La OTAN dejó morir de hambre y sed a 61 inmigrantes africanos
El diario 'The Guardian' asegura que la guardia costera italiana también ignoró el SOS de una embarcación de refugiados
És una mica cansat haver d'estar dient sempre les mateixes coses i que al final sempre s'imposi l'opinió oficial que els mitjans de comunicació repeteixen una i altra vegada.. Ja fa temps que som en el món de George Orwell, recordem el ministeri de la veritat de la seva obra 1984.. Només cal llegir el llibre per adonar-se que avui vivim en aquell món que ell va descriure. Però de tant en tant surten notícies com aquesta d'aquí dalt, el problema és que amb la insensibilitat que és gasta avui a la nostra civilització; sembla que la gent només és sensible quan els mitjans de comunicació decideixen engegar campanyes mediàtiques de llagrimeta fàcil, campanyes i maratons per recollir diners per malalties, o davant la mort d'algun famós molts arriben a plorar el que ni tan sols poden plorar per algun familiar mort. El fet que morin éssers humans d'un altre color de pell, o de zones que anomenem subdesenvolupades; ja se sap si son subdesenvolupats son uns bàrbars, la seva vida no val gaire, son fàcilment substituïbles, es reproduiran de seguida, son coses que passen per allà. Tots aquests raonaments son habituals entre amplis sectors de la població occidental. Així que la barbaritat de la notícia d'aquí dalt que desemmascara un cop més l'OTAN, molts, donats els temps que corren, pensaran que ja esta bé.
La que ha organitzat occident a Líbia no te nom, penseu que aquell era un país amb milions d'emigrants que havien anat a guanyar-se la vida allà, sobretot africans, però també asiàtics, europeus. En ser un país amb un nivell de vida equivalent a l'europeu, el més alt d'Àfrica gràcies a la poca població, i la exportació de petroli fàcil d'extreure i de bona qualitat. Doncs ara a Líbia, entre els sectors del govern que s'han passat a l'anomenada oposició, els mulàs de les mesquites que han predicat contra el govern, el ramat de xais musulmans sense cervell, tots al dictat dels interessos d'occident i les seves petrolieres. Hi ha un drama humà que va molt més enllà de les bombes, la destrucció i la mort de combatents, és el drama de milions d'emigrants que han quedat atrapats enmig del conflicte.
Però em sembla que a la majoria dels partit polítics i als ciutadans espanyols o europeus se'ls en fot, doncs mentre els que morin o pateixin siguin uns altres, la gent ja se sent segura i feliç darrera les protegides fronteres Europees.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada