dimarts, 30 d’octubre del 2012

Grateu-vos les butxaques, vosaltres pagareu la festa..


El president de Banc Sabadell destaca que el 'banc dolent' acabarà generant dèficit públic

Josep Oliu assegura que els grans fons d'inversió demanen una rendibilitat del 26% en 15 anys per entrar com a accionistes. El Sabadell no té cap interès a entrar com a soci
El president de Banc Sabadell, Josep Oliu, pensa que els preus de transferència dels pisos, habitatges i sòl que aquest dilluns va donar a conèixer el El Fons de Reestructuració Ordenada Bancària (FROB), que de mitjana baixaran un 63% pel traspàs al banc dolent −només ho faran en un primer pas les quatre entitats bancàries públiques−, no infectaran la resta del sector. "El preu de venda final dels actius que tindrà el 'banc dolent' quedarà per sobre d'aquestes referències", ha explicat Oliu aquest dimarts durant una conferència organitzada per la consultora KPMG. Aquesta era una de les preocupacions del sector immobiliari: que el 'banc dolent' acabés provocant una altra caiguda dels preus dels pisos. Oliu creu que això no passarà.
El que no queda clar, segons el màxim responsable de Banc Sabadell, és la composició accionarial del la societat gestora Sareb. Oliu va donar a entendre que no hi ha cap interès a participar en el capital del 'banc dolent' per part dels denominats 'bancs sans'. El FROB vol que un 55% del capital estigui en mans privades, però Oliu va advertir que els grans fons internacionals exigeixen una rendibilitat del 26% durant els 15 anys que durarà el 'banc dolent'. Aquí se situa el nus del problema: que la Sareb tindrà majoria privada. Si fos una entitat de titularitat pública, "amb una rendibilitat del 6% n'hi hauria prou, però com que des de l'Estat es vol que no generi dèficit públic, s'ha plantejat l'alternativa privada".
L'argument d'Oliu se centra que tard o d'hora aquest procés de reestructuració bancària acabarà generant dèficit, perquè el benefici que possiblement acabarà tenint el 'banc dolent' es convertirà en més pèrdues per a l'Estat en les entitats propietat del FROB: Bankia, CatalunyaCaixa, Novagalicia i Banc de València. "Com que els preus de transferència al Sareb han estat baixos, aquests bancs públics hauran de fer més provisions per equilibrar el patrimoni, la qual cosa suposarà que al final l'Estat generarà dèficit públic en aquestes entitats".
Mentre els polítics del Partido Popular apareixen de salvadors de la pàtria, o s'amaguen, com l'Aguirre, per corre una cortina sobre les seves responsabilitats. L'estat espanyol, propietat exclusiva dels grans capitalistes, farà pagar a tots nosaltres les festes, i orgies del capital financer.. Com per riure-li les gracies als podrits, del partido podrido. O els caga calces socialistes. Potser m'oblido de molts altres, però en principi els qui han governat els espanyols han estat aquests dos..

dijous, 25 d’octubre del 2012

El suïcidi avui és el pa nostre de cada dia, silenciat pels mitjans..


Un hombre se suicida en Granada antes de ser desahuciado

La víctima se ha ahorcado en el barrio granadino de la Chana, en la frutería de su hermano

BUn hombre se suicida en Granada antes de ser desahuciado

arcelona. (Redacción y agencias).- Un hombre de 54 años se ha suicidado esta mañana en Granada pocas horas antes de ser desahuciado, según informa la emisora de la Cadena Ser en Granada.

El hombre, identificado como J.M.D.A., ha aparecido ahorcado en la calle Arzobispo Guerrero, 15, en el barrio granadino de la Chana, en la frutería de su hermano. Este trágico suceso ha tenido lugar justo cuando una patrulla policial de la Unidad de Intervención Policial se ha presentado en su domicilio para desahuciarle por orden judicial.

La víctima era muy conocida en el barrio y regentaba un quiosco de prensa. Los vecinos se preguntan qué clase de deuda podía tener con el banco, ya que vivía en el antiguo domicilio de sus padres y la casa pertenecía a la familia.

La Policía Nacional se ha hecho cargo del asunto y ha enviado al lugar a efectivos de la Policía Científica, el Grupo de Homicidios y la Comisión Judicial, los cuales han verificado la existencia del cadáver y han procedido a su levantamiento. Posteriormente, sobre las 10.00 horas, una patrulla de la Unidad de Prevención y Reacción del Cuerpo Nacional de Policía se ha personado en la vivienda para ejecutar un desahucio por orden judicial y, al cruzar los datos, los agentes se han percatado de que la persona objeto de este desalojo se había suicidado.


Fa uns mesos els mossos d'esquadra van signar un protocol amb les empreses de ferrocarrils per poder retirar els cossos de les víctimes de les vies amb celeritat. És una mena de retirada exprés, per evitar que el bloqueig dels transports, en l'espera d'aixecament dels cadàvers per part dels jutges de guàrdia. L'objectiu també és silenciar la gran quantitat de suïcidis que s'estan produint degut a la pobresa, misèria, i la desesperació en que cau molta gent avui dia.
Aquesta és la violència del sistema, i dels seu polítics, com els del Partido Popular, que es dediquen a desvalijar l'estat com ho fa un caco quan entra a robar a una casa. Si la gent veies amb tota la seva cruesa el que estant fent aquests individus del PP, omplint-se les butxaques, i afavorint els rics a costa de castigar la majoria de la població, ben segur que els seus militants serien perseguits pel carrer com és persegueix els lladres..

dimecres, 17 d’octubre del 2012

Es creuen les seves pròpies mentides o és que són ignorants..?


Aguirre: "Catalunya no es Escocia, que fue un reino independiente"

La expresidenta de Madrid vuelve al ruedo político para denunciar que los nacionalistas siempre echan la culpa de lo que sucede a un enemigo exterior. Defiende al ministro Wert y dice que "lo importante es que los niños aprendan a sumar, a leer y la historia verdadera".

Una vegada una noia llicenciada en llengua espanyola d'Andalusia, em va dir que el català era un dialecte de l'espanyol.. Vull dir que realment, hom no sap que passa amb Espanya: és mala fe ? o simplement és la més pura, i supina ignorància..? Es podrien acceptar certes opinions en gent illetrada, però no en gent que és teòricament culta.
Espanya viu de la negació, el principal puntal del nacionalisme espanyol és la negació d'altres, la negació  de la seva existència, o la negació de la seva identitat. Potser, fent una mica de psicologia, podríem deduir que qui es basa a si mateix amb la negació o la contra dels altres, té realment un problema greu d'identitat pròpia.
Així doncs, Espanya tindria de començar a pensar en que és.. I no pas en negar la realitat passada, present, i futura dels altres, com fa aquesta dona impresentable.

dilluns, 15 d’octubre del 2012

Això ja ho sabem tots...


El socio de Mas dice que no es independentista

Duran i Lleida apoyó hace 24 horas una "Catalunya Lliure" y participó en la manifestación soberanista de la Diada. El PP le pide que aclare su posición "bipolar" cercana a un "fenómeno paranormal"

Durán i Lleida, en imagen de archivo/EFE
Josep Antoni Duran i Lleida, socio de Artur Mas en Ciu, proclamó este lunes en su cuenta de Twitter que no es independentista, sólo un día después de haber reivindicado una "Catalunya Lliure" y tras haber participado  en la manifestación soberanista del 11 de septiembre en Barcelona con motivo de la Diada. Poco después de su declaración, desde el Partido Popular le reclamaron que aclare su posición "bipolar" cercana a un "fenómeno paranormal", propio del "doctor Jeckyll y míster Hyde".
El secretario general de CiU y portavoz de los nacionalistas en el Congreso, Josep Antoni Duran i Lleida, ha asegurado este lunes, en plena polémica por el referéndum de autodeterminación de Cataluña que propugna el presidente catalán y líder de los nacionalistas, Artur Mas, que él no es independentista.
Durán ha hecho esta aclaración a través de un comentario que ha publicado en su cuenta de Twitter para reprochar al portavoz del PP en el Parlamento Europeo, Jaime Mayor Oreja, que quiera "tratar la independencia de Cataluña" como si se tratara de la banda terrorista ETA, según dijo el ex ministro de Aznar en una entrevista a ABC de Sevilla.
"No soy independentista, pero siempre digo que todo se puede defender mediante la palabra", agrega el también líder de Uniò Democrática de Catalunya.
Esta puntualización de Duran llega un día después de que él mismo finalizara su intervención ante el Consell Nacional de CiU con la frase de Manuel Carrasco i Formiguera que reza: "Amunt, avant, visca Catalunya lliure!" (¡Arriba, adelante, viva Catalunya Libre!) y tras su participación en la gran manifestación de la Diada en la que se reclamó un Estado propio para Cataluña.
En otro comentario publicado en Twitter, el también presidente de la Comisión de Asuntos Exteriores del Congreso avisa de que a la Comisión Europea "le molesta muchísimo que se utilice sesgadamente" el tema del referéndum de autodeterminación catalán.
Un diputado del PP catalán le pide que deje de jugar a Doctor Jeckyll y Míster Hyde
Tras conocer las revelaciones de Duran, el portavoz del PP de la Comisión de Presupuestos del Congreso, el diputado catalán Antonio Gallego, le ha pedido que deje de jugar a "Doctor Jekyll y Mister Hyde" y aclare de una vez si es o no independentista.
El también concejal del PP en el Ayuntamiento de El Prat de Llobregat (Barcelona) ha mostrado su "estupefacción" ante esta nueva posición política de Duran, a quien ha reclamado que "se aclare" y deje de mantener esta posición "bipolar" que, en su opinión, se acerca a un fenómeno "paranormal".
Pero, además, le ha exigido que se comporte con "responsabilidad política" teniendo en cuenta, según ha recordado, que preside una alta institución del Estado que representa a España en el exterior y ante autoridades extranjeras, como es la Comisión de Asuntos Exteriores del Congreso.
En cualquier caso, Gallego cree que detrás de estas últimas declaraciones de Duran dejando claro que no es independentista no hay más que "puro tacticismo". "Cuando llegan las elecciones en CiU juegan a 'poli bueno, poli malo': por un lado Mas diciendo que va a convocar un referéndum de autodeterminación importándole un pito la Ley, y por otro Duran diciendo que no".
A su juicio, CiU ha vuelto a demostrar "una vez más" que "engaña" a su electorado en Cataluña defendiendo un discurso "híbrido". "Eso es jugar a la puta y a la Ramoneta", ha concluido el responsable 'popular'.
Aquest personatge tan estimat a Catalunya, només té un objectiu, afavorir els interessos dels més rics, anul·lant els processos que donin massa poder de decisió a la població..

dissabte, 13 d’octubre del 2012

Ni han canviat, ni canviaran..


Un general diu que el CNI no ha prestat atenció a l'independentisme

El militar Monzón Altolaguirre afirma que els serveis secrets no han fet el treball i recorda "el que li va passar a Companys"

Diumenge, 14 d'octubre del 2012 - 01:46h
El general Manuel Fernández-Monzón de Altolaguirre, que va ser portaveu del ministeri de Defensa i que va estar en els serveis d'intel·ligència de l'Exèrcit durant la dictadura franquista, va participar aquest dissabte a la nit en el programa de Tele 5 'El gran debate' i les seves paraules sobre Catalunya i l'independentisme van calar ràpid a la xarxa. "L'Onze de Setembre va agafar desprevinguts a tots, fins i tot als serveis d'intel·ligència", va assegurar Monzón.
De forma vehement es va queixar de la suposada negligència del Centre Nacional d'Intel·ligència(CNI), encara que va dir que no seria necessària una intervenció militar a Catalunya.
Després d'afirmar que "el referèndum sobre la independència de Catalunya és il·legal", va recordar el que li va passar al president Lluís Companys, en referència al seu assassinat pel règim feixista espanyol: "Que s'atreveixin a formular-lo clarament... Hi va haver un català molt valent, Lluís Companys, que es va atrevir a proclamar la República".
Monzón Altolaguirre va ser un dels militars més coneguts de la transició, entre altres coses per participar en les tertúlies de 'La Clave'.
Tot continua intacte, tal com ho va deixar el seu "Caudillo".. Perquè la mentalitat només és una, tothom és sospitós o il·legal, mentre no segueixi els marges establerts.. El poder espanyol no s'ha plantejat mai que el sentit de la democràcia és la raó mutable, segons el ciutadans votin. Mai és primer la voluntat popular, el primer és la llei heretada, i inamovible. La imposició d'uns interessos, d'unes classes, i d'unes estructures que segons ells han de ser permanents en el temps, i per sobre de tothom. I el pitjor és que no sols és una ideologia de castes dominants; és també la ideologia dels peons de diversos colors que són servitud d'aquest estatus que apareix com a secular. No és pot canviar la ideologia dels espanyols en aquest sentit: siguin d'esquerres o de dretes, conflueixen en el mateix punt. El que no és just és que nosaltres, els qui mai ens hem sentit espanyols, haguem de justificar el que ells fan contínuament sense adonar-se. Quan el que nosaltres volen és superar un estatus pseudo-franquista, i pseudo monàrquic dictatorial, construint precisament un país des de baix. El que ells, no han sabut fer mai, o han fracassat reiteradament, arrossegant-nos a nosaltres dins les seves guerres, i les seves dictadures.

