Una mostra més d'una societat classista com la japonesa..

Las empresas japonesas contratan indigentes para limpiar la zona del desastre nuclear de Fukushima

Les pagan algo más de 70 euros al día, pero ellos tienen que correr con los gastos de comida y alojamiento

Barcelona. (Agencias).- En Sendai, Japón, cientos de indigentes pasan la noche a la intemperie o se refugian del frío en estaciones o soportales. Pero sus improvisados hogares también se han convertido en un lugar de reclutamiento.

Las empresas niponas contratan a mendigos para limpiar la zona del desastre nuclear de Fukushima. Les pagan algo más de 70 euros al día, pero ellos tienen que correr con los gastos de comida y alojamiento.

A pesar del riesgo que corren por alta radiación, son muchos los que aceptan este trabajo.

Leer más: http://www.lavanguardia.com/internacional/20131230/54397652540/empresas-japonesas-indigentes-limpiar-fukushima.html#ixzz2oy20OC8W
Síguenos en: https://twitter.com/@LaVanguardia | http://facebook.com/LaVanguardia

Poca gent coneix el que amaga la societat japonesa darrera la  maquinària econòmica, i tecnològica que moltes vegades se'ns posa d'exemple.. La societat japonesa, a banda de viure dins un sistema polític basat en una democràcia formal; el poder feudo-industrial té un partit destinat a governar seguint els seus interessos, quan hi ha una alternança, aquesta sempre esta molt condicionada. Si un partit polític intenta tirar endavant "reformes massa agosarades", se'l sotmet a un bloqueig o una guerra interior.. En el passat aquesta guerra va arribar al punt d'eliminar físicament dirigents massa perjudicials pel poder.(No cal anar massa lluny, durant els anys seixanta o setanta).

Aquesta notícia ens mostra el classisme d'una societat, per no citar el racisme que perdura, amb un odi especial enfocat cap els xinesos o els coreans. Sota el simbòlic emperador s'estenen unes castes aristocràtic-empresarials. Darrera l'educació refinada s'amaga una mentalitat de submissió, i menyspreu cap la pobresa o la rebel·lia contra-social.. La història recent japonesa ens parla de grans matances en massa, o la conversió en esclaus o objectes sexuals de milers de ciutadans/nes d'altres pobles d'Àsia durant l'última guerra mundial..

Partal ho ha encertat de plè..

Vicent Partal

23.12.2013

Potser sí que són l'URSS…

Una de les frases més cèlebres de Jordi Pujol la va dir quan es van independitzar els països bàltics. El president de la Generalitat d'aleshores va dir que Catalunya era Lituània però Espanya no era l'URSS. Pujol sap concentrar molta política en una sola frase, i aquella implicava que les raons nacionals eren les mateixes però no la descomposició del marc estatal. L'URSS del 1991, tot i ser nominalment una de les dues superpotències, era un estat en descomposició, incapaç, podrit. Una cosa que l'Espanya d'aquell moment no era, però la d'avui potser sí.

La d'avui mostra en aquest sentit uns indicis sorprenentment paral·lels als de la Unió Soviètica del principi dels noranta. Hi ha l'enorme crispació social i la ineficàcia d'una economia dopada políticament i que de sobte cau. Hi ha també una visible crisi de legitimitat, un qüestionament obert del règim i una reacció conservadora, de retorn al passat, que per moments sembla imposar-se i tot. I hi ha un envit sobiranista que veu en la proclamació de la independència no només un projecte nacionalista, sinó sobretot una possibilitat nacional, la de fer un estat millor per als ciutadans, la de ser la manera de fugir d'allò.

El desconcert econòmic espanyol és en aquest sentit paradigmàtic. Espanya és un país capitalista, però d'un capitalisme ben peculiar. Trampós. Teledirigit des de l'estat, una mica a l'estil soviètic. Durant dècades les grans empreses espanyoles s'han beneficiat d'unes maneres de fer que les han inflades de forma artificial i les han protegides artificialment dels embats del mercat. S'han fet imperis no tant basant-se en les lleis del mercat com en el BOE i en regulacions legals pensades per a afavorir-les. I ara la realitat dels mercats, de la crisi, imposa un correctiu enorme.

L'afer patètic de les elèctriques n'és l'últim exemple, però té el precedent en el binomi bancs-constructores o en l'operació Iberia-Barajas. Ara fa riure, però Iberia es va creure que era tan important com British Airways i Caja Madrid es va pensar que podia crear a Barajas la clau de volta del sistema europeu de comunicacions. Mentre sobraven els diners se'ls gastaven en aquests tipus d'operacions que no han aguantat ni un any a la intempèrie del capitalisme real, quan l'estat ja no podia inflar la bombolla. Perquè eren artificis polítics, peculiars mostres d'un capitalisme a l'espanyola que posava l'estat al servei d'una casta extractiva, familiarment connectada i ideològicament successora dels qui havien manat als quaranta i als cinquanta, dels vencedors de la guerra infame.

Ara, però, no poden aguantar més la seua pròpia ficció i cauen amb un enorme estrèpit de notables repercussions polítiques. La forma en què el govern espanyol ha evitat la pujada de la llum tindrà conseqüències importants. Les elèctriques són un dels principals fons de rèptils d'aquest país i han estat les finançadores paral·leles d'un submón tètric on caben des de polítics retirats fins a diaris proclius, des de lligues de futbol fins a promocions internacionals. Han fet molt diner perquè l'estat els el deixava fer sense cap escrúpol, però ara es troben que han passat la ratlla de la racionalitat i ni l'estat no pot resistir la seua bogeria. Allò que és sensacional, però, és observar que ho han fet legalment, usant els demencials mecanismes creats a posta per a ells. Però ho han fet en un moment d'una crisi tal que el règim ja no pot resistir les seues pròpies essències i ha hagut de reaccionar, violentant la llei per acabar de crear més confusió encara.

L'estrèpit econòmic és millor no menysprear-lo. A l'URSS va ser definitiu. No només perquè va col·lapsar la societat. També perquè va donar ales a l'oposició i als projectes alternatius fins a arribar a ensorrar la legitimitat soviètica a base d'obligar la nomenklatura a cometre error rere error. I una cosa pareguda és la que fa el PP. Davant l'ensorrament del model d'estat construït a la transició només sap reaccionar amb intransigència, proposant un retorn al passat. La llei de l'avortament o la de seguretat ciutadana ens retornen als anys setanta i deslegitimen amb això un estat que als anys noranta es va poder presentar davant el món com un cas d'èxit i com un esclat de modernitat. Un estat, però, que avui passa un dels seus pitjors moments, just quan nosaltres som més forts.

director@vilaweb.cat

http://www.vilaweb.cat/editorial/4163578/potser-lurss.html

Només ens falta saber si la descomposició de l'estat espanyol anirà acompanyada d'una irracionalitat violenta..Mentre aquí a Catalunya alguns estan perdent el temps discutint si són "galgos o podencos". A la resta de l'estat, si aconseguim la independència, molts lamentaran no ser catalans per poder marxar d'aquell femer..

Els "guanacos" aviat arribaran..

Interior compra un camión con cañón de agua contra manifestanes

Costará 493.680 euros. Interior justifica la compra aludiendo a la "actual dinámica social" y a que es "el tipo de vehículo ideal para acometer el control de masas"

La Policía chilena dispersa a manifestantes con un camión con cañón de agua.- EFE

El Gobierno, más preocupado que nunca por el "orden público", ha anunciado que comprará un camión con un lanzador de agua para dispersar las cada vez más habituales manifestaciones, tal y como recoge el Boletín Oficial del Estado de este lunes. El nuevo vehículo costará 493.680 euros y se presentará en las dependencias de la División Económica y Técnica del Cuerpo Nacional de Policía de Madrid a más tardar el próximo 20 de enero. Se entregará "transformado y carrozado" antes del 20 de diciembre de 2014.

En los pliegos administrativos del contrato puede verse que la "adquisición de un camión, transformado y carrozado como lanza de agua" se debe la "necesidad" de "proteger el libre ejercicio de derechos y libertades y garantizar la seguridad ciudadana, disponer de unos medios materiales que debido a la actual dinámica social y en caso de tener que restablecer el Orden Público, se pueda realizar de la forma menos lesiva posible, siendo este tipo de vehículo ideal para acometer el control de masas". 

Más sanciones administrativas con La Ley de Seguridad Ciudadana, endurecimiento del Código Penal y, ahora, innovación en técnicas antidisturbios. Después de dos años de gobierno, marcados por intensas movilizaciones ciudadanas contra las medidas de austeridad, el PP está centrando ahora todos sus esfuerzos en el orden público. De hecho, el anuncio de la compra del vehículo llega tan solo dos días después de que siete personas fueran detenidas y cerca de una treintena heridas durante los enfrentamientos que tuvieron lugar después de la manifestación de este sábado frente al Congreso contra la denominada Ley Mordaza, en fase de anteproyecto y en manos del Consejo de Ministros.

El camión medirá entre 6 y 8 metros de largo y una altura máxima de 4 metros, tal y como se recoge en los pliegos técnicos. Además, "irá equipado con dos armeros, los cuales deberán ir ubicados en el habitáculo delantero adecuados para la escopeta policial. Esta escopeta será la homologada por el Servicio de Armamento de la Dirección General de la Policía".

Además, dispondrá "de al menos un cañón lanza agua situado en la parte superior del vehículo y operado eléctricamente desde la botonera instalada en el interior de la cabina". Éste funcionará mediante una motobomba, con una presión mínima de 10 bares y máxima de 16 bares y con un caudal entre 1.000 y 4.000 litros por minuto. Como se hace en otros países, la Policía española podrá tirar también agua con colorante, para identificar posteriormente a los manifestantes que hayan sido machados con ella.

La Generalitat de Catalunya anunció el pasado 12 de junio que los Mossos d'Esquadra dispondrían, ya para el mes de julio, de un camión policial equipado con varios cañones de agua y con un alcance de hasta 60 metros de distancia para dispersar a los manifestantes. Una imagen que, hasta ahora, en las calles españolas sólo era un recuerdo ligado a la Dictadura franquista y difuminado desde la Transición.

http://www.publico.es/489544/interior-compra-un-camion-con-canon-de-agua-contra-manifestanes

Guanaco és un camèlid com la llama o l'alpaca.. Així en diuen popularment a Xile d'aquest tipus de vehicles que llencen aigua a pressió.. Per la similitud amb aquesta fauna dels Andes que escup quan esta molesta. Ara recordarem aquelles imatges de la dictadura de Pinochet que van fer populars aquests camions, que avui encara s'utilitzen a Xile.. Si tots els passos econòmics, socials i polítics ens conduïen a una societat semblant a la xilena (model de neo-liberalisme per excel·lència)..Ara també els models repressius són un calc..  

.

La retallada Grècia, si que té diners per armes..

Grecia estrena el sistema antiaéreo ruso S-300

S-300

© RIA Novosti. Andrei Aleksandrov

21:53 13/12/2013

Atenas, 13 de diciembre, RIA Novosti.

Grecia estrenó hoy un sistema de misiles antiaéreos S-300, arma de fabricación rusa que permanece en su arsenal desde mediados de la década del 1990.

El ministro griego de Defensa, Dimitris Avramopoulos,  calificó de “gran evento” un lanzamiento de prueba efectuado este viernes en la isla de Creta, en el marco de los ejercicios Águila Blanca 2013.

Resaltó que el S-300 es “uno de los sistemas antiaéreos más avanzados que garantizan una defensa eficaz”.

También afirmó que la prueba supone “un mensaje de paz y estabilidad en el sureste de Europa, los Balcanes y el este del Mediterráneo”.

Grecia es el único país miembro de la OTAN que dispone de sistemas rusos S-300. Originalmente, Rusia vendió estas armas a Chipre pero la transacción provocó fuerte rechazo de Turquía y se llegó a un acuerdo con Atenas para emplazarlas en Creta. Más tarde fueron traspasadas en propiedad a Grecia.

http://sp.ria.ru/Defensa/20131213/158781065.html

No cal explicar com pateix la població grega. Tot sacrificat en nom de la lluita contra el dèficit públic.. No són públiques les armes de l'exèrcit grec..?

Tornen els Torquemades de torn..

UPyD denuncia a la fiscalia el simposi 'Espanya contra Catalunya'

Ciutadans anuncia que farà el mateix

Unión Progreso y Democracia (UPyD) ha presentat una denúncia a la fiscalia Superior de Catalunya contra els organitzadors del simposi 'Espanya contra Catalunyauna mirada història (1714-2014)' (programa), que organitza el Centre d'Història Contemporània i que tindrà lloc els propers 12, 13 i 14 de desembre.

El partit considera que aquest simposi pot suposar 'un delicte de provocació a la discriminació, a l'odi o a la violència', que segons l'article 510 del codi penal pot ser penat amb tres anys de presó i una multa.  Segons la formació espanyolista, conferències com 'Espanya i Catalunya, 300 anys de conflicte polític' o '300 anys d’espanyolisme a Catalunya', ho certifiquen.

Ciutadans s'hi afegeix

El portaveu de Ciutadans, Jordi Cañas, ha anunciat que el seu partit s'afegiria a la via judicial d'UPyD i que també portaria el simposi a la fiscalia. Per Cañas, el simposi 'fa pedagogia de l'odi' i presenta tot allò espanyol com enemic de Catalunya, cosa que considera gravíssima.

Jaume Sobrequés: 'Els tres-cents anys de repressió contra Catalunya són indiscutibles i inqüestionables'

Els atacs de Ciutadans i UPyD se sumen a les amenaces que el PP ha fet al govern aquests darrers dies, assegurant que trencaria el diàleg amb el govern si el simposi es feia. El director del del Centre d'Història Contemporània, Jaume Sobrequés, per seva banda, s'ha mostrat molt tranquil assegurant que 'tot són reaccions polítiques a un congrés científic'. En aquesta entrevista amb VilaWeb, deia que 'la repressió d'Espanya contra Catalunya durant tres-cents anys era indiscutible i inqüestionable' i que el congrés es limitava a estudiar-la. A més, avisava la institució que dirigeix treballa en un informe que es publicarà a mitjan any vinent, basat únicament en decrets i ordres publicats al butlletí oficial, per demostrar precisament amb dades empíriques  aquesta repressió. Sobrequés diu que l'informe encara no és acabat, perquè va des del Decret de Nova Planta fins a la llei Wert, però avança que és un document 'demolidor'.

http://www.vilaweb.cat/noticia/4161193/20131210/upyd-denuncia-fiscalia-simposi-espanya-catalunya.html

Coneixeu la paraula ANATEMA.. És un terme de la religió catòlica que defineix el pecat més reprovable que condueix a l'excomunió, tallar membres del cos, tortura o la condemna a mort. Anatema, pels seguidors del dogma és pitjor que la mort, és la maledicció.. A Espanya les idees del nacionalisme espanyol, i dels sectors conservadors es mouen sempre en termes radical-catòlics. De fet, per entendre això s'ha de conèixer una mica la història.. La intolerància que sovint ofega la societat espanyola va aparellada al fet que l'anomenada unitat d'Espanya parteix d'una ideologia catòlica. El reis espanyols sempre eren anomenats, no com a reis espanyols, sinó com a reis catòlics.. A Amèrica en queden molts testimoniatges d'una conquesta que es feia sota l'estendard ideològic del catolicisme.. L'espanyolitat era un cosa que anava implícita en aquest catolicisme.

Que un simposi que se suposa que és un acte on es reuneixen experts per parlar d'un tema, sigui denunciat davant la justícia amb l'intenció de prohibir-lo. Demostra fins on pot arribar la intolerància, sols equiparable a un estat dictatorial o policial. Molt de compte, perquè ara es veu el que vinc dient des de fa temps. La dreta no ha deixat mai de treballar en el camp ideològic. L'esquerra ha menys tingut aquest treball, i s'ha centrat en coses crematístiques, i materials.. Deixant de banda el combat ideològic.. Tant de banda que sembla que ningú no té ideologia si no és conservador, o catòlic. Ara pagarem les conseqüències d'aquests errors. I la repressió serà cada dia més acusada, el classisme imposarà la seva llei, i els drets dels mes desafavorits seran esclafats.. Una part majoritària de la població ja esta en la inexistència democràtica, i social.. És lamentable  que els discursos que pretenen donar solucions, no tinguin en compte aquestes majories que cada dia són més majoritàries, i més marginades..Tot és el mateix, feixisme de nova planta..

Mandela

MANDELA

El Rei afirma que la vida de Mandela ha estat "un exemple d'integritat i grandesa posades al servei dels altres"

SOCIETAT 06/12/2013 13:00

Continguts relacionats

• Obama: "No puc imaginar la meva vida sense l'exemple de Mandela"  
• Els sud-africans afronten el seu primer dia sense Nelson Mandela  

El Rei Don Juan Carlos ha publicat una carta de condolences amb motiu de la defunció de l'ex president sud-africà Nelson Mandela, en la qual destaca que la seva vida "ha estat un exemple d'integritat i grandesa posades al servei dels altres".

"Els seus sacrificis, les seves conviccions, els seus gestos i les seves decisions conformen el llegat que deixa als seus compatriotes i a tots els homes i dones que al món creuen i lluiten per un futur millor. Descansi en pau qui va saber portar-la-hi a Sud-àfrica i a qui tanta gratitud hem de tots", destaca la missiva del monarca.

En la carta, el Rei, "fidel en sentir de tots els espanyols", trasllada al govern sud-africà, als seus ciutadans i a la família de Mandela les seves "més profundes condolences" i dedica unes paraules a recordar la vida i la lluita del que fos Nobel de la Pau i premio Príncep d'Astúries de Cooperació Internacional.

Així, destaca que la "trista notícia" de la defunció de Mandela li retorna a la memòria "el seu immens sacrifici personal, veritablement heroic, en afrontar amb tanta força i enteresa la seva injusta encarcelación durant vint-i-set anys".

"Al mateix temps, em fa recordar l'alegria universal pel seu alliberament i l'admiració que tots sentim per l'encert amb el qual va saber conduir a Sud-àfrica cap a la reconciliació i la Democràcia", explica Don Joan Carlos.

El monarca es refereix també a la primera visita a Espanya de Mandela, que va tenir lloc en 1992 per recollir, juntament amb el president De Klerk, el Premi Príncep d'Astúries, i a "l'hospitalitat i l'afecte" que li va brindar en ocasió de la Visita d'Estat al seu país en 1999.

"Del polític compromès al reconegut estadista, sempre transmetia Nelson Mandela, a més de la seva profunda humanitat, l'anhel genuí i la ferma determinació de transformar Sud-àfrica en un país que aconseguís remeiar i superar les injustícies del passat i en el qual cabessin tots els seus ciutadans sense distinció, molts d'ells joves plens de legítima esperança en un avenir de llibertat i igualtat", afirma el Rei. 

http://www.catalunyapress.cat/cat/notices/2013/12/el-rei-afirma-que-la-vida-de-mandela-ha-estat-un-exemple-d-integritat-i-grandesa-posades-al-servei-92608.php  

QUAN UNA PERSONA RECULL LLOANCES DE SECTORS TANT DISPARS I CONTRAPOSATS ÉS QUE REALMENT NO HA ACONSEGUIT CANVIAR GRAN COSA. LA PRINCIPAL PROVA DEL FRACÀS DE MANDELA LA VAREM TENIR FA POC, EN LA MATANÇA INDISCRIMINADA DE MINERS PER PART DE LA POLICIA SUDAFRICANA, LA MAJORIA AGENTS NEGRES. QUE VAN MASSACRAR UNA PROTESTA SENSE CONTEMPLACIONS, DAVANT LES CÀMERES..

CERTAMENT MANDELA FA TEMPS QUE NO PINTAVA RES, PERÒ NO PODEM DESVINCULAR-LO DE LA SUDÀFRICA MODERNA, PLENA DE CORRUPCIÓ, CRIM I POBRESA. DRETS SOBRE EL PAPER, BONIQUES PARAULES, GRAN NEGOCI PEL SHOW BUSINESS DE LA SOLIDARITAT, I EL ROCK ROLL NOU-CUMBAIÀ.

El que passa és que avui la política es fa en base els tòpics que generen els titulars.. S'hauria de tenir en compte que les societats no les canvien els líders, sinó les lluites socials. En tot cas els líders que estan pels canvis socials profunds, dissortadament no gaudeixen de tants amplis consensos, ni de promocions dels mass media, o del poder. Mes aviat els qui volen canviar les coses acaben marginats, aïllats o liquidats. Mandela amb la seva figura tapa molts d'aquests líders, no sols de Sudàfrica, sinó de tot el món, en especial l'anomenat tercer món. 

Ara molts dels qui no tenen res a veure amb els valors del progrés, la justícia social, la llibertat, etc.. s'apunten a lloar Mandela per dissimular les seves actituds reaccionàries, retrògrades, i, sobretot mancades de principis ètics o morals.

Adéu a les pensions...?

Santiago Niño Becerra: "En cinco años no quedará nada en la hucha de la pensiones"

"Cinco fondos buitre se llevarán todos los pisos que sobran en España", señala el catedrático catalán

Barcelona (Redacción).- El catedrático de Estructura Económica del Institut Químic de Sarrià (IQS), Santiago Niño-Becerra, ha señalado este lunes en 8 al dia de 8tv que "en cinco años no quedará nada en la hucha de la pensiones", una afirmación realizada el día en el que el Gobierno ha anunciado que se ha vuelto a recurrir al Fondo de Reserva la Seguridad Social para pagar a los pensionistas este mes de diciembre. "Tenemos que pensar que las pensiones bajarán", ha señalado, y ha puntualizado, en relación a si es aconsejable contratar un fondo de pensión o producto similar ahora, que "las empresas no hacen hoy proyectos más allá de dos años vista". 

El catedrático catalán ha explicado en el plató de 8 al dia mediante datos los paralelismos existentes entre la economía en Estados Unidos antes del crack de 1929 y en la actualidad. "Actualmente el 23,5% de la riqueza la controla el 1% de la población en EE.UU., como antes del crack del 29", ha explicado. También ha querido señalar en los gráficos mostrados en pantalla que "el 90% de la recuperación estadounidense tras la caída de Lehman Brothers en 2008 hasta la actualidad ha ido a parar al 1% más rico". Niño Becerra también ha hecho hincapié en el aumento de la deuda estadounidense, que en 1950 se situaba en el 26% y hoy es del 132%. 

Por otro lado, el profesor del IQS ha apuntado que "entre 2007 y 2018 España no crecerá nada en términos de PIB" y que el Estado "no podrá pagar los intereses de la deuda, a no ser que se lleva a cabo una quita de la deuda, o más recortes y subidas de impuestos". 

Banco malo

En relación a las palabras que ha pronunciado este lunes la portavoz de la Plataforma de Afectados por la Hipoteca (PAH), Ada Colau, quien ha alertado de una nueva burbuja si se vende edificios a fondos buitre, Niño Becerra ha afirmado que "unos cinco fondos buitre se llevarán todos los pisos que sobran en España". "Será un oligopolio", ha señalado. 

Leer más: http://www.lavanguardia.com/economia/20131202/54394759595/nino-becerra-pensiones.html#ixzz2mMnVdZ00
Síguenos en: https://twitter.com/@LaVanguardia | http://facebook.com/LaVanguardia

Algú pot pensar que el que diu Niño Becerra és catastrofista. O pot pensar que és un argument perquè els treballadors se'n vagin cap a plans de pensions privats.. Però, de quins treballadors estem parlant..? Si avui dia la majoria de  la població esta en la precarietat, i, ja té prou feines en sortir-se'n en el dia a dia, com per pensar en plans de pensions.. El que esta clar és que les polítiques tant europees, com del govern espanyol s'estan esforçant perquè el sistema de públic de pensions tanqui per falta de capital..Faci fallida..No, hi ha bones perspectives de cap de les maneres..No hauriem d'estar terroritzats, però si alarmats.. El terror paralitza, l'estat d'alarma activa..

Un problema d'arrel que ve la fundació del Nuevo Estado..

El paro de la zona euro bajó una décima en octubre, hasta el 12,1%

En España, el paro aumentó una décima respecto a septiembre y alcanzó el 26,7 %, la segunda tasa más alta de todos los Estados miembros

Bruselas (EFE).- La tasa de paro de la zona euro bajó una décima en octubre, hasta el 12,1 %, mientras que en el conjunto de la Unión Europea se mantuvo estable en el 10,9 %, según los datos difundidos hoy por Eurostat, la oficina de estadística comunitaria.

En España, el paro aumentó una décima respecto a septiembre y alcanzó el 26,7 %, la segunda tasa más alta de todos los Estados miembros.

En octubre de 2012, el desempleo ascendía al 11,7 % en los países del euro, al 10,7 % en toda la Unión y al 26,0 % en España.

En octubre había en la UE 26,6 millones de parados, de ellos 19,3 millones en la zona euro, según las estimaciones de Eurostat.

En comparación con septiembre, el número de parados disminuyó en unas 75.000 personas en los Veintiocho y en 61.000 en los socios de la moneda única.

Entre los Estados miembros con datos disponibles, las mayores tasas se observaron en Grecia (27,3 %, según datos de agosto), España (26,7 %) y Chipre (17 %), frente a las más bajas de Austria (4,8 %), en Alemania (5,2 %) y Luxemburgo (5,9 %).

En comparación con octubre de 2012, el paro creció en 512.000 personas en los Veintiocho y en 615.000 en la zona euro.Durante el último año, la tasa de desempleo aumentó en 12 Estados miembros y disminuyó en otros tantos.

Las subidas interanuales más pronunciadas se dieron en Chipre (del 13,2 % al 17,0 %), Grecia (del 25,5 % al 27,3 % entre agosto de 2012 y de 2013) y Holanda (del 5,5 % al 7,0 %).

Las mayores bajadas fueron las de Letonia, (del 14,0 % al 11,9 % entre los terceros trimestres entre de 2012 y de 2013), Irlanda (del 14,5 % al 12,6 %) y Lituania (del 13,0 % al 11,1 %).

En cuanto al desempleo juvenil, la tasa aumentó una décima en los países del euro hasta el 24,4 % y se mantuvo estable en el 23,7 % en el conjunto de la UE.

En octubre había en la UE unos 5,6 millones de parados menores de 25 años, de ellos 3,5 millones en la zona del euro.

Las mayores tasas de paro juvenil se observaron en Grecia (58,0 % en agosto de 2013), España (57,4 %) y (Croacia 52,4 % en el tercer trimestre de 2013), mientras que las más bajas se observaron en Alemania (7,8 %), Austria (9,4 %) y Holanda (11,6 %).

En octubre de 2012, la tasa de paro juvenil era del 23,7 % en los socios de la moneda única y del 23,3 % en los Veintiocho.

Leer más: http://www.lavanguardia.com/economia/20131129/54394648206/el-paro-de-la-zona-euro-bajo-una-decima-en-octubre.html#ixzz2m2VlrZtO
Síguenos en: https://twitter.com/@LaVanguardia | http://facebook.com/LaVanguardia

Per entendre que passa a l'economia espanyola s'ha d'anar a l'arrel.. I l'arrel és la fundació del Nuevo Estado que va decretar el general Franco. Ni tan sols es va constituir una economia de mercat capitalista.. No! Es va construir un model econòmic basat en la corrupció, i amb dues vessants paral·leles que encara perduren: la economia blanca (legal) i l'economia negra(corrupció, mercat negre, etc..) I tot plegat no funcionava per lleis  de competència o de qualitat de producció, sinó per una xarxa de complicitats, i de favors que fonia el poder polític, i burocràtic, l'aristocràcia, el gran capital especulador, i la moral oficial (l'església abans, ara el discurs de la transició).. Si no es mira el passat, no es pot entendre mai el present. I si no es busquen arguments socials, i polítics en el passat. Els arguments que sols es basen en el present i el oblit, resulten inconsistents, tant com construir castells en l'aire. Perquè, si el que es tracta es de saciar la gana, això només porta a crear panxacontents..

On van els espanyols..? Crec que no ho saben encara...

Cuando las portadas declararon la guerra a Argentina

La crisis de Repsol ha acabado con la inevitable negociación y un principio de acuerdo que puede beneficiar a ambas partes. Hace 19 meses, no era eso lo que se podía prever en la prensa española. Lo que las portadas reclamaban era mano dura con el Gobierno de Fernández

La intervención de los gobiernos mexicano y español, además obviamente de la del argentino, ha sido decisiva en la resolución de la crisis creada por la expropiación de Repsol. El acuerdo debe ser ratificado este miércoles, pero parece que al final se ha impuesto la alternativa más lógica de las negociaciones. Esta vía parecía difícil tras observar las portadas de la prensa española en abril de 2012.Digamos que el lenguaje era más bélico.

Portada de ABC, 14 de abril de 2012.

Los primeros indicios en las portadas del 14 de abril indicaban que el anuncio inminente de la expropiación de YPF iba a enfrentarse a una reacción furibunda del Gobierno español. Por lo que se veía en los titulares, no era un ataque a una de las empresas privadas más importantes del país, sino a toda España, y por tanto la respuesta del Gobierno de Rajoy sería inmediata. Con porte marcial, Soraya Sáenz de Santamaría dijo que "las medidas no se anuncian, se adoptan". Cristina Fernández se escondía de forma sospechosa tras un abanico.

Portada de La Razón, 14 de abril de 2012.

La reacción de Rajoy iba a ser supuestamente muy efectiva. La Razón daba por hecho que el Gobierno iba a "poner firme" a Fernández, como si la segunda estuviera en una posición de inferioridad con respecto a España. Cualquiera pensaría que los argentinos serían neutralizados de inmediato. El dedo de Margallo los pondría en su sitio.

Portada de El Mundo, 14 de abril de 2012.

En otra demostración de lo que podría hacer el Gobierno, El Mundo destacó en portada un posible boicot de las exportaciones argentinas de carne y soja. Y una vez más, el dedazo del ministro de Exteriores.

Portada de El País, 14 de abril de 2012.

El Gobierno tenía aliados de peso, según El País. Nada menos que la UE y EEUU, que iban a ser activados (sic) como si fueran peones en la inminente lucha.

Portada de ABC, 17 de abril de 2012.

Se consumó la expropiación y se desató la tormenta. En la portada de ABC, con la imagen de las manos de Fernández como garras, el periódico tronaba: "Expolio". En algunos lugares de América Latina, el uso de esta palabra sonó a broma de mal gusto.

Portada de La Razón, 17 de abril de 2012.

Cristina Fernández no era un rival al que respetar en este conflicto. La suya era una "guerra sucia".

Al final, y sobre todo desde que la mexicana Pemex se cansó de esperar, todos volvieron a la mesa de negociaciones. No había tal guerra, sino un conflicto jurídico grave que ambas partes necesitaban resolver para centrarse en sus prioridades. El de Argentina en torno a los acuerdos con otras compañías extranjeras para explotar los yacimientos de Vaca Muerta, el de Repsol en relación a su futuro sin YPF.

http://www.eldiario.es/lacrispacion/portadas-declararon-guerra-Argentina_6_200939917.html

Maneres imperials del segle XV d'un país en ruïnes..Què poc saben els ciutadans el que els espera.. Si ho sabessin ja s'haurien mobilitzat per canviar d'arrel, o enderrocar els poders cortesans. Uns poders que haurien de rebre el premí al ridícul espantós, i al grotesc..

L'Argentina ha ofert un preu de compensació per l'expropiació de la meitat d'YPF a Repsol.. Però ofereixen molt intel·ligentment una compensació en bons de l'estat. Això suposa, que en principi, els contribuents argentins no reben el pes d'haver de pagar una indemnització en efectiu, i a curt plaç. Els espanyols acabaran acceptant el que els donin, i sense fer-se el gall. Entre d'altres coses perquè per mig hi ha els mexicans, que aviat es faran amb el control de Repsol. No acceptar una solució podria suposar a curt termini la pèrdua de diners.. Perquè el capital; avui no treballa en llargs terminis, sinó en la urgència d'una rendibilitat a l'instant. Dilatar el procés no portaria cap benefici a Repsol, ni tots els que hi ha al darrera, començant per La Caixa.

Seguint la Paraula d'Opoton El Vell..

Repsol afronta las críticas de Pemex entre rumores de asalto a su dirección

En 2012, Brufau fue el quinto directivo mejor pagado del Ibex, con 4,89 millones de euros, por detrás del presidente de Iberdrola (7,56 millones)

María Cano. Madrid (EFECOM).- Repsol afronta esta semana un tenso Consejo de Administración tras las críticas directas vertidas por su accionista Pemex, titular de un 9,3 % de su capital, entre rumores de posibles planes de la mexicana para tomar el control de la dirección de la petrolera presidida por Antonio Brufau.

El director general de Petróleos Mexicanos (Pemex), Emilio Lozoya, aprovechó el pasado miércoles su comparecencia en la Cámara de Diputados mexicana para arremeter contra la retribución de la dirección de Repsol, en contraste con el pago a los accionistas.

"Queremos que la situación cambie. Desde que la administración actual de Repsol ha tomado las riendas de la empresa, el retorno de la acción ha sido de cero", afirmó Lozoya, sin aludir expresamente a Brufau, que ocupa el puesto desde 2004.

En 2012, Brufau fue el quinto directivo mejor pagado del IBEX, con 4,89 millones de euros, por detrás del presidente de Iberdrola (7,56 millones), el consejero delegado del Santander (7,52 millones), el presidente de Telefónica (6,4 millones) y el de BBVA (5,29 millones).

Estas críticas contra el sistema de retribución, apoyado en su día por Pemex, ponen la guinda a una semana marcada por los rumores sobre posibles estrategias para tomar el control de Repsol, que la mexicana solo ha desmentido parcialmente.

El propio Lozoya negó un supuesto plan, publicado por la prensa española, por el que el magnate Carlos Slim se haría con un 10 % del capital de Repsol con el objetivo formar una alianza entre ambas empresas mexicanas que controlase la petrolera española, al desbancar como primer accionista a Caixabank y su participación del 13 %.

"La respuesta contundente es no, no lo estamos negociando", afirmó Lozoya, pero no mencionó cuáles son los planes de Pemex respecto a la participación que tiene en el grupo español.

Los rumores al respecto son diversos y van desde una posible Junta de Accionistas extraordinaria para forzar la salida de Brufau hasta una intervención del Gobierno español para intentar impedir la realización de estos planes.

Todo, semanas después de que Pemex anunciara unas pérdidas de 92.584 millones de pesos (5.212 millones de euros) en los nueve primeros meses del año y mientras la compañía espera que las reformas energética y fiscal anunciadas por el Gobierno mexicano relancen la compañía.

Y en un territorio en el que llueve sobre mojado, ya que este no es el primer encontronazo entre Pemex y la dirección de Repsol, ni la primera vez que la mexicana intenta forzar cambios en el accionariado, los últimos con YPF y el yacimiento de Vaca Muerta de fondo.

La petrolera mexicana ha reconocido su interés por invertir en activos controlados por YPF, de manera que la resolución pacífica del conflicto de esta con Repsol supondría salvar un posible escollo, además del hecho de que la española ha llevado a los tribunales a cuantos han intentado pactar con la argentina.

Un año después de la nacionalización del 51 % de YPF por parte del Gobierno argentino, en abril de 2012, Pemex intercedió entre ambas partes para intentar negociar una compensación por esos activos.

La mexicana llevó sus intereses a la mesa del Consejo de Administración de Repsol en forma de una propuesta que fue rechazada por unanimidad, incluido Pemex, por ser "insatisfactoria" y basada en "activos sobrevalorados".

Todo esto apenas dos años después de la tormenta que desató la fallida alianza con Sacyr, que también cuestionaba la gestión de Brufau, para unir acciones y aumentar su peso en la petrolera.

Tras la ruptura de este acuerdo, que costó a Luis del Rivero el puesto de presidente de Sacyr y la desaparición de la primera línea empresarial, Pemex selló con Repsol una alianza de colaboración que, entre otros puntos, establecía que la petrolera mexicana no podría bajar del 5 % ni subir del 10 % del capital de la española.

Una alianza y una estabilidad de la participación que parecen tambalearse a pocos días de la próxima cita del Consejo de Administración de la petrolera, que este miércoles reunirá a sus miembros.

Leer más: http://www.lavanguardia.com/economia/20131124/54394454388/repsol-afronta-las-criticas-de-pemex-entre-rumores-de-asalto.html#ixzz2lZgXv8X2
Síguenos en: https://twitter.com/@LaVanguardia | http://facebook.com/LaVanguardia

L'escriptor, caricaturista, mot-encreuista, ex-coronel de l'exèrcit popular de la república, i il·lustre exiliat a Mèxic l'any 1939. Avel·lí Artís Gener (Tisner). A qui vaig tenir l'ocasió de visitar dues vegades a principis dels 90 a casa seva, a Barcelona. De les dues visites, la darrera es va produir una tarda, per entrevistar-lo. La conversa va durar unes tres hores (més que una entrevista va ser un repàs dels seus anys de vida des de nen fins a l'exili.) Tísner era una enciclopèdia amb potes, a la que acudíem amb moltes ganes de saber, i d'aprendre. Va ser ell que va escriure un llibre anomenat "Paraules d'Opoton el Vell" durant el seu exili a Mèxic.. En aquest narra la història de la relació de conquesta entre Europa i Amèrica, però al revés.. Que hagués passat si els Asteques haguessin arribat a Europa.. Evidentment això no va passar, però ara si que passa que les empreses, i capitals Llatinoamericans,  poc a poc es fan, i es faran amb el control de moltes empreses "espanyoles". Espanya esta en venda, i en molts casos a preu de saldo.. Opoton el Vell es fa realitat, i els espanyols tornen a la cua de la història, i de l'economia..

S'obra una altre front contra la justícia "política" espanyola..

França recorrerà la sentència del 'Prestige'

París pretén que es reconegui l'"atemptat contra el medi ambient" del capità

El Govern francès ha anunciat el recurs davant la Justícia espanyola de la sentència dictada per l'enfonsament el 2002 del petroler 'Prestige', el vessament de cru del qual va tacar les costes franceses, les segones més afectades després de les espanyoles.
París pretén "que es reconegui l'existència d'una infracció penal d'atemptat contra el medi ambient davant dels actes comesos pel capità", han indicat en un comunicat conjunt els Ministeris de Justícia i Economia de França.
Més de 250 municipis costaners francesos es van veure afectats per la marea negra provocada pel vessament del vell petroler, de pavelló liberià, cosa que va provocar danys valorats en 109,7 milions d'euros, han precisat.
Economia i Justícia pretenen "contestar les conclusions del Tribunal de la Corunya en termes de responsabilitats civils", han agregat els dos ministeris. El recurs de cassació segueix els presentats per la Fiscalia i el Govern espanyols, han indicat.

El Tribunal Superior de Justícia de Galícia va exculpar el dia 13 els dos principals acusats per l'enfonsament del vaixell i només va reconèixer un delicte de desobediència del capità, cosa que va privar les víctimes del cobrament d'indemnitzacions. Segons l'Executiu francès, la marea negra va provocar uns costos de 109,7 milions d'euros, dels quals 67,5 van recaure en l'Estat per lluitar contra la pol·lució.

INDIGNACIÓ A LA BRETANYA

La sentència del Tribunal Superior de Justícia de Galícia va ser molt mal acollida a la Bretanya, al nord-oest de França, ja que les seves costes van ser les més afectades per la marea negra del 'Prestige'. El sindicat de protecció del litoral bretó Vigipol va qualificar la sentència d'"escandalosa", "preocupant" i "incomprensible", després de conèixer que no hi hauria responsabilitat civil i que l'únic condemnat seria el capità del vaixell, per un delicte de desobediència greu.

La marea negra del 'Prestige' va provocar un gran enrenou a França, les seves costes s'havien vist afectades tres anys abans pel 'chapapote' procedent de l'enfonsament de l''Erika' i la petrolera Total va ser condemnada a una multa rècord.

Diversos informes oficials francesos van concloure que la marea negra provocada pel 'Prestige' va ser més gran per la decisió de les autoritats espanyoles del moment d'ordenar que el vaixell fos allunyat de la costa. El llavors ministre de Transports gal, Dominique Busserreau, "va lamentar" aquella decisió, mentre que l'Oficina d'Investigació d'Accidents (BEA-mer) la va qüestionar en el seu informe sobre la tragèdia ecològica.

http://www.elperiodico.cat/ca/noticias/societat/franca-recorrera-sentencia-del-prestige-2861689

No se si s'entén el titular, però en tot cas.. El que vull dir és que això de la independència judicial respecte al poder polític o el poder econòmic, a Espanya encara no s'ha inventat.. Diguem que tenim una justícia molt adoctrinada, i acomodada en les formes d'aquell règim a qui jo anomeno dictadura, i molts encara oficialment anomenen: pre-constitucional, régimen anterior, o franquismo a seques..

És curiós aquest estat espanyol.. Aquí si li dius dictadura apareixes com un radical. Aquests no s'han adonat que a tot el món, tothom coneix aquell període com a dictadura.. L'únic bo de la crisi és que molta gent marxa a l'estranger, suposo que aprendran alguna cosa. Com això de que la justícia, a gairebé tot el món és un poder independent que pot posar contra les cordes al poder polític.. Res a veure amb Espanya, on la justícia és cortesana del poder polític, i econòmic.
I bé, tractant-se de França, ara si que correran dissimulant al seva servitud, sota l'aparença d'una gran empenta de la justícia espanyola per resoldre la situació.

Prejudici catòlic o fet desestabilitzador social..?

Barcelona

"A Espanya hi ha més morts per suïcidi que per accidents de trànsit, però no se'n parla"

Redacció - 16/11/2013 - 14.11h.

El fil narratiu del documental són les veus d'alguns "supervivents".

"A Espanya hi ha més morts per suïcidi que per accidents de trànsit, però no se'n parla, com si no passés", afirma Itziar Bernaola, autora, amb Pablo Ferrán, de "Supervivents", un documental ambtestimonis valents i poc habituals dels familiars de suïcides i de persones que ho van intentar.

Segons les xifres de l'INE, el 2011, últim any de què es tenen dades, a Espanya es van treure la vida 3.180 persones, o, el que és el mateix, gairebé nou al dia. Es tracta d'un problema planetari:cada 40 segons una persona se suïcida al món fins arribar a un milió a l'any. I, per cada suïcidi, hi ha entre sis i set persones que es consideren "supervivents" d'aquestes morts, familiars i amics íntims als quals aquest fet devastador canvia la vida.

Tot i això, existeix un tabú social sobre el fenomen, un estigma al voltant de la malaltia mental, que oculta la majoria dels suïcidis, i que porta moltes famílies a no voler explicar la seva experiència, ni parlar entre ells, per una barreja de vergonya i culpa. "Quan algú se suïcida, la societat mira qui té al voltant i això genera sensació de culpa entre aquells que l'envoltaven. És el dol més complicat, una devastació total", explica Bernaola.

El fil narratiu del documental són les veus d'alguns "supervivents", entre ells dues persones que es van intentar treure la vida, així com d'un grup d'estudiosos del fenomen que intenten deixar clara la importància de la prevenció i de la detecció dels indicis de trastorns mentals des de la infantesa.

"Catalunya va bastant al capdavant en matèria de prevenció contra el suïcidi i un exemple és el programa que desenvolupa l'Hospital de Sant Pau", comenta la directora de "Supervivents". Precisament, l'hospital ha acollit la preestrena del documental coincidint amb elDia Internacional dels Supervivents al Suïcidi.

Mireu el Tràiler del documental..

http://www.324.cat/noticia/2219893/societat/A-Espanya-hi-ha-mes-morts-per-suicidi-que-per-accidents-de-transit-pero-no-sen-parla

Desesperació, estar fart, situació de manca de futur per malaltia o situació econòmica, i familiar.. Quantes coses més podríem afegir com a motius que impulsen a llevar-se la vida..? El més repugnant és la covardia d'una societat, la nostra, de no voler parlar obertament d'un problema que escapa al control dels que sempre volen controlar-ho tot.. Sigui el poder polític, el poder moral de l'església, o el poder social dels cataplasmistes del sistema...Ja se sap alguns cataplasmistes van sempre amb el tractat de psicologia a la butxaca, o en el pitjor dels casos alguna bíblia teològica o política..

Tot per la pàtria, o no tant..?

Els Carulla, quin cas

Segons publicava recentment la revista Forbes, la família catalana Carulla és la dotzena fortuna de l'estat espanyol, i quarta dels Països Catalans, amb un capital de 1.950 milions d'euros. Per a saber una mica més dels Carulla vaig enviar un correu a Roger Vinton, el gran Roger Vinton. Molts seguim per Twitter i pel Bloc aquest 'home com cal', perquè hem quedat enamorats dels seus textos sobre l'alta burgesia catalana. Amb la seva prosa brillant i neta, Vinton amablement m'envia un perfil sobre aquesta família de milionaris:

'Lluís Carulla Canals procedia d’una família de farmacèutics de l’Espluga de Francolí. L’any 1937 va iniciar la producció a Barcelona de concentrats d'aliments sota la marca Gallina Blanca. Cal dir que el paper del règim franquista va ser fonamental perquè pogués dur a terme una ràpida expansió. Malgrat això, Carulla tenia un marcat perfil catalanista i antifranquista. Amb els anys també dedicà part de la seva fortuna a l’obra social. Al anys setanta, quan Jordi Pujol li va demanar finançament per fundar Convergència Democràtica de Catalunya, Carulla li va oferir un xec en blanc a canvi que inclogués als demòcrat-cristians d’Unió en el seu projecte. Així va sorgir Convergència i Unió.

Dels seus sis fills, Lluís, Jordi, Montserrat, Mariona, Aurèlia i Artur, qui va agafar les regnes del grup, ara ja anomenat Agrolimen, va ser el primogènit Lluís Carulla Font. Va ser president de l’empresa des de la mort del pare fins a la seva jubilació, el 2009. Posteriorment, va ser el seu germà Artur qui liderà el grup familiar, mentre Lluís es lliurava a la pràctica del golf a la Cerdanya. L’any 2010 van fitxar per primer cop un gestor professional per encapçalar les tasques executives del conglomerat, Joan Cornudella, procedent de Panrico, a qui es considera un home clau en l’enfonsament del fabricant dels Donuts, a causa de la seva nefasta idea d’envasar en plàstic, per primer cop en cinquanta anys, el seu producte estrella.'

Vinton m'explica també els negocis actuals dels Carulla (Gallina Blanca, Avecrem, El Pavo, Affinity Petcare, Pans&Company, Bocatta, Pastafiore, Fresc&Co, etc.) i els negocis d'on van sortir en el seu moment (Evax, Ausonia, Dodot, Pizza World, Trex, Bang Bang, Boomer, ClickAir, etc). Finalment, em recorda Vinton, els Carulla impulsen la important Fundació Lluís Carulla.

Per una altra banda, vaig posar-me en contacte amb el periodista de la Directa Marc Font Ribas, que també molt amablement em passa per correu la versió completa del seu article 'Les grans empreses catalanes sumen més de 200 filials a paradisos fiscals'. És on llegeixo això: 'Segons un informe que Oxfam va presentar el mes de maig, la UE i enclavaments sota la seva jurisdicció –com ara els territoris britànics d’ultramar– acaparen dos terços de les fortunes individuals amagades en paradisos fiscals. I és en aquesta àrea on es concentren la major part de les filials d’empreses catalanes, que sumen cinquanta-set societats als Països Baixos (Repsol, Gas Natural, Catalana Occidente i Agrolimen, són les que en tenen més).' Precisament aquest octubre el jutge va arxivar una denúncia contra els Carulla per evasió d'impostos.

Fins aquí, doncs, un resumit perfil d'una família de multimilionaris. I a partir d'aquí, l'estupefacció:

Resulta que fa uns quants dies la família Carulla em va enviar un correu. A mi, i a milers de persones més. Van fer-ho a través de la seva Fundació Lluís Carulla, fundació que paga els premis Baldiri i Reixach. Aquesta fundació dóna més de 100.000 euros a escoles, mestres i alumnes que s'hagin destacat pel seu impuls a la llengua catalana. Doncs en el correu la fundació em demanava una ajuda econòmica amb la qual volen pagar aquests premis. Un microfinançament, que en diuen. Ells, que tenen 2.000 milions, em demanen diners a mi? Felicito el seu 'community manager'. L'estupefacció no acaba aquí. Els Carulla també impulsen una de les millors editorials d'aquest país, la Barcino, que tradueix clàssics catalans a l'anglès. Fan una feina brutal. Doncs els Carulla no tenen la pàgina web de Gallina Blanca, el seu producte estrella, en aquest idioma. Som el 2013 i es veu que hi anem treballant. Jo no entenc res, de debò. Quan ja et penses que deu ser el cas de la típica gent que només volen quedar bé, veus que no. Que t'equivoques de mig a mig. Segons que llegeixo en aquest post antic de David de Montserrat, Artur Carulla Font, l'actual president d'Agrolimen, es va manifestar clarament en favor de la independència en un acte al Cercle d'Economia l'any 2003. Poca broma. Es veu que el president de Torras quan el va sentir 'va empal·lidir'. Evidentment la caverna espanyola se'ls ha abraonat al coll.

En fi, els Carulla, independentistes que no fan servir el català en el seu producte estrella. Els Carulla, amos de dos mil milions d'euros, i demanant-me ajut econòmic. Els Carulla, no volies sopa? Doncs dues tasses.

andreu.barnils@partal.cat

http://www.vilaweb.cat/mailobert/4155049/carulla-quin-cas.html

O més aviat la versió primària i concloent de la pela és la pela..