La DGT quería retirar el carnet a Carromero por hasta 45 multas de tráfico
El dirigente de Nuevas Generaciones conducía el coche en el accidente que mató al disidente cubano Oswaldo Payá
Madrid. (EFE).- El español Ángel Carromero, en prisión provisional en La Habana tras el accidente en el que murió el disidente cubano Oswaldo Payá, había perdido todos los puntos del carné de conducir cuando viajó a Cuba, por lo que se le abrió un expediente para retirarle el permiso.
A Ángel Francisco Carromero se le notificó mediante el Boletín Oficial de la Comunidad de Madrid del 18 de mayo de este año la apertura de expediente para la "perdida de vigencia" del permiso de conducir, en un listado que incluía a numerosas personas, y se le daban diez días para presentar alegaciones.
Un expediente contra Ángel Carromero que inició la Jefatura de Tráfico después de haber intentado remitir la notificación en el último domicilio conocido sin que pudiera llevarse a cabo.
Ya en agosto de 2009, según consta en el Boletín Oficial de la Provincia de Cuenca, Carromero contaba con un expediente sancionador de la Jefatura de Tráfico de ese mismo territorio al no haber podido tampoco notificarle las sanciones en el último domicilio conocido.
En esta ocasión, Carromero, según consta en esa resolución, acumulaba 520 euros en multas de tráfico y la pérdida de 6 puntos en su carné de conducir.
Según publican las ediciones digitales de El País y El Mundo, en el expediente de Carromero constan entre 36 y 45 multas de las que tres son por exceso de velocidad, entre ellas la impuesta por la jefatura de tráfico de Cuenca.
El resto de las sanciones se deben a infracciones de la ordenanza de movilidad del ayuntamiento de Madrid, concretamente sobre estacionamiento.
Carromero, dirigente de Nuevas Generaciones, la sección juvenil del PP, conducía el vehículo que sufrió un accidente en el que viajaban Oswaldo Payá, el activista cubano Harold Cepero, ambos fallecidos en el siniestro, y el sueco Jens Aron Modig, presidente de la Liga Juvenil Cristianodemócrata de su país, que resultó herido leve, igual que el español.
Los cuatro viajaban el pasado 22 de julio en un vehículo de alquiler que, según la versión oficial, perdió el control e impactó contra un árbol.
http://www.lavanguardia.com/politica/20120803/54331692852/la-dgt-queria-retirar-el-carnet-a-carromero-por-hasta-45-multas.html
Quan la població d'un país deixa d'atendre les seves responsabilitats polítiques, que són un deure de tot ciutadà, agradi o no agradi. Apareixen el tipus de polítics que campen arreu de l'estat espanyol. Des dels ajuntaments fins al govern central, passant per tot el seguit d'institucions que hi ha pel camí. Fa anys que s'ha desatès aquesta responsabilitat, alguns no l'han tingut mai, acostumats al paternalisme, i l'antipolítica de la dictadura.
Quan aquella cultura de "pandillero ravalero", que té com a premissa sempre la raó del propi individu per sobre de qualsevol reglamentació. I quan el qui practica aquesta cultura del benefici depredador individual, pren una responsabilitat política, usa la llei contra els altres, però ell se la salta sempre que pot.
Em arribat a una situació social de barbàrie. La cultura, o més aviat la descultura que s'imposa des dels mitjans al servei de poder, que prediquen des de fa anys la premissa del benefici individual a qualsevol preu. Qualsevol norma social o ètica on hom ha de regular les seves apetències desmesurades de tot el que li ve en gana a cada moment, resta un anacronisme, un destorb que cal combatre. Aquesta és la moral d'un sector important de la societat espanyola, sobretot entre un sectors juvenils acostumats al consumisme, i tenir-ho tot sense esforç. Són les noves generacions, filles de la corrupció política, i social com a llei. Les noves generacions del salvis qui pugi.
En Camorrero, perdó Carromero és un exemple d'aquesta falta de moralitat, que més aviat és la ideologia extra-oficial del seu partit. Em tornat al medievalisme, l'ús d'una aparent camisa de força moral, el retorn a principis que liquiden la raó, i el pensament en favor d'un dogma radical catòlic. I com la majoria dels moralistes radicals d'aquesta religió, la doble moral de fer el contrari del que és predica. Fins i tot, arribant a les més flagrants il·legalitats, el pacte amb els poders que se salten les lleis en favor d'una sola llei, la del seu benefici. Tropes de destralers avancen, i prenen possessió de tot el que vingui en gana: matant, violant, arrasant, tot per divertiment o gust personal. Sota la creu tot esta permès per aplicar càstigs, i correctius als altres.
El problema és que anys de foment d'aquesta moral difícilment poden invertir-se, i menys sense una bon trasbals que se'ls emporti per davant, literal i realment.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada