Al final tindrem un disgust..

El Govern aprova el decret que permet la reobertura de Garoña

Permet que es pugui reprendre l'activitat nuclear fins a un any després del cessament

DIVENDRES, 21 DE FEBRER DEL 2014 - 18.12 H

El Consell de Ministres ha modificat aquest divendres el Reglament d'Instal·lacions Nuclears i Radioactives (RINR) que permetrà a la central nuclear de Santa María de Garoña(Burgos) sol·licitar la renovació de la seva llicència i la seva possible reobertura abans del 6 de juliol.

La modificació introdueix la possibilitat que, després de la declaració del cessament d'activitat d'una instal·lació nuclear, el seu titular pugui sol·licitar la renovació de l'autorització d'explotació, "tret que existeixin raons de seguretat que ho impedeixin i sempre que no hagi transcorregut més d'un any des de la declaració del cessament".

El Govern, a proposta del Ministeri d'Indústria, Energia i Turisme, ha donat llum verda a més a un reial decret que aprova el Pla General de Residus Radioactius que aplicarà el principi de reduir la generació de residus radioactius "al mínim possible", a més de carregar el cost de la seva gestió i la responsabilitat principal d'aquestes deixalles "als que les hagin generat". A més, aquest pla recollirà les estratègies i actuacions per a la gestió responsable i segura del combustible nuclear gastat i els residus radioactius, així com el desmantellament i la clausura d'instal·lacions nuclears.

Enresa desmantellarà les centrals

El finançament es portarà a terme a través del fons per al finançament d'activitats del Pla General de Residus Radioactius, gestionat per l'Empresa Nacional de Residus Radioactius (Enresa) i que se seguirà dotant de les taxes abonades pels titulars de les instal·lacions que generin els residus.

El reial decret estableix que li correspon a Enresa la gestió dels residus radioactius i el combustible nuclear gastat, així com el desmantellament i la clausura de les instal·lacions nuclears. Els residus radioactius generats a Espanya seran emmagatzemats definitivament al país, tret que existeixi un acord amb un altre Estat membre de la Unió Europea o un tercer país, a fi d'utilitzar una instal·lació d'emmagatzematge definitiu en un d'ells.

La central nuclear de Santa María de Garoña va tancar les portes el dia 6 de juliol després d'una moguda última etapa en què tan aviat se succeïen els anuncis del seu tancament com els de la seva pròrroga. El 2009, el Govern socialista de José Luis Rodríguez Zapatero va prorrogar el permís per quatre anys i va fixar el cessament de la seva explotació el 6 de juliol del 2013. No obstant, el juliol del 2012 el Govern del Partit Popular va modificar el decret de tancament i va concedir a l'empresa propietària (Nuclenor) un termini fins al 6 de setembre per sol·licitar formalment la pròrroga d'activitat fins al 2019.

Cost de les inversions

L'empresa va decidir no presentar la sol·licitud per motius econòmics, per l'elevat cost de les inversions per seguir operant i, sobretot, els nous impostos, i el desembre de 2012 va optar per tancar la planta.

Després del canvi legislatiu aprovat pel Govern, el Fòrum de la Indústria Nuclear Espanyola, associació que representa la indústria nuclear, ha qualificat la norma de "positiva, sense perjudici de les decisions que les empreses propietàries de les centrals nuclears puguin adoptar respecte a aquesta qúestió".

No obstant, l'oenagé Ecologistes en Acció argumenta que la reforma és "una nova cessió a les empreses elèctriques" i que "obre un important esvoranc" en la seva seguretat.

http://www.elperiodico.cat/ca/noticias/societat/govern-aprova-decret-que-permet-reobertura-garona-3124352

La vella i atrotinada central nuclear burgalesa, que ja va tenir molts de problemes en la seva última etapa de funcionament, podria deixar un extens territori de Castella com l'ha deixat la central de Fukushima al Japó. Per cert, es tracta del mateix tipus de reactor. Fukushima no para de vessar materials radioactius, aquesta setmana 100 tones..

Per no esmentar un accident com el de Txernobil, que aleshores afectaria a Europa, i potser al nord d'Àfrica, donada la situació meridional de la Península Ibèrica.

Negres boires amenacen l'horitzó de l'economia espanyola..

LES RAONS PER TÉMER UN MALSON

El fantasma de la deflació amenaça a l'economia espanyola

El BCE es queda sense marge de maniobra per combatre una possible caiguda dels preus generalitzada

EDUARDO LÓPEZ ALONSO / Barcelona

DILLUNS, 17 DE FEBRER DEL 2014 - 10.16 H

Bitllets de 50 euros.

El fantasma de ladeflació deambula per casa. L'última dada de l'alça de preus del gener confirma el que en l'economia familiar fa temps que la majoria ja coneix. Els preus cauen, però els ingressos baixen i el pessimisme es manté. El cercle viciós es desencadena.

Les estadístiques mostren que l'abaratiment dels carburants i l'estabilitat del preu del tabac han moderat la inflació interanual, que comparada amb el mateix mes de l'any passat es va quedar en el 0,2%. El més destacable d'aquesta freda dada és que es tracta de la taxa més baixa comptabilitzada almenys des del 1961.

Mario Draghi.

Sense pujada de gener

La pujada del gener ha desaparegut. Lainflació subjacent, la que elimina els preus més volàtils (que oscil·len més), mostra també la mateixa tendència. La inflació al gener s'ha situat una dècima per sota de la comptabilitzada al desembre, malgrat l'augment del preu de l'electricitat.

Estabilitat o amenaça

El Govern ha considerat que la dada d'inflació coneguda aquesta setmana passada mostra que l'economia espanyola es troba en un moment d'"estabilitat de preus" i ha assegurat que permet mantenir el poder adquisitiu de salaris i pensions. La patronal CEOE està en la mateixa línia interpretativa de les dades que el Govern de Mariano Rajoy. Contràriament, els sindicats consideren que la pujada dels preus de béns i serveis bàsics en un context de devaluació salarial obre un període d'incertesa per als pròxims mesos.

Deflació

¿S'han establert les bases per a l'arribada de la deflació o la caiguda generalitzada de preus? Els economistes no es posen d'acord. Malgrat que la majoria han begut en les mateixes fonts de saviesa, no existeix consens en la valoració del risc de caiguda de preus ni en els remeis previstos per al cas que el malson es faci realitat.

Opinions

Segons 22 dels 46 economistes consultats per Reuters en una recent enquesta, el risc de deflació és "una cosa greu", mentre que per a 14 d'aquests experts el problema no és seriós. Creix el temor que el BCE estigui subestimant els riscos. Potser aquesta actitud és la lògica davant un escenari per al qual no existeixen receptes màgiques.

Draghi i el marge de maniobra

El president del BCE, Mario Draghi, segueix l'evolució de la situació amb estoïcisme aparent i assegura que la zona euro avança cap a una recuperació "feble, fràgil i dispar". I s'ha de témer que aquest dispares refereixi a la marxa de l'economia més pròxima a la butxaca pròpia, especialment als habitants del sud d'Europa. Després d'abaratir el preu del diner al 0,25%, al BCE no li queda un gran marge de maniobra.

I les mesures per reactivar el consum han estat fins ara un gran fiasco a peu de carrer, ja que els crèdits són cars i el consum és feble. La que diuen que pot ser l'última opció és la decisió de rebaixar la taxa de dipòsits fins a percentatges negatius, és a dir, que el BCE ofereixi incentius als bancs que prestin els seus diners. És una possibilitat poc probable que a sobre tacaria la deteriorada imatge del BCE, al primar en plena crisi els principals causants de la debacle.

¿Per què és tan alarmant la deflació?

Per entendre les raons que fan témer tant un context de deflació, alguns economistes recorren a dibuixar un exemple a escala delscomptes personals. Expliquen que si una família suporta un deute igual al 100% dels seus ingressos i paga interessos del 4%, per exemple, el pes d'aquest deute tendeix a disminuir amb el pas del temps de manera gairebé vegetativa en una situació normal. La inflació compensa els costos financers del deute i més si els ingressos augmenten. No obstant, en una situació real de deflació familiar (aquesta que a Draghi li sembla dispar però que a Espanya s'estén), els ingressos disminueixen, els preus baixen i el pes del deute es fa cada vegada més insostenible, ja que els tipus d'interès ja no poden baixar més.

Els efectes, l'efecte Ricardo

En una situació com aquesta de deflació o expectatives negatives futures continuades, les despeses importants s'ajornen, es renegocien els contractes de serveis o s'eliminen, les taxes d'estalvi augmenten en el cas dels que mantenen els seus ingressos i disminueixen per als que veuen les seves expectatives laborals retallades. A aquells amb rendes altes els és més barat viure, per als hipotecats l'angoixa augmenta perquè el marge de maniobra s'estreny. La caiguda dels preus contribueix a fer que l'opinió pública i els empresaris en particular tendeixin a considerar que els empleats tenen sous alts, de manera que augmenten els acomiadaments i s'eleven les diferències socials entre els que tenen un lloc de treball i els que no. La inversió empresarial tendeix a augmentar a l'augmentar els marges i disminuir les vendes, s'eleva la productivitat per empleat i apareix un efecte de segona ronda d'elevació de salaris posterior amb més oferta però escassa demanda i més diferències salarials i socials de nou. La inversió estrangera augmenta en mercats deflacionistes per aprofitar l'estabilitat de l'estalvi i les oportunitats d'inversió i s'incrementen encara més els efectes generals. Tot aquest conjunt d'efectes concatenats rep el nom d'efecte Ricardo.

Japonització

A aquest malson deflacionista els economistes el denominen habitualment també japonització de l'economia al recordar la situació que ha patit el Japó durant diverses dècades. Creixement apàtic, alt nivell de deute públic, contracció del crèdit, divisa forta, envelliment demogràfic... tots ells elements comuns amb la situació actual. La cura d'austeritat s'ha convertit per a molts en la principal amenaça per a l'economia europea, de manera que consideren que el camí a seguir s'ha d'assemblar a l'elegit pel dels japonesos: injectar diner públic i tornar a endeutar-se. No obstant sembla difícil fins i tot amb l'activació de la màquina dels diners del BCE que torni l'optimisme i es recuperi el consum si no és possible restablir les rendes de la majoria, que pugin els salaris de nou amb preus controlats i que el crèdit es canalitzi de la banca als particulars amb fluïdesa.

http://www.elperiodico.cat/ca/noticias/economia/fantasma-deflacio-amenaca-leconomia-espanyola-3106509

Tornen els sabres..?

POLÍTICA  ÚLTIMA ACTUALITZACIÓ DILLUNS, 17 DE FEBRER DE 2014 05:00 H

Rajoy envia un general per amenaçar una Catalunya independent

A manca de valentia per part del govern espanyol per afrontar el repte de la democràcia que plantegen els catalans, Rajoy envia un general de l’exèrcit per escenificar la cultura de la por

Francisco Javier Abajo, general de l’exèrcit espanyol i responsable de la Força Logística Opertiva (FLO) en una entrevista concedida a la ràdio gallega ha assegurat que l’exèrcit espanyol està tranquil davant el procés sobiranista català i que confien que el govern actuarà de la millor manera en benefici d’Espanya.  Abajo també ha aprofitat per llençar una amenaça en tota regla contra  el procés sobiranista que forma part de l’estratègia de la port del govern espanyol, per atemorir i desmoralitzar i posar pals a les rodes al procés sobiranista.

“L’exèrcit espanyol sap el que ha de fer si arriben les ordres del govern”

Una amenaça amb tota regla, la violència és la resposta del govern espanyol al que ells consideren desafiament sobiranista, res a negociar és la seva tàctica i ara és el moment d’enviar els missatges oportuns en aquest sentit, intentar dividir la societat catalana, i crear un ambient de crispació.

L’exèrcit no parla si el govern espanyol no ho diu

Les paraules del general no són les seves declaracions, ha parlat de Catalunya seguint les instruccions del govern espanyol, en una fase en que val tot, tot menys el dret a decidir dels catalans, per això ara la nova campanya d’intoxicació i d’atiar la por mitjançant les amenaces. 

http://www.directe.cat/noticia/334931/rajoy-envia-un-general-per-amenacar-una-catalunya-independent

Sembla que Espanya no canvia, davant els mateixos reptes democràtics la mateixa medecina repressiva..

Sardenya podria decidir..

Michela Murgia: 'Volem una Sardenya lliure!'

Discurs íntegre de la candidata de Sardegna Possibile en l'acte de final de campanya a Càller divendres a la nit · 'Hem il·luminat Sardenya', va dir

'No coregeu el meu nom, ja no hi haurà mai més una sola persona que es farà càrrec de tot', cridava divendres a la nit la candidata de Sardegna Possibile, Michela Murgia, en l'acte de final de campanya, des de l'esceneri de la plaça del Carmine de Càller, plena a vessar, mentre el pública corejava 'Michela, Michela'. I va afegir: 'Recodeu i recordeu-me que no sóc jo qui us representa, perquè ho hem de fer tots junts. [...] Això que fem no és el meu somni, és el somni de tots nosaltres. En aquests mesos hem intentat de construir una manera de ser potents junts. Aquesta és la política que volem. No us n'oblideu i no permeteu que jo me n'oblidi. Si no ho fem així, no haurem aconseguit canviar res. La nostra revoució comença amb la manera com fem les coses. Si volem ser realment lliures, aquesta és manera en què hem de governar.'

En el discurs, Murgia es va mostrar meravellada per haver omplert la plaça i va recorda que els altres dos candidats amb opcions de guayar, Ugo Cappellacci i Francesco Pigliaru feien els actes de final de campanya en sales d'hotel. I va acusar l'actual president, Cappellacci, a qui va acompanyar Berlusconi, d'haver hagut de pagar i fer venir ciutadans en autocar per omplir la sala.

Càller, capital de la nació

'Volem una Sardenya lliure!', va exclamar Murgia, i va remarcar que tancaven la campanya a Càller perquè la ciutat havia de recuperar el rol de 'capital de la nació sarda'. Una nació, va dir, que inclou cada racó de l'illa. 'Hem construït una xarxa, hem tornat el protagonisme i la dignitat de tots els pobles de Sardenya. Hem il·luminat Sardenya. Tota l'illa. I tota l'illa entrarà amb nosaltres al consell regional [l'equialent al parlament]', va exclamar.

'Ja hem guanyat, però a més a mes el 17 guanyarem les eleccions'

I al final va concloure el discurs dient: 'Ja hem guanyat; però a més a més el 17 també guanyarem les eleccions, amb vosaltres.'

Per a més informació sobre aquestes eleccions, vegeu aquest article:Eleccions històriques a Sardenya.

http://www.vilaweb.cat/noticia/4173620/20140216/michela-murgia-volem-sardenya-lliure.html

La candidatura Sardenya Possible, a banda de constituir una nova manera d'organitzar-se políticament, amb una estructura assembleària, i clarament progressista. Reclama la possibilitat que el poble Sard decideixi si vol la seva independència d'Itàlia.

Sardenya Possible podria aconseguir imposar-se en aquestes eleccions a les altres candidatures sucursalistes del grans partits italians. Aquestes han hagut de recorre a partits sobiranistes o fins i tot independentistes; incloent-los dins les seves coalicions per atreure un vot que podria decantar-se cap el sobiranisme sense concessions de Sardenya Possible.

Al final, després d'aquestes eleccions, sigui quin sigui el resultat; Sardenya podria seguir la pauta del procés català, o fins i tot avançar-la. Car l'estat italià és un estat democràtic on es prima la voluntat popular per sobre de les lleis, les trampes i les repressions de l'anacrònic estat espanyol.

La que faltava..

Primera veu del PSC en contra la immersió lingüística

Victòria Camps argumenta que la cohesió social a Catalunya que s’atribueix al model d’immersió lingüística es podria haver aconseguit també amb una major flexibilització a favor del castellà.

Navarro amb Camps durant la campanya a favor del model federal  a Girona.

El que està en qüestió és un model monolingüe d’educació

Camps posa en dubte que la sentència del TSJC atempti contra el model d’immersió. “No puc creure que la consellera Irene Rigau digués seriosament que la immersió lingüística està tocada de mort, després de conèixer la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. De veritat pensa que per introduir una assignatura en castellà la immersió corre perill?, es demana la professora emèrita de la UAB, i conclou que “l'enrenou que es produeix cada vegada que es posa en qüestió el model d'immersió lingüística porta a la sospita que no s'està discutint a partir del que de fet passa, sinó una qüestió de principi: l'ensenyament a Catalunya ha de ser monolingüe”.
 
On el PSC conviu amb Ciutadans
 
La professora emèrita coincideix amb el que va escriure Francesc de Carreras en referència  a que una “llei és arbitrària quan només es compleix quan convé” i assegura que tothom estarà d’acord en que els tribunals que s'han pronunciat sobre el model d’immersió només demanen que el castellà no quedi relegat a la categoria de llengua estrangera.
 
Les polítiques públiques són instruments ideològics 

Camps argumenta que des de Catalunya ens agafem a certs principis com si fossin sagrats i que després critiquem que es sacralitza al constitució, i que “tot tindria un acord fàcil i gens traumàtic si les polítiques públiques deixessin de ser instruments d'ideologies, que discorren a esquena del que passa al carrer.”, i posa com a exemple les necessitats que pot tenir un alumne d’Olot o un de l’àrea metropolitana.
 

 http://www.directe.cat/noticia/334372/primera-veu-del-psc-en-contra-la-immersio-linguistica

Ja m'extranyava a mi que la senyora catedràtica de la UAB no hagués piulat encara.. I si, de camí cap l'ètica fa temps que es va quedar encallada en l'estètica..

Empresaris alemanys contra la independència de Catalunya: ni tan empresaris, ni tan alemanys..

El peculiar currículum dels 'empresaris alemanys' contraris a la independència

Cercle de Directius de Parla Alemanya es desvincula 'totalment' de l'anomenada 'Declaració de Barcelona'

Avui s'ha presentat un manifest d'empresaris, la majoria dels quals alemanys, anomenat 'Declaració de Barcelona', per expressar l'oposició a la independència de Catalunya. Alguns dels signants, però, són ex-directius de les empreses a les quals diuen representar, i molts d'altres que, tot i que els impulsors diuen que tenen el seu suport, no han volgut donar el nom. És més: un dels responsables del text és Albert Peters, que fins el 2010 va ser responsable del Cercle de Directius de Parla Alemanya (KDF), amb seu a Barcelona. Però fonts d'aquesta organització han dit a ViaWeb que KDF es desvinculava absolutament del document.

Aquesta associació d'empresaris alemanys ha dit que no volien que se'ls barregés amb aquests assumptes i que la seva posició en relació amb el procés d'independència de Catalunya era de 'total neutralitat'.

De fet, la gran majoria dels empresaris que signen el manifest ho fan a títol personal, perquè les empreses no es volen posicionar. Entre aquests hi ha el conseller delegat de BASF Espanya, Erwin Rauhe, que, de fet, és italià; nascut al Tirol del Sud, forma part de la minoria de parla alemanya a Itàlia.

Un altre dels signants destacats és Hans Peter Vogelsanger; la seva companyia és una petita empresa de jardinera amb una facturació anual inferior al mig milió d'euros i menys de deu treballadors. Té dues webs de l'empresa, cap de les dues en funcionament. Són aquesta hpwood.com/ ibotanic-house.com/.

De fet Hans Peter Vogelsanger és conegut més per la seva activitat en el món dels salts eqüestres, ja que és es director a Barcelona del Concurs de Salts Internacionals.

El manifest

Aquest manifest diu que Catalunya ha de romandre dins d'Espanya, i no pas ser independent, perquè seria 'dèbil i quedaria fora d'Europa'.

A més, els signants del manifest lamenten que en una Catalunya independent 'no existiria el finançament a través del Banc Central Europeu, i tampoc existiria la lliure circulació de treballadors, mercaderies, serveis i capitals (...) Tots els convenis per evitar la doble imposició i els referits a la Seguretat Social haurien de renegociar-se en un llarg procés; i tot això comportaria nefastes conseqüències per a l'economia a Catalunya", han afegit en el manifest, que conclou amb un advertiment, si més no, polèmic. 'Alertem dels perills d'un fervor nacionalista, que a l'últim segle ha portat patiments immensurables a Europa i que tampoc portarà res bo per a Catalunya'.

http://www.vilaweb.cat/noticia/4172599/20140211/peculiar-curriculum-empresaris-alemanys-contraris-independencia.html

Més aviat una colla de fantasmes... Per cert ja que parlem de fantasmades.. Diuen que Hitler no es va suïcidar. Hi ha la hipòtesi que no s'amagués a Espanya de Franco.. En saben alguna cosa aquests "empresaris"? No han estat ells els que han convertit Europa, altra vegada en un camp d'extermini de pobres..?

Mireu si la cosa és penosa..

El juez Castro, aclamado tras la declaración de la infanta

Varios ciudadanos concentrados en los alrededores del juzgado aplaudieron al magistrado cuando se marchó de los juzgados en su conocida 'scooter', tras haber interrogado a Cristina de Borbón durante cinco horas

El juez instructor del caso Nóos, José Castro, ha salido de los juzgados a las 18:20 horas en moto y ha sido aclamado por los ciudadanos que desde primera hora de la tarde se han congregado a las puertas de los Juzgados de Palma, donde este sábado ha prestado declaración la infanta Cristina como imputada en el marco de esta causa.

Castro ha sido aplaudido y aclamado con gritos de "justicia" por un grupo de ciudadanos que se encontraba en las inmediaciones de los Juzgados con motivo de la declaración.

Como viene siendo habitual, el magistrado ha abandonado las dependencias judiciales conduciendo su moto, después de haber interrogado a la Infanta Cristina durante cinco horas.

Muchos portaban pancartas como 'La justicia tiene un nombre: Castro'Las muestras de apoyo al magistrado también se han sucedido esta mañana en la manifestación que ha tenido lugar frente a los Juzgados de Vía Alemania, donde muchos de los asistentes posicionado en favor del juez, coreando lemas como "No diga justicia, diga Castro". Muchos de estos también portaban pancartas como La justicia tiene un nombre: Castro.

La salida de Castro de los Juzgados ha tenido lugar unos minutos después de que la infanta Cristina abandonara la Audiencia de Palma de Mallorca a las 18.10 horas de la tarde en el mismo automóvil en el que llegó esta mañana a la sede judicial.

En el momento de abandonar los juzgados la infanta se ha despedido de los periodistas que aguardaban en la puerta con un "hasta luego", "gracias".

http://www.publico.es/politica/500849/el-juez-castro-aclamado-tras-la-declaracion-de-la-infanta

Mireu si estan malament els espanyols, mancats absolutament d'una societat, mínimament justa i democràtica.. Han d'aplaudir un jutge que vol fer justícia.. Bé, això sembla, ja veure'm com acaba tot plegat.. Jo diria que com sempre.. Penes simbòliques, carpetades, perdons, o passem una altra cosa.. Us asseguro, coses similars no passen a cap país.. No s'aplaudeix a un jutge per fer la seva feina.

El que fa més pena és veure les poques eines, o ocasions que tenen els espanyols per albirar una brillandor de justícia.. O més que brillantor, un petit bri o escletxa d'esperança davant un poder intocable i totalment blindat d'impunitat.

Sempre ho he pensat que ens l'acabarien foten..

EL PROCÉS SOBIRANISTA

Homs no descarta que tots els espanyols votin sobre el futur de Catalunya

La Generalitat obre la porta perquè el conjunt dels ciutadans de l'Estat es pronunciïn sobre les reformes legals que impliquessin un 'sí' a la independència

EL PERIÓDICO / Barcelona

DIJOUS, 6 DE FEBRER DEL 2014 - 12.35 H

El conseller de Presidència i portaveu de la Generalitat, Francesc Homs, no descarta que tots els espanyols puguin votar sobre el futur de Catalunya si el resultat de la consulta sobiranista requereix un canvi en la Constitució. "Si aquesta opinió és majoritària en relació amb la independència això s'haurà de negociar amb les institucions de l'Estat i ja veurem el resultat d'aquesta negociació", ha subratllat el conseller, obrint la porta a consultar tots els ciutadans espanyols. "Òbviament, la posició de l'Estat la fixarà el conjunt de la sobirania de l'Estat espanyol", ha admès.

En una entrevista a la Cope, Homs ha assenyalat que la consulta obre un període de negociació amb les institucions de l'Estat per veure com s'encarrila el resultat que s'obtingui, si es convoca, el pròxim 9 de novembre. La consulta, la legalitat de la qual ha defensat una vegada més el conseller, "generaria", ha recalcat, "un procés de negociació on s'haurien de modificar, si fos el cas com a conseqüència d'aquest procés, totes les lleis necessàries, inclosa una reforma de laConstitució". Aquesta modificació de determinats articles de la Carta Magna requeriria, doncs, ha admès el conseller, un pronunciament de tots els espanyols.

Homs ha recalcat que la consulta només ha de servir per conèixer l'opinió dels catalans i que no genera automàticament una "situació jurídica nova", sinó que només obriria aquest procés de negociació per encarrilar la voluntat de les urnes en el qual, si fos el cas, s'haurien de modificar lleis, inclosa la Constitució".

Exposició a Madrid

El portaveu de la Generalitat, que ja va expressar la seva intenció d'explicar el procés sobiranista en mitjans de comunicació espanyols, es troba aquest dijous a Madrid, on inaugurarà, a la seu de la delegació de l'Executiu català, l'exposició '1714. Memòria gràfica d'una guerra'.

http://www.elperiodico.cat/ca/noticias/politica/homs-consulta-vot-tots-espanyols-3076611

Bé, ja són molt anys i moltes preses de pel.. CiU ja no sap que fer amb la patata calenta del procés independentista a les mans.. Comença el replegament?.. O tirar aigua per aigualir la gasolina..? Qui es creu aquesta fal·làcia: encabir la independència a la Constitución..O l'animalada més gran: que votin tots els espanyols. Bé, alguns es posaran contents.. Però, es pensen que no veuran les orelles al llop.. Ara si que ens fotran a tots, ben fotuts..Si, encara més, perquè  és possible fotre més al que no s'adona ni on te la mà dreta..

L'Euro ha fracassat..

Costas Lapavitsas: "El euro ya ha fracasado"
El economista griego considera que la eurocrisis se ha trasladado a Francia y que en la periferia existe una sensación de estabilización porque se ha aceptado la austeridad impuesta por Berlín y Bruselas

El griego Costas Lapavitsas es profesor en la Universidad de Londres SOAS y colaborador del diario británico The Guardian. A finales de enero visitó Barcelona invitado por grupos y movimientos de la izquierda catalana, con los que se reunió para debatir y reflexionar acerca de fenómenos como la Plataforma de Afectados por la Hipoteca (PAH) o la independencia de Catalunya. Es miembro del Research on Money and Finance (RMF) y ha publicado diversos libros sobre el funcionamiento de los mercados y política monetaria.

Cuando le entrevisté por primera vez a finales de 2011 usted me dijo que el BCE no era la solución mágica a la crisis de la eurozona. Lo cierto es que después de las palabras de Mario Draghi en julio de 2012 - "El BCE está listo para hacer todo lo que sea necesario para preservar el euro. Y créanme, será suficiente" - la presión en muchos países, como en España, ha bajado notablemente.
¿Todavía opina que el BCE no es la solución?

Sigo pensando que el BCE no es la solución. Lo que sucedió en 2011 y 2012 es que los países de la periferia aceptaron la austeridad exigida por Berlín y Bruselas. Aceptaron reducciones salariales y desempleo. Sus economías se encaminaron a una recesión. Se han estabilizado las finanzas públicas y se ha estabilizado en déficit exterior. La respuesta fundamental la ha otorgado la recesión.

Pero, ¿algo sí que hizo el BCE, no es cierto?

Por supuesto, el anuncio de Mario Draghi, que nunca ha sido llevado a cabo, ha sido capaz de pacificar los mercados financieros pero únicamente porque la recesión ha sido aceptada por la población en los países periféricos. El BCE no ha resuelto la crisis, la austeridad ha estabilizado la situación y lo ha hecho transformando la crisis financiera en una crisis de la economía real.

¿Estamos lejos entonces de una solución estable a la crisis de la eurozona?

Se ha estabilizado el déficit fiscal y el déficit exterior y, por consiguiente, los mercados financieros. Es cierto, es así. Pero la crisis se ha convertido en una crisis en la economía real. Falta crecimiento y hay desempleo y empobrecimiento.

¿Se ha trasladado las crisis de la periferia a otros países?

Así es. La eurocrisis se ha movido al corazón de la eurozona. Francia e Italia se enfrentan ahora a los mismos problemas que la periferia en 2010 y 2011. La crisis está ahora en Francia e Italia.

¿Existe más desigualdad ahora que al inicio de la crisis?

Por supuesto. Así es cómo se ha estabilizado la situación. Imponiendo la recesión, imponiendo austeridad, sin crecimiento, más empobrecimiento y enormes problemas sociales para la mayoría de la clase trabajadora.

¿Nos podemos olvidar de ideas que hace un par de años sonaban con fuerza como la de un euro de dos velocidades?

No creo que vaya a haber un euro a dos velocidades, ni dos euros diferentes. Creo que la política que procede de Berlín y Bruselas es la de la austeridad de todos los países de Europa. Y Francia se encuentra ahora en una situación imposibe. El auténtico problema ahora de la eurozona es Francia. Tiene un gran brecha de competitividad con Alemania.

¿Por qué?

Esta brecha de competitividad que la periferia tenía respecto a Alemanoa en 2010-11 ahora se reproduce en Francia. Los salarios en Alemania se han congelado o subido un poco, los salarios en Francia han crecido en línea con la inflación y esta brecha hace muy difícil que la economía francesa pueda crecer de modo significativo. Si Francia se encamina hacia la austeridad, como la periferia, Europa se enfrenta a serios problemas. Una depresión. Y Francia se enfrenta a problemas sociales y politicos muy grtades. La crisis de la eurozona se ha movido al corazón del euro.

¿Cómo ve el desarrollo de la crisis dentro de cinco años?

Es dificil. La eurozona continuará inestable como en los últimos años. Será peor que ahora incluso debido a la tensión entre Francia y Alemania. La moneda no es sostenible, simplemente se ha estabilizado. Si la moneda común fracasa, la UE se enfrenta a una crisis enorme.

¿Usted cree que el euro fracasará?

El euro ya ha fracasado. Era un proyecto que se suponía que debía crear convergencia, crecimiento y solidaridad entre los pueblos de Europa; se suponía que debía crear un carácter común entre los europeos. El euro ha creado divergencias, recesión, pobreza, es como una camisa de fuerza para Europa, hace aumentar la tensiones nacionales y la sociales en toda Europa. Sale adelante porque se inculca miedo. No creo que esto sea sostenible por mucho tiempo

¿Cómo ve la situación de Grecia?

Grecia es un desastre. En 2010 debería haber salido del euro y situar su economía en otra dirección. Debería haberse enfrentado a la crisis, por supuesto, y se hubiera recuperado pronto y ahora estaría creciendo. La catástrofe económica y social en Grecia es peor de la que sucedió en Argentina a finales de los 90 y principios de 2000. Es lo que pasa cuando estás dentro de esta estructura monetaria que es el euro.

Éste ha sido su primer viaje a Barcelona. ¿Cómo valora cuestiones como la independencia de Catalunya?

La situación en Barcelona es muy interesante desde muchos puntos de vista. Estoy muy sorprendido por la fuerza que tiene la idea de que la independencia de Catalunya proporciona una respuesta, una solución a la actual crisis. Estoy alucinado por la vitalidad de los movimientos sociales. Creo que el nivel de entendimiento de los problemas económicos de España y de Catalunya no son lo elevados que deberían ser.

¿Por qué?

Creo que debería existir más comprensión acerca de las implicaciones que supondría una eventual independencia en la economía catalana. Hay mucha complejidad que todavía no se comprende a nivel de la UE. Los movimientos sociales en Catalunya tienen que discutir más a fondo estos aspectos.

Leer más: http://www.lavanguardia.com/economia/20140205/54399861794/costas-lapavitsas-euro-fracasado.html#ixzz2sTeqtLBB
Síguenos en: https://twitter.com/@LaVanguardia | http://facebook.com/LaVanguardia

Però no hi ha una solució màgica, ni fora de l'euro, ni dins.. Solucions individuals poden trobar un camí, però una Europa re-situant-se també serà un bon terrabastall..De totes maneres, fa temps que era previsible que la crisi s'aniria traslladant de la perifèria cap el centre de la UE.. Ara comença a veure's amb França.