La ultraderecha vive su edad
dorada desde la II Guerra Mundial
En 12 países europeos, los ultras han logrado su mejor resultado en el último
ciclo electoral
Per certes persones, potser masses, és molt fàcil saltar la fina ratlla que separa un comportament democràtic i tolerant, cap posicions racistes i feixistes. Qualsevol pot travessar aquesta línia, no importa si ve d'una ideologia d'esquerres, o de dretes. Tot i que s'ha de reconèixer que dins la dreta el brou de cultiu del feixisme és molt més abundant. La simple apel·lació al nacionalisme, al sentit de salvaguarda de la pàtria, ja dispara les alarmes.
Em temo que a Europa encara no ho hem vist tot, em temo que ens tocarà veure coses molt fortes, fins i tot a casa nostra, entre els nostres veïns. I la solució no passa com alguns pensen per reprimir opinions; alguns es pensen que fent a callar expressions ja es soluciona tot. Crec que és el típic component dels hipòcrites que es veuen impotents per transformar les idees amb arguments contundents.. Fent callar només s'aconseguirà que es vagi coent per sota terra, com les forces tectòniques de la Terra en una falla, un moviment que qualsevol dia ens esclatarà incontenible a la cara. Que poc coneixen alguns el comportament humà, que poc es coneixen a si mateixos..
Mentre l'Europa oficial és preocupa pels temes financers i econòmics, a la societat s'estan produint moviments oberts o soterrats, de retorn a vells paràmetres de defensa davant al inseguretat personal o col·lectiva, econòmica o cultural.
Quan George Bush va encendre la metxa de la bomba de distracció, per intentar confondre o posposar la gran estafa econòmica financera que estava esclatant a EEUU, inventant la guerra de civilitzacions, potser ningú no tenia idea de l'abast del que s'estava creant, i les conseqüències de tornada als radicalismes fonamentalistes que provocaria en societats basades en una sola filosofia, i una sola religió, fins i tot en un sol color de la pell. Ara sembla que un invent s'ha convertit en realitat.
Europa no esta tan acostumada a la multi-culturalitat o multi-etnialitat com alguns es pensaven; molts es creien que les societats europees estaven vacunades després de la barbàrie nazi, i no és així. L'esclat de Iugoslàvia, la guerra dels Balcans, va demostrar que aquesta vacuna no existia, i ara es confirma que en situacions de crisi econòmica el tribalisme racial i feixista, nazi-ètnic torna a aflorar amb força.
Hauriem d'aprendre d'altres societats més obertes, actuals o passades, societats on religions, i ètnies, convivien o conviuen en pau. Sobretot haurien de tornar a valors d'igualtat, solidaritat, socialització, i de redistribució de les riqueses, son els únics que aconsegueixen trencar fronteres, unint pobles i individus.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada