La política, un concurs de mèrits per acabar al capdavant de les corporacions privades..

Vida després de Madí

“Ja tenim una nuclear”. Es referia a Catalunya. Potser també a Convergència? Ho deia amb aquella ironia, amb aquell estil tan seu i provocador. I sí, ho deia ell, David Madí, l'antic estrateg convergent, en conversa amb un dels homes del president Artur Mas, que li havia trucat aquesta setmana per felicitar-lo pel seu nomenament com a president del consell assessor d'Endesa a Catalunya. Apunt: la central nuclear d'Ascó és d'aquesta companyia.
Aquí en tenim un altre que ha saltat de la política a una gran empresa, però no es l'únic, n'hi ha centenars, per citar-ne alguns: Martín VIlla, Felipe González, José María Aznar, Rodrigo Rato, etc.. etc..

El poder polític més s'assembla a un concurs de mèrits i de favors, una mena de purgatori on s'espera el pas cap el paradís terrenal dels consells assessors o executius de les grans bancs i empreses espanyoles.. Tota aquesta colla, si no hagués estat per la política, com a molt haguessin aconseguit un petit despatx ombrívol de funcionari de segona o de tercera, o la secció de vendes o de personal d'una empresa mitjana o gran. El poder econòmic sap pagar-los els favors i seguir utilitzant la seva influencia o coneixement privilegiat,  col·locant-los al cim de les seves grans empreses.