Crisi sobre crisi, per si algú creia que remuntaríem aviat...

El execonomista jefe del BCE: "La crisis se recrudecerá en otoño"

"Draghi compró tiempo a los gobiernos en Europa. Sin embargo, este tiempo no se ha aprovechado", dice Jürgen Stark

Berlín, (dpa).- El execonomista jefe del Banco Central Europeo (BCE), Jürgen Stark, cree que la crisis "se recrudecerá a finales de otoño", según una entrevista publicada hoy en el diario económico alemán "Handelsblatt".

"A finales de otoño entraremos en una nueva fase de lucha contra la crisis", indicó el economista alemán miembro del consejo de gobierno del BCE. En su opinión, después de las elecciones generales de Alemania el próximo 22 de septiembre, la presión sobre el nuevo gobierno alemán y el BCE aumentará.

"Los programas de compra de bonos soberanos (conocidos como OMT por sus siglas en inglés) deberán entrar en funcionamiento en España e Italia. Sin embargo, la presión de Francia para poder utilizar el instrumento sin tener que acudir al rescate será enorme", auguró Stark.

En este punto, el economista alemán destacó que se cuestionará el papel y el mandato del BCE. "Lo que actualmente experimentamos no tiene ya nada que ver con el papel originario que queríamos para el BCE con un mandato muy limitado centrado en la estabilidad de precios".

El anuncio del polémico programa de compra de bonos soberanos bajo la condición de acudir al fondo de rescate para obligar así a los Estados a someterse a un duro programa de ajustes relajó los mercados de deuda hace un año. No obstante, desató las críticas del Bundesbank alemán, que acusó al BCE de ir más allá de su mandato y financiar ilegalmente a los Estados.

"Draghi compró tiempo a los gobiernos en Europa. Sin embargo, este tiempo no se ha aprovechado. Italia parece incapaz de emprender reformas, Portugal padece una grave crisis de gobierno y sigue existiendo, como al principio, la ilusión de que Grecia está en la situación de poder reducir su deuda de manera independiente.

Los gobiernos dejan las cosas para otro día y confían en el BCE", criticó el alemán. Stark cree factible el hecho de que al final no se tengan que cumplir las condiciones para activar el programa de compra de deuda: "La presión sobre el BCE será cada vez mayor para que se elimine la cláusula de condicionalidad". Durante la entrevista con el diario alemán, Stark destacó también que ya no existen líneas rojas. "Vamos hacia el camino de una unión de transferencias y responsabilidades", indicó

Leer más: http://www.lavanguardia.com/economia/20130726/54378132692/economista-jefe-bce-crisis-recrudecera-otono.html#ixzz2aFfEp0Kv
Síguenos en: https://twitter.com/@LaVanguardia | http://facebook.com/LaVanguardia

Segurament algú es preguntarà: encara podem anar a pitjor?.. Falta molta memòria, tothom que viu a Europa avui dia no ha viscut els grans daltabaixos de la societat contemporània. Fora d'Europa si que saben que és..Tampoc hi ha massa memòria sobre com vivia la gent després de la guerra civil, suposo perquè era tant terrible que la psicologia dels qui van viure allò, els va crear una mena de lapsus temporal, un resset que feia saltar el temps. No oblidem que la dictadura franquista va fer baixar les constants, i xifres espanyoles dels anys 40 a nivells africans.. De fet, en aquells anys s'estava millor a Àfrica que Espanya, almenys allà menjaven cada dia.

Ara, la crisi, si s'agreuja comportarà dues coses: s'anirà sumant cada vegada més gent a la misèria, i els qui tenen un coixí econòmic, se'l acabaran menjant.  Però de la crisi hi ha una cosa pitjor: el canvi de comportament dels individus, la substitució de tot tipus de valors, i principis, per una llei de la supervivència pura, i dura. Això ja es comença notar, sobretot en els qui tenien unes capes de principis ètics molt febles.

Els gossos petaners..

Venezuela ordena regreso de embajadores europeos tras disculpa a Evo Morales

Un comunicado divulgado por el Ministerio de Relaciones Exteriores de Venezuela informó que se ha ordenado el regreso de representantes diplomáticos de este país en España, Francia, Italia y Portugal, naciones involucradas en el incidente aéreo del presidente de Bolivia, Evo Morales.

El Ministerio de Relaciones Exteriores de Venezuela divulgó un comunicado que manifiesta que el Gobierno de ese país ha dispuesto emular la decisión del Estado Plurinacional de Bolivia, que ha ordenado el regreso de sus embajadores a España, Francia, Italia y Portugal.

Tras esta determinación, los representantes diplomáticos venezolanos retomarán sus funciones en esas naciones.

La orden de retorno a los embajadores bolivianos se dio luego de aceptar las palabras de disculpa de los gobiernos europeos tras la inadmisible acción que impidió el viaje de regreso del presidente Evo Morales, perpetrado el pasado 2 de julio de 2013, con la exigencia de que esta hecho violatorio de los derechos internacionales no ocurra nunca más.

El presidente de Bolivia, Evo Morales, expresó en días pasados que el secuestro del que fue víctima por parte de los mencionados países, es una muestra de la soberbia que las naciones europeas mantienen con países de Latinoamérica.

El texto indica que "el Gobierno de la República Bolivariana de Venezuela está ordenando igualmente el regreso de sus Embajadores y Jefes de Misión en España, Portugal, Francia e Italia, con la exigencia que una situación como ésta, violatoria del derecho internacional y claramente discriminatoria y prejuiciada, no ocurra nunca más". 

Lea a continuación el comunicado íntegro

REPÚBLICA BOLIVARIANA DE VENEZUELA

MINISTERIO DEL PODER POPULAR PARA RELACIONES EXTERIORES

COMUNICADO

El Gobierno de la República Bolivariana de Venezuela ha tomado debida nota de la decisión del Gobierno del Estado Plurinacional de Bolivia, el cual aceptó las palabras de disculpa de los Gobiernos europeos frente a la inaceptable, inadmisible y violatoria acción que le impidió continuar su vuelo de regreso a La Paz, Bolivia, el día 02 de julio de 2013 y ordenado el regreso de su Embajadores en España, Francia, Italia y Portugal.

El Gobierno del Estado Plurinacional de Bolivia ha ordenado el regreso a los países europeos de sus Embajadores en España, Francia, Italia y Portugal y, en consecuencia, el Gobierno de la República Bolivariana de Venezuela está ordenando igualmente el regreso de sus Embajadores y Jefes de Misión en España, Portugal, Francia e Italia, con la exigencia que una situación como ésta, violatoria del derecho internacional y claramente discriminatoria y prejuiciada, no ocurra nunca más.

http://www.telesurtv.net/articulos/2013/07/26/venezuela-ordena-regreso-de-embajadores-europeos-tras-disculpa-de-naciones-a-gobierno-boliviano-2026.html

Els governs anomenats "progressistes" de Llatinoamérica són com els gossos petaners: borden molt però no mosseguen. Tant en les seves relacions amb els propis veïns, com amb els països del primer món, els dirigents polítics treuen foc pels queixals, i fan gestos simbòlics de curta durada.. Llatinoamérica pot permetre's aquest tipus de dirigents, la societat és variada i rica, però el que mai pot permetre's és tancar les portes de les relacions amb els principals clients a qui ven i a qui compra. Tot plegat, de vegades recorda aquells amors apassionats de l'adolescència: ara m'enfado per has mirat una altra, ara t'estimo tant que no et deixaré mai. 
Forma part del caràcter llatí tot plegat? En part si, i en part és la política de cara a la galeria interior. Països plens de masses ressentides per la pobresa, les quals els agradaria viure en països rics, o almenys ser com els habitants dels països rics; al mateix temps, davant l'impossibilitat de viure així, es conformen en envejar els qui tenen un nivell de vida superior. Tots aquests discursos, avui allà encara tanquen files, i donen vots. I no sols és una qüestió imperial, de tercer món, o d'explotació. Sinó que també és una deficient maduresa política, i una greu manca de profunditat cultural. S'ha de tenir en compte que aquells països són fills del jacobinisme, i estan marcats a foc per un discurs nacionalista que els nens aprenen a les escoles des del primer dia que entren.

Els dirigents polítics d'allà es troben limitats en molts casos, agafats de mans per moltes raons: el poder de les oligarquies locals, la influència de les potències exteriors, el poder de les multinacionals..etc. Com que no poden combatre obertament això, o fins i tot, canviar-ho radicalment; opten pels discursos, els gestos arrauxats, i les amenaces..Després per darrera han de pactar amb tots aquests poders, i intentar guanyar-se un marge per fer coses per la població, si és que realment tenen capacitat, i voluntat de fer-ho.

Moltes vegades els europeus, sobretot els fills de les lluites socials, encara emmirallats pels discurs comunista, o per la propagada de l'antiga URSS, o per les lluites guerrilleres, etc.. S'empassen els discursos d'un sol glop, i sense guarnició (ni patates, ni arròs). Diguem que pateixen d'aquella premissa que va expressar molt bé Kant: no veure el món tal com és, sinó com un mateix és.

 Per sort, tots aquests viuen lluny, sort per ells. Si visquessin en aquells països, els mateixos militants dels partits als qui defensen aferrissadament, se'ls traurien de sobre per radicals. No es pot anar pel món pintant paradisos polítics i socials inexistents. Moltes vegades penso que tot plegat els serveix per justificar la seva vida, creure en una mena de religió política, o fins i tot, per treure avantatges econòmiques; guanyar-se un espai que no podrien guanyar-se per una manca de pòsit cultural, i de capacitat de raonament. Tots aquests haurien d'aprendre que hi ha una cosa que es diu discurs, i joc polític, i els dirigents utilitzen sempre les masses per un profit propi, o per un profit col·lectiu. Les coses en política canvien molt ràpidament.

Entre tant, malgrat tot, la gent d'allà continua vivint la seva realitat amb molta duresa, o no. Perquè també hi ha els que sempre paren la mà, i es gronxen en el assistencialisme sigui estatal, social, cooperatiu exterior. En aquest tema, fins i tot "els imperialistes" juguen a guanyar-se adeptes: campanyes mèdiques d'institucions nord-americanes vacunen o fan revisions mèdiques periòdiques, governs europeus, i occidentals paguen infraestructures arreu. Algun penjat de per aquí diria: si es imperialista no ho vull. I allà la gent se li tiraria al coll, el  tiraria al riu perquè se l'emportés l'aigua.. Una cosa és la ideologia, i els principis, i una altra és una mena de sectarisme racista-polític..

Més valdria sempre conèixer, i escoltar la gent, no pas seguir cegament partits i dirigents; aquests darrers passen, el poble continua. Deixar-se portar per una retòrica que els polítics dominen molt bé, es creure un conte que amaga realitats, i matisos que el qui creu cegament en la paraula no pot dirimir. 
Moltes vegades en el món polític d'esquerres hi hagut una afartament de retòrica darrera la qual no hi havia res, ni una sola idea de canvi per portar endavant. En molts casos, massa retòrica revolucionaria, al final ha donat pas a una burocràcia anquilosada més inepte, corrupte, clientelar, antidemocràtica, i anti popular que no pas la que podia haver-hi hagut abans.. D'això se'n diu anar enrere, com els cargols.

Es prepara un cop de mà polític a Espanya..?

Vidal-Quadras i altres militants demanen al PP que estudiï el relleu de Rajoy al capdavant del partit, arran del cas Bárcenas

En un correu electrònic dirigit a la número dos del PP, María Dolores de Cospedal, afirmen que "l'actual situació és insostenible" i allargar-la seria "una agonia letal" per "als interessos de la nació [espanyola]"

Alejo Vidal-Quadras, en una imatge d'arxiu / ACN

El vicepresident del Parlament Europeu, Aleix Vidal-Quadras, i altres membres del PP han sol·licitat a la secretària general del PP, María Dolores de Cospedal, la convocatòria d'una junta directiva nacional extraordinària del PP per debatre un relleu de lideratge del partit arran del cas Bárcenas.

En un correu adreçat a Cospedal, signat també per l'exparlamentari basc Santiago Abascal i el filòsof Luis González Quirós, afirmen que "l'actual situació és insostenible i la prolongació d'aquesta agonia és letal" per als interessos "de la nació [espanyola]", i que "no es pot permetre una convocatòria avançada d'eleccions que conduiria a un Parlament [espanyol] fragmentat i inestable".

"Amb un gran respecte a les persones i sense prejutjar res que correspongui als tribunals, és innegable que, en termes polítics, el partit ha de reflexionar sense demora sobre l'eventualitat d'escollir un equip de direcció renovat que tingui l'impuls que no té ara", indica el missatge, segons informa en un comunicat l'oficina de premsa del mateix Vidal-Quadras.

En aquest sentit, creuen que és imprescindible la celebració d'una junta directiva nacional extraordinària, el màxim òrgan entre congressos del PP, per debatre "quin és el millor camí a prendre en aquest difícil moment", alhora que descarten "la inacció i la passivitat" com a solució.

En la seva opinió, el PP ha d'esgotar la legislatura amb la majoria absoluta que té, i ha d'aplicar el programa electoral amb el qual va guanyar les eleccions generals el novembre del 2011, alhora que ha de proporcionar als espanyols un horitzó clar fins a finals del 2015.

Aquest grup de militants del PP considera que "en les organitzacions polítiques, els màxims responsables han d'acceptar a títol individual el seu caràcter contingent davant la preservació del projecte col·lectiu".

"Quan es produeix una evident col·lisió entre la continuïtat d'un lideratge qüestionat i la possibilitat d'èxit d'uns objectius essencials per sortir de la crisi que ens tenalla, la decisió sembla que no ha de ser dubtosa", conclouen.

http://www.ara.cat/politica/Vidal-Quadras-PP-Rajoy-del-Barcenas_0_956304501.html

El problema de la majoria de la militància política d'esquerres a Europa és que segueix veient l'extrema dreta amb els mateixos ulls que fa cent anys. Per la militància d'esquerres, l'extrema dreta només és el paramilitar que porta simbologia feixista, i nazi, i que actua violentament al carrer apallissant negres, rojos, verds, roses, etc.. Aquest símbol satànic amb esvàstiques al braç, una mena de gos de dos caps dels inferns, no deixa de ser fruït del proletariat.. Aquestes tropes de xoc del feixisme surten dels barris populars, de la gent sense futur, sense ideologia, sense educació, sense diners.. La seva violència, manipulada sempre des del darrera, és fruït de la seva desesperació, i ràbia per l'exclusió social.. És fàcil veure doncs que des de fa uns anys el terreny esta abonat per aquest tipus d'acció radical violento-política..

Però la candidesa o caducitat de molts sectors d'esquerra, potser fruït de la seva poca evolució política, si s'aturen en simbologies icòniques, i desitjos no confessats de dictadures del proletariat, revolucions armades etc.. Esta en no veure que el conservadorisme avui no vesteix amb uniformes paramilitars. L'extrema dreta avui porta corbata, i té discursos constitucionals.. Per entendre això alguns haurien d'estudiar tot una sèrie de governs que van minar Amèrica Llatina durant els anys 60 i 70. Governs de civils, però que en l'acció política, social, i militar, eren iguals a una dictadura castrense..

Aquests dies El Mundo treu una sèrie d'escàndols, que alguns diaris van treure mesos abans sense massa ressò. Quina ideologia té El Mundo..? Un diari molt conservador lligat al funcionariat espanyol més immobilista. Quina maniobra es prepara..? Que es pretén..? Som de nou davant dels salvadors de la pàtria..? I aquesta falsa esquerra que és més funcionarial, i patriòtica, que té tan poc d'esquerra..? Quin paper han fet sempre els socialistes a Europa..? No diu Ariquistain que van aplanar el camí a Hitler..? Ho explica, certament.

El silenci de la societat esta covant un nou monstre a la península, el terreny ja esta abonat, ja només cal una petita empenta.. Per no parlar de la 4 revolució industrial, de la que la gent encara no s'ha adonat.. El qui viu de l'estat es pensa que l'estat és un pare Deu que tot ho pot; més dramàtic serà el seu despertar, perquè no hi ha res pitjor que t'estigui passant un camió de gran tonatge per sobre, i tu pensis que és un somni temporal..

Corrupció política a Espanya..? Ara surt, i alguns l'esbomben. Quan el sistema polític espanyol des del franquisme, i amb la monarquia, s'ha basant en això: un estat global i permanent de corrupció, des de la porta de casa, a la sala del consell de ministres, i el palau de la monarquia..