El Granma de Cuba dóna per feta la independència de Catalunya
El diari oficial de l’illa avisa que els catalans no seran el darrer “nou Estat d’Europa”
Alguns historiadors, com Joan. B Culla en aquest mateix diari, han comparat la situació actual de Catalunya vers Espanya amb el context històric del 1898, quan l’Estat va perdre Cuba, Puerto Rico i Filipines i la davallada de prestigi internacional que això va suposar per a Espanya. Doncs, precisament el Granma, diari oficial del Partit Comunista de Cuba, no dubta avui en apostar per la viabilitat de la independència de Catalunya i la considera la porta de nous estats que es construiran a Europa.
“Allò que fins fa poc era difícil d’imaginar, una Catalunya independent, s’ha convertit una possibilitat per a Espanya per la combinació de reclams històrics amb les tendències polaritzants del capitalisme neoliberal, exacerbades per la por a la crisi econòmica i social des de la postguerra. I si es mantenen les polítiques vigents, els catalans no seran els últims pobles en lluita per convertir-se en “un Estat d’Europa””, escriu Sergio Alejandro Gómez al diari cubà.
Encara que l’Estat caribeny a l’article “Catalunya. Nou estat d’Europa?” fa força èmfasi a la situació econòmica, explica el dèficit fiscal i la demanda fracassada de pacte fiscal, històricament es remunta al 1714 i cita la manifestació del passat 11 de setembre.
“Allò que fins fa poc era difícil d’imaginar, una Catalunya independent, s’ha convertit una possibilitat per a Espanya per la combinació de reclams històrics amb les tendències polaritzants del capitalisme neoliberal, exacerbades per la por a la crisi econòmica i social des de la postguerra. I si es mantenen les polítiques vigents, els catalans no seran els últims pobles en lluita per convertir-se en “un Estat d’Europa””, escriu Sergio Alejandro Gómez al diari cubà.
Encara que l’Estat caribeny a l’article “Catalunya. Nou estat d’Europa?” fa força èmfasi a la situació econòmica, explica el dèficit fiscal i la demanda fracassada de pacte fiscal, històricament es remunta al 1714 i cita la manifestació del passat 11 de setembre.
Només els patriotes, patriotes espanyols vull dir, neguen, i combaten aquesta perspectiva.. Per un sola raó: primer són espanyolistes, després es pinten de color roig, blau, verd, o groc.. L'opressió es pot pintar del color que es vulgui, però sempre té la mateixa cara..
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada