L'escenificació teatral d'un rentat de façana..

Sánchez-Camacho proposa al PSOE que creï una filial a Catalunya

La líder popular acusa Pere Navarro de comtere un "error històric" en donar suport al Govern de Mas

Camacho i Navarro al Parlament / CRISTINA CALDERER

La presidenta del PP a Catalunya, Alícia Sánchez-Camacho, ha proposat al PSOE que creï una filial a Catalunya "per retornar el socialisme als catalans que Pere Navarro ha deixat orfes". Tot i així, la líder popular ha assegurat que està segura que "no hi haurà cap trencament entre el PSOE i el PSC, ja que tots dos es necessiten per governar".

Camacho ha criticat severament el líder socialista català, Pere Navarro, i l'ha acusat de guiar-se "pel seu interès de tenir més notorietat pública" amb la recent votació dels socialistes a favor del dret a decidir i "el seu suport al Govern d'Artur Mas". Camacho ha assegurat que Navarro "ha comès un error històric" i que "està fent seguidisme i deixant-se utilitzar per CiU i, per tant, també per ERC". També ha advertit al líder socialista que "ha caigut en la trampa dels convergents, que no volen la voluntat del poble, sinó perjudicar tots els catalans amb una estratègia debilitada que posa en risc el futur de Catalunya".

La líder popular ha acusat també CiU de no tenir un full de ruta per treure Catalunya de la crisi "davant la manca de pressupostos, que només pot significar que encara no els hagin fet o que no es posin d'acord amb ERC". "No podem permetre que el president Artur Mas exculpi la seva manera de governar culpant el govern del president Mariano Rajoy, que precisament està pagant els deutes que Catalunya no pot pagar", ha conclòs.

http://www.ara.cat/politica/Camacho-PP-CiU-PSC-PSOE-Navarro-Mas-Rajoy_0_876512469.html

Els mitjans ràpidament s'han llançat a fabular creant, com sempre, una bola de neu tan gran que oculta la pedreta que l'ha originat.. Tot això va en favor de l'estratègia de Navarro, o per extensió dels socialistes catalans.. La proposta que van votar els socialistes catalans al congrés dels diputats, desmarcant-se del grup del PSOE; uniforme bloc espanyol socialista. Aquesta proposta és una mena de Dejà Vu, de contingut summament innocent. No és altra la intenció que retornar el debat a mesos enrere.. L'únic que diu la proposta és que insta al Govern espanyol a dialogar amb la Generalitat de Catalunya (ràpidament els mitjans accentuen dient que el diàleg és sobre com concretar el dret a decidir, però el diàleg no crec que tingui aquests paràmetres; la proposta votada pel PSC vol un diàleg que també pot comportar evitar que el poble català es pronuncii sobre un hipotètic procés independentista).

La confusió ja esta creada, i la maniobre ha resultat món ben tramada, executada, i guanyada.. De que es tractava aquí?  D'un canvi de rumb dels socialistes catalans? D'un apropament al sobiranisme? No, res d'això.. Aquí el que es tractava és de donar una mà de pintura a un PSC en hores baixes.. Calia fer callar la dissidència interna que considerava Navarro massa "espanyolista". Calia evitar baixes de militància, i de vots més catalanistes. Muntar aquest paripè al Congrés li ha sortit rodó al PSC, i també al PSOE.. A partir d'aquest teatre, el PSC: partit que estava quedant arraconat a Catalunya, amb enquestes que el deixaven cada cop més enrere, lluny de la segona posició que sempre ha tingut. Ha callat la dissidència, allunyat el perill de fugues, i apareix com un partit dins la centralitat; i com un partit català. Últimament estava apareixent com un partit anti-català, un gos al servei del seu amo espanyol, el PSOE.

Què bé que ho ha fet en Navarro. Bravo! D'això s'en diu política, maquiavel·lisme.. Assenyalar amb el dit la direcció que dius que prendràs per després sortir d'estranquis en direcció contrària.. Política, avui l'art de pervertir les idees, i les paraules.L'art d'enganyar, manipular, i mentir.. I tothom hi ha col·laborat per que els interessava.. Els mitjans fidels als seus amos, els altres partits, perquè els era impossible qüestionar la jugada. No té massa sentit dir: tot plegat és un teatre. Si tothom fa teatre, i tampoc és massa indicat jutjar les estratègies dels altres partits. És com entrar a casa del veí dir-li com ha de portar la neteja de la  seva llar.

Com que PSC, i PSOE, es retroalimenten, aquí tenen un filó.. Cadacú pot fer el discurs a la seva claca.. El PSOE surt reforçat davant el votant espanyol, en el seu nacionalisme, i jacobinisme o centralisme.. El PSC, ja ho he dit, a aconseguit entrar en escena. i el votant espanyolista que l'abandona cap a Ciutadans, o el PP, sempre en cas d'unes generals retornarà, perquè al cap i a la fi: qui representa el PSOE a Catalunya; el PSC, és la seva sucursal.. I continuarà sent-ho.. Les porqueries de la política d'avui, davant una electorat amb poca cultura política, càndida víctima del professionalisme polític; del llenguatge ple de mentides, i de trampes.. Fan que el rebost de vot socialista a Catalunya, sempre estigui ple de jabugo, migas, i fino Moriles..
Per cert, la Chacón també fa molts punts.. 
Ara ja no té l'estigma de catalana, ara es pot vindicar com una gran espanyola sense ombra de dubte, si en quedava.. A ulls de la campanya orquestada per tots els mitjans, començant pel Mundo que li dona suport, és: Chacón una espanyola de pro que es desmarca del catalanisme del PSC.. 
Però quin catalanisme, ni quina patuleia ?. El PSC, catalanista..! No saben de què parlen, però els convé rebaixar la realitat per fer els fantasmes més imaginaris, i evitar els dimonis reals. Un dels dimonis reals, i més perillosos per ells, és aquest fastigueig dels catalans amb Espanya, això si que és una beguda forta. Més val rebaixar-la amb l'aigua del suposat catalanisme del PSC.