Un problema d'arrel que ve la fundació del Nuevo Estado..

El paro de la zona euro bajó una décima en octubre, hasta el 12,1%

En España, el paro aumentó una décima respecto a septiembre y alcanzó el 26,7 %, la segunda tasa más alta de todos los Estados miembros

Bruselas (EFE).- La tasa de paro de la zona euro bajó una décima en octubre, hasta el 12,1 %, mientras que en el conjunto de la Unión Europea se mantuvo estable en el 10,9 %, según los datos difundidos hoy por Eurostat, la oficina de estadística comunitaria.

En España, el paro aumentó una décima respecto a septiembre y alcanzó el 26,7 %, la segunda tasa más alta de todos los Estados miembros.

En octubre de 2012, el desempleo ascendía al 11,7 % en los países del euro, al 10,7 % en toda la Unión y al 26,0 % en España.

En octubre había en la UE 26,6 millones de parados, de ellos 19,3 millones en la zona euro, según las estimaciones de Eurostat.

En comparación con septiembre, el número de parados disminuyó en unas 75.000 personas en los Veintiocho y en 61.000 en los socios de la moneda única.

Entre los Estados miembros con datos disponibles, las mayores tasas se observaron en Grecia (27,3 %, según datos de agosto), España (26,7 %) y Chipre (17 %), frente a las más bajas de Austria (4,8 %), en Alemania (5,2 %) y Luxemburgo (5,9 %).

En comparación con octubre de 2012, el paro creció en 512.000 personas en los Veintiocho y en 615.000 en la zona euro.Durante el último año, la tasa de desempleo aumentó en 12 Estados miembros y disminuyó en otros tantos.

Las subidas interanuales más pronunciadas se dieron en Chipre (del 13,2 % al 17,0 %), Grecia (del 25,5 % al 27,3 % entre agosto de 2012 y de 2013) y Holanda (del 5,5 % al 7,0 %).

Las mayores bajadas fueron las de Letonia, (del 14,0 % al 11,9 % entre los terceros trimestres entre de 2012 y de 2013), Irlanda (del 14,5 % al 12,6 %) y Lituania (del 13,0 % al 11,1 %).

En cuanto al desempleo juvenil, la tasa aumentó una décima en los países del euro hasta el 24,4 % y se mantuvo estable en el 23,7 % en el conjunto de la UE.

En octubre había en la UE unos 5,6 millones de parados menores de 25 años, de ellos 3,5 millones en la zona del euro.

Las mayores tasas de paro juvenil se observaron en Grecia (58,0 % en agosto de 2013), España (57,4 %) y (Croacia 52,4 % en el tercer trimestre de 2013), mientras que las más bajas se observaron en Alemania (7,8 %), Austria (9,4 %) y Holanda (11,6 %).

En octubre de 2012, la tasa de paro juvenil era del 23,7 % en los socios de la moneda única y del 23,3 % en los Veintiocho.

Leer más: http://www.lavanguardia.com/economia/20131129/54394648206/el-paro-de-la-zona-euro-bajo-una-decima-en-octubre.html#ixzz2m2VlrZtO
Síguenos en: https://twitter.com/@LaVanguardia | http://facebook.com/LaVanguardia

Per entendre que passa a l'economia espanyola s'ha d'anar a l'arrel.. I l'arrel és la fundació del Nuevo Estado que va decretar el general Franco. Ni tan sols es va constituir una economia de mercat capitalista.. No! Es va construir un model econòmic basat en la corrupció, i amb dues vessants paral·leles que encara perduren: la economia blanca (legal) i l'economia negra(corrupció, mercat negre, etc..) I tot plegat no funcionava per lleis  de competència o de qualitat de producció, sinó per una xarxa de complicitats, i de favors que fonia el poder polític, i burocràtic, l'aristocràcia, el gran capital especulador, i la moral oficial (l'església abans, ara el discurs de la transició).. Si no es mira el passat, no es pot entendre mai el present. I si no es busquen arguments socials, i polítics en el passat. Els arguments que sols es basen en el present i el oblit, resulten inconsistents, tant com construir castells en l'aire. Perquè, si el que es tracta es de saciar la gana, això només porta a crear panxacontents..

On van els espanyols..? Crec que no ho saben encara...

Cuando las portadas declararon la guerra a Argentina

La crisis de Repsol ha acabado con la inevitable negociación y un principio de acuerdo que puede beneficiar a ambas partes. Hace 19 meses, no era eso lo que se podía prever en la prensa española. Lo que las portadas reclamaban era mano dura con el Gobierno de Fernández

La intervención de los gobiernos mexicano y español, además obviamente de la del argentino, ha sido decisiva en la resolución de la crisis creada por la expropiación de Repsol. El acuerdo debe ser ratificado este miércoles, pero parece que al final se ha impuesto la alternativa más lógica de las negociaciones. Esta vía parecía difícil tras observar las portadas de la prensa española en abril de 2012.Digamos que el lenguaje era más bélico.

Portada de ABC, 14 de abril de 2012.

Los primeros indicios en las portadas del 14 de abril indicaban que el anuncio inminente de la expropiación de YPF iba a enfrentarse a una reacción furibunda del Gobierno español. Por lo que se veía en los titulares, no era un ataque a una de las empresas privadas más importantes del país, sino a toda España, y por tanto la respuesta del Gobierno de Rajoy sería inmediata. Con porte marcial, Soraya Sáenz de Santamaría dijo que "las medidas no se anuncian, se adoptan". Cristina Fernández se escondía de forma sospechosa tras un abanico.

Portada de La Razón, 14 de abril de 2012.

La reacción de Rajoy iba a ser supuestamente muy efectiva. La Razón daba por hecho que el Gobierno iba a "poner firme" a Fernández, como si la segunda estuviera en una posición de inferioridad con respecto a España. Cualquiera pensaría que los argentinos serían neutralizados de inmediato. El dedo de Margallo los pondría en su sitio.

Portada de El Mundo, 14 de abril de 2012.

En otra demostración de lo que podría hacer el Gobierno, El Mundo destacó en portada un posible boicot de las exportaciones argentinas de carne y soja. Y una vez más, el dedazo del ministro de Exteriores.

Portada de El País, 14 de abril de 2012.

El Gobierno tenía aliados de peso, según El País. Nada menos que la UE y EEUU, que iban a ser activados (sic) como si fueran peones en la inminente lucha.

Portada de ABC, 17 de abril de 2012.

Se consumó la expropiación y se desató la tormenta. En la portada de ABC, con la imagen de las manos de Fernández como garras, el periódico tronaba: "Expolio". En algunos lugares de América Latina, el uso de esta palabra sonó a broma de mal gusto.

Portada de La Razón, 17 de abril de 2012.

Cristina Fernández no era un rival al que respetar en este conflicto. La suya era una "guerra sucia".

Al final, y sobre todo desde que la mexicana Pemex se cansó de esperar, todos volvieron a la mesa de negociaciones. No había tal guerra, sino un conflicto jurídico grave que ambas partes necesitaban resolver para centrarse en sus prioridades. El de Argentina en torno a los acuerdos con otras compañías extranjeras para explotar los yacimientos de Vaca Muerta, el de Repsol en relación a su futuro sin YPF.

http://www.eldiario.es/lacrispacion/portadas-declararon-guerra-Argentina_6_200939917.html

Maneres imperials del segle XV d'un país en ruïnes..Què poc saben els ciutadans el que els espera.. Si ho sabessin ja s'haurien mobilitzat per canviar d'arrel, o enderrocar els poders cortesans. Uns poders que haurien de rebre el premí al ridícul espantós, i al grotesc..

L'Argentina ha ofert un preu de compensació per l'expropiació de la meitat d'YPF a Repsol.. Però ofereixen molt intel·ligentment una compensació en bons de l'estat. Això suposa, que en principi, els contribuents argentins no reben el pes d'haver de pagar una indemnització en efectiu, i a curt plaç. Els espanyols acabaran acceptant el que els donin, i sense fer-se el gall. Entre d'altres coses perquè per mig hi ha els mexicans, que aviat es faran amb el control de Repsol. No acceptar una solució podria suposar a curt termini la pèrdua de diners.. Perquè el capital; avui no treballa en llargs terminis, sinó en la urgència d'una rendibilitat a l'instant. Dilatar el procés no portaria cap benefici a Repsol, ni tots els que hi ha al darrera, començant per La Caixa.

Seguint la Paraula d'Opoton El Vell..

Repsol afronta las críticas de Pemex entre rumores de asalto a su dirección

En 2012, Brufau fue el quinto directivo mejor pagado del Ibex, con 4,89 millones de euros, por detrás del presidente de Iberdrola (7,56 millones)

María Cano. Madrid (EFECOM).- Repsol afronta esta semana un tenso Consejo de Administración tras las críticas directas vertidas por su accionista Pemex, titular de un 9,3 % de su capital, entre rumores de posibles planes de la mexicana para tomar el control de la dirección de la petrolera presidida por Antonio Brufau.

El director general de Petróleos Mexicanos (Pemex), Emilio Lozoya, aprovechó el pasado miércoles su comparecencia en la Cámara de Diputados mexicana para arremeter contra la retribución de la dirección de Repsol, en contraste con el pago a los accionistas.

"Queremos que la situación cambie. Desde que la administración actual de Repsol ha tomado las riendas de la empresa, el retorno de la acción ha sido de cero", afirmó Lozoya, sin aludir expresamente a Brufau, que ocupa el puesto desde 2004.

En 2012, Brufau fue el quinto directivo mejor pagado del IBEX, con 4,89 millones de euros, por detrás del presidente de Iberdrola (7,56 millones), el consejero delegado del Santander (7,52 millones), el presidente de Telefónica (6,4 millones) y el de BBVA (5,29 millones).

Estas críticas contra el sistema de retribución, apoyado en su día por Pemex, ponen la guinda a una semana marcada por los rumores sobre posibles estrategias para tomar el control de Repsol, que la mexicana solo ha desmentido parcialmente.

El propio Lozoya negó un supuesto plan, publicado por la prensa española, por el que el magnate Carlos Slim se haría con un 10 % del capital de Repsol con el objetivo formar una alianza entre ambas empresas mexicanas que controlase la petrolera española, al desbancar como primer accionista a Caixabank y su participación del 13 %.

"La respuesta contundente es no, no lo estamos negociando", afirmó Lozoya, pero no mencionó cuáles son los planes de Pemex respecto a la participación que tiene en el grupo español.

Los rumores al respecto son diversos y van desde una posible Junta de Accionistas extraordinaria para forzar la salida de Brufau hasta una intervención del Gobierno español para intentar impedir la realización de estos planes.

Todo, semanas después de que Pemex anunciara unas pérdidas de 92.584 millones de pesos (5.212 millones de euros) en los nueve primeros meses del año y mientras la compañía espera que las reformas energética y fiscal anunciadas por el Gobierno mexicano relancen la compañía.

Y en un territorio en el que llueve sobre mojado, ya que este no es el primer encontronazo entre Pemex y la dirección de Repsol, ni la primera vez que la mexicana intenta forzar cambios en el accionariado, los últimos con YPF y el yacimiento de Vaca Muerta de fondo.

La petrolera mexicana ha reconocido su interés por invertir en activos controlados por YPF, de manera que la resolución pacífica del conflicto de esta con Repsol supondría salvar un posible escollo, además del hecho de que la española ha llevado a los tribunales a cuantos han intentado pactar con la argentina.

Un año después de la nacionalización del 51 % de YPF por parte del Gobierno argentino, en abril de 2012, Pemex intercedió entre ambas partes para intentar negociar una compensación por esos activos.

La mexicana llevó sus intereses a la mesa del Consejo de Administración de Repsol en forma de una propuesta que fue rechazada por unanimidad, incluido Pemex, por ser "insatisfactoria" y basada en "activos sobrevalorados".

Todo esto apenas dos años después de la tormenta que desató la fallida alianza con Sacyr, que también cuestionaba la gestión de Brufau, para unir acciones y aumentar su peso en la petrolera.

Tras la ruptura de este acuerdo, que costó a Luis del Rivero el puesto de presidente de Sacyr y la desaparición de la primera línea empresarial, Pemex selló con Repsol una alianza de colaboración que, entre otros puntos, establecía que la petrolera mexicana no podría bajar del 5 % ni subir del 10 % del capital de la española.

Una alianza y una estabilidad de la participación que parecen tambalearse a pocos días de la próxima cita del Consejo de Administración de la petrolera, que este miércoles reunirá a sus miembros.

Leer más: http://www.lavanguardia.com/economia/20131124/54394454388/repsol-afronta-las-criticas-de-pemex-entre-rumores-de-asalto.html#ixzz2lZgXv8X2
Síguenos en: https://twitter.com/@LaVanguardia | http://facebook.com/LaVanguardia

L'escriptor, caricaturista, mot-encreuista, ex-coronel de l'exèrcit popular de la república, i il·lustre exiliat a Mèxic l'any 1939. Avel·lí Artís Gener (Tisner). A qui vaig tenir l'ocasió de visitar dues vegades a principis dels 90 a casa seva, a Barcelona. De les dues visites, la darrera es va produir una tarda, per entrevistar-lo. La conversa va durar unes tres hores (més que una entrevista va ser un repàs dels seus anys de vida des de nen fins a l'exili.) Tísner era una enciclopèdia amb potes, a la que acudíem amb moltes ganes de saber, i d'aprendre. Va ser ell que va escriure un llibre anomenat "Paraules d'Opoton el Vell" durant el seu exili a Mèxic.. En aquest narra la història de la relació de conquesta entre Europa i Amèrica, però al revés.. Que hagués passat si els Asteques haguessin arribat a Europa.. Evidentment això no va passar, però ara si que passa que les empreses, i capitals Llatinoamericans,  poc a poc es fan, i es faran amb el control de moltes empreses "espanyoles". Espanya esta en venda, i en molts casos a preu de saldo.. Opoton el Vell es fa realitat, i els espanyols tornen a la cua de la història, i de l'economia..

S'obra una altre front contra la justícia "política" espanyola..

França recorrerà la sentència del 'Prestige'

París pretén que es reconegui l'"atemptat contra el medi ambient" del capità

El Govern francès ha anunciat el recurs davant la Justícia espanyola de la sentència dictada per l'enfonsament el 2002 del petroler 'Prestige', el vessament de cru del qual va tacar les costes franceses, les segones més afectades després de les espanyoles.
París pretén "que es reconegui l'existència d'una infracció penal d'atemptat contra el medi ambient davant dels actes comesos pel capità", han indicat en un comunicat conjunt els Ministeris de Justícia i Economia de França.
Més de 250 municipis costaners francesos es van veure afectats per la marea negra provocada pel vessament del vell petroler, de pavelló liberià, cosa que va provocar danys valorats en 109,7 milions d'euros, han precisat.
Economia i Justícia pretenen "contestar les conclusions del Tribunal de la Corunya en termes de responsabilitats civils", han agregat els dos ministeris. El recurs de cassació segueix els presentats per la Fiscalia i el Govern espanyols, han indicat.

El Tribunal Superior de Justícia de Galícia va exculpar el dia 13 els dos principals acusats per l'enfonsament del vaixell i només va reconèixer un delicte de desobediència del capità, cosa que va privar les víctimes del cobrament d'indemnitzacions. Segons l'Executiu francès, la marea negra va provocar uns costos de 109,7 milions d'euros, dels quals 67,5 van recaure en l'Estat per lluitar contra la pol·lució.

INDIGNACIÓ A LA BRETANYA

La sentència del Tribunal Superior de Justícia de Galícia va ser molt mal acollida a la Bretanya, al nord-oest de França, ja que les seves costes van ser les més afectades per la marea negra del 'Prestige'. El sindicat de protecció del litoral bretó Vigipol va qualificar la sentència d'"escandalosa", "preocupant" i "incomprensible", després de conèixer que no hi hauria responsabilitat civil i que l'únic condemnat seria el capità del vaixell, per un delicte de desobediència greu.

La marea negra del 'Prestige' va provocar un gran enrenou a França, les seves costes s'havien vist afectades tres anys abans pel 'chapapote' procedent de l'enfonsament de l''Erika' i la petrolera Total va ser condemnada a una multa rècord.

Diversos informes oficials francesos van concloure que la marea negra provocada pel 'Prestige' va ser més gran per la decisió de les autoritats espanyoles del moment d'ordenar que el vaixell fos allunyat de la costa. El llavors ministre de Transports gal, Dominique Busserreau, "va lamentar" aquella decisió, mentre que l'Oficina d'Investigació d'Accidents (BEA-mer) la va qüestionar en el seu informe sobre la tragèdia ecològica.

http://www.elperiodico.cat/ca/noticias/societat/franca-recorrera-sentencia-del-prestige-2861689

No se si s'entén el titular, però en tot cas.. El que vull dir és que això de la independència judicial respecte al poder polític o el poder econòmic, a Espanya encara no s'ha inventat.. Diguem que tenim una justícia molt adoctrinada, i acomodada en les formes d'aquell règim a qui jo anomeno dictadura, i molts encara oficialment anomenen: pre-constitucional, régimen anterior, o franquismo a seques..

És curiós aquest estat espanyol.. Aquí si li dius dictadura apareixes com un radical. Aquests no s'han adonat que a tot el món, tothom coneix aquell període com a dictadura.. L'únic bo de la crisi és que molta gent marxa a l'estranger, suposo que aprendran alguna cosa. Com això de que la justícia, a gairebé tot el món és un poder independent que pot posar contra les cordes al poder polític.. Res a veure amb Espanya, on la justícia és cortesana del poder polític, i econòmic.
I bé, tractant-se de França, ara si que correran dissimulant al seva servitud, sota l'aparença d'una gran empenta de la justícia espanyola per resoldre la situació.

Prejudici catòlic o fet desestabilitzador social..?

Barcelona

"A Espanya hi ha més morts per suïcidi que per accidents de trànsit, però no se'n parla"

Redacció - 16/11/2013 - 14.11h.

El fil narratiu del documental són les veus d'alguns "supervivents".

"A Espanya hi ha més morts per suïcidi que per accidents de trànsit, però no se'n parla, com si no passés", afirma Itziar Bernaola, autora, amb Pablo Ferrán, de "Supervivents", un documental ambtestimonis valents i poc habituals dels familiars de suïcides i de persones que ho van intentar.

Segons les xifres de l'INE, el 2011, últim any de què es tenen dades, a Espanya es van treure la vida 3.180 persones, o, el que és el mateix, gairebé nou al dia. Es tracta d'un problema planetari:cada 40 segons una persona se suïcida al món fins arribar a un milió a l'any. I, per cada suïcidi, hi ha entre sis i set persones que es consideren "supervivents" d'aquestes morts, familiars i amics íntims als quals aquest fet devastador canvia la vida.

Tot i això, existeix un tabú social sobre el fenomen, un estigma al voltant de la malaltia mental, que oculta la majoria dels suïcidis, i que porta moltes famílies a no voler explicar la seva experiència, ni parlar entre ells, per una barreja de vergonya i culpa. "Quan algú se suïcida, la societat mira qui té al voltant i això genera sensació de culpa entre aquells que l'envoltaven. És el dol més complicat, una devastació total", explica Bernaola.

El fil narratiu del documental són les veus d'alguns "supervivents", entre ells dues persones que es van intentar treure la vida, així com d'un grup d'estudiosos del fenomen que intenten deixar clara la importància de la prevenció i de la detecció dels indicis de trastorns mentals des de la infantesa.

"Catalunya va bastant al capdavant en matèria de prevenció contra el suïcidi i un exemple és el programa que desenvolupa l'Hospital de Sant Pau", comenta la directora de "Supervivents". Precisament, l'hospital ha acollit la preestrena del documental coincidint amb elDia Internacional dels Supervivents al Suïcidi.

Mireu el Tràiler del documental..

http://www.324.cat/noticia/2219893/societat/A-Espanya-hi-ha-mes-morts-per-suicidi-que-per-accidents-de-transit-pero-no-sen-parla

Desesperació, estar fart, situació de manca de futur per malaltia o situació econòmica, i familiar.. Quantes coses més podríem afegir com a motius que impulsen a llevar-se la vida..? El més repugnant és la covardia d'una societat, la nostra, de no voler parlar obertament d'un problema que escapa al control dels que sempre volen controlar-ho tot.. Sigui el poder polític, el poder moral de l'església, o el poder social dels cataplasmistes del sistema...Ja se sap alguns cataplasmistes van sempre amb el tractat de psicologia a la butxaca, o en el pitjor dels casos alguna bíblia teològica o política..

Tot per la pàtria, o no tant..?

Els Carulla, quin cas

Segons publicava recentment la revista Forbes, la família catalana Carulla és la dotzena fortuna de l'estat espanyol, i quarta dels Països Catalans, amb un capital de 1.950 milions d'euros. Per a saber una mica més dels Carulla vaig enviar un correu a Roger Vinton, el gran Roger Vinton. Molts seguim per Twitter i pel Bloc aquest 'home com cal', perquè hem quedat enamorats dels seus textos sobre l'alta burgesia catalana. Amb la seva prosa brillant i neta, Vinton amablement m'envia un perfil sobre aquesta família de milionaris:

'Lluís Carulla Canals procedia d’una família de farmacèutics de l’Espluga de Francolí. L’any 1937 va iniciar la producció a Barcelona de concentrats d'aliments sota la marca Gallina Blanca. Cal dir que el paper del règim franquista va ser fonamental perquè pogués dur a terme una ràpida expansió. Malgrat això, Carulla tenia un marcat perfil catalanista i antifranquista. Amb els anys també dedicà part de la seva fortuna a l’obra social. Al anys setanta, quan Jordi Pujol li va demanar finançament per fundar Convergència Democràtica de Catalunya, Carulla li va oferir un xec en blanc a canvi que inclogués als demòcrat-cristians d’Unió en el seu projecte. Així va sorgir Convergència i Unió.

Dels seus sis fills, Lluís, Jordi, Montserrat, Mariona, Aurèlia i Artur, qui va agafar les regnes del grup, ara ja anomenat Agrolimen, va ser el primogènit Lluís Carulla Font. Va ser president de l’empresa des de la mort del pare fins a la seva jubilació, el 2009. Posteriorment, va ser el seu germà Artur qui liderà el grup familiar, mentre Lluís es lliurava a la pràctica del golf a la Cerdanya. L’any 2010 van fitxar per primer cop un gestor professional per encapçalar les tasques executives del conglomerat, Joan Cornudella, procedent de Panrico, a qui es considera un home clau en l’enfonsament del fabricant dels Donuts, a causa de la seva nefasta idea d’envasar en plàstic, per primer cop en cinquanta anys, el seu producte estrella.'

Vinton m'explica també els negocis actuals dels Carulla (Gallina Blanca, Avecrem, El Pavo, Affinity Petcare, Pans&Company, Bocatta, Pastafiore, Fresc&Co, etc.) i els negocis d'on van sortir en el seu moment (Evax, Ausonia, Dodot, Pizza World, Trex, Bang Bang, Boomer, ClickAir, etc). Finalment, em recorda Vinton, els Carulla impulsen la important Fundació Lluís Carulla.

Per una altra banda, vaig posar-me en contacte amb el periodista de la Directa Marc Font Ribas, que també molt amablement em passa per correu la versió completa del seu article 'Les grans empreses catalanes sumen més de 200 filials a paradisos fiscals'. És on llegeixo això: 'Segons un informe que Oxfam va presentar el mes de maig, la UE i enclavaments sota la seva jurisdicció –com ara els territoris britànics d’ultramar– acaparen dos terços de les fortunes individuals amagades en paradisos fiscals. I és en aquesta àrea on es concentren la major part de les filials d’empreses catalanes, que sumen cinquanta-set societats als Països Baixos (Repsol, Gas Natural, Catalana Occidente i Agrolimen, són les que en tenen més).' Precisament aquest octubre el jutge va arxivar una denúncia contra els Carulla per evasió d'impostos.

Fins aquí, doncs, un resumit perfil d'una família de multimilionaris. I a partir d'aquí, l'estupefacció:

Resulta que fa uns quants dies la família Carulla em va enviar un correu. A mi, i a milers de persones més. Van fer-ho a través de la seva Fundació Lluís Carulla, fundació que paga els premis Baldiri i Reixach. Aquesta fundació dóna més de 100.000 euros a escoles, mestres i alumnes que s'hagin destacat pel seu impuls a la llengua catalana. Doncs en el correu la fundació em demanava una ajuda econòmica amb la qual volen pagar aquests premis. Un microfinançament, que en diuen. Ells, que tenen 2.000 milions, em demanen diners a mi? Felicito el seu 'community manager'. L'estupefacció no acaba aquí. Els Carulla també impulsen una de les millors editorials d'aquest país, la Barcino, que tradueix clàssics catalans a l'anglès. Fan una feina brutal. Doncs els Carulla no tenen la pàgina web de Gallina Blanca, el seu producte estrella, en aquest idioma. Som el 2013 i es veu que hi anem treballant. Jo no entenc res, de debò. Quan ja et penses que deu ser el cas de la típica gent que només volen quedar bé, veus que no. Que t'equivoques de mig a mig. Segons que llegeixo en aquest post antic de David de Montserrat, Artur Carulla Font, l'actual president d'Agrolimen, es va manifestar clarament en favor de la independència en un acte al Cercle d'Economia l'any 2003. Poca broma. Es veu que el president de Torras quan el va sentir 'va empal·lidir'. Evidentment la caverna espanyola se'ls ha abraonat al coll.

En fi, els Carulla, independentistes que no fan servir el català en el seu producte estrella. Els Carulla, amos de dos mil milions d'euros, i demanant-me ajut econòmic. Els Carulla, no volies sopa? Doncs dues tasses.

andreu.barnils@partal.cat

http://www.vilaweb.cat/mailobert/4155049/carulla-quin-cas.html

O més aviat la versió primària i concloent de la pela és la pela..

I encara quedarà com un salvador..

Fabra: "Necessitem els diners per mantenir l'educació, la sanitat i les polítiques socials"

El president valencià assegura que la decisió de tancar Canal 9 és "innegociable" i que es "l'única que es podia prendre"

El president de la Generalitat Valenciana, Alberto Fabra, ha justificat aquest dimecres al matí la decisió de tancar Radiotelevisió Valenciana (RTVV) per la necessitat de "prioritzar" les "necessitats fonamentals" dels ciutadans valencians, que en la seva opinió són tres: "Educació, sanitat i polítiques socials". Segons Fabra, el tancament és "innegociable" i el procés es farà "tan ràpid com ho permeti la legislació". "Procedirem al tancament de RTVV perquè no tenim els 40 milions d'euros [que costaria readmetre els mil treballadors que van ser acomiadats a través de l'EROque ara s'ha declarat nul]. Els necessitem per mantenir l'educació, la sanitat i les polítiques socials", ha remarcat Fabra.

Segons el president valencià, aquesta ha estat la decisió "més difícil" que ha pres des que va accedir al càrrec, però ha assegurat que és "l'única que es podia prendre". "Si hi ha una línia vermella del govern Fabra és el manteniment dels serveis públics dels ciutadans", ha continuat el president, i ha subratllat: "No es tancarà cap col·legi, no es tancarà cap hospital, seguirem atenent les persones més necessitades". Fabra ha insistit diverses vegades en aquest missatge, i ha recordat que "en aquesta crisi tothom ha hagut de renunciar a alguna cosa", però que no pot "dir a un ciutadà que s'ha de tancar un col·legi o un hospital" mentre es destinen "40 milions d'euros més" a Canal 9. "Tot el que sigui restar recursos a aquestes tres qüestions [educació, sanitat i polítiques socials] no té cabuda en aquest govern".

Sobre el cost que tindrà el tancament de l'ens públic, Fabra ha indicat que els càlculs de l'executiu són que sigui similar al que costa "un any de la mateixa televisió", tot i que "els números" encara s'estan acabant d'estudiar. També s'ha mostrat disposat a "estudiar" la possibilitat d'"actuar" jurídicament contra les empreses que van "assessorar" l'executiu a l'hora de plantejar l'ERO que s'ha declarat nul. 

Fabra també ha assenyalat la responsabilitat de la directora general de RTVV, Rosa Vidal, que ha presentat la dimissió després que es conegués la decisió de tancar la corporació. També ha traslladat part de la culpa als sindicats que "no van entendre, o no van voler entendre" que "l'única manera de fer sostenible Radiotelevisió Valenciana" era l'ERO, i els ha acusat de no haver volgut negociar en aquell moment. Segons ell, però, el moment de negociar ja va passar, per la qual cosa ha descartat la possibilitat de plantejar un altre ERO que pogués salvar els mitjans públics. En canvi, no ha assumit cap responsabilitat política per part del seu executiu o els anteriors.

http://www.ara.cat/media/Fabra_0_1024697659.html

La gran trampa que utilitzen els polítics, sobretot els conservadors, és l'argument comparatiu que amaga l'engany.. Qui va dir: doneu-me un punt de suport, i moure el món..? Queda molt carregat de sensibilitat dir: tanco això perquè sinó hauria de tancar coses que si són primordials per la societat.. Amb aquesta argumentació tanquen, i retallen a tort i a dret.. I per suposat, no ho compensen amb pressupostos més socials.. Tot plegat és un engany i una mentida.. El seu lema és liquidar, i liquidar, perquè la gran orgia que van dur endavant en les anteriors dècades ja va beneficiar les butxaques dels de sempre.. Ara els beneficiats han passat en segon terme, ocults darrera el teló. A la societat, en canvi, li han quedat els deutes que han de gestionar els mateixos que els van incentivar..Tràgic..

A aquest pas es quedaran sols..

Fuga de militants d'Unió al Camp de Tarragona

Ja n'hi ha setanta que han demanat la baixa del partit en desacord amb la posició de la direcció amb el procés

Setanta militants d'Unió del Camp de Tarragona han signat un manifest en què expressen la voluntat de donar-se de baixa del partit. Entre aquests hi ha militants històrics, com ara Ferran Tortosa, Xavier Franquet i Laura Castel, segons que informa el diari Tarragona 21, i consideren que el partit 'no té vida i interna i hi ha un excés de control intern'. D'ací a dues setmanes faran públic el manifest i diran la quantitat final d'adherits, que confien que pugui arribar al centenar.

De fet, segons el Diari de Tarragona, el lliuraran personalment a la direcció d'Unió al llarg d'aquest mes de novembre. 

Després d'un llarg procés de distanciament entre els crítics i la direcció del partit, aquestes desenes de militants decideixen d'abandonar Unió perquè troben que la direcció s'allunya del procés sobiranista 'que desitja molta part de la militància i la pròpia ciutadania, com s’ha expressat l’onze de setembre amb la Via Catalana', en paraules de Xavier Franquet a Tarragona 21. A més, es declaren decebuts amb l'actuació de la direcció perquè consideren que té comportaments poc democràtics i d'acumulació de càrrecs.

Segons el mateix diari, alguns d'aquests militants s'han adherit al projecte Moviment Demòcrata Català impulsat pel batlle de Vic, Josep M.Vila d'Abadal.

http://www.vilaweb.cat/noticia/4153842/20131104/fuga-militants-dunio-camp-tarragona.html

Millor dit, aquest pas es quedarà el "calvo" i quatre arreplegats més.. Però no plegaran pas, si són el fil d'un munt d'interessos econòmics, i confessionals..