, es porque ven en él el sentido que da a sus vidas y sin dicha creencia se vería abocado al caos de la incertidumbre que provoca el inevitable sufrimiento de vivir. Es decir, si no se cree en Dios, no existe, con lo que el caos se erige como dador de sentido y, por consiguiente, todo es posible.
Por lo que se refiere a la Teodicea, Dostoyevski subraya un tema de vital importancia tratado por Kolakowski que hace alusión a que dentro de la fe cristiana es incomprensible, o mejor dicho, "problemático" cualquier tipo de sufrimiento que no pueda ser redimido ni explicado en términos de castigo. Precisamente, el sufrimiento de los niños no parece venir del pecado y podemos recordar, en esta línea, la última película de Haneke, La cinta blanca. Dosteivski en este sentido argumentaba: "Creo que esa armonía no vale lo que las lágrimas de un niño; de aquella pequeña víctima, que se golpeaba el pecho y llamaba al "buen Dios" desde un rincón infecto. No lo vale porque esas lágrimas no han sido rescatadas nunca. Mientras que sea así no podrá ser cuestión de armonía."
El escritor ruso da una posible solución a la Teodicea en el final de Los hermanos Karamazov. El filósofo polaco, no obstante, deja abierto el problema y en este punto, según su tesis, afirma que sólo dentro del marco de lo sagrado se puede entender a Dios y sólo dentro del marco de lo sagrado la vida cobra sentido. Por lo que, conceptualmente, intentar conjugar a Dios con la existencia del mal en el mundo, no tiene sentido, ya que es una tarea que no se puede explicar de la forma que explicamos por qué llueve. Es decir, es una cuestión de creer o no.
El razonamiento resulta honesto, tanto para los que creen como para los que no lo hacemos. Ya que deja al libre albedrío la elección de nuestras propias creencias. El que se quiera consolar pensando que Dios tiene un plan maestro que escapa a nuestra finitud y que explica, por ejemplo, el sufrimiento de los niños enfermos o el sufrimiento de los que mueren de hambre, es libre de hacerlo. Ahora bien, resulta complicado poder conjugar a Dios con tantas aporías, que no hace falta recordar, en el seno de la Iglesia. Con lo que no se puede dejar de pensar que hoy en día, todo es posible.

Amb tants anys caminant pel món fa temps que he arribat a una conclusió; en general els éssers humans van a la recerca de la esclavitud, a la majoria de la població li és impossible enfrontar-se al vuit existèncial de la llibertat. M'imagino que des de la primera paraula que acabo d'escriure, molts dels que llegeixin estaran en contra de les meves afirmacions. I és que algunes coses per veure-les no sols cal mirar-se la societat des de fora, cosa que tothom sap fer, cal mirar-se hom mateix des de fora, i això no és tan fàcil. Un dels qui em va donar les premises de la por a la llibertat de l'ésser humà va ser Eric Fromm, en un llibre del mateix titol: La Por a la Llibertat, que vaig llegir als anys 80. Per sort encara em va tocar viure uns anys de trasbals, on molta gent ens ho qüestionavem tot, després les coses van canviar; a finals dels 80 i principis dels 90 va venir la resignació, i amb ella el canvi de "religió": el consumisme, i l'adoració de la possessió.

Quan dic a la lleugera que els humans van a la recerca "continua" de la esclavitud, em refereixo aquesta obsessió que té la majoria per sentir la vida ocupada d'alguna manera o altra, fugint de les preguntes interiors. Les metes continues son la vida esportiva que porten molts, una competència, i esforç dirigit, que en general té molt a veure amb la naturalesa humana, evolutiva con qualsevol ser viu. Però aquests haurien de pensar que l'evolució no és cap premi, i quan es travessa una porta (problema) darrera trobem una altra porta per travessar. S'obliden que l'ésser humà també s'extingirà com tot el que hi ha a l'univers, per això sap greu tant d'auto-engany amb el progrés econòmic o personal.

La filosofia de l'individualisme que la majoria professa, és la filosofia de la caducitat accelerada, doncs no hi ha res mes curt que la vida humana. Particularment no crec gaire en el futur, i menys amb programar-lo, per a mi és una tortura saber el que m'espera a cada segon següent, és matar la vida i la llibertat. Però aquesta filosofia no és la que domina a les nostres societats, on la vida deixa de ser una determinació continua, i acaba essent una obligació perpètua.

Tenir no és posseir, sinó ser posseït, això és una filosofia impossible per la majoria, conec molt poques persones que funcionin en sentit oposat a la voracitat possessiva, fins i tot, molts que van de progressistes, tenen un afany grandiós pel seu. El món occidental és assentat sobre unes bases equivocades, però el problema no és de fora dels individus, si no de dins. S'han creat subjectes que son impossibles a societats de caire col·lectiu, digueu socialistes, comunistes o anarquistes. Sembla que on hi ha  més objectes per compartir, menys es comparteix. Amb tot, hi ha llocs del món on si que trobem elements que es basen en aquests principis col·lectius, però aquí cada dia és més difícil trobar-los.  Com li has de dir a la majoria gelosa del seu temps que aquest no li pertany ?. Que basi la seva existència en la socialització desinteressada, si l'única socialització que coneixen es basa en el rèdit econòmic.


Cada cop em molesten més, no els reaccionaris, si no els que van de progressistes i no saben que segueixen premisses molt pitjors, que tenen a veure amb tot el que acabo de descriure, fugida de la llibertat, venda del seu espai, i del seu temps, en base a la compra d'una paraula entelèquia que mai trobaran significada com a real: la felicitat.

Quan ve un Papa i canta contra l'individualisme no és que estigui fent una apologia de la vida comunitària, ell fa una interpretació oposada, vol l'extermini de la llibertat individual, per conduir a l'alienació dels éssers humans dins una religió, secta, o  moviment polític. Aquesta és una altra negació de la llibertat, però no llunyana de la que fa avui dia que molts éssers humans no qüestionin les opinions oficials, i quan parlo d'opinions oficials, també entren les de l'oposició consentida. Al cap i la fi, la consciència té avui diu molts treballadors a l'ombra que s'encarreguen de transmetre el pensament que resulta acceptable, i productiu. La societat dels espectadors en la que avui vivim, predisposa a la població a ser víctima de filosofies i polítiques manipulades.


Deia Karl Marx: "Quant més posa l'ésser humà en déu menys reté en si mateix". Un principi que molts subscriurien, però el problema és que déu avui dia té altres noms, i això fa que aquest principi de la llibertat que guarda la frase de Marx, a molts se'ls torni difús quan en comptes de déu parlem de propietat, moda social, consum, diners,  imatge,  etc.. Con veieu avui hi ha déus per tots el gustos, però l'alienació pot arribar a ser la mateixa.

El món ja el controles els alienígenes...

"Una amenaza alienígena
terminaría con la recesión económica de EEUU"

El premio Nobel de Economía Paul Krugman cree que así los sectores

productivos trabajarían olvidando la crisis

¿Cómo podría salir Estados Unidos de la mala situación económica que atraviesa? Para el premio Nobel de Economía Paul Krugman existe una forma un tanto peculiar para salir de esa "recesión" en poco más de un año. La ha explicado hace unos días en el programa GPS de la cadena estadounidense CNN.

"Si descubriésemos que losextraterrestres estuviesen planeando atacar la tierra y planificasemos cómo contrarrestar la amenaza dejando el déficit y la inflación en un segundo plano,saldríamos de esta recesión en menos de 18 meses", aseguró Krugman en una conversación con el execonomista jefe del Fondo Monetario Internacional, Ken Rogoff, y el presentador de GPS, Fareed Zakaria.

Només vull dir que si tot un premi Nobel ha de recorre aquests arguments per proposar una solució a la crisi, és que el món és troba en mans d'uns irresponsables, en el fons tot plegat és una cant a la mediocritat que ens ofega a tots plegats..

Els catòlics sempre imposant límits i prohibicions..

Ratzinger: "Hay que luchar contra una ciencia sin límite"

La apretada agenda de hoy del papa terminará con un Vía Crucis que partirá de la Plaza de Cibeles junto a miles de peregrinos.

Si fos per ells encara pensaríem que la terra és plana, i el sol gira entorn de nosaltres, per alguns llocs com Llatinoamérica, potser seria millor perquè segurament ningú hagués arribat allà a imposar el catolicisme. Si fos per ells la gent es continuaria morint als 30 o 40 anys, els més vells, doncs molts nens i les seves mares haguéssim mort en el part o de moltes malalties infeccioses, car proposar que existeixen virus, i possibles vacunes era considerat diabòlic. Si fos per ells encara es moriria la gent de gana com quan hi havia una mala collita, de fet, alguns llocs encara moren de gana mentre el papa es passeja gastant milionades. Mai s'hagués pogut investigar en biologia per millorar les collites. Feu cas aquesta gent de les sotanes i poseu límits als vostres cervells, encara que és probable que molts ja els tinguin posats des de fa temps com una malaltia.

Això és molt i molt fort, sembla un crit a les camises marrons de Hitler a ocupar els carrers, tropes de xoc del partit..

El PP de Madrid pedirá policía autonómica si la delegada no mantiene el orden

El secretario general del PP de Madrid, Francisco Granados, ha reiterado que su partido piensa sacar a la calle a los 90.000 afiliados en contraposición a los 'indignados'

Madrid (Efe).- El secretario general del PP de Madrid, Francisco Granados, ha afirmado hoy que este partido se está planteando pedir al Estado una policía autonómica "que restablezca el Estado de derecho" si la delegada del Gobierno en la región, Dolores Carrión, sigue sin garantizar el orden y la seguridad.
En declaraciones a Efe, Granados ha pedido ladimisión de Carrión, que en su opinión "no puede estar un minuto más" en el cargo "por irresponsable, por haber autorizado una manifestación durante la visita del Papa contra ella y porque ha permitido que la calle caiga en manos de un grupo de antisistema de extrema izquierda que no respeta la libertad de los demás".
Ha añadido que estas personas "han tomado la Puerta del Sol como si fuera la Bastilla, pretenden el hundimiento del Gobierno de la Comunidad de Madrid y tienen secuestrados a los ciudadanos", ofreciendo una imagen "que en nada se corresponde con lo que es Madrid, que es una ciudad abierta, acogedora cosmopolita, que respeta a todo el mundo".
Por eso ha exigido que "cuantos antes, vuelva a reinar el Estado de derecho en Sol" porque, en caso contrario, el PP está estudiando pedir al Gobierno una policía autonómica propia "para que restablezca el Estado de derecho", ya que a día de hoy los ciudadanos se sienten "absolutamente desprotegidos".
Granados ha dicho que la Policía "no está protegiendo los derechos y libertades de los madrileños" y que la Delegación del Gobierno "no hace absolutamente nada" cuando "se está agrediendo a la gente, se le escupe, se le insulta, y a la Policía se le ordena no intervenir".
El responsable del PP de Madrid ha recordado que es partidario, si esta situación continúa, de llamar a los 90.000 afiliados del PP de Madrid para que salgan a la calle y expresen su indignación con los denominados 'indignados'.
Esta propuesta y la de solicitar una policía autonómica se debatirán previsiblemente en el primer Comité de Dirección que celebre el PP de Madrid en septiembre.

Prepareu-vos per quan governi el Partido Popular, anem cap un intolerant estat policial que restringirà les llibertats dels que no siguin partidaris de les doctrines oficials. Amb la seva amplia majoria faran i desfaran el que voldran, només ens queda una gran esperança, que amb la situació de crisi, i la imbecil·litat característica la dreta espanyola, esclati d'una vegada tot, i d'aquesta manera les coses es posin molt malament pels que sempre han tingut la paella pel mànec des del Franquisme. Aquests confonen l'estat de dret amb els seus privilegis, confonen el dret a discrepar amb la violència, confonen l'estat democràtic amb la passada dictadura, confonen el dret de confessió amb l'imposició d'un estat catòlic. Els mitjans de comunicació se'n carreguen de la resta, criminalitzar la dissidència i presentar als sectaris o dogmàtics catòlics com a víctimes de la intolerància.

D'això se'n pot dir extermini..

Holanda investiga la muerte de 34 niños en los años 50 en un psiquiátrico católico

Los hechos eran conocidos por los servicios sociales y el mismo obispado, cuyos archivos registraron interrogantes sobre las muertes de los menores

La Haya. (EFE).- El Ministerio Fiscal holandés investiga la muerte, entre 1952 y 1954, de 34 menores varones internados en un antiguo centro psiquiátrico al sur del país, dirigido por la orden católica de San José, indicó hoy esa instancia judicial en un comunicado. La investigación se ha abierto a petición de la comisión oficial que investiga los abusos sexuales a menores por parte de miembros de la Iglesia Católica, a la que ha extrañado el elevado número de muertes en el centro, donde estaban ingresados menores de 18 años condiscapacidades psíquicas.

Mentre els mitjans de comunicació espanyols i catalans no deixen de publicitar-nos les Jornades Mundials de la Joventut (JMJ) de Madrid, mostrant amb exageració la felicitat que inunda als joves catòlics, que com a bons hipòcrites que en general son els qui professen aquesta religió; la campiona de la doble moral, mentre una mà fa una cosa, l'altra en fa una altra. La religió de dir una cosa i fer la contraria. A la majoria d'aquests joves que provinents de cercles i escoles catòliques no pas pobres, el viatge els surt bastant econòmic, és qüestió de fer el paripé i sobre actuar amb la suposada vessant espiritual, quan el benefici  de fons es passar-ho bé en una trobada a un país o ciutat llunyana, envoltat d'altres joves.

Els mass media s'aprofiten per deixar anar de fons la idea de: Mireu que sans i feliços son aquests joves, resignats amb el seu amor a Déu, conformats amb veure al POPE (Papa), disciplinats, treballadors i sans. Mentre per contra, mireu la infelicitat dels joves inconformistes, que assalten botigues a Londres, o es manifesten als carrers d'arreu del món contra la precarietat i la falta de perspectives futures. Per què viure la vida indignats o rebels,  si hom es pot conformat amb l'aliment de la fe, i el futur que ofereix Deu..?

La mostra de la hipocresia de tots aquests joves catòlics que venen a gorrejar i passar-so bé cantant salms per on passen, o retornant al vell model cumbaia, és que si els dieu si volen ser capellans o frares us diran: NO, NI PARLAR-NE, jo tinc un futur individual que m'esta esperant. Capellans ! No cal, ja els tenim d'importació, els duem  dels barris pobres d'Àfrica, Sudamèrica, o Asia. I total perquè fan falta tants capellans si les esglésies estan buides!

La dreta i Deu, o millor dit la dreta i l'església catòlica.

Aguirre 'evangeliza' una

de sus Consejerías

Comentarios: 220 | GUILLERMO RODRÍGUEZ

Permite colocar carteles a favor de la visita papal en la fachada de uno de sus edificios.

Qui paga la visita del POPE (el papa) ? Les grans empreses espanyoles, els grans bancs, les multinacionals made in spain. Ja haureu vist que els mallots que porten els noiets de l'organització duen estampat l'emblema de Caja Madrid, la que presideix Rodrigo Rato, fill d'un estafador per cert.

La dreta en temps de crisi perd tota la seva ideologia formal, en aplicar la mes cruel norma d'afavorir als mes rics a costa d'escombrar a les classes populars i enviar-les a la misèria. No poden parlar de drets socials, democràcia, igualtat, llibertat, quan precisament en aquest moments son conceptes que els fan nosa. Però han de mantenir un entramat ideològic que els justifiqui, per tant es volten cap a l'església catòlica amb més força que abans. L'església catòlica, molt més que altres religions, sempre ha estat un cavall de Tròia per defensar l'opressió, la resignació, i l'obediència al poder i les classes altes. Franco va recorre a l'església per justificar el seu extermini, i abans les classes altes en pobles, ciutats o en la taula del rei, sempre tenien un capellà o un bisbe per santificar el seu poder i demanar sotmetiment a la població. Ara el Partit Popular, a banda de tenir un munt de grups catòlics com l'OPUS o Acción i Comunión en el seu si, grups que determinen les seves accions polítiques. A banda ara amb la crisi es fomentarà una esquerda social en base a la promoció del mes ranci catolicisme. Entre tant les grans empreses, bancs i multinacionals made in spain, aniran fent diners a cabassos a costa de enviar a la majoria de la població a la misèria.

L'assassí dirigeix l'orquestra..

No em puc estar de posar aquesta foto que diu molt més que totes les paraules que pogués afegir, només mireu-la i prou.

Penediment ? Quin penediment ?

Breivik no mostró "ninguna señal de arrepentimiento" al volver a la isla de Utøya

La Policía noruega matiza que no se trató de una reconstrucción al uso, sino más bien de un interrogatorio

Dissortadament l'ésser humà que s'ha creat a resultes d'aquestes darreres dècades de foment de l'individualisme, la competència, el consumisme i l'admiració de la superficialitat en detriment de la profunditat. És un ser que només te capacitat de penediment quan pateix les accions punitives que si li apliquen com a conseqüència dels seus actes. Aquest individu, quan porti 5 anys a la presó ja començarà a penedir-se, però no per simpatia cap a les seves víctimes, o per la tan anomenada empatia ( per cert l'anomenen sempre els que no la coneixen, i volen que els altres tinguin empatia cap a ells quan son incapaços de sentir-la envers els altres ). Doncs aleshores Breivik sentirà penediment, per tenir que passar-se un munt d'anys empresonat. Això si no se li aplica la tant coneguda filosofia  de la reinserció, allò que alguns diuen de: pobre noi, se l'ha d'ajudar, no sabia el que es feia.

Hi ha coses que no les entendré mai..

Cerca de 40.000 jóvenes se concentran en una multitudinaria misa en Barcelona

La Eucaristía sirvió como acto previo a la Jornada Mundial de la Juventud que se celebrará en Madrid

Barcelona. (Efe).- Unos 40.000 jóvenes de todo el mundo, que participarán la próxima semana en la Jornada Mundial de la Juventud (JMJ), han asistido hoy a una multitudinariamisa en el recinto del Fòrum de Barcelona, que ha oficiado el arzobispo de la ciudad, Lluís Martínez Sistach.

Missa multitudinària amb 35.000 joves a Barcelona

La trobada és una avantsala per a la Jornada Mundial de la Joventut que el Papa Benet XVI presidirà a Madrid la propera setmana

Això es una barreja de carrinclonada, ignorància, reality show, de  publicitat mediàtica; aquesta darrera cosa, una de les estratègies de l'església catòlica a partir de Joan Pau II, jugar a la mitologia dels mas media i de la cultura de la societat de consum. Cada dia aquesta església té menys d'espiritual i més de materialista, encara que sempre ha tingut molt més de regne del més cap aquí, que no pas de regne del més cap allà. 

De totes maneres, si aquesta colla de joves tenen capacitat de raonar més enllà del dogma, o de la simplesa carnavalera i gregària. Els preguntaria si ja no se'n recorden dels milers de nens i de joves, víctimes de la pederàstia i el castic immoral dels seus tutors espirituals, digueu-lis frares, capellans o germans.

Avui per ràdio sentia un jove d'aquests, era d'origen filipí, però vivia a Italià i deia. Els filipins em d'agrair als conqueridors del nostre país que ens portessin la fe catòlica.. Senzillament una opinió aberrant, imperialista i justificadora de mils de massacres i matances, justificadora de la negació de la llibertat dels pobles i creences, justificadora de l'extermini de les cultures, llengües i formes de pensar diferents a les del colonitzador europeu. Una pena tot plegat.

Mesura de maquillatge..

ECONOMÍA  

La bolsa se recupera de las pérdidas por el veto a los especuladores

El Ibex logra la segunda mayor subida del año con ganancias del 4,82% en una sesión de beneficios para las plazas europeas

Wall Street cerró hoy en terreno positivo y el Dow Jones de Industriales, su principal indicador, acabó con un ascenso del 1,13%, tras frenar sus avances por el anuncio de lacaída de la confianza de los consumidores de EEUU en agosto a su punto más bajo desde 1980. Por lo tanto, encadenó dos jornadas consecutivas de avances por primera vez en más de un mes.

Això només és un pedaç, com posar una "tirita" a una cama gangrenada. Evidentment jo no us puc treure la il·lusió, si voleu viure amb ella, endavant, però aviat us desenganyareu; veureu com aquestes mesures son com quan es posa una barrera de troncs per frenar una riuada, aviat és veu que l'aigua s'emporta tot per davant, i el remei resulta pitjor que la malaltia. L'intent de contenció temporal acaba desbocant les aigües amb més força. El problema de la crisi és molt més greu, és sistemàtica, és del deute, de l'atur, de la falta de consum. Bé, la crisi es veu al carrer més que no pas a les altes esferes o a la borsa neurastènica.

Ja se li comencen a veure els ullals a l'Europa de sempre..

Cameron no descarta sacar al Ejército y limitar la libertad de expresión

La Policía y la Inteligencia trabajan para localizar sospechosos en 

Twitter y Facebook y estudian los datos proporcionados por BlackBerry

El primer ministro británico, David Cameron, ha vuelto a pronunciar un durísimo discurso esta mañana en su comparecencia extraordinaria en la Cámara de los Comunes sobre los disturbios vividos en Inglaterra desde el pasado sábado.

El político conservador ha vuelto a acusar a los padres de los jóvenes que han saqueado tiendas y negocios de no ser responsables y ha anunciado una serie de medidas para reforzar las acciones de la Policía que van desde cambios en la ley sobre cuándo y cómo se aplican los toques de queda, hasta la posibilidad de obligar a la gente a llevar el rostro completamente visible por la calle. 

Cameron ni siquiera ha descartado el uso del Ejército, aunque ha dejado la última decisión en manos de Scotland Yard. 

"El contraataque ha comenzado y no vamos a parar hasta que se restaure el orden" dijo Cameron, para quien lo ocurrido estos días en varias ciudades de Inglaterra, "no es unacuestión de pobreza, sino de cultura y de responsabilidad. Los padres de estos chicos tienen que trabajar más duro. Debemos aumentar la disciplina en los colegios y reforzaremos el sistema de Justicia para que quede bien claro lo que está bien y mal y podamos curar nuestra sociedad rota". 

La Policía Metropolitana de Londres comenzó esta mañana a aplicar un centenar de órdenes de arresto contra los supuestos participantes en los actos vandálicos y saqueos y ha registrado varias casas en la capital británica. Desde el pasado sábado han sido detenidas 1.590 personas, la mayor parte de ellas, 888, en Londres.

La memòria s'esborra ràpid, i neix en la consciència col·lectiva un sentit d'excés de confiança que fa creure que mai tornaran a repetir-se les grans tragèdies socials, polítiques i econòmiques que van arrasar el continent  tot just fa setanta anys. Pitjor és aquesta seguretat si som davant de generacions poc informades, nihilistes amb baix contingut de debat filosòfic o polític, o amb falta rigor en el coneixement. I encara pitjor és trobar-se amb generacions que han tingut tot el que han volgut i mai han passat gana, guerres, conflictes, escassetats, violències, morts. Això fa que fins i tot els plantejaments de canvis o reformes socials pequin d'una ingenuïtat basada en comptes de fades, o castells que se sostindrien en l'aire. En aquest moment no hi ha plantejaments que vagin més enllà de la reforma d'un sistema, però alguns sembla que no s'han adonat que ara el sistema per sobreviure ha d'expulsar un munt de població del suposat paradís.

El sistema no es basa en les germanetes de la caritat, i això ho saben bé als països que son fora del paradís occidental, l'anomenat primer món. Ho saben als barris marginats dins el filat que envolta aquest anomenat paradís. El sistema es basa en el guany i la depredació continua, per sobreviure ha de créixer constantment, aquesta és la gran contradicció, tota existència física porta adherit el seu final, el creixement infinit no existeix en cap forma de l'univers. Per tant, ara ens enfrontem a una contracció que pot ser llarga, que pot portar al final, però com sempre, alguns intentaran sobreviure de manera vampiresca; que no és altra que la manera amb la que aquest sistema s'ha perpetuat fins ara, l'explotació d'uns per uns altres, digueu-li països, digueu-li persones.

Fins ara per sobreviure han sorgit diferents accions: guerres, el crèdit, baixada de salaris, o baixada de preus de producció (digueu-li fabricació a països de mà d'obra barata). El crèdit, una cosa que els antics economistes com Marx no van conèixer, ens ha mantingut en un miratge, i ha generalitzat el consum. Però el crèdit és esclavatge, emmanilla el futur de les persones que en son víctimes, i al mateix temps canvia el seu comportament social i polític. Qui té un crèdit a pagar es converteix en un mesell, un conservador, en general; una persona plena de pors cap un futur obert, per tant es converteix en un negador de la llibertat. 

Ara el crèdit esclata i molta gent pensa que la solució és donar-se a la fuita, no nego que és una bona solució, però el que no comprenc és que molts esperin retornar al paradís del consum com si res hagués passat. A partir d'ara seran uns exclosos, estaria bé que comencessin a comportar-se com a tals, a pensar de manera diferent, una manera més col·lectiva i menys oficial. S'haurien d'acabar amb els grans paranys del sistema, un d'ells el pa i circ, digueu-li televisió, digueu-li futbol, digueu-li politiqueria, digueu-li ignorància, digueu-li consum, digueu-li com volgueu.

Després diran que no hi ha racisme a Catalunya..

La violencia en las calles de Reino Unido causa cuatro muertos

En Birmingham, tres asiáticos fallecieron al ser atropellados por un vehículo mientras protegían su vecindario

Londres (EFE).- Cuatro personas han resultado muertas y más de mil han sido detenidas en el Reino Unido por la violencia callejera sin precedentes que comenzó el sábado en Londres, según datos facilitados hoy por la policía.
Si bien Londres vivió una madrugada de relativa calma después de tres jornadas de graves disturbios, en otras ciudades británicas se registraron altercados en las últimas horas, entre ellas Manchester y Liverpool, al norte, y Birmingham y Nottingham, en el centro.
Tres hombres asiáticos que murieron en Birmingham la pasada madrugada, durante la segunda noche de disturbios en esta ciudad, intentaban "proteger la propiedad" privada en su barrio, según relataron hoy testigos presenciales.

Algú encara es preguntarà perquè dic això del racisme, a mi em sembla greu es posi un titular així, i em sembla greu que es vegi amb tota normalitat. Fins i tot, que passi desapercebut com una normalitat cultural plenament acceptable. Considero que aquest titular de La Vanguardia transpira una cultura massa estesa a Catalunya, molt d'acord amb les mentalitats mitges del país, i no necessàriament votants del Partit Popular, ni tampoc castellanoparlants. Sembla que alguns utilitzen la satanització de determinats sectors espanyolistes per ocultar les seves pròpies misèries, i ben miserables. Sempre és més fàcil mirar els defectes dels altres que no els propis. Bé, si tot això de tres asiàtics, onze negres, quatre sudaques, vint-i-un moros; és normal, no trigarem gaire en veure conflictes semblants als del Regne Unit.

Quin preu te un sentiment.?

Cementerios de Barcelona y la productora de 'Biutiful' condenadas por estropear una tumba

Las entidades han decidido no recurrir la sentencia y hacer efectivo el pago de 20.000 euros

Barcelona. (EP).- La empresa pública Cementerios de Barcelona y la productora de la película Biufiful, Mod Producciones, han sido condenadas a pagar 20.000 euros por haber estropeado una tumba del cementerio de Sants durante el rodaje de la película. Cementerios de Barcelona, que está participada en un 51% por el Ayuntamiento, y Mod Producciones firmaron un acuerdo el 4 de septiembre de 2008 para filmar algunas escenas de la historia que protagoniza Javier Bardem en el cementerio de Sants.
En ese contrato se establecían los límites y el marco de actuación a la que se sometería la productora para hacer uso del espacio, y se especificaba que se debía respetar la sensibilidad e intimidad de los usuarios. Tras la grabación, las dos hijas de uno de los difuntos presentaron una demanda en la que alegaban daños morales por encontrar el sepulcro de su padre en mal estado, ya que había sido pintado de oscuro para simular un cementerio abandonado.

En un principi és evident que les demandants tenen raó, però estic segur que un cop resolt el judici es deixarien pintar la tomba del pare les vegades que fos a canvi d'un bon pessic. Aquí arribem a una disjuntiva moral o filosòfica que fa anys que m'acompanya: Es pot comprar tot? Els sentiments també son en venda? No és una brutalitat moral rebre diners per suplir persones o sentiments? Fins on l'afectat no desitjaria convertir en moneda un dolor o un sentiment? Fa temps que ja vaig arribar a una conclusió, normalment qui sent alguna cosa per algú no va amb els comptes per davant. No s'ha de confondre, una cosa és enganyar una companyia d'assegurances, un jutjat, o enganyar-se hom mateix. Però els sentiments no tenen ni han de tenir mai preu, en el moment en que es monetaritzen son un objecte com qualsevol altres dins la societat de consum, i qui ven els seus sentiments no deixa de perdre l'essència de si mateix/a, es converteix en un ser prostituït/da. Que ningú no es confongui amb les dones que treballen al carrer o a un cafè a canvi de favors sexuals, segurament elles venen el cos, però no pas el seu ser interior. Els qui venen els sentiments si que mereixen la pitjor qualificació.