Barcelona
"A Espanya hi ha més morts per suïcidi que per accidents de trànsit, però no se'n parla"
Redacció - 16/11/2013 - 14.11h.
El fil narratiu del documental són les veus d'alguns "supervivents".
"A Espanya hi ha més morts per suïcidi que per accidents de trànsit, però no se'n parla, com si no passés", afirma Itziar Bernaola, autora, amb Pablo Ferrán, de "Supervivents", un documental ambtestimonis valents i poc habituals dels familiars de suïcides i de persones que ho van intentar.
Segons les xifres de l'INE, el 2011, últim any de què es tenen dades, a Espanya es van treure la vida 3.180 persones, o, el que és el mateix, gairebé nou al dia. Es tracta d'un problema planetari:cada 40 segons una persona se suïcida al món fins arribar a un milió a l'any. I, per cada suïcidi, hi ha entre sis i set persones que es consideren "supervivents" d'aquestes morts, familiars i amics íntims als quals aquest fet devastador canvia la vida.
Tot i això, existeix un tabú social sobre el fenomen, un estigma al voltant de la malaltia mental, que oculta la majoria dels suïcidis, i que porta moltes famílies a no voler explicar la seva experiència, ni parlar entre ells, per una barreja de vergonya i culpa. "Quan algú se suïcida, la societat mira qui té al voltant i això genera sensació de culpa entre aquells que l'envoltaven. És el dol més complicat, una devastació total", explica Bernaola.
El fil narratiu del documental són les veus d'alguns "supervivents", entre ells dues persones que es van intentar treure la vida, així com d'un grup d'estudiosos del fenomen que intenten deixar clara la importància de la prevenció i de la detecció dels indicis de trastorns mentals des de la infantesa.
"Catalunya va bastant al capdavant en matèria de prevenció contra el suïcidi i un exemple és el programa que desenvolupa l'Hospital de Sant Pau", comenta la directora de "Supervivents". Precisament, l'hospital ha acollit la preestrena del documental coincidint amb elDia Internacional dels Supervivents al Suïcidi.
Mireu el Tràiler del documental..
Desesperació, estar fart, situació de manca de futur per malaltia o situació econòmica, i familiar.. Quantes coses més podríem afegir com a motius que impulsen a llevar-se la vida..? El més repugnant és la covardia d'una societat, la nostra, de no voler parlar obertament d'un problema que escapa al control dels que sempre volen controlar-ho tot.. Sigui el poder polític, el poder moral de l'església, o el poder social dels cataplasmistes del sistema...Ja se sap alguns cataplasmistes van sempre amb el tractat de psicologia a la butxaca, o en el pitjor dels casos alguna bíblia teològica o política..
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada