dimarts, 9 d’octubre del 2012

Mostra de poder i assenyalament dels límits permesos..


Defensa es disculpa pels vols militars i atribueix l'ensurt a "l'eco" que provoquen les valls

Un portaveu del ministeri assegura a Catalunya Ràdio que es tracta de maniobres rutinàries però es compromet a estudiar-les per disminuir les molèsties. Garanteix que els vols "no tenen res a veure amb la situació política actual"
F-18 en ple vol, en una foto d'arxiu de l'Exèrcit de l'AireUn F-18 en ple vol, en una foto d'arxiu de l'Exèrcit de l'Aire
Els vols d'avions militars sobre comarques del nord del Principat són "maniobres habituals" i "sense cap altre significat" però Defensa es disculpa per si van causar un ensurt en pobles del Ripollès, el Berguedà i la Cerdanya. Ho ha assegurat a 'El matí de Catalunya Ràdio', el director de comunicació del ministeri, Joaquín Madina, que ha explicat que els aparells que es van veure i sentir eren dos F18 de la base de Saragossa que feien maniobres. I ha atribuït el soroll intens a l'eco que provoca sobrevolar una vall.

Marina ha admès que les maniobres es feien a 300 metres d'alçada, però ha remarcat que són habituals i que hi entra cap altra interpretació. "Primer, demano perdó i, segon, intentarem que no torni a passar i estudiarem com evitar-ho", ha dit. "Nosaltres no volem provocar a ningú. Són proves normals que fan eco en fer-se en determinades valls", ha reblat.
Tot i aquestes explicacions, l'alcalde de Campdevànol, Joan Manso, que també ha fet declaracions s'ha queixat que "no és el més correcte" i ha insistit que l'ensurt era innecessari i que va fer sortir al carrer molta gent.
Fonts de l'exèrcit espanyol de l'aire ja havien indicat a l'Agència Catalana de Notícies (ACN) que aquests vols responen a un pla d'instrucció que es va redactar "fa anys" i que no tenen "res a veure" amb la situació política actual.
Els vols van provocar una forta reacció a les xarxes socials aquest dilluns, després que els veïns de municipis de les comarques del Pallars Sobirà, el Ripollès, el Berguedà i la Cerdanya.
Segons l'Exèrcit de l'Aire són simples "vols d'instrucció" que van a una alçada mínima de 300 metres del nivell del sòl i que "se solen fer" en zones "amb poca densitat de població" per reduir tant com sigui possible les molèsties que poden ocasionar.
En aquest cas, apunten, la distància mínima que es va mantenir amb els nuclis urbans va ser de dos quilòmetres. Segons afirmen, són maniobres que formen part del procés d'entrenament dels pilots nous que arriben a la base. En cas de conflicte real, afegeixen, aquests avions "volarien a una cota molt més baixa".
L'exèrcit espanyol els desvincula totalment de qualsevol tema relacionat amb l'actualitat. Segons apuntem, les maniobres no tenen "res a veure" amb cap esdeveniment polític, sinó que responen a un pla d'instrucció redactat "fa anys" per a l'entrenament dels pilots.
No són, asseguren, vols que busquin cap mena d'efecte. "Sempre hi ha gent disposada a veure polèmica on no n'hi ha", afirmen. Segons aquestes fonts, el fet que hagin causat més molèsties sobre la població es pot deure a "causes meteorològiques" que han fet que el soroll dels aparells se sentís amb més intensitat.
De la primera vegada que vaig anar a Xile l'any 1995, em queda el record que sempre, al voltant del migdia, uns avions militars feien uns vols rasants sobre Santiago. En aquella època Pinochet encara ocupava el comandament de l'exèrcit..
Preguntava a la gent com és que volaven aquells caces sobre Santiago cada dia. La resposta de la gent era evasiva, posant com a normal una cosa que no ho era gens. Els xilens són molt evasius en tot, però en general tots els humans tendeixen a evitar parlar d'experiències o fets que els condueixen a records traumàtics.
Vaig treure la conclusió que els militars xilens, els quals havien deixat el poder a contracor, volien mostrar que encara eren allà, advertint tothom de la seva presència amenaçant, per marcar els límits de la permissivitat; la qual va quedar clara en la constitució deixada per Pinochet als xilens, i que avui, encara és vigent.
Si avui aneu a Santiago, ja no trobareu a Pinochet, tot i que en quedin molts dels seus. Però el poder militar ja no és tan amenaçant, mostra d'això: els avions militars ja no fan vols rasants sobre Santiago, ni al migdia, ni a cap hora del dia.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada