Fet excepcional..

Jordi Miralles vuelve a trabajar de cartero, en Viladecans

El que fuera diputado en el Parlament (2003-2012), quedó fuera de las listas electorales del 25-N después de haber dejado en junio el liderazgo de EUiA

"Hoy vuelvo a trabajar de cartero", escribió Jordi Miralles, en su página de Facebook, el pasado 17 de enero. Miralles, que había sido diputado en el Parlament (2003-2012), quedó fuera de las listas electorales del 25-N después de haber dejado en junio el liderazgo de EUiA, que ejercía desde el 2000.

Sin escaño, sin el coche oficial que utilizó siendo secretario de la Mesa del Parlament durante una legislatura, y que se le reprochó por su ideario comunista, Miralles ha recuperado su antigua profesión, y reparte correo en Viladecans, en el turno de mañana. "Yo no soy clase política, soy un cartero en excedencia, un historiador que no ejerce", aseguró años atrás, premonitorio, en una entrevista.
Leer más: http://www.lavanguardia.com/politica/20130125/54363091485/miralles-cartero.html#ixzz2IzfqAyD3
Síguenos en: https://twitter.com/@LaVanguardia | http://facebook.com/LaVanguardia

Encara que a l'estat espanyol, avui dia treballar s'ha convertit en un luxe al que cada vegada menys persones tenen accés.. Tant de bo Miralles no estigui fent una rentada d'imatge temporal. S'haurà de veure si d'aquí un any continua repartint cartes, o ja s'ha fet escàpol.. Oportunitats per donar carpetada a la feina de carter, segur que no n'hi faltaran. Qualsevol sindicat el podria endollar dins els seus amplis estols de buròcrates, que paguem tots..

De totes maneres aquí vull esmentar una cosa d'en Jordi Miralles que va passar fa pocs anys, quant ell era dirigent de EUIA, i el tripartit manava a Catalunya. En Miralles, comunista confés, va venir al Centre Cultural de Ripollet a donar una classe de sindicalisme. No vaig anar a la classe, però estava a la porta del Centre Cultural amb un amic xofer de la Generalitat; l'amic es a aturar a parlar amb un altre xofer, que esperava junt un Audi espectacular, de color negre. Esperava en Jordi Miralles, que sortís de donar la conferència sobre sindicalisme. Va ser una cosa que em va semblar, absolutament indecent. Ho vaig comentar a molta gent: com es podia tenir la barra de venir a donar una classe de sindicalisme als treballadors de CCOO, i tenir un luxós cotxe oficial amb conductor esperant a la porta. Vaig pensar: vet aquí un exemple del que són molts comunistes, quan tasten una mica de poder es transformen en allò que critiquen dels executius, i dels capitalistes.
Per desgràcia, en el món de l'esquerra política, i sindical, esta plagat de gent que si tingués l'oportunitat d'apropiar-se en benefici propi del que altres tenen, o de les mels del poder, ho farien sense dubtar-ho. Això ja ha passat moltes vegades arreu del món al llarg de la història recent. Per això no crec amb els que branden la bandera dels drets dels de baix, només perquè són a baix. Els reclams d'aquesta mena són mancats d'ideologia; es com dir: vull les coses que no tinc, i si pogués tenir-les totes, les tindria, i als altres que els bombin. 
Avui dia aquesta és la cultura majoritària, per això la majoria no creu ja en l'anomenada esquerra. Només veu individus de: quitate tu que me pongo yo. Que quan tenen el poder creen xarxes de fidelitats, i favors.. Sense principis, ni ideologia no hi ha cap més camí possible que el que portem fins ara. Reconstruir les ideologies sense caure en els dogmatismes, els sectarismes, les dictadures, les desqualificacions, i persecucions. És molt difícil, lent, i costós; sempre amb la temptació de que les coses es torcin. 
En Miralles: de torçat, a passat a dret. Veure'm quan li dura; les temptacions seran moltes. Segur. I el sentiment de frustració que imprimeixen les societats occidentals als qui renuncien a l'anomenat triomf econòmic o de poder, a canvi de mantenir la coherència o els principis; és una pressió massa gran, de vegades només plena d'incomprensions, i de menyspreu. És un problema de la mentalitat majoritària d'aquest país, que gairebé tothom té.