dimecres, 28 de maig del 2014

Això és una brutalitat..

Les famílies aporten el 90% de la recaptació d'impostos, mentre les grans empreses no arriben al 2%

Una campanya d'Oxfam Intermón, "Tant tens, tant pagues?", demana un nou model fiscal: no apujar més l'IVA, eliminar escletxes legals per evadir impostos i lluita contra el frau

La política fiscal ha de ser el cor del model de cada país i en el cas de l'espanyol i el català es demostra com un instrument que afavoreix el creixement de les desigualtats. Aquest és la conclusió que, segons Oxfam Intermón, es desprèn del seu estudi sobre fiscalitat que conclou que les famílies aporten nou de cada deu euros que es recapten a l'Estat via impostos, mentre que la contribució a les arques públiques de les grans corporacions no arriba ni al 2%. L'informe, dins la campanya, "Tant tens, tant pagues?" s'ha presentat aquest dimecres a Barcelona.
Les famílies van aportar el 2011 (l'últim any amb dades desagregades) gairebé 50 vegades més a les arques públiques que les grans empreses a Espanya, una situació afavorida per un sistema fiscal "amb uns forats immensos", ha lamentat el director d'Oxfam a Catalunya, Francesc Mateu. "És el que explica que tot i tenir els tipus nominals més elevats de la UE, la recaptació final estigui entre les més baixes," ha afegit.
La tributació que paguen les rendes del treball (a través de l'IRPF de tots els treballadors) és el que sosté les arques públiques, mentre que les rendes del capital gaudeixen d'instruments per escapar-se d'aportar el que els pertocaria. "Com pot ser que el tipus màxim de l'IRPF sigui del 56% a Catalunya mentre el màxim que pugui tributar una gran fortuna arribi al 27%?", s'ha preguntat l'inspector d'Hisenda del sindicat Gestha Miguel Ángel Mayo.
L'Impost de Societats és una mostra dels trucs legals que permeten a les empreses (les grans sobretot) pagar molt menys del que suposadament els tocaria. El 76% de la recaptació d'aquest impost, de fet, prové de les pimes, mentre que les grans corporacions, que sobre el paper haurien de tributar un 30% acaben pagant un 3,5% de mitjana.
L'informe recull detalladament les pràctiques que les empreses fan per no pagar o pagar molt menys d'Impost de Societats: crear un endeutament fictici (ja sigui obrint una filial en algun país on es paga molt menys i així deduir aquestes despeses de la base imponible a Espanya o bé generant endeutament via internacionalització) o bé jugar amb els ingressos i despeses per generar pèrdues.
No apujar l'IVA, sí lluitar contra el frau
Mentre aquestes desigualtats persisteixin, Mateu s'ha mostrat contrari de plantejar una reforma fiscal que passi per apujar encara més l'IVA. "Apujar l'IVA encariria els aliments, el consum que fa tothom, amb el risc d'ofegar encara més la classe mitjana, castigar els pobres que ja no disposen de rendes mentre n'hi ha uns quants de més rics que segueixen sense pagar", ha dit el director d'Oxfam Intermón.
La campanya engegada a Espanya, a través d'un decàleg de propostes, coincideix amb el debat sobre la reforma fiscal que es proposa fer el govern. Oxfam Intermón rebutja que s'abaixin les cotitzacions que paguen les empreses i proposa un decàleg de mesures per afavorir que el sistema fiscal sigui més just i equitatiu, amb un objectiu redistributiu real.
La lluita contra el frau fiscal ha de ser un eix fonamental d'aquesta estratègia espanyola. Segons les dades elaborades per la Plataforma per una Fiscalitat Justa, a Catalunya el frau fiscal se situa en 16.000 milions d'euros. Només en evasió d'impostos (excloent el frau a la Seguretat Social) l'Estat deixa d'ingressar cada any més de 59.500 milions d'euros, segons l'informe d'Oxfam.
http://www.ara.cat/economia/families-recaptacio-publica-empreses-arriben_0_1146485534.html
I com podem anar bé així..? Mai, de cap de les maneres..

dimarts, 27 de maig del 2014

Que es preparin els de PODEMOS..

González dice que la revolución bolivariana está "de moda"

El expresidente español ironiza sobre el éxito electoral de Podemos en las europeas

Foto de archivo de Felipe González en Granada. EFE

Foto de archivo de Felipe González en Granada. EFE

El expresidente del GobiernoFelipe González ha ironizado hoy sobre el éxito electoral de Podemos en las elecciones europeas, al afirmar que la revolución bolivariana "se está poniendo de moda en España".
González ha hecho esta apostilla durante su intervención en una mesa redonda celebrada en el acto conmemorativo del XV aniversario de la Fundación Euroamérica, en presencia del Príncipe de Asturias y del ministro de Asuntos Exteriores,José Manuel García-Margallo.
Al reflexionar sobre las relaciones entre la UE y América Latina y analizar la situación en Europa, ha hecho hincapié en las conclusiones más inmediatas de los comicios europeos; "el domingo está muy cerca", ha advertido.
"Los ciudadanos europeos clamorosamente han dicho que la política que se ha llevado de lucha contra la crisis no les gusta, incluso los que han votado a los grandes partidos", ha aseverado González.
A renglón seguido se ha preguntado por qué esta política no les gusta, para concluir que "porque ha sido equivocada, sencillamente", respecto al papel jugado por EEUU en la crisis económica mundial. En su opinión, la "obsesión" de este país no ha sido la deuda o el déficit, sino el crecimiento y el empleo, y promover políticas activas para mejorar la economía en un ciclo económico negativo. Y es aquí donde ha aclarado que no estaba comparando Europa "con la revolución bolivariana, que además se está poniendo de moda en España", sino con los EEUU.
"Nos hemos equivocado, y una de las cosas que haríamos bien es decir: esto hay que corregirlo", ha admitido, antes de reconocer que coincide con la canciller alemana, Angela Merkel, cuando afirma que el populismo y la demagogia se combaten creciendo. "Y yo añadiría, creando empleo", ha agregado. Y respecto al auge de los movimientos sociales en Europa, ha afirmado que son "difíciles de interpretar" aunque sólo sea porque sus propios protagonistas sólo saben "que lo que hay no les gusta".
González ha participado en una mesa redonda sobre Las relaciones UE-América Latina: evolución en los últimos quince años, junto a la secretaria general iberoamericana, Rebeca Grynspan, y el eurodiputado Ignacio Salafranca.
http://www.publico.es/politica/523450/gonzalez-dice-que-la-revolucion-bolivariana-esta-de-moda
Tot el desplegament de foc artillat caurà sobre ells.. La maledicció satànica, les plagues bíbliques, els pedofans babosos de les tertúlies, els polítics amb morrió de l'IBEX, els mitjans a sou del baquillat.. A sonat el trombó de caça, i els gossos ja corren amb la consigna: a por ellos.!!! Com si fossin carnassa per l'estat feixista que es diu Espanya..
Encara els sortirà el tret per la culata, i a les properes eleccions sumaran molts més vots.. En aquests moments la propaganda en contra pot ser com una escopeta rovellada..


divendres, 25 d’abril del 2014

Estat Units, previsiblement, apujarà les taxes d'interés el 2015, això serà un cop molt dur per les economies i les butxaques endeutades..

Estiman que Fed subirá tasas en segundo semestre de 2015

Estiman que Fed subirá tasas en segundo semestre de 2015
De un total de 63 economistas encuestados por Reuters, 32 proyectaron que la Reserva Federal subiría las tasas interbancarias el próximo año.
La Reserva Federal de Estados Unidos comenzaría a subir las tasas de interés en el tercer trimestre del próximo año, en la medida que caiga la tasa de desempleo y la economía trace un nuevo sendero de expansión más fuerte, mostró un sondeo de Reuters entre economistas.
El banco central estadounidense rebajó las tasas de interés de referencia al mínimo histórico cercano al cero por ciento en diciembre del 2008 y se comprometió entonces a mantenerlas así todo el tiempo necesario hasta que la economía se recuperara.
De un total de 63 economistas encuestados, 32 proyectaron que la Fed subiría las tasas interbancarias en el segundo trimestre del 2015 o en el tercero, mientras que 14 previeron un aumento de tasas antes que eso, y otros seis lo anticiparon para algún momento después.
Dos simplemente respondieron que sería en algún momento del 2015. La mediana de las proyecciones apuntó al tercer trimestre.
"La tasa de desempleo probablemente caiga debajo de 6 por ciento hacia el segundo semestre del 2015 y eso está muy cerca del pleno empleo", dijo Scott Anderson, un economista de Bank of the West en San Francisco. "Eso comenzará a elevar el crecimiento de los salarios para ese período".
El sondeo estimó que la tasa de desocupación promediaría el 6,4 por ciento este año.
Esto sugiere que tan pronto como en el segundo trimestre del año en curso, la tasa de desempleo podría caer debajo del nivel de 6,5 por ciento que según han dicho los responsables de la Fed, provocaría debates sobre cuándo habría que subir las tasas.
No obstante, los funcionarios han dejado en claro que las tasas de interés seguirán bajas por algún tiempo incluso si se cumple la condición del umbral del desempleo. Los responsables están considerando cómo modificar su orientación sobre la política monetaria a futuro.
"Su compromiso se pondrá a prueba. Podrían comenzar a elevar las tasas de interés antes de lo que prevén los mercados", dijo Ryan Sweet, un economista de Moody"s Analytics en West Chester, Pennsylvania.

REUTERS

http://www.rpp.com.pe/2014-03-12-estiman-que-fed-subira-tasas-en-segundo-semestre-de-2015-noticia_676240.html

Segur que molta gent pensarà que tant se li dona que la reserva federal d'Estats Units apugi les taxes d'interès.. D'això se'n diu ignorància, o ser curt de mires.. Si tal com es comença a dir: l'any 2015, Estats Units apuja les taxes d'interès. Significarà que tots els deutes es multiplicaran de manera alarmant, i per molts països, i ciutadans, esdevindran impagables.. 
Recordem que des del 2008 la taxa d'interès ha estat anormalment baixa, al voltant del cero per cent. Això volia dir que l'interès sobre el diner prestat era baixíssim. Per això han desaparegut els crèdits. Els bancs, a banda de, per morositat; van deixar de prestar perquè no els era negoci. Això va comportar un moviment dels bancs cap la compra de deute públic. Era més rendible prestar a l'estat, sobretot amb l'ajut de les agències de qualificació, que especulaven a l'alça, fent perdre sempre alguns estats, en benefici dels prestamistes.. Aquest és el cas Espanyol.. Espanya ha vist aquest últims cinc anys créixer el deute públic fins a situar-se en paral·lel als PIB (Producte Interior Brut). Darrera d'aquest endeutament han vingut les retallades en el sector públic, i en els serveis socials. 

El discurs conservador ha aconseguir enganyar la gent, en el sentit que una majoria s'ha cregut que tot el problema del deute venia per l'excés de despesa social. Quan en realitat era una barreja de corrupció en connivència amb els grans interessos econòmics i financers..Això ve de dècades enrere.

Què passarà el 2015, si Estats Units retira els incentius econòmics davant al crisi, i opta per aquesta previsible pujada de les taxes d'interés..? 
Passarà que en el cas d'Espanya el deute públic esdevindrà impagable, catastròfic. Segurament s'optarà per solucions de xoc que comportaran el desmantellament absolut dels serveis públics: educació, sanitat, assistència social, etc.. que ja estan patint una disminució constant, i a la baixa. Patiran una amputació radical, i sense anestèsia. Però el deute de l'estat, i dels hipotecats, no disminuirà, ans el contrari, serà un pou sense fons. No cal que digui que passarà amb l'economia en general, doncs, no sols es produiran acomiadaments de funcionaris, sinó que seguiran tancant negocis, i empreses, amb la conseqüent caiguda del poc treball que encara resta indemne.

Però ho deixo aquí: per mirar que passarà amb una economia altament endeutada com l'espanyola, si s'apugen les taxes d'interès, mireu l'Argentina de l'any 2001, el cas serà molt semblant..

dimarts, 22 d’abril del 2014

Correcta..? Segons quins estàndars..?

El director de la policia espanyola diu que la detenció del jove de Cadaqués 'fou correcta'

Rafel Martín va denunciar l'agressió de vuit agents a Mestalla per haver dut una estelada al coll
El director general de la policia espanyola, Ignacio Cosidó, ha defensat l'actuació dels agents que van detenir el veí de Cadaqués Rafel Martín durant la final de copa a Mestalla. Cosidó diu que després que el jove denunciés que uns agents el van agredir per portar una estelada penjada al coll, va demanar informació per saber 'exactament' com va ser la detenció. 'Per la informació de la qual disposo, i sense prejutjar el que el jutge pugui decidir, he de dir que l'actuació policial va ser correcta per la resistència que va oposar aquesta persona', ha declarat. Afegeix que el jove va acabar detingut perquè es va negar a identificar-se i es va resistir als agents de forma 'bastant activa'.
El relat dels fets

A la mitja part de la final de copa entre el Barça i el Madrid a Mestalla, en Rafel Martín va anar al labavo. Duia una estelada penjada al coll. Es va trobar vuit agents de la policia espanyola que li van barra el pas, el van colpejar, el van llençar a terra i el van detenir. Sense cap motiu aparent. Així ho ha denunciat ell mateix. 'Un policía se'm va posar al davant, em va agafar pel coll i em va dir "ara veuràs català de merda". Em van pegar', explicava Martín.
http://www.vilaweb.cat/noticia/4186747/20140422/director-policia-espanyola-diu-detencio-jove-cadaques-fou-correcta.html
Correcta segons els paràmetres d'una dictadura feixista.. Crec que una part important de la població està ben farta del holiganisme que gasta el poder polític, i policial espanyol..Si Europa fos democràtica, ja hagués posat mà sobre un estat pirata com l'estat espanyol, que a banda d'atapeït, i monopolitzat per lladres, i corrupció, es passa els drets humans per la punta del carall sempre que pot.. Però, a Europa sembla que només l'interessa una cosa, escanyar a les classes populars amb receptes econòmiques brutals..Per això, ja els va bé, un estat pirata com l'espanyol.

divendres, 11 d’abril del 2014

La flor i nata...

La Fundación Bancaria La Caixa controlará CaixaBank con Criteria
Fainé, Godó, Alierta, Slim, Solana y Alemany formarán parte del patronato | El mismo espíritu: La Obra Social pasa de la Fundación La Caixa a la nueva fundación, sin cambio alguno | Nueva organización: El patronato tendrá sólo 15 personas como manda la ley frente a la poblada asamblea

La Fundación Bancaria La Caixa que nacerá el próximo mes de mayo para cumplir con la ley de Cajas y Fundaciones Bancarias aprobada el pasado diciembre por el Gobierno controlará su participación mayoritaria en CaixaBank a través de Criteria. Así lo comunicó ayer La Caixa en un hecho relevante enviado a la Comisión Nacional del Mercado de Valores (CNMV) en el que también informó de que la transformación de la entidad financiera en fundación se aprobará el próximo 22 de mayo en la asamblea general convocada.

La fundación tendrá, como hasta ahora, el 100% de las acciones de Criteria, el holding del que cuelgan las históricas participaciones empresariales en Gas Natural Fenosa, Abertis y otras como Agbar y Saba, junto con determinados activos inmobiliarios. Según el plan establecido, desde el momento en el que se complete la operación, la entidad contará también con el 60,5% de CaixaBank, el banco cotizado en bolsa al que La Caixa transfirió su negocio financiero, las participaciones en varios bancos internacionales y en las multinacionales Telefónica y Repsol.

Este 60,5% de CaixaBank bajará hasta el 55,9% en el 2017 cuando se transformen en capital social varias emisiones de bonos convertibles de CaixaBank que vencen en ese plazo. En cuanto a los pasivos, Criteria asumirá instrumentos de deuda de La Caixa por valor de 7.805 millones, de los que 7.005 millones son obligaciones subordinadas, 750 millones son bonos canjeables de Caixa y hay 50 millones más de otros bonos.

La nueva estructura de la fundación y la entidad bancaria que depende de ella y la alimenta en la práctica busca, obviamente, cumplir con la ley y, al mismo tiempo, pretende salvar el modelo único de La Caixa. Según dijo Isidre Fainé, presidente de Grupo La Caixa, en un comunicado emitido ayer, el objetivo se ha logrado, ya que con el cambio se podrá "mantener, fortalecer y desarrollar nuestros tres ámbitos de actuación fundamentales, que son el financiero, el empresarial y, especialmente, el social". "Nos reafirmamos en nuestra actitud, nuestros valores y en nuestro modo de afrontar los retos para mantener inquebrantable nuestro compromiso social", añadió.

La creación de la nueva fundación bancaria -que estará sometida a la supervisión del Banco de España por lo que respecta a su participación en CaixaBank- supondrá la integración de todos los activos y pasivos de la ahora existente Fundación La Caixa, que se disolverá y liquidará a finales de este mismo año. La nueva fundación bancaria pasará así a ser heredera de la Obra Social de La Caixa.

Esta entidad anunció ayer también la propuesta de nuevos estatutos de la fundación, que prevé la creación de un patronato con tan sólo 15 miembros.

El primer bloque corresponde a personas que posean conocimientos y experiencias específicos en materia financiera. Se trata de Isidre Fainé (actual presidente de La Caixa), Javier Godó, conde de Godó y editor de La Vanguardia, César Alierta (presidente de Telefónica). Carlos Slim (presidente de America Movil), Alejandro García-Bragado (secretario general de CaixaBank), Francesc Homs (presidente de Fersa), Juan José López Burniol (notario), María Teresa Bassons (experta en salud) y Josefina Castellví (oceanógrafa).

Además, entrarán como independientes de reconocido prestigio profesional Javier Solana (ex secretario general de la Otan), Salvador Alemany (presidente de Abertis) y Jaime Lanaspa (actual director general de la Obra Social de la Fundació La Caixa).

Quedan dos miembros por elegir que deberán ser propuestos por las entidades fundadoras de La Caixa por turno rotatorio cada dos años. La primera en elegir será la Sociedad Económica de Amigos del País. A su vez, Cáritas Diocesana y Cruz Roja Española elegirán otros dos patronos por ser entidades representativas de intereses colectivos

El nuevo patronato sustituirá en los órganos de gobierno a la antigua asamblea de La Caixa, donde estaban presentes 160 personas de las entidades fundadoras de la centenaria caja de ahorros. Ahora será el patronato, con una estructura mucho más ágil. Será quien decida el destino de la Obra Social, que se nutrirá de los dividendos de Criteria logrados gracias a CaixaBank y a las empresas participadas.

Este proceso, por el que pasará La Caixa como el resto de las antiguas entidades de ahorros, fue impuesto a España por la troika hace dos años. Durante todo este periodo de cambios, La Caixa ha seguido dotando con 500 millones de euros anuales la Obra Social de la entidad

Leer más: http://www.lavanguardia.com/economia/20140411/54405705450/fundacion-bancaria-la-caixa-caixabank-criteria.html#ixzz2yZwY0euE 
Síguenos en: https://twitter.com/@LaVanguardia | http://facebook.com/LaVanguardia

Amén!! Germans,, Jo dic: Aleluia, alabat sigui el senyor.. Amén..!!

dimarts, 1 d’abril del 2014

Tornen les amenaces de la transició..

Església Plural qualifica Rouco Varela de "fanàticament pervers" i lamenta que veu el món "en blanc i negre"

El cardenal arquebisbe de Madrid va comparar aquest dilluns l'actual situació de tensió política amb la viscuda durant la Guerra Civil espanyola. El col·lectiu lamenta que aquestes afirmacions "situen el conflicte de Catalunya amb l'Estat en l'esfera de la religió" i demanen una resposta clara tan del govern com dels bisbes catalans.


El col·lectiu català de catòlics de base Església Plural considera que les afirmacions del cardenal arquebisbe de Madrid, Antonio Maria Rouco Varela, que aquest dilluns va comparar l'actual situació de tensió política amb la viscuda durant la Guerra Civil espanyola, són "d'una gravetat i una perversitat immensa que no poden ser passades per alt".
El cardenal arquebisbe de Madrid va animar ahir, durant el funeral d'estat d'Adolfo Suárez, a seguir l'exemple de l'expresident espanyol per garantir la concòrdia dels espanyols "i les seves comunitats històriques" i superar les actituds que "poden causar" una guerra civil.
Sense referir-se directament al debat sobiranista de Catalunya, l'arquebisbe de Madrid va instar a extreure conclusions de la trajectòria de Suárez "mirant al bé d'Espanya, al seu present i al seu futur", abans d'afirmar: "La concòrdia va ser possible amb ell. Per què no ha de ser-ho també ara i sempre en la vida dels espanyols, de les seves famílies i de les seves comunitats històriques?".
En un comunicat emès aquest dimarts, Església Plural considera que "aquestes paraules dites en un acte religiós, davant les màximes autoritats de l'Estat, pretenen avalar i justificar, des de la religió, l'ús de tots els mitjans per defensar la 'sagrada' unitat d'Espanya".
Segons aquest col·lectiu, les afirmacions de Rouco "situen el conflicte de Catalunya amb l'Estat en l'esfera de la religió, en una causa 'divina', en una croada contra el 'separatisme'".
"Rouco és una persona perversa, fanàticament perversa, que veu el món en blanc i negre, en bons i dolents, i pensa que als dolents se'ls ha de perseguir fins a les últimes conseqüències", afegeix el comunicat.
Per a Església Plural, "l'evident identificació que fa de les causes de la Guerra Civil amb la voluntat de Catalunya de recuperar la seva sobirania per decidir el seu futur, no fa més que situar el focus de l'origen de la mateixa en aquesta qüestió i, per tant, situar els catalans en el bàndol dels perversos i moralment desviats, al contrari dels espanyols que, segons les seves tesis, encarnen la bondat de la unitat i la solidaritat".
"Les paraules de Rouco no són una reflexió en veu alta que manifesti un temor, són una crida a aquells que ell considera els únics nacionalistes bons, els espanyols, a defensar els valors moralment immutables que representa la unitat d'Espanya", critica el col·lectiu de cristians.
Església Plural considera greu que Rouco digui "que si no canvien les actituds reivindicatives dels catalans no es pot descartar la via de la violència per restaurar l'ordre 'diví'".
"Les paraules de Rouco no poden quedar sense resposta, i aquesta correspon, en el cas de Catalunya, al Govern de la Generalitat i als bisbes d'aquí", conclou Església Plural.
http://www.ara.cat/politica/Rouco_Varela-Adolfo_Suarez-dret_a_decidir-independencia_0_1112288974.html
Pels qui no van viure la transició, i les constants amenaces com el soroll de sabres, els continus referents a fer-nos viure una nova guerra civil.. Aquí en tenen un tast amb aquest personatge catacumbal, i gairebé diabòlic, potser.. Realment ara tot esta molt més tranquil, i els perills no són res comparats amb els que vam afrontar en el passat.. I curiosament en el passat la valentia, i l'acció eren molt més forts que no pas ara.. No de tothom, és clar.. Sempre ha hagut gent que li ha agradat posar-se a salve, i deixar que altres donessin la cara, i correguessin els perills més importants..

divendres, 28 de març del 2014

Aquest és el Déu que mana per sobre de tots els espanyols..

Botín: la independència de Catalunya és "il·legal" i "no es produirà"

El president del Banco Santander ha afirmat durant la junta d'accionistes de l'entitat que el procés sobiranista "no interessa" ni als catalans ni a Espanya



El màxim responsable del Banco Santander, Emilio Botín, ha remarcat que la independència de Catalunya és "il·legal" i que no es produirà perquè "no interessa" ni als catalans ni a Espanya. En una de les respostes als accionistes durant el torn de paraules en la junta d'accionistes de l'entitat, Botín ha insistit que la independència "és impossible".
No hi ha cap dubte que es tracta d'una regió "molt rica, és del millor que hi ha a Espanya", ha argumentat, i ha afegit que "a mi m'encanta Catalunya". Però la independència "està molt clar" que no passarà, perquè és "il·legal", ha insistit. Els accionistes han interromput dues vegades les paraules de Botín amb aplaudiments.

http://www.ara.cat/economia/Botin-independencia-Catalunya-illegal-produira_0_1109889226.html

Nacionalista espanyol amant dels paradisos fiscals, i de l'evasió d'impostos..

dimecres, 12 de març del 2014

Prepareu-vos pels talls de llum..

Endesa limitará inversiones en España en 2014 a "lo obligatorio"

La eléctrica mantendrá en 2014 cifras muy similares en la Península y crecerá un 13% en Lationamérica

Enel, propietario del 92% de Endesa, anunció que limitará las inversiones en España "a lo obligatorio". En principio, mantendrá en 2014 cifras muy similares en España y Portugal a las de un año antes, pese a los cambios regulatorios del Gobierno de Mariano Rajoy. El grupo italiano prevé invertir en el plan 2014-2018 un 0,66% menos (600 millones) en 2014 en la Península Ibérica, una cifra casi similar a la del ejercicio anterior, cuando dedicó 604 millones.

El grupo realizó el tijeretazo en España el año pasado, cuando las inversiones bajaron un 33%. En principio, en 2016, dedicaría unos 800 millones a la Península Ibérica. La inversiones en nuevas infraestructuras se contendrán, mientras que la mayor parte se dedicará al mantenimiento de las redes y centrales actuales. En generación y comercialización prevé que la demanda crezca un 4,2% entre 2013 y 2018.

Se implantarán unos 834 megavatios nuevos en Colombia y Chile y se aprovecharán las oportunidades de gas. Mientras que en distribución el objetivo es sumar unos 400.000 clientes al año. El grupo italiano tiene claro que su apuesta es Latinoamérica, ya que dedicará a este mercado un 13,14% más en inversiones, hasta 1.400 millones en 2014 y 1.500 millones en 2016. Ya el año pasado, 2013, fue el primer ejercicio que el beneficio bruto de explotación (ebitda) de Latinoamérica superó al mercado de origen, al suponer un 51% del grupo (3.443 millones, un 7% más).

Fulvio Conti, consejero delegado del grupo Enel, subrayó el cambio estratégico del grupo. Consideró a España como una plataforma para acudir a otros mercados en crecimiento. Defendió que la compañía está reaccionando de forma rápida a los cambios regulatorios. Y que las inversiones en España se realizarán "bajo estricto criterio de rentabilidad".

Debido a crisis, apuntó que una clave de la matriz Enel es reducir la deuda neta, que bajó de 56.000 millones en 2007 a unos 40.000 millones en 2013. Respecto a Endesa, apuntó que el ebitda se redujo un 4%, hasta 6.720 millones en 2013 por los cambios regulatorios. Mientras que el beneficio neto se quedó en 1.879 millones, un 8% menos, el año pasado. Con los criterios contables españoles, ya que con la regulación italiana (términos contables) las cifras varian.

Leer más: http://www.lavanguardia.com/economia/20140312/54403010782/endesa-limitara-inversiones-espana-2014-obligatorio.html#ixzz2vl6zuYr8
Síguenos en: https://twitter.com/@LaVanguardia | http://facebook.com/LaVanguardia

Hi ha perill a Europa, sobretot entre els que no han sortit mai del continent.. Tenen massa confiança en que res no es deteriorarà tant com per retrocedir a situacions de subdesenvolupament.. Pensen que aquí tot és diferent. És com una mena de psicologia de la superioritat, una cultura de auto-suficiència, o predestinació a la infal·libilitat, o a la imposició sobre altres que consideren inferiors..
Hi ha prou en sortir de continent per veure que la gent arreu té les mateixes capacitats, o fins i tot més desenvolupades, gràcies a vèncer cada dia mils de problemes o dificultats..

Tot això ho dic perquè veig que el retrocés econòmic que sembla imparable, ens condueix a un desastre insospitat, del que molts no veuen les conseqüències..
Recordo haver estat en ciutats, com per exemple Buenos Aires, sopant a casa d'uns amics de classe mitjana, i de colp marxar el llum. Haver de continuar sopant, i parlant a la claror de les espelmes. "Ja no tornarà fins demà". Em van dir. I quan marxava de la casa, ho feia hores després envoltat d'una foscor absoluta de cases, i de carrers.. 
Recordo haver estat a un poble de Panamà, prop de la frontera de Colòmbia, on et podies passar tot un dia sense llum. Difícilment podies dormir amb aquell clima tant calorós, dins l'habitació de l'allotjament. Havies de sortir a dormir al patí en una hamaca, a mercè dels mosquits. 
O haver estat recentment a una ciutat d'Hondures, on la llum marxava, i no sabies quan tornaria.. Passant calor a les nits, com en el cas anterior. Havent de veure la beguda calenta, i no sabent si el menjar que et donen no estarà pas passat, o fet malbé, per haver perdut dins la nevera o el congelador l'estat de conservació. O també, sentir en la foscor de la nit com molta gent aprofita per disparar la seves armes, i potser arreglar comptes o robar..

Tot això la gent d'Europa no ho coneix, potser ho ha vist en pel·lícules, i creu que és ficció.. Però és la realitat diària de molts llocs de la Terra.
No és la superioritat continental, o racial, o religiosa, el que fa que les persones es determinin en un sentit o en altre.. És fonamentalment la situació econòmica..
A l'estat espanyol, ara mateix, el retrocés econòmic pot conduir a situacions que ningú li passen pel cap que puguin ser possibles, i reals.. 
En molts llocs, la gent ja esta preparada per aguantar el que sigui.. 
Què passarà en un lloc, on fins fa quatre dies la gent creia que el futur el tenia resolt? On els problemes, més eren de marca de mòbil, o de cotxe ? O d'equip de futbol, o corredor de motos..? No estem preparats, ningú no sap fins on arribarà la tragèdia del nostre futur..
Un pas més pot ser el deteriorament de la xarxa elèctrica.. Perquè aquestes companyies que ens subministren, plenes de polítics d'un, i altre signe. No els hi resultem prou rendibles, i per seguir guanyant, s'estalviaran el manteniment de la xarxa.. Ja veure'm..
Potser haurem de fer com molts fan als barris pobres d'aquelles ciutats, on no poden pagar el llum. Associar-nos, tirar un cable, i passar d'ells, tant com ells passen de nosaltres..

dissabte, 8 de març del 2014

Diego el Cigala passa d'Espanya..

Diego el Cigala dice adiós a España

El cantaor, que edita 'Romance de la luna tucumana', se marcha a República Dominicana porque aquí "no hay futuro"

Madrid (EFE/Concha Barrigós).- Si Diego el Cigala no fuera cantaor sería médico, pero como todo "le sale", al menos llevará toga de "doctor". Se la dará una universidad de República Dominicana, su nueva patria a partir del verano, harto de una situación que explica por qué su nuevo disco también se venderá, desde el día 28, en los quioscos.

"En España no hay futuro. No culpo a nadie de lo que pasa, pero no encajo. Tengo 45 años y ha sucedido una hecatombe que nunca imaginé. Esos padres que se han matado pagando carreras a sus hijos para que luego emigren...", lamenta en una entrevista con Efe el madrileño, que edita Romance de la luna tucumana con sus "propios medios" y El País, con el que se venderá el disco durante un mes.

Se va, asegura, para disfrutar más tiempo de sus hijos menores -de 16 y 7 años- y "tener un futuro" porque está a tiro de piedra de Miami, Nueva York, La Habana, México o Buenos Aires, un mercado, el americano, que le "adora", mientras que en España las giras "han desaparecido" y se cuentan con los dedos de la mano las actuaciones.

"Aquí no hay cultura, no hay conciertos ni promotores. Lo de las discográficas es de chiste y encima la subida del IVA al 21 %. Cómo no va a salir la gente a la calle a manifestarse", se pregunta.

Ha pedido la doble nacionalidad, hispano-dominicana, porque será, argumenta, "más cómodo" para su familia. "Yo amo a España y me gusta mucho pero llega un momento en el que la situación te asfixia y si trabajas, trabajas para Hacienda. Necesito un cambio. ¡Cómo entiendo a Julio Iglesias!", bromea.

"Cargaíto" de oro, con un "rolex" en la muñeca que deslumbra, los dedos "encofrados" a fuerza de anillos y al cuello un "cadenón", Diego Ramón Jiménez Salazar, va hecho un "pincel", con traje oscuro, "sleepers" de terciopelo negro en los pies, un fular al cuello, unas "ray ban de Nueva York", y bien atusado su larguísimo pelo.

"Me gusta ir bien pase lo que pase", se ríe a carcajadas, aunque el resultado a veces sea "tan sospechoso" que le ha llegado a costar cinco horas "de preguntitas" sobre sus "vínculos" con Arabia Saudí al pasar el control de inmigración en el aeropuerto Nueva York.

En Romance de la luna tucumana, hace un homenaje a Argentina con once "poemas andinos", de La canción de las simples cosas, a Balderrama pasando Por una cabeza, que "firman" Mercedes Sosa -"venida" del más allá para acompañarle en Canción para un niño en la calle-, Atahualpa Yupanqui, Alfredo Le Pera, Carlos Gardel o César Isella.

Este no es, precisa, un trabajo flamenco -"eso lo puedo hacer cuando me de la gana"- pero sus melismas flotan en el son del tango, la chacarera o la zamba, acompasados por músicos "tan extraordinarios" como Diego García "el Twangero", Yelsy Heredia, José Luis Quintana "Changuito", Juan José Suárez "Paquete" o Isidro Suárez.

Se lo dedica a Bebo Valdés, el responsable de que trascendiera el flamenco y llegara a otras músicas, y le duele tanto su muerte que se echa a llorar rememorando que al final él ya no recordaba quién era ni que una vez hicieron Lágrimas negras.

Es su tercer disco "liberado", es decir, sin multinacional por medio, un camino que emprendió con Dos lágrimas, del que ha vendido 250.000 unidades, y siguió con "Cigala&Tango", más de 220.000 copias.

Ambos los editó del brazo de El País, que una vez más será "el soporte" junto al que se venda, a 9,95 euros, durante un mes. Luego será Fonográficas el que lo distribuya en España y Universal y Deutsche Grammophon fuera.

"Estoy muy contento de haber dado este paso pero no descarto entrar de nuevo en una discográfica. Lo que ocurre es que las reglas del juego han cambiado para siempre y nunca más seré yo el que lo ceda todo", promete emulando a una "scarlatta o'hara gitana".

Son tiempos muy difíciles para la música, sostiene, con mucha "música rápida", entre la que puede perderse "la que tiene enjundia, raíces. La que dice quienes somos y de dónde venimos".

Se irá a Dominicana, donde la gente es "tan sentimental" como él, sin temor alguno. "He sobrevivido a las multinacionales, ¿cómo voy a tener miedo a nada?", dice este abuelo de dos nietas, de 14 y 4 meses -hijas de su primogénito, de 22 años- con "todo el pasado por
Leer más: http://www.lavanguardia.com/musica/20130426/54372865085/diego-el-cigala-adios-a-espana.html#ixzz2vMuFUQCD
Síguenos en: https://twitter.com/@LaVanguardia | http://facebook.com/LaVanguardia

El músic flamenc diu que Espanya és un país sense futur.. És cert que Espanya mai ha estat un bon país per la cultura i per l'art. Però ara, a banda d'això, sembla que no és un bon país per gairebé res.. Podríem aplicar aquella dita: Aquí sólo Dios y los tontos son felices. Sense oblidar el corruptes, i els lladres..
L'últim que marxi que apagui el llum, si us plau..

dilluns, 3 de març del 2014

Crisi financera estil guerra iraquiana..

La bolsa cae más del 2% y entra en pérdidas anuales por la crisis de Ucrania

El principal indicador de la bolsa de Moscú se deja más del 10%, mientras que las principales bolsas europeas también sufren

Madrid.(EFECOM).- El IBEX 35 perdía poco después del mediodía un 2,06 % que le permitía mantenerse por encima de 9.900 puntos pero lo situaba en pérdidas anuales, afectado, al igual que el resto de bolsas europeas, por la crisis política y militar entre Ucrania y Rusia.

A las 12.15, el selectivo español perdía 207,80 unidades y se situaba en 9.906 puntos, con lo que entraba en pérdidas anuales del 0,10 %.
El Índice General de la Bolsa de Madrid se dejaba el 2,04 %.

Las bolsas europeas acusaban con fuertes descensos las tensiones en Ucrania, aunque según el departamento de análisis de Bankinter la semana podría terminar mejor si el discurso del presidente del Banco Central Europeo (BCE), Mario Draghi, y los datos de empleo estadounidenses que se conocerán el viernes lo permiten.

A esta hora, el principal indicador de la bolsa de Moscú se dejaba más del 10 %, en tanto que las principales bolsas europeas sufrían descensos del 2,58 % en Fráncfort; del 2,20 % en París; del 1,97 % en Milán, y del 1,53 % en Londres.

El Banco Central de Rusia ha elevado su tasa de interés al 7 % para anticiparse a una posible fuga de capitales, al tiempo que el rublo bajaba hoy frente a otras divisas, un 0,53 % frente al dólar y un 1,33 % ante el euro.

El euro perdía algo de terreno frente a la moneda estadounidense y se cambiaba a 1,377 dólares.

Dentro del IBEX, Sacyr continuaba liderando las pérdidas con un recorte del 5,15 %, seguido de ArcelorMittal (3,97 %) y FCC (3,63 %).

Los grandes valores del índice sufrían descensos del 2,36 % para Santander; del 2,28 % para BBVA; del 1,71 % para Telefónica; del 1,58 % para Inditex; del 1,02 % para Iberdrola, y del 1,13 % para Repsol.

Hasta las 12.15, el parqué español había negociado 1.114 millones de euros, de los cuales 107 correspondían al Santander, y 99 a Telefónica

Leer más: http://www.lavanguardia.com/economia/20140303/54401958244/bolsa-cae-entra-perdidas-anuales-crisis-ucrania.html#ixzz2uuLKiKfW
Síguenos en: https://twitter.com/@LaVanguardia | http://facebook.com/LaVanguardia

És previsible que s'utilitzarà la crisi d'Ucraïna per rebotar la nova davallada econòmica.. Per dir-ho d'altra manera.. Som dins el mar tempestuós d'una crisi esdevinguda normalitat; la qual va començar el 2008.. I ara exploten les calderes del vaixell; unes calderes que anaven a tota màquina per combatre l'onatge, i els temporals.. Seria catastròfic que el capital optés per la destrucció generalitzada per acumular forces per una reconstrucció sobre ruïnes..

dilluns, 24 de febrer del 2014

Al final tindrem un disgust..

El Govern aprova el decret que permet la reobertura de Garoña

Permet que es pugui reprendre l'activitat nuclear fins a un any després del cessament

DIVENDRES, 21 DE FEBRER DEL 2014 - 18.12 H
El Consell de Ministres ha modificat aquest divendres el Reglament d'Instal·lacions Nuclears i Radioactives (RINR) que permetrà a la central nuclear de Santa María de Garoña(Burgos) sol·licitar la renovació de la seva llicència i la seva possible reobertura abans del 6 de juliol.
La modificació introdueix la possibilitat que, després de la declaració del cessament d'activitat d'una instal·lació nuclear, el seu titular pugui sol·licitar la renovació de l'autorització d'explotació, "tret que existeixin raons de seguretat que ho impedeixin i sempre que no hagi transcorregut més d'un any des de la declaració del cessament".
El Govern, a proposta del Ministeri d'Indústria, Energia i Turisme, ha donat llum verda a més a un reial decret que aprova el Pla General de Residus Radioactius que aplicarà el principi de reduir la generació de residus radioactius "al mínim possible", a més de carregar el cost de la seva gestió i la responsabilitat principal d'aquestes deixalles "als que les hagin generat". A més, aquest pla recollirà les estratègies i actuacions per a la gestió responsable i segura del combustible nuclear gastat i els residus radioactius, així com el desmantellament i la clausura d'instal·lacions nuclears.

Enresa desmantellarà les centrals

El finançament es portarà a terme a través del fons per al finançament d'activitats del Pla General de Residus Radioactius, gestionat per l'Empresa Nacional de Residus Radioactius (Enresa) i que se seguirà dotant de les taxes abonades pels titulars de les instal·lacions que generin els residus.
El reial decret estableix que li correspon a Enresa la gestió dels residus radioactius i el combustible nuclear gastat, així com el desmantellament i la clausura de les instal·lacions nuclears. Els residus radioactius generats a Espanya seran emmagatzemats definitivament al país, tret que existeixi un acord amb un altre Estat membre de la Unió Europea o un tercer país, a fi d'utilitzar una instal·lació d'emmagatzematge definitiu en un d'ells.
La central nuclear de Santa María de Garoña va tancar les portes el dia 6 de juliol després d'una moguda última etapa en què tan aviat se succeïen els anuncis del seu tancament com els de la seva pròrroga. El 2009, el Govern socialista de José Luis Rodríguez Zapatero va prorrogar el permís per quatre anys i va fixar el cessament de la seva explotació el 6 de juliol del 2013. No obstant, el juliol del 2012 el Govern del Partit Popular va modificar el decret de tancament i va concedir a l'empresa propietària (Nuclenor) un termini fins al 6 de setembre per sol·licitar formalment la pròrroga d'activitat fins al 2019.

Cost de les inversions

L'empresa va decidir no presentar la sol·licitud per motius econòmics, per l'elevat cost de les inversions per seguir operant i, sobretot, els nous impostos, i el desembre de 2012 va optar per tancar la planta.
Després del canvi legislatiu aprovat pel Govern, el Fòrum de la Indústria Nuclear Espanyola, associació que representa la indústria nuclear, ha qualificat la norma de "positiva, sense perjudici de les decisions que les empreses propietàries de les centrals nuclears puguin adoptar respecte a aquesta qúestió".
No obstant, l'oenagé Ecologistes en Acció argumenta que la reforma és "una nova cessió a les empreses elèctriques" i que "obre un important esvoranc" en la seva seguretat.
http://www.elperiodico.cat/ca/noticias/societat/govern-aprova-decret-que-permet-reobertura-garona-3124352
La vella i atrotinada central nuclear burgalesa, que ja va tenir molts de problemes en la seva última etapa de funcionament, podria deixar un extens territori de Castella com l'ha deixat la central de Fukushima al Japó. Per cert, es tracta del mateix tipus de reactor. Fukushima no para de vessar materials radioactius, aquesta setmana 100 tones..
Per no esmentar un accident com el de Txernobil, que aleshores afectaria a Europa, i potser al nord d'Àfrica, donada la situació meridional de la Península Ibèrica.

dimecres, 19 de febrer del 2014

Negres boires amenacen l'horitzó de l'economia espanyola..

LES RAONS PER TÉMER UN MALSON

El fantasma de la deflació amenaça a l'economia espanyola

El BCE es queda sense marge de maniobra per combatre una possible caiguda dels preus generalitzada

EDUARDO LÓPEZ ALONSO / Barcelona
DILLUNS, 17 DE FEBRER DEL 2014 - 10.16 H
Bitllets de 50 euros.
Bitllets de 50 euros.
El fantasma de ladeflació deambula per casa. L'última dada de l'alça de preus del gener confirma el que en l'economia familiar fa temps que la majoria ja coneix. Els preus cauen, però els ingressos baixen i el pessimisme es manté. El cercle viciós es desencadena.
Les estadístiques mostren que l'abaratiment dels carburants i l'estabilitat del preu del tabac han moderat la inflació interanual, que comparada amb el mateix mes de l'any passat es va quedar en el 0,2%. El més destacable d'aquesta freda dada és que es tracta de la taxa més baixa comptabilitzada almenys des del 1961.
Mario Draghi.
Mario Draghi.

Sense pujada de gener

La pujada del gener ha desaparegut. Lainflació subjacent, la que elimina els preus més volàtils (que oscil·len més), mostra també la mateixa tendència. La inflació al gener s'ha situat una dècima per sota de la comptabilitzada al desembre, malgrat l'augment del preu de l'electricitat.

Estabilitat o amenaça

El Govern ha considerat que la dada d'inflació coneguda aquesta setmana passada mostra que l'economia espanyola es troba en un moment d'"estabilitat de preus" i ha assegurat que permet mantenir el poder adquisitiu de salaris i pensions. La patronal CEOE està en la mateixa línia interpretativa de les dades que el Govern de Mariano Rajoy. Contràriament, els sindicats consideren que la pujada dels preus de béns i serveis bàsics en un context de devaluació salarial obre un període d'incertesa per als pròxims mesos.

Deflació

¿S'han establert les bases per a l'arribada de la deflació o la caiguda generalitzada de preus? Els economistes no es posen d'acord. Malgrat que la majoria han begut en les mateixes fonts de saviesa, no existeix consens en la valoració del risc de caiguda de preus ni en els remeis previstos per al cas que el malson es faci realitat.

Opinions

Segons 22 dels 46 economistes consultats per Reuters en una recent enquesta, el risc de deflació és "una cosa greu", mentre que per a 14 d'aquests experts el problema no és seriós. Creix el temor que el BCE estigui subestimant els riscos. Potser aquesta actitud és la lògica davant un escenari per al qual no existeixen receptes màgiques.

Draghi i el marge de maniobra

El president del BCE, Mario Draghi, segueix l'evolució de la situació amb estoïcisme aparent i assegura que la zona euro avança cap a una recuperació "feble, fràgil i dispar". I s'ha de témer que aquest dispares refereixi a la marxa de l'economia més pròxima a la butxaca pròpia, especialment als habitants del sud d'Europa. Després d'abaratir el preu del diner al 0,25%, al BCE no li queda un gran marge de maniobra.
I les mesures per reactivar el consum han estat fins ara un gran fiasco a peu de carrer, ja que els crèdits són cars i el consum és feble. La que diuen que pot ser l'última opció és la decisió de rebaixar la taxa de dipòsits fins a percentatges negatius, és a dir, que el BCE ofereixi incentius als bancs que prestin els seus diners. És una possibilitat poc probable que a sobre tacaria la deteriorada imatge del BCE, al primar en plena crisi els principals causants de la debacle.

¿Per què és tan alarmant la deflació?

Per entendre les raons que fan témer tant un context de deflació, alguns economistes recorren a dibuixar un exemple a escala delscomptes personals. Expliquen que si una família suporta un deute igual al 100% dels seus ingressos i paga interessos del 4%, per exemple, el pes d'aquest deute tendeix a disminuir amb el pas del temps de manera gairebé vegetativa en una situació normal. La inflació compensa els costos financers del deute i més si els ingressos augmenten. No obstant, en una situació real de deflació familiar (aquesta que a Draghi li sembla dispar però que a Espanya s'estén), els ingressos disminueixen, els preus baixen i el pes del deute es fa cada vegada més insostenible, ja que els tipus d'interès ja no poden baixar més.

Els efectes, l'efecte Ricardo

En una situació com aquesta de deflació o expectatives negatives futures continuades, les despeses importants s'ajornen, es renegocien els contractes de serveis o s'eliminen, les taxes d'estalvi augmenten en el cas dels que mantenen els seus ingressos i disminueixen per als que veuen les seves expectatives laborals retallades. A aquells amb rendes altes els és més barat viure, per als hipotecats l'angoixa augmenta perquè el marge de maniobra s'estreny. La caiguda dels preus contribueix a fer que l'opinió pública i els empresaris en particular tendeixin a considerar que els empleats tenen sous alts, de manera que augmenten els acomiadaments i s'eleven les diferències socials entre els que tenen un lloc de treball i els que no. La inversió empresarial tendeix a augmentar a l'augmentar els marges i disminuir les vendes, s'eleva la productivitat per empleat i apareix un efecte de segona ronda d'elevació de salaris posterior amb més oferta però escassa demanda i més diferències salarials i socials de nou. La inversió estrangera augmenta en mercats deflacionistes per aprofitar l'estabilitat de l'estalvi i les oportunitats d'inversió i s'incrementen encara més els efectes generals. Tot aquest conjunt d'efectes concatenats rep el nom d'efecte Ricardo.

Japonització

A aquest malson deflacionista els economistes el denominen habitualment també japonització de l'economia al recordar la situació que ha patit el Japó durant diverses dècades. Creixement apàtic, alt nivell de deute públic, contracció del crèdit, divisa forta, envelliment demogràfic... tots ells elements comuns amb la situació actual. La cura d'austeritat s'ha convertit per a molts en la principal amenaça per a l'economia europea, de manera que consideren que el camí a seguir s'ha d'assemblar a l'elegit pel dels japonesos: injectar diner públic i tornar a endeutar-se. No obstant sembla difícil fins i tot amb l'activació de la màquina dels diners del BCE que torni l'optimisme i es recuperi el consum si no és possible restablir les rendes de la majoria, que pugin els salaris de nou amb preus controlats i que el crèdit es canalitzi de la banca als particulars amb fluïdesa.
http://www.elperiodico.cat/ca/noticias/economia/fantasma-deflacio-amenaca-leconomia-espanyola-3106509