Estic tranquil perquè ho va fer pel bé del país..

Colom reconoce al juez que cobró 75.000 euros de Millet y que aún no los ha devuelto

El dirigente de CDC no ha retornado el dinero porque el Palau no se había puesto en contacto para hacerlo

Barcelona. (EFE).- El secretario de Inmigración de CDC, Àngel Colom, ha declarado hoy ante el juez que instruye la causa sobre el expolio del Palau de la Música que recibió 75.000 euros del anterior responsable, Fèlix Millet, y que aún no ha devuelto ese dinero a la entidad musical.
Àngel Colom ha acudido hoy a declarar ante el titular del juzgado de Instrucción número 30 de Barcelona, Josep Maria Pijuan, que investiga el expolio del Palau de la Música, para aclarar las circunstancias en que recibió ese dinero, que supuestamente sirvió para sufragar las deudas del Partit per la Independència (PI), que impulsó sin éxito Colom y otros integrantes escindidos de ERC.

Em sembla que alguns confonen sovint el interessos del país, de Catalunya, amb les seves pròpies dèries, aventures, somnis, i desitjos. Aquesta societat civil de la que tan parlen es va acostumar durant la dictadura que un grup de burgesos penedits d'haver vengut el país a Franco, anessin jugant a la clandestinitat subvencionant actes folklòrics. Potser és que estava prohibit fins i tot el pa amb tomaca, podria dir tomata o tomàquet també. En l'imaginari oficial, els podem donar les gràcies, doncs van ser ells qui van salvar el país. Quan Franco, va ser Omnium Cultural amb ajuts dels bons capitalistes i socis impol·luts. Després el Palau de la Música, escaquejant les sobres del calaix de les subvencions oficials, les que no anaven directament a les butxaques dels directius. Aquest és un país petit, tendim a conèixer-nos tots, i alguns sectors de la casta dominant de vegades tenen simpaties pels iconoclastes, sempre que facin coses pel país.

El problema és quan tots aquests sempre son els mateixos que es van re-inventant a cada període polític, mentre la majoria del país es manté al marge dels seus tripijocs. Per això toca els pebrots que alguns els vulguin santificar, col·locant-los al museu del herois patris. Quan aquí del que es tracta és que de sacrificis, cap. Els sacrificats son els que ningú recorda, i es van quedar pel camí, després hi ha els aprofitats de la sang i la plata de la majoria. No se com son altres països, vull dir no ho se a fons, però en aquest tenim un grup que sap aprofitar molt bé els esforços i sacrificis de la resta, sap tocar el xiulet, escalfar les orelles i els ànims, i al dia següent, deixar a tots amb el pas canviat a l'estacada, davant d´uns pactes que sempre es santifiquen com el millor pel país. Catalunya és el país dels pactes, però gairebé sempre els pactes van en benefici dels mateixos. Aquestes classes generoses amb la mala consciència, i implacables amb el negoci.