Homs justifica la subvenció de dos milions d´euros al Grup Godó
El portaveu del Govern, Francesc Homs, va defensar ahir la subvenció que l'executiu ha atorgat al Grup Godó per valor de 2 milions d'euros, que, segons l'acord, són per inserir "càpsules i microespais divulgatius de caràcter informatiu". A més, preguntat per què havien donat la subvenció "a dit", Homs va explicar que l'acord és "absolutament legal". En la roda de premsa posterior al consell executiu, va insistir que "la reducció de les ajudes als mitjans privats ha estat del 70%", i que el Govern vol "prioritzar els mitjans públics per davant dels privats".
Aquesta és al sempiterna relació entre Convergents i el Grup Godó (La Vanguardia, etc..). Ja en l'època Pujol des de la Generalitat es regava amb abundant diner públic aquest grup mediàtic. Mai sense justificació aleshores, i menys ara que el govern Mas retalla arreu, posant en perill la sanitat i l'ensenyament públics, per no parlar del regal als funcionaris de baixar-los els sous, o congelar les noves contractacions. Per no parlar de les retallades als mitjans de comunicació públics de la Corporació Catalana, que eliminaran cadenes, programació, i ben segur, llocs de treball..
En les havem amb una coalició CiU d'una perversitat que va molt més enllà d'un discurs formal, doncs el que aquí es tracta no és de defensar un país (Catalunya) sinó de defensar unes classes socials, i uns interessos econòmics dominants.
Hauríem de recordar que una de les primeres coses que va fer el govern Maragall, va ser tallar aquests favoritismes, de despeses no justificades a determinats grups que controlen la informació. Potser en aquella època es van tocar masses interessos que a la llarga van costar el càrrec a determinats polítics, que encara que no ens agradin hem de reconèixer que en alguns temes van actuar de manera més ètica que el govern Pujol, el govern Montilla o el govern Mas d'ara.
El que si és cert que des dels mitjans catalans i espanyols, es va prendre el costum de treure els draps bruts del govern Tripartit, i en certs moments va haver-hi un autèntic bombardeig mediàtic. Evidentment, La Vanguardia va ser un dels mitjans que va afegir-se aquesta estratègia, denunciant coses d'aquell govern, que ara calla de l'actual.
Espanya o Catalunya no son països que destaquin per una informació lliure i transparent, ans el contrari, sembla que s'han seguit les pautes de la dictadura, i la informació la controlen uns pocs grups mediàtics, gairebé tots de caire conservador, lligats a interessos econòmics dominants.
En època tripartit, quan un tren s'aturava mitja hora en una estació ja era un caos, i la culpa la tenia el govern. Ara els trens també descarrilen i les noticies apareixen tractades de fons, sense fer un discurs polític al darrera..
Tenim un pacte CiU amb PP, i sembla que és una cosa de la que els mitjans en parlen de passada, sembla que ningú recorda que el PP ha estat i és el principal enemic qualsevol plantejament divers de l'estat espanyol, que carrega contra els drets de les nacions de l'estat, i te com objectiu eliminar qualsevol idioma que no sigui l'espanyol a tot el territori de l'estat.
Tot plegat és una autèntica presa de pèl, jo sempre he pensat, i crec que tothom ho pensa, que en una situació de conflicte és més perillós el qui t'apunyala per l'esquena que no pas l'enemic. L'enemic no t'enganya, el traïdor menteix i t'enganya contínuament. No cal que digui qui son els traïdors en aquest país.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada