dimecres, 29 d’agost del 2012

La despietada societat europea..


Barcelona

Mor una dona després de cremar-se a l'estil bonze en una oficina bancària de Barcelona

Redacció Actualitzat a les 07:07 h   29/08/2012
Una dona ha mort aquest dimarts després de cremar-se a l'estil bonze en una oficina del BBVA al Passeig de Sant Gervasi, a Barcelona. La policia descarta que ho hagi fet per motius econòmics, ja que no tenia cap compte bancari en aquesta entitat financera. Es dóna la circunstància que la dona tenia problemes psiquiàtrics. 

Segons han confirmat fonts dels bombers a Catalunya Ràdio, agents policials han anat al caixer cap a dos quarts de deu del vespre, alertats per un incendi. Quan hi han arribat han trobat la dona amb greus cremades. Els serveis d'emergència l'han traslladat a l'Hospital de la Vall d'Hebron de Barcelona, on no s'ha pogut recuperar de les ferides. 


Quan sovint dic que Europa viu en una societat feixista, o que el feixisme esta assentat com un dels pilars d'aquestes societats. Probablement molta gent pensa que és un judici radical, sense cap base sòlida. Més aviat fruït d'una ment tendenciosa.
Però, penso que hauríem de començar estudiar sociològicament aquestes societats d'occident, sobretot, els mecanismes psicològics d'acció dels seus ciutadans, o habitants..

El primer que és fa a Europa quan hi ha una reacció massa radical contra l'ordre imperant, és qualificar de boig a qui la porta a terme. Per tant, automàticament tot dissident pot tenir en la societat europea, el tractament de desequilibrat mental, persona no adaptada, mentalment no apte. El més sorprenent és que gairebé tothom ja té dins del seu accionar, un comportament similar a l'hora de posicionar-se sobre aquestes actituds que no entren en la lògica de la ciutadania. Una lògica que ha estat fruït d'anys d'alliçonament per part dels qui controlen l'opinió. Em recorda molt aquell comportament en èpoques de dictadura, on sempre es justifica la repressió, amb: si l'han mort, torturat o detingut, és perquè alguna cosa haurà fet. Fa anys que la societat catalana, i espanyola, ha arribat aquest punt de consens en el control dictatorial del pensament. No necessitem un partit únic, un govern militar, una dictadura política. Doncs, el control dels mitjans, i la propaganda continua, han aconseguit imposar una dictadura en la ment de la majoria. És molt més efectiu tenir el repressor dins la ment, que no pas haver d'establir una vigilància permanent de la societat, mitjançant uns individus que vigilen uns altres.

Fa uns mesos aplaudíem, gràcies els mitjans, l'heroïcitat de ciutadans de països del nord d'Àfrica que es cremaven per protestar contra governs dictatorials. Avui, ràpidament, una acció similar, els mitjans la posen en un racó amagat, i la qualifiquen d'acció d'una persona desequilibrada. No cal massa investigació, ràpidament el periodista, per ordre del policia, que esta a les ordres del polític, que esta a les ordres del banquer; etiqueta, definitivament, l'acció com a producte de la bogeria. I el ciutadà ràpidament fulmina amb: si s'ha cremat és perquè estava boja. No hi ha masses diferències amb una societat feixista on, com deia abans: si l'han afusellat, torturat, desaparegut, o empresonat, és perquè s'ho mereixia.

Insisteixo un cop més, la societat europea és un societat dominada per tics feixistes, que van aparellats al control del pensament, l'individualisme, la insolidaritat, i la submissió a l'ordre dels polítics corruptes. Corruptes perquè han estat comprats pel poder econòmic més radical. Som a la societat del salvis qui pugi, no s'albiren bones perspectives pel nostre futur.

dimarts, 28 d’agost del 2012

CiU ens endeuta amb Espanya..


El govern aprova demanar un rescat per 5.023 milions

L'executiu català anuncia que s'acollirà al pla de liquiditat del govern de Mariano Rajoy

El portaveu del govern, Francesc Homs, avisa l'Estat que no acceptarà condicions “polítiques complementàries”

El govern de la Generalitat ha aprovat acollir-se al fons de liquiditat del govern espanyol. Així ho ha anunciat el portaveu de l'executiu català, Francesc Homs, després de la reunió del consell executiu d'aquest dimarts, en què ha anunciat la xifra del rescat que demanarà la Generalitat: 5.023 milions d'euros. Amb tot, el portaveu del govern ha avisat que no “no acceptarem condicions polítiques complementàries” que no siguin les estrictament lògiques d'aquest fons de liquiditat perquè ha recordat que són diners dels catalans.
La xifra que el govern sol·licitarà inclou, segons ha explicat Homs, els pressupostos ja aprovats pel govern espanyol, “que s'han de complir”, i una partida de pressupostos en què s'han inclòs “venciments pendents d'aquí a finals d'any”.
Homs també ha parlat de la reunió que Mas mantindrà amb Mariano Rajoy el pròxim 20 de setembre i ha anunciat que el president de la Generalitat convocarà la comissió parlamentària que va aprovar la resolució del Parlament, amb la participació de tots aquells grups i partits que van donar suport al pacte fiscal.

Em pensava que era Espanya qui ens devia diners, i ara resulta que em de demanar diners als deutors com a préstec.. Això no sortirà gratis, ni políticament, ni econòmicament.. El que passa és que la coalició dels Maquiavels, no ens explicarà a canvi de què és aquest rescat. CiU no sols deixarà l'autonomia reduïda a una Mancomunitat, sinó que amb pactes secrets que no sabem, posa en risc la continuïtat de l'existència de la mateixa Catalunya. L'ensorrament de les classes mitjanes, les qui una vegada, i una altra aposten per votar CiU, com si donessin la destral als botxins. Suposa la dissolució d'un nacionalisme classista, i petit burgés. El problema és que tots els altres, s'han passat els darrers 32 anys anant darrera d'aquest model, que sufragava alguns radicals, que mai han trencat amarres amb la burgesia, per acostar-se a les classes populars. Només parlaven de classes populars a les pancartes, però em sembla que cap d'aquests mai ha connectat massa amb el personal dels barris populars. Per això sempre ens hem hagut d'empassar allò de CiU o barbàrie. Ara tindrem CiU amb barbàrie. Abans d'aquest Paripé: Rajoy, i Mas s'han trucat. Mas li ha dit a Rajoy: escolta, tira'm un cable amb el tema del Pacte Fiscal, que el Montoro ens va deixar fets pols quan va dir que d'això ni parlar-ne..

I Rajoy a tira't un cable a Mas: Nos reuniremos y me lo miraré, pero no prometo nada.. Això s'havia de dir públicament, cal ressuscitar la via difunta del pacte fiscal davant el terrabastall del rescat, i el terrabastall dels crits del sobiranisme, preparant el dia del pícnic nacional del 11. A sobre va l'altre, Mas, i diu que ell no anirà a la manifestació, però que cal que hi vagi gent. Això no ho feia ni el Montilla, que va anar a la mani sobiranista el juliol del 2010. CiU és la garantia que té l'estat espanyol de que Catalunya mai prendrà els camins d'una "aventura" independentista.. És un pacte que es va firmar a la transició, i continua vigent.. Mentre CiU existeixi, Catalunya no té altre futur que ser una regió espanyola: ben submisa, i pactista. Digueu-lis botiflers, és el que són..Però ben maquiavel·lics..

On van els calerons..?


La banca española sufre en julio la mayor retirada de depósitos de la era euro.

En julio se ha retirado 74.228 millones de euros, por cuarto mes consecutivo, la mayor salida de depósitos privados de las entidades españolas desde septiembre de 1997.

Los depósitos del sector privado en los bancos españoles sumaron el pasado mes de julio un total de 1,508 billones de euros, lo que representa una caída mensual del 4,6%, equivalente a la retirada de 74.228 millones de euros, la mayor salida de depósitos privados de las entidades españolas desde septiembre de 1997, según los datos del Banco Central Europeo (BCE). De este modo, el importe de los depósitos del sector privado en bancos comerciales españoles registrado en julio representa el cuarto descenso mensual consecutivo del dato, que se sitúa en su nivel más bajo desde mayo de 2008, cuando los depósitos sumaban 1,507 billones.
De hecho, la retirada de depósitos de los bancos españoles registrada en julio supone más del doble del anterior récord mensual, correspondiente a mayo de este año, cuando salieron 33.157 millones de euros, mientras que en abril ya se retiraron 31.563 millones, un importe similar al de enero de 2010 (32.100 millones). En términos interanuales, el descenso de los depósitos privados en entidades españolas fue de 206.990 millones de euros, un 12% menos que los 1,715 billones de julio de 2011, y algo más de dos veces que el dinero previsto por la UE para el rescate de la banca (100.000 millones de euros)
En un año, los bancos han perdido 206.990 millones en dépositos, dos veces el rescate de la banca
Fuentes del Banco de España consultadas por Europa Press explicaron que de la cifra total de caída de depósitos bancarios en julio, aproximadamente dos terceras partes correspondieron a otras instituciones financieras, de las que el grueso son operaciones de fondos de titulización. Así, dichos fondos, ante la dificultad de llevar a cabo nuevas emisiones, han recurrido a la retirada de depósitos. En cualquier caso, la caída de los depósitos de los fondos de titulización no implica mayores necesidades de financiación del sistema financiero.
El otro tercio corresponde a empresas y familias. Debido a factores estacionales, las empresas tienen que pagar impuestos el día posterior al del cierre del trimestre, por lo que han recurrido a los depósitos en el mes de julio para afrontar estos pagos. En cuanto a las familias, en julio y agosto tienen también un gasto estacional por vacaciones, lo que explica la retirada de depósitos bancarios.
De este modo, según la institución que gobierna José María Linde, algo más de la mitad del descenso en los depósitos de las familias y las empresas en julio se explica por factores estacionales. Corregido de estos factores, el retroceso supone una continuación de la pauta de ligera caída que se observa desde mediados de 2011
A sota les rajoles o surten cap bancs estrangers..?

dimecres, 22 d’agost del 2012

Hi ha un bla, bla, bla..


El govern espanyol endurirà l'accés a les ajudes de 400 euros per als aturats sense prestació

La vicepresidenta diu que l'augment fins als 450 euros de l'ajuda per als aturats amb càrregues familiars no suposarà un sobrecost perquè es compensarà amb altres mesures que restringiran l'accés al pla Prepara.
La vicepresidenta del govern espanyol, Soraya Sáenz de Santamaría, ha admès aquest dimecres que l'executiu endurirà l'accés al pla Prepara un cop renovi aquest divendres les ajudes de sis mesos als aturats que s'han quedat sense prestació.
En una conversa informal amb periodistes després de visitar les instal·lacions del BOE, la vicepresidenta ha dit que la reforma del pla vol garantir l'assistència als que no tenen cap més ingrés i evitar solapaments amb altres programes, ja que alguns dels beneficiaris podrien rebre altres ajudes. En aquest sentit, ha dit que l'augment de 399 a 450 euros de les ajudes per als aturats amb càrregues familiars no suposarà cap sobrecost, i ha reconegut de manera implícita que es reduirà la quantitat de beneficiaris del pla.
Sáenz de Santamaría ha dit que no hi haurà més cost perquè es "reorganitzarà" el programa, de manera que es "defineixin bé" les situacions de necessitat dels altres col·lectius, així com el "circuit" que tenen d'altres possibles ajudes, "que n'hi ha", ha insistit.
El que no hi haurà, ha explicat, són nous trams de la prestació, és a dir, es mantindrà la de 399 euros i es puja a 450 per als que tinguin al seu càrrec, com a mínim, dos membres de la unitat familiar, a més del cònjuge o la parella de fet.
Després de reconèixer que els casos per a la prestació de 450 euros són fàcilment demostrables, ha insistit, sobre la resta, en el fet que el programa ha d'arribar a qui de veritat ho necessiti, als col·lectius que es poden quedar "sense res".
Preguntada pel suggeriment que va fer el PP de retirar l'ajuda als que tenen suport familiar –per exemple els joves que viuen amb els seus pares–, la vicepresidenta ha subratllat que el que el govern vol és "analitzar bé l'itinerari de gent coberta també per altres àmbits".
A més, Soraya Sáenz de Santamaría ha insistit que es buscarà "més rigor en l'ocupabilitat" i es pretenen reforçar els mètodes de recerca de feina i la formació per als beneficiaris d'aquest programa.
El pla, que ha tingut un cost total de 1.051,7 milions fins al maig, ha beneficiat 500.900 persones arreu de l'Estat, de les quals 67.594 viuen a Catalunya. En els seus inicis, l'actual programa Prepara –que va crear l'executiu del PSOE el febrer del 2011 com a successor del pla Prodi, nascut el juliol del 2009– va tenir un cert èxit i un 20% de les persones que s'hi van acollir van acabar trobant feina. Ara, però, aquesta proporció ha caigut fins a un irrisori i preocupant 6%.

Que ens volen amagar amb aquesta xerrameca ? S'han posat d'acord tots: PP, PSOE, Sindicats, en estar parlant tot l'estiu de la paga de 6 mesos de 400 euros, que solament es pot cobrar una vegada a la vida.. Fins i tot hem arribat a la ridiculesa: el govern ens diu que ara donarà 50 euros més als qui tinguin dues persones al seu càrrec.. I tant, amb 50 euros al més poden viure dues persones de sobres, i encara es pot estalviar.. La meves preguntes son: els polítics, i els sindicats, ens han pres per idiotes .? O és que realment els espanyols, i els catalans són idiotes sense remeï, i aquest debat s'el creuen..?. Mentre parlen de 400 euros, una vegada a la vida, durant 6 mesos, i de quant generosos són donant 50 euros més a qui tingui dues persones al càrrec. Alguns d'aquests polítics que parlen, es gasten els 50 euros només en un dia, en els wiskis que es foten al Congreso de los Diputados. Preocupem-nos de 400 miserables euros, i no dels 400.000 milions que el BCE ha deixat als bancs espanyols al 1 per cent d'interès perquè pugin especular, i comprar un país que s'esta venent com a saldo. Preocupem-nos dels 50 euros més, que ajudaran a dues persones a viure durant 1 mes, i no ens preocupem del cop de mà que suposarà el més que ve la pujada del IVA, o l'augment del rebut de l'aigua, i de la corrent, a costa de les butxaques de tots nosaltres.. Preocupem-nos dels 400 euros al més durant 6 mesos, i prou, no sigui que s'acostumin a menjar cada dia. No ens preocupem del benefici que estant treien les gran fortunes de la situació, i dels avantatges que ha donat els especuladors, i els defraudadors, aquest govern, que frega el feixisme, sinó l'ultrapassa.. Preocupem-nos, que ens donaran a tots pel sac..

dissabte, 18 d’agost del 2012

Grècia més aprop de sortir de l'euro..



Schäuble asegura que Grecia no recibirá más ayuda económica de Alemania

El ministro de Finanzas alemán ha advertido que "es irresponsable arrojar dinero a un pozo sin fondo"



Berlin (EP).- El ministro de Finanzas alemán, Wolfgang Schäuble, ha advertido este sábado de que la ayuda económica a Grecia no puede ser "un pozo sin fondo" y ha descartado que Alemania vaya a contribuir a cualquier nueva medida económica a favor de Atenas.

"Es irresponsable arrojar dinero a un pozo sin fondo", dijo Schäuble en un acto del Gobierno alemán en Berlín. "Ya no podemos crear un nuevo programa (de ayuda)", aseveró.

Con todo, el ministro de Finanzas pidió respeto a la hora de hablar de otros países con problemas económicos. "Si la zona euro se rompe, nosotros somos quienes pagaremos el precio más alto", avisó.

Schaeuble ha asegurado, por otro lado, que el euro es una moneda estable y que en modo alguno se encuentra en peligro. Además, el ministro estima que de momento no percibe indicios de inflación en la economía.


http://www.lavanguardia.com/economia/20120818/54338339505/schauble-grecia-alemania-ayuda.html

Ja fa temps que vinc dient que Grècia sortirà de l'euro, i de fet la continuïtat de la moneda tampoc esta assegurada. Alemanya vol treure's del damunt els pesos morts, i la continuïtat de l'euro dependrà de la sortida d'alguns països fora de la moneda única. O el campi qui pugui.. La solució passa per la fallida econòmica d'alguns països perquè ja s'esta veient que no és possible un altre camí. Com diu el ministre de Finances alemany, la dinàmica ha convertit a molts països en pous sense fons. Demanar crèdits per pagar interessos a un preu cada cop més impossible, en comptes de disminuir el deute, cada cop és més gran, i impagable. Tenim un grup d'estats que són en venda com un saldo, les poblacions restaran esclavitzades durant molts anys, perdran drets, i les conquestes socials. Per no parlar de la pobresa en la que cauran milions de persones, incloses les classes mitjanes que procés de liquidació..

divendres, 3 d’agost del 2012

Els polítics de la barbàrie..


La DGT quería retirar el carnet a Carromero por hasta 45 multas de tráfico

El dirigente de Nuevas Generaciones conducía el coche en el accidente que mató al disidente cubano Oswaldo Payá



Madrid. (EFE).- El español Ángel Carromero, en prisión provisional en La Habana tras el accidente en el que murió el disidente cubano Oswaldo Payá, había perdido todos los puntos del carné de conducir cuando viajó a Cuba, por lo que se le abrió un expediente para retirarle el permiso.

A Ángel Francisco Carromero se le notificó mediante el Boletín Oficial de la Comunidad de Madrid del 18 de mayo de este año la apertura de expediente para la "perdida de vigencia" del permiso de conducir, en un listado que incluía a numerosas personas, y se le daban diez días para presentar alegaciones.

Un expediente contra Ángel Carromero que inició la Jefatura de Tráfico después de haber intentado remitir la notificación en el último domicilio conocido sin que pudiera llevarse a cabo.

Ya en agosto de 2009, según consta en el Boletín Oficial de la Provincia de Cuenca, Carromero contaba con un expediente sancionador de la Jefatura de Tráfico de ese mismo territorio al no haber podido tampoco notificarle las sanciones en el último domicilio conocido.

En esta ocasión, Carromero, según consta en esa resolución, acumulaba 520 euros en multas de tráfico y la pérdida de 6 puntos en su carné de conducir.
Según publican las ediciones digitales de El País y El Mundo, en el expediente de Carromero constan entre 36 y 45 multas de las que tres son por exceso de velocidad, entre ellas la impuesta por la jefatura de tráfico de Cuenca.

El resto de las sanciones se deben a infracciones de la ordenanza de movilidad del ayuntamiento de Madrid, concretamente sobre estacionamiento.

Carromero, dirigente de Nuevas Generaciones, la sección juvenil del PP, conducía el vehículo que sufrió un accidente en el que viajaban Oswaldo Payá, el activista cubano Harold Cepero, ambos fallecidos en el siniestro, y el sueco Jens Aron Modig, presidente de la Liga Juvenil Cristianodemócrata de su país, que resultó herido leve, igual que el español.

Los cuatro viajaban el pasado 22 de julio en un vehículo de alquiler que, según la versión oficial, perdió el control e impactó contra un árbol.



http://www.lavanguardia.com/politica/20120803/54331692852/la-dgt-queria-retirar-el-carnet-a-carromero-por-hasta-45-multas.html

Quan la població d'un país deixa d'atendre les seves responsabilitats polítiques, que són un deure de tot ciutadà, agradi o no agradi. Apareixen el tipus de polítics que campen arreu de l'estat espanyol. Des dels ajuntaments fins al govern central, passant per tot el seguit d'institucions que hi ha pel camí. Fa anys que s'ha desatès aquesta responsabilitat, alguns no l'han tingut mai, acostumats al paternalisme, i l'antipolítica de la dictadura.
Quan aquella cultura de "pandillero ravalero", que té com a premissa sempre la raó del propi individu per sobre de qualsevol reglamentació. I quan el qui practica aquesta cultura del benefici depredador individual, pren una responsabilitat política, usa la llei contra els altres, però ell se la salta sempre que pot.
Em arribat a una situació social de barbàrie. La cultura, o més aviat la descultura que s'imposa des dels mitjans al servei de poder, que prediquen des de fa anys la premissa del benefici individual a qualsevol preu. Qualsevol norma social o ètica on hom ha de regular les seves apetències desmesurades de tot el que li ve en gana a cada moment, resta un anacronisme, un destorb que cal combatre. Aquesta és la moral d'un sector important de la societat espanyola, sobretot entre un sectors juvenils acostumats al consumisme, i tenir-ho tot sense esforç. Són les noves generacions, filles de la corrupció política, i social com a llei. Les noves generacions del salvis qui pugi.
En Camorrero, perdó Carromero és un exemple d'aquesta falta de moralitat, que més aviat és la ideologia extra-oficial del seu partit. Em tornat al medievalisme, l'ús d'una aparent camisa de força moral, el retorn a principis que liquiden la raó, i el pensament en favor d'un dogma radical catòlic. I com la majoria dels moralistes radicals d'aquesta religió, la doble moral de fer el contrari del que és predica. Fins i tot, arribant a les més flagrants il·legalitats, el pacte amb els poders que se salten les lleis en favor d'una sola llei, la del seu benefici. Tropes de destralers avancen, i prenen possessió de tot el que vingui en gana: matant, violant, arrasant, tot per divertiment o gust personal. Sota la creu tot esta permès per aplicar càstigs, i correctius als altres.
El problema és que anys de foment d'aquesta moral difícilment poden invertir-se, i menys sense una bon trasbals que se'ls emporti per davant, literal i realment.