divendres, 12 d’octubre del 2012

Són les paraules exactes..


Raimon: "Els espanyols tenen una colònia i tenen 

por de perdre-la"

El cantautor de Xàtiva està de gira per diferents universitats europees per 
commemorar els 50 anys del seu primer concert a Barcelona
Raimon en concert a Londres / ACNRaimon en concert a Londres / ACN
Prop de 200 persones van assistir dimecres al Great Hall del King's College de Londres per escoltar el cantautor Raimon. El cantant de Xàtiva va entonar durant una hora 20 dels seus temes més coneguts envoltat d'un públic entregat i proper. La cançó més coneguda del cantautor del País Valencià, 'Al vent', i un poema musicat d'Ausiàs March van posar el punt final al concert, que forma part de la gira europea de commemoració dels 50 anys del primer concert de Raimon a Barcelona. També actuarà en universitats d'altres ciutats, com Berlín, Luxemburg, París o Roma.
El cantautor va dir que viu amb "molta perplexitat" i "moltes ganes" el debat que s'ha iniciat a Catalunya per la creació d'un estat independent. En declaracions a la premsa després del seu concert al King's College, Raimon va dir que els espanyols "tenen una colònia i tenen por de perdre-la, aquest és el plantejament d'aquests homes", va dir referint-se al ministre Wert i els seus col·legues.
Raimon ha assegurat en declaracions a la premsa que té "moltes ganes que arribi el 25-N per veure què dóna de si". "Hi ha hagut un terrabastall, que és posar en un primer pla una cosa que des de fora semblava inexistent", ha explicat el cantant. Segons ell, els responsables del govern de l'estat espanyol "no volien saber res" de les reivindicacions independentistes de Catalunya, però "ara no poden amagar-ho".
"Jo de moment només llegeixo sermons", ha lamentat Raimon, criticant el discurs de la por d'alguns polítics espanyols i destacant que mai es plantegen "com solucionar aquest problema" i "ni tan sols volen parlar-ne". "A partir del dia 25, segons quin resultat hi hagi, ja no es podrà obviar" el clam català, ha afegit.

Em sembla que som ja en un procés irreversible, on tot el que es mantenia latent, o soterrat, macat de definir; sorgeix amb tota clar edat. Si només unes minories s'adonaven d'una realitat, ara ja tot és obert i amplament compartit per majories de la població. La frase d'en Raimon, és un exemple clar de això que abans sols una minoria s'atrevia a manifestar..

dijous, 11 d’octubre del 2012

A Espanya els Sex Pistols haguessin estat empresonats..


Detenido el productor del rapero Pablo Hasél, arrestado en 2011 por apología del terrorismo

El rapero, autor de temas como 'No me da pena tu tiro en la nuca', denuncia que en España "sólo tiene libertad de expresión la derecha".

No es el primero ni será el último". Son las palabras del rapero Pablo Hasél tras conocer la detención por parte de los Mossos d'Esquadra de Marc Falcó, de 23 años, productor del cantante, que estuvo también detenido en la comisaría de la Audiencia Nacional el año pasado por apología del terrorismo. Hasél es autor de temas como No me da pena tu tiro en la nuca o Muerte a los borbones.
Fuentes cercanas a Marc Falcó han confirmado a Europa Press que la detención se ha producido a las dos de la tarde en su propia casa, donde la policía ha entrado "dando porrazos en la puerta". Hasél, que se encuentra actualmente en libertad condicional, pasará este viernes a las 16:00 horas a disposición judicial.  Mientras, sigue pendiente la vista para el juicio.
"(La derecha) goza de total impunidad"

"Si me tengo que exiliar, lo haré"

En declaraciones a Público, Pablo Hasél ha asegurado que la detención "demuestra que sólo tiene libertad de expresión la derecha". En este sentido, ha recordado las palabras del exdiputado del PP y hombre de confianza de Feijóo, José Manuel Castelao, en las que afirmaba que "las leyes y las mujeres están para violarlas". "Ellos gozan de total impunidad", subraya. Denuncia además que en España "no están acostumbrados a cosas incómodas. Cuando pasas un línea, si eres de izquierdas, te castigan. Hasél está "dispuesto a asumir las consecuencias. Si me tengo que exiliar, lo haré", concluye.  

Las mismas fuentes han explicado que en el registro, que ha durado tres horas y en el que no había ningún abogado, los policías se han llevado libros, ordenadores y material informático del joven, de su madre e incluso de su padre ya fallecido
TELEVISIÓ

Dimiteix la directora del 'Bestiari' per una entrevista polèmica

Segons TVC, les imatges, retirades dels portals d'internet de la cadena i de YouTube "atempten contra els principis ètics i democràtics" que regeixen els seus programes
L'entrevista que el programa del 33 'Bestiari il·lustrat' va fer dimarts al guionista i escriptor Jair Domínguez s'ha saldat amb la dimissió de la directora de l'espai, Mai Balaguer, i la retirada dels portals de les imatges polèmiques. Així ho explicava una disculpa de TV3 feta pública aquest dimecres a la nit, en la qual lamentava que "les imatges i el contingut de l'entrevista hagin estat ofensius i hagin pogut ferir la sensibilitat de les persones i institucions al·ludides". "La direcció de TVC considera que les imatges atempten contra els principis ètics i democràtics que regeixen els seus programes i canals i rebutja qualsevol al·lusió a la violència", continua la nota.
Durant el programa, el també escriptor i mosso d'esquadra Marc Pastor donava consells a Domínguez sobre com afinar la punteria i disparaven –"amb pistoles de mentida", com subratllava la veu en off del narrador– contra unes llaunes de refrescos.
El moment més polèmic del programa, però, és un altre. L'entrevistadora, Bibiana Ballbè, i l'entrevistat, Jair Domínguez, se situen davant d'unes típiques dianes d'entrenament que tenen com a cara dibuixos del caricaturista Oriol Malet i que representen el rei Joan Carles, el príncep Carles d'Anglaterra, Fèlix Millet i Salvador Sostres. Ballbè li anava preguntant si els mataria o els deixaria escapar –seguint la premissa de la situació que plantejava el programa–, i Domínguez anava raonant les respostes, dins el rol que tenia al programa. Cap dels personatges rebia sentència de mort, però sí uns trets que es visualitzaven sobre la part baixa de les dianes, sense que aparegués la cara en el moment del tret. El títol del segment era 'Paraules que maten', i durant l'entrevista Domínguez feia gala de l'humor políticament incorrecte que forma part del seu estil. Els seus dos últims llibres són 'Jesucrist era marica... i altres contes' i 'Hawaii meteor'.
L'episodi va ser retirat del '3 a la carta' dimecres al vespre, i en les hores següents els diversos enllaços a YouTube també han deixat d'estar operatius. 
En tot cas, la notícia ha provocat un enrenou considerable a les xarxes i ha patit l'anomenat 'efecte Streisand': la polèmica ha fet que una entrevista que només va tenir 20.000 espectadors i una quota del 0,8% hagi generat moltíssima atenció. El terme ve d'un cas protagonitzat per la cantant el 2003. Unes fotos aèries de casa seva que no havia vist gairebé ningú van donar la volta al món arran de la denúncia que va cursar contra el fotògraf. La famosa portada segrestada d''El Jueves' n'és un altre cas famós. Aquest dijous, el diari 'El Mundo' –del qual és col·laborador Salvador Sostres– situa aquesta polèmica a la portada i li dedica la fotografia principal. 
"Per evitar situacions no desitjades com aquesta, TVC revisarà les mesures de control ja existents sobre tots els seus continguts", conclou el comunicat de TVC.
Mireu el video
A Espanya, sota l'ombra permanent dels hereus del nacional-catolicisme, mai un moviment com el Punk hagués pogut consolidar-se. Hagués estat prohibit per aquests avançats de la democràcia, els polítics espanyols untats pel capital, i els poders retrògrads. Aquí uns Sex Pistols s'els hagués aplicat la llei anti-terrorista.

dimecres, 10 d’octubre del 2012

A Espanya tot és democràcia i tolerància..


Le retiran la custodia de su hija por no "enseñarle castellano"

Jordi Corbellà, Mosso d'Esquadra de Cambrils, deberá separarse de su hija de cuatro años porque así lo ha dictaminado una juez de Cantabria

Barcelona (Redacción).- Una juez de Cantabria ha retirado a un vecino de Cambrils la custodia de su hija de cuatro años por "no enseñarle castellano hasta que ha acudido al colegio".

Ésta es una de las "estrategias" que, según señala la sentencia, ha utilizado el padre para "transformar la conducta de la niña y destruir sus vínculos con la madre", según publica este miércoles el Diari de Tarragona.

La resolución, con fecha 28 de septiembre de 2012, está firmada por la juez Aida Barreda, titular del juzgado de primera instancia nº 11 de Santander y explicita que la magistrada decide atribuir la custodia de la niña a la madre –agente de la Guardia Civil– al entender que el padre –agente de los Mossos d’Esquadra de Cambrils– ha intentado "deformar la realidad" para alejar a su hija de su progenitora.

"La sentencia es una atrocidad", ha declarado Jordi Corbellà, el padre de la pequeña, en declaraciones a Rac1. "La niña habla castellano y catalán desde los dos años y medio. Nunca se le ha impedido hablar en castellano. Mi mejor amiga es gallega y le habla en castellano, y la niña le contesta en la misma lengua sin problemas", ha añadido.

Corbellà, que entiende que la sentencia "no valora a la niña, sino que mira la posición de la madre", ha relatado que lleva "cuatro años y medio de batalla judicial y problemas personales". "Ahora mismo, la resolución es en contra de la guardia custodia, que tengo desde hace cuatro años. Hace dos o tres meses se modificó por horarios escolares favorecidos por el régimen militar de su madre. Ella podría estar trabajando en la caserna de Cambrils, pero sin embargo vive en Cantabria", esgrime.

La madre es agente de la Guardia Civil en Cantabria, donde se trasladó coincidiendo con la ruptura conyugal, cuando la niña era un bebé. La sentencia de separación concedió la custodia al padre para evitar que la pequeña, nacida en Cambrils, saliese de su entorno familiar habitual. Pero a partir de mañana, según dicta la nueva sentencia, la menor tendrá que adaptarse a una nueva realidad junto a su madre.

El padre de la pequeña defiende en todo momento su actuación. Incluso añada que "el psicólogo que lleva a la menor desde los siete meses en ningún momento ha dicho" que él "haya actuado negligentemente con la lengua". "Tenemos el bilingüismo muy normalizado", ha sentenciado Corbellà.

Corbellà ha presentado un recurso a la Audiencia Provincial de Cantabria, a la espera de conseguir revocar la decisión, pero por el momento la pequeña tiene que irse y él debe pagar 500 euros mensuales en concepto de pensión alimenticia. "Yo respetaré la ley", ha querido aclarar.


Una abogada del Estado pide "usar la fuerza" si se celebra una consulta ilegal
Elisa de la Nuez considera, en un artículo, que si hay un fallo del TC contra un eventual referéndum y no se cumple, la policía deberá "retirar las urnas"



Barcelona. (Redacción).- La abogada del Estado Elisa de la Nuez ha advertido este miércoles que "si las sentencias de los tribunales no se cumplen voluntariamente, hay que imponerlas. A veces por la fuerza si es necesario". En un artículo publicado en el diario El Mundo, De la Nuez justifica el uso de la fuerza para hacer cumplir una posible prohibición del Tribunal Constitucional de un referéndum de carácter independentista.

La autora del texto considera que si se convocara un referéndum que ella tacha de ilegal en Catalunya, habría que recurrir al uso de la fuerza y que "no hay que escandalizarse por ello". Por lo tanto, continúa, si la consulta hubiera sido suspendida previamente por el TC, "tendríamos una resolución judicial firme que es de obligado cumplimiento". De la Nuez advierte que si este fallo no se acatara, "pues toca hacerla cumplir" y no duda en asegurar que las Fuerzas y Cuerpos de Seguridad del Estado deberían "retirar las urnas". La jurista considera en última instancia que debe "imponerse el cumplimiento" de las resoluciones judiciales porque "eso es lo que exige una democracia madura".

De la Nuez admite que llegar a este úlltimo recurso ("ultima ratio") supondría "un fracaso político de enormes proporciones" y lamenta que esta situación se pueda llegar provocar porque "tenemos gobiernos autonómicos legítimamente elegidos dispuestos a saltarse el marco legal y competencial a la torera". Finalmente, considera la abogada del Estado que "los catalanes tienen derecho a expresar su voluntad de permanecer o no en este modelo de Estado o cualquier otro", aunque, advierte, "no como les dé la gana".

http://www.lavanguardia.com/politica/20121010/54352452169/abogada-estado-pide-usar-fuerza-si-celebra-consulta-ilegal.html




Wert admite que el interés del Gobierno es "españolizar a los alumnos catalanes"

El ministro parafrasea a la consellera Rigau y asegura que hay diferencias en la asignatura de Historia: "Lo que en el resto de España es Historia de España, en Catalunya es simplemente Historia"

Wert: "El nostre interès és espanyolitzar els alumnes catalans"

El ministre diu que al sistema educatiu català "s'exageren fins a la caricatura" els elements històrics de Catalunya dintre d'Espanya i reitera que vol fer "efectiu el dret" de les famílies que volen que els seus fills s'escolaritzin en castellà

El ministre d'Educació, WertEl ministre d'Educació, José Ignacio Wert, aquest dimecres al Congrés
"El nostre interès és espanyolitzar els alumnes catalans perquè se sentin tan orgullosos de ser catalans com espanyols, perquè tinguin una vivència equilibrada de les dues identitats, perquè les dues s'enriqueixen i enforteixen" [escolta l'àudio]. Així ha respost aquest dimecres el ministre d'Educació, José Ignacio Wert, a la pregunta que li ha formulat al Congrés el diputat del PSC Francesc Vallès sobre les seves polèmiques declaracions de la setmana passada en què relacionava el creixement del sentiment sobiranista a Catalunya amb el seu sistema educatiu.
Wert ha insistit en la seva tesi i fins i tot ha anat més enllà. Ha dit que la "deriva" de part del sistema educatiu català facilita l'"ocultament de la identificació dels elements històrics de Catalunya dintre d'Espanya" i que, alhora, "s'exageren fins a la caricatura" els elements més característics d'aquesta relació. Ha posat d'exemple que a l'educació secundària obligatòria (ESO), el llibre que s'hauria de dir "Història d'Espanya", a Catalunya es diu "Història", i té menys rang.
El ministre ha manifestat la seva admiració i respecte per la llengua catalana −ha recordat que parla català− però ha reiterat la seva voluntat de fer "efectiu el dret" de les famílies que volen que els seus fills s'escolaritzin en castellà, "siguin una o mil" famílies.
http://www.ara.cat/societat/EDUCACIO-CATALA_0_789521146.html


Sempre surt l'eterna ànima inquisitorial dels espanyols.. I què serien els espanyols sense la inquisició..? Força, amenaça, prohibició, violència.. Aquesta és l'ànima del poder que governa aquell país des de fa segles.. Posar-se a destriar ara, com si garbelléssim entre tolerants, i intolerants és una pèrdua de temps.. El gran problema que tenen la majoria dels ciutadans espanyols és que ignoren que són tremendament nacionalistes.. Sempre presenten la seva actuació com si lluitessin contra els nacionalismes, però és la sempiterna trampa. Ocultar darrera el poder, i la força d'un estat, la legitimitat d'un nacionalisme intolerant..

dimarts, 9 d’octubre del 2012

Mostra de poder i assenyalament dels límits permesos..


Defensa es disculpa pels vols militars i atribueix l'ensurt a "l'eco" que provoquen les valls

Un portaveu del ministeri assegura a Catalunya Ràdio que es tracta de maniobres rutinàries però es compromet a estudiar-les per disminuir les molèsties. Garanteix que els vols "no tenen res a veure amb la situació política actual"
F-18 en ple vol, en una foto d'arxiu de l'Exèrcit de l'AireUn F-18 en ple vol, en una foto d'arxiu de l'Exèrcit de l'Aire
Els vols d'avions militars sobre comarques del nord del Principat són "maniobres habituals" i "sense cap altre significat" però Defensa es disculpa per si van causar un ensurt en pobles del Ripollès, el Berguedà i la Cerdanya. Ho ha assegurat a 'El matí de Catalunya Ràdio', el director de comunicació del ministeri, Joaquín Madina, que ha explicat que els aparells que es van veure i sentir eren dos F18 de la base de Saragossa que feien maniobres. I ha atribuït el soroll intens a l'eco que provoca sobrevolar una vall.

Marina ha admès que les maniobres es feien a 300 metres d'alçada, però ha remarcat que són habituals i que hi entra cap altra interpretació. "Primer, demano perdó i, segon, intentarem que no torni a passar i estudiarem com evitar-ho", ha dit. "Nosaltres no volem provocar a ningú. Són proves normals que fan eco en fer-se en determinades valls", ha reblat.
Tot i aquestes explicacions, l'alcalde de Campdevànol, Joan Manso, que també ha fet declaracions s'ha queixat que "no és el més correcte" i ha insistit que l'ensurt era innecessari i que va fer sortir al carrer molta gent.
Fonts de l'exèrcit espanyol de l'aire ja havien indicat a l'Agència Catalana de Notícies (ACN) que aquests vols responen a un pla d'instrucció que es va redactar "fa anys" i que no tenen "res a veure" amb la situació política actual.
Els vols van provocar una forta reacció a les xarxes socials aquest dilluns, després que els veïns de municipis de les comarques del Pallars Sobirà, el Ripollès, el Berguedà i la Cerdanya.
Segons l'Exèrcit de l'Aire són simples "vols d'instrucció" que van a una alçada mínima de 300 metres del nivell del sòl i que "se solen fer" en zones "amb poca densitat de població" per reduir tant com sigui possible les molèsties que poden ocasionar.
En aquest cas, apunten, la distància mínima que es va mantenir amb els nuclis urbans va ser de dos quilòmetres. Segons afirmen, són maniobres que formen part del procés d'entrenament dels pilots nous que arriben a la base. En cas de conflicte real, afegeixen, aquests avions "volarien a una cota molt més baixa".
L'exèrcit espanyol els desvincula totalment de qualsevol tema relacionat amb l'actualitat. Segons apuntem, les maniobres no tenen "res a veure" amb cap esdeveniment polític, sinó que responen a un pla d'instrucció redactat "fa anys" per a l'entrenament dels pilots.
No són, asseguren, vols que busquin cap mena d'efecte. "Sempre hi ha gent disposada a veure polèmica on no n'hi ha", afirmen. Segons aquestes fonts, el fet que hagin causat més molèsties sobre la població es pot deure a "causes meteorològiques" que han fet que el soroll dels aparells se sentís amb més intensitat.
De la primera vegada que vaig anar a Xile l'any 1995, em queda el record que sempre, al voltant del migdia, uns avions militars feien uns vols rasants sobre Santiago. En aquella època Pinochet encara ocupava el comandament de l'exèrcit..
Preguntava a la gent com és que volaven aquells caces sobre Santiago cada dia. La resposta de la gent era evasiva, posant com a normal una cosa que no ho era gens. Els xilens són molt evasius en tot, però en general tots els humans tendeixen a evitar parlar d'experiències o fets que els condueixen a records traumàtics.
Vaig treure la conclusió que els militars xilens, els quals havien deixat el poder a contracor, volien mostrar que encara eren allà, advertint tothom de la seva presència amenaçant, per marcar els límits de la permissivitat; la qual va quedar clara en la constitució deixada per Pinochet als xilens, i que avui, encara és vigent.
Si avui aneu a Santiago, ja no trobareu a Pinochet, tot i que en quedin molts dels seus. Però el poder militar ja no és tan amenaçant, mostra d'això: els avions militars ja no fan vols rasants sobre Santiago, ni al migdia, ni a cap hora del dia.

diumenge, 7 d’octubre del 2012

Els franquistes contra les cordes..


'The Economist' advierte que el "misterioso" Rajoy puede llevar a España a "una espiral de muerte"

La revista aconseja al presidente abandonar el modo que tenía Franco de dividir los problemas: "los que resolvería el tiempo y los que ni siquiera el tiempo puede resolver

'The Economist' se pregunta si Rajoy tiene 'alguna estrategia' para restaurar la confianza - EFE

'The Economist' se pregunta si Rajoy tiene "alguna estrategia" para restaurar la confianza - EFE


"Muchos se preguntan si el señor Rajoy tiene alguna estrategia para restaurar la confianza en los mercados y entre los españoles", afirma el semanario, en un artículo titulado 'El misterioso Rajoy'. Por otro lado, la revista recoge la opinión de algunos expertos que consideran que "las estadísticas de paro están infladas", y que "la familia se mantiene fuerte" y constituye el principal colchón de la economía española.
"Sin embargo, los problemas de Rajoy están empeorando, no mejorando", subraya 'The Economist', que resalta que además de la crisis económica, ahora tiene que enfrentarse a otro problema constitucional inesperado, generado por el presidente de la Generalitat de Cataluña.
La revista destaca que Cataluña es "una de las regiones más endeudadas, pero también una de las mayores contribuyentes netos". En este sentido, asegura que el partido de fútbol entre el Barcelona y el Real Madrid de este domingo es "uno de los que tiene más carga emocional de la historia". Por esta razón, considera que Rajoy se enfrenta a "dos grandes riesgos gemelos", que son "la ruptura del euro y la desintegración de España".
Por último, 'The Economist' se refiere a los dos tipos de problemas que veía Franco: los que resolvería el tiempo y los que ni siquiera el tiempo puede resolver. "Rajoy debería rechazar esta forma de pensar. Su actitud tranquila ayudará a España si se enfrían las tensiones, pero no sirve para postergar decisiones que sólo son cada vez más difíciles", concluye el artículo.
A veure si s'en van tots a fer companyia al seu Caudillo, allà dins el Valle de los Caidos..

divendres, 5 d’octubre del 2012

Quan es van imposar les maletes de Brandt, i la desculturització de l'esquerra..


Fallece Luis Gómez Llorente, impulsor de Izquierda Socialista

Se enfrentó a Felipe González en el XXVIII Congreso del PSOE, cuando éste abogó por la supresión del término marxista de la definición ideológica del partido.


Luis Gómez Llorente, en una foto de archivo.

Luis Gómez Llorente, en una foto de archivo.EFE.

En el epitafio de Luis Gómez Llorente seguro que no figurará una de las frases que forman parte de la historia del socialismo español y que marcó un antes y un después en el liderazgo de Felipe González: "Hay que ser socialistas antes que marxistas". Gómez Llorente, fallecido a los 73 años, formó parte y fue uno de los cabecillas del grupo de dirigentes que se opusieron en el XXVIII Congreso del PSOE, en 1979, a que ese planteamiento de González se convirtiera en realidad.
Se opusieron con todas sus fuerzas y con propuestas que lograron inicialmente el aval de la mayoría del cónclave socialista para que el PSOE se mantuviera como un partido marxista de clase. Pero no fueron suficientes. El órdago del que pocos años antes había dejado de ser conocido como Isidoro al presentar su dimisión como secretario general del PSOE, llevó a un partido descabezado durante unos meses y regido por una comisión gestora que convocó un Congreso extraordinario en el que González impuso sus tesis.
Su carisma, quizás el temor a lo que podría ocurrir si otra persona pasaba a liderar el partido manteniendo el marxismo como seña de identidad, y las expectativas reales de llegar al poder si se centraba su discurso, fueron suficientes para que se quedaran por el camino las expectativas de Gómez Llorente y otros dirigentes como Enrique Tierno Galván, Francisco Bustelo o Pablo Castellano. En la candidatura alternativa a la de González, Gómez Llorente figuraba como aspirante a secretario general del PSOE, pero su lista sólo logró el respaldo del 6,9% de los delegados, mientras que la del que tres años después se convirtió en presidente del Gobierno obtuvo el 85,9%.
Segoviano, con estudios de Derecho y licenciado en Filosofía y Letras, Gómez Llorente ingresó en el PSOE en 1958 y dedicó gran parte de su actividad a la enseñanza pública y la renovación del sistema educativo. Fue vicepresidente del Congreso en los inicios de la etapa democrática y su fracaso ante las tesis de González no le arredró para seguir siendo considerado en el partido como un pepito grillo.
Es lo que le llevó a ser la cabeza visible de una corriente que aún pervive, Izquierda Socialista, y de la que fue dirigente hasta 1983 para permanecer después alejado de la política activa y sólo participar en algunas reuniones, debates, actos y conferencias.
Hoy, Gómez Llorente recibe el elogio de quienes, con Alfredo Pérez Rubalcaba a la cabeza, conforman una cúpula socialista a la que él no pudo escalar. Si hubiera triunfado en 1979, tal vez la historia del partido y de la Transición podría haber tenido un guión distinto.
Fins aquell moment en molts aspectes els socialistes havien estat a l'esquerra de la línia imposada per Carrillo al PCE. Però a partir de la maniobra que va forçar Felipe González, apadrinat pels socialdemòcrates de la RFA, amb diners, i tot tipus de suports. El PSOE va anar convertint-se en el que ha estat les darreres dècades, un partit d'alternança del sistema monàrquic post-franquista. Amb l'arribada el poder el 1982, també van arribar mils de militants l'objectiu dels quals no era lluitar pels canvis socials progressistes, sinó enganxar-se al carro del poder,  dels diners i de les influències.. Els intel·lectuals d'esquerres, i marxistes van quedar només com ombres del passat dins l'esquerra espanyola, i fins i tot dins la societat.. S'imposà la societat del materialisme depredador, i individualista, la cultura de la escombraria, el consum desaforat de persones i bens..

dimecres, 3 d’octubre del 2012

Dictadura..? O no..? Oh no.!


Torres-Dulce, partidario de "reprimir" los abusos de los derechos de manifestación y expresión

El fiscal general del Estado cree que los excesos suponen "un quebranto a la convivencia democrática"


Torres-Dulce, entre Alberto Ruiz-Gallardón y el hijo del fiscal Luis Portero, asesinado hace años por ETA. En un acto en Granada este lunes/EFE

Torres-Dulce, entre Alberto Ruiz-Gallardón y el hijo del fiscal Luis Portero, asesinado hace años por ETA. En un acto en Granada este lunes/EFE

El fiscal general del Estado defendió este miércoles el derecho de manifestación, pero acto seguido se mostró partidario de "reprimir a todos aquellos que utilizan esos derechos de libertad de expresión o reunión para ir más allá y socavar los cimientos del Estado de Derecho".
A raiz de la polémica suscitada por la propuesta de la delegada del Gobierno en Madrid, Cristina Cifuentes, de "modular" el derecho de manifestación, Eduardo Torres-Dulce ha afirmado que los poderes públicos si lo consideran "necesario" pueden regular, aunque sólo "administrativamente", el derecho de manifestación porque la restricción "excesiva" de los derechos fundamentales puede complicar la convivencia democrática.
En los desayunos informativos de Europa Press, ha defendido que no se puede "otorgar carta de naturaleza a la explotación de un legítimo malestar social como un medio para deslegitimar en bloque" la forma de Estado, las Cámaras legislativas o a los propios parlamentarios, con un "frecuente gravísimo quebranto de la convivencia democrática".
El máximo representante del Ministerio Público ha destacado que su departamento confiere una especial sensibilidad a la protección del derecho de manifestación y al derecho de libertad de expresión.
Sin embargo, ha advertido de las "imposibles consecuencias" de utilizar del descontento social como forma de "deslegitimación en bloque de la forma de Estado, las Cámaras o sus titulares.".
Según ha recalcado, el Ministerio Público es garante de la estructura constitucional pero también de los derechos individuales, entre los que se encuentra el de la libertad de expresión. "He hablado de la necesidad de proteger el derecho a la libertad de expresión incluso para las ideas que odiamos o nos odian", ha añadido.
Es decir, a su juicio, el "exceso" del ejercicio de los derechos constitucionales no puede contribuir al "desarme de nuestro Estado institucional y del Estado de Derecho". "El equilibrio del orden jurídico se basa en el principio de proporcionalidad", ha añadido.
Al ser preguntado sobre la propuesta de la delegada del Gobierno en Madrid, Cristina Cifuentes, de limitar el derecho de manifestación, Torres-Dulce ha respondido que "si es necesario" habría que regularlo administrativamente puesto que ya se recoge en el Código Penal y en la Constitución. "Deben ser respetados y observados por todos los españoles. Quien no guarde los límites está sujeto a la implacable presencia de la constitucionalidad", ha añadido.
En este contexto, ha dicho comprender que los ciudadanos de Madrid puedan verse afectados las continuas manifestaciones. Eso sí, ha indicado que "restringir excesivamente" complica la convivencia democrática.
Respecto a la actuación policial en las marchas del 25-S y las concentraciones posteriores, el fiscal general del Estado ha defendido la labor de la Policía, que está sujeta a la legalidad y que a veces trabaja en condiciones "difíciles", aunque ha recordado que los ciudadanos pueden denunciar cualquier exceso de los límites de la legalidad que se haya cometido ante los tribunales.
En cuanto a la posición de la Fiscalía, Torres-Dulce ha recordado las diligencias abiertas en torno a los organizadores de la manifestación del 25-S por presuntos delitos contra las altas instituciones del Estado y, respecto a los participantes, ha afirmando que "no todo el mundopudiera haber incurrido" en este tipo de delito puesto que los atestados policiales hablan de actitudes de desobediencia, atentado a la autoridad o resistencia.
"Hay ciudadanos que evidenciaron que iban más allá y pretendían intentar llegar al Congreso de los Diputados y esas conductas hay que depurar para decidir si esos ciudadanos pudieran estar incursos en delitos contra las altas instituciones del Estado", ha dicho, por lo que serían investigados por la Audiencia Nacional.

Ignacio González avala a Cifuentes y cree razonable 'modular' las manifestaciones

El presidente madrileño cree que la capital no puede estar "permanentemente colapsada"


Si el Partit Popular no és un partit neo-franquista, o fins a cert punt feixista, no se que és això.. La situació actual és semblant a una dictadura, perquè només els qui estan d'acord amb el poder estan a gust, a sobre aquests poden menys preuar, i reprimir els qui estan en contra..
Però el problema principal és la passivitat de les majories, perquè aquesta passivitat és equivalent a il·legalitat.. 
Que vull dir: En un dictadura la majoria esta il·legalitzada perquè no té ressorts per actuar pels seus drets, polítics, econòmics, socials, etc.. davant del poder autoritari, i tirànic. Actualment la majoria ha perdut la capacitat d'usar els ressorts davant el poder autoritari, i tirànic. Si la gent s'auto-margina de l'actuació política, i social, és comparable a que aquests drets no existeixin. Perquè si sols és una minoria la que es rebel·la, aleshores aquesta minoria només esta fent un favor al poder. Car el poder usa la minoria per terroritzar tothom, reprimir, fer lleis contra la democràcia, i seguir aplicant les polítiques anti-socials. O sigui, que més val no perdre el temps, i organitzar-se d'una vegada per totes, per usar els ressort que puguin fer mal el poder despòtic. I aquests ressorts són l'exercici de la democràcia des de que se surt per la porta de casa cada dia. I sobretot, que ningú pari de denunciar tots els qui s'aprofiten per anar colant feixisme a la nostra societat. Començant pels ajuntaments, i els seus funcionaris..
Hem de tenir en compte que a l'estat espanyol continuen de peus molts paràmetres de la dictadura, i, hi ha molta gent que treballa ideològicament sota aquest paràmetres.

dimarts, 2 d’octubre del 2012

Molt més del que tots imaginem..


'The New York Times' cuestiona la manera en que el rey amasa su fortuna personal

El rey Juan Carlos
El rey Juan Carlos durante el discurso que ha pronunciado en el acto de apertura del curso universitario 2012/2013 que se ha celebrado en la UNED. (EFE)
Ampliar
  • "Un rey escarmentado que busca la redención, para España y su monarquía", es el titular del artículo que se repasa los últimos acontecimientos del monarca.
  • "Se le valora en los círculos empresariales como intermediario (...), pero la forma en que ha amasado su fortuna personal permanece en secreto", dice el artículo.
  • Desde Zarzuela insisten que el monarca no recibe comisiones, pero algunos expertos lanzan una pregunta al aire: "¿A cuánto asciende en realidad su fortuna?"
  • El diario estadounidense The New York Times cuestiona la fortuna amasada por el rey Juan Carlos y su tarea de "diplomático de los negocios" de cara a vender la "marca España" en el mundo. "Un rey escarmentado que busca la redención, para España y su monarquía", es el titular del artículo con el que The New York Times repasa los últimos acontecimientos desafortunados para el monarca y cómo en esta etapa de crisis económica emplea el papel de "embajador de la nación" para conseguir suculentos contratos millonarios que supongan más dinero para las arcas del Estado y ayuden a mejorar la confianza de los inversores en España.
  • El diario estadounidense remarca las diferencias entre la reciente monarquía española y el resto de coronas europeas, y destaca cómo el rey llegó a Jefe del Estado "con prácticamente nada", y poco a poco ha generado una fortuna.
    "Al rey se le valora mucho en los círculos empresariales por actuar como intermediario y como el embajador económico para su nación, pero la forma en que ha amasado su considerable fortuna personal permanece en secreto", apunta The New York Times.
    "La riqueza de la familia real española se ha estimado en hasta 1.790 millones de euros , una suma que sus defensores afirman que fue inflada por la inclusión de los bienes del Estado", prosigue el diario estadounidense.

    ¿Comisiones como intermediario?

    Su papel negociador ha tenido recientemente su punto álgido al intermediar con la monarquía de Arabia Saudí para que fueran empresas españolas las que realizasen la línea de alta velocidad entre La Meca y Medina.
    Antes de llegar a ser rey, estaba obsesionado con hacerse con una fortuna personal"Los partidarios del monarca y asesores de Zarzuela insisten en que el rey no recibe comisiones sobre las ofertas que media o promociona", se cuestiona en el artículo al contrastar esta información con la opinión de varios expertos en la monarquía borbónica y europea.
    "Han intentado ser más transparentes al revelar su presupuesto anual (...). Supongo que al menos el rey es millonario, pero la pregunta es: ¿es un multimillonario? ¿A cuánto asciende en realidad su fortuna?", se pregunta el catedrático de la Universidad de Bruselas Herman Matthijs, que investiga el gasto público en la realeza europea.
    José García Abad, autor de dos libros sobre el rey Juan Carlos, destaca la campaña financiera previa a su ascensión al trono y cómo "estaba obsesionado con hacerse con una fortunapersonal", menciona en el artículo.
    "En sus viajes, el monarca puede aceptar regalos en nombre del Gobierno español, pero no hay una lista pública de los presentes. A través de los años, ha recibido yates, una casa de la isla y los automóviles de lujo que añadir a su colección de coches", enumeran en el texto deThe New York Times.
    Sin embargo, al rey también le salen defensores, entre ellos el presidente de Telefónica, César Alierta, que asegura que "desde el punto de vista corporativo, es el embajador 'número 1' de España". También el exministro español Miguel Ángel Moratinos defiende el papel crucial del rey en casos como el del AVE a La Meca: "Sin el rey, este contrato no se habría realizado".
    Que és pot afegir més, detalls o xifres..? Només hi ha una cosa ben certa, el rei dels espanyols és la màxima expressió del sistema polític en el que estem immersos, i que ens van encolomar després de la dictadura.. Tan sols una continuïtat, del nacional-catolicisme corrupte